RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

divendres, 22 de juny del 2018

CASA PETIT. Queviures. Comte d'Urgell 1. (1946-2018)



Cap a finals de la primavera de 2018, el mercat i el barri de Sant Antoni vivien moments de joia. El mercat, després d’un llarg període d’obres de més de vuit anys, tornava a brillar en tot el seu esplendor, renovat, restaurat, net i polit, molt més accesible i fins i tot amb un tram del baluard de l’antiga muralla visible als soterranis.
Va ser durant aquells dies que un cartell aparegué sobre la porta d’uns dels comerços més emblemàtics del barri. La botiga en qüestió era Casa Petit i el cartell anunciava el seu imminent tancament per jubilació.
Tot i no ser un establiment centenari (havia obert durant els difícils anys 1940’s i superava els setanta anys), Casa Petit era un dels colmados de referència d’aquell barri tan popular. Era doncs, un negoci de queviures i ultramarins situat al número 1 del carrer Comte d’Urgell, just al costat del bar Amigó, els de les cloïsses gegants. Allà s’hi podia trobar tota mena de licors i conserves curosament situats sobre les prestatgeries creant aquella atmosfera d’atapeïment ordenat tan pròpia d’aquestes botigues.  Des del carrer estant, els aparadors donaven fe de la gran diversitat de productes que a l’interior es podien trobar. Licors i vins preferentment , de les procedències més diverses i exòtiques, n’eren el punt fort.
La desaparició de Casa Petit a finals de juny de 2018, certificava un cop més  la mort paulatina i inexorable d’aquesta tipología de botigues entranyables, pròximes  i portadores d’aquella petita sensació, la què et feia sentir com el món s’aturava quan demanaves i rebies el consell del botiguer per acabar de decidir la teva compra. Mentrestant l’alternativa dels supermercats paquistanís o xinesos, anava guanyant dia a dia la partida en una societat global cada cop més tensionada per les presses i deshumanitzada.  
*2018.- L'anunci del tancament a l'aparador de la botiga.

4 comentaris:

  1. Ho vaig veure fa uns quinze dies, el mateix día que visitava el nou Mercat...

    ResponElimina
  2. Conozco al matrimonio que lo regentaba.
    Compraba allí una serie de cosas que no había en otros establecimientos del ramo y que solo allí encontrarías.
    Venía a ser como "Las mantequerías leonesas" pero en pequeño.

    ResponElimina
  3. Quina pena, aquesta cada cop menys és "la meva Barcelona"

    ResponElimina
  4. http://historiadeproximitat.blogspot.com/2018/06/el-vei-del-meu-besavi.html?m=1

    ResponElimina