L'any 1957 un nou edifici va emergir al centre de la ciutat, a la cantonada entre Balmes i la Gran Via. Substituïa a la Casa Francesc Riera, un edifici singular caracteritzat per les seves dues torres punxegudes, que havia estat enderrocat un any abans. Al seu lloc va aparèixer un edifici regi, amb un pal·li a la part superior que aixoplugava una escultura amb l'àguila corporativa de La Unión y el Fénix Español. Avui (2019) el podem veure recentment reformat i restaurat. Un dels baixos de l'edifici va acollir durant prop de quaranta anys la cafeteria Vilorca, un clàssic de la zona.
La desaparició del Vilorca, poc abans del canvi de segle, va donar pas a una nova etapa a partir que el local fou reformat de dalt a baix per obrir-hi Danzarama, una iniciativa promoguda pel grup Salsitas consistent en un restaurant lounge en un espai de més de 600 m², que fusionava les cuines catalana, mediterrània i internacional i es caracteritzava per la seva capacitat de mutació al llarg del dia. S’hi podia menjar a qualsevol hora: esmorzar, dinar, sopar i prendre copes fins a les 3 de la matinada els caps de setmana. La clientela era variada: turistes, treballadors d’oficines, parelles, joves… El plat fort venia a la nit quan esdevenia pràcticament una discoteca amb un planta soterrania especialment animada on s'hi organitzaven events i festes privades.
*2010's.- Imatges dels dos nivells del local (Fotos: Autor desconegut)
*2010's.- La terrassa exterior de Danzarama sobre la vorera de Balmes/Gran Via, especialment animada als estius. (Foto: Autor desconegut)
Jaume Albó, empresari d'oci i gerent en aquells anys de la Sala Apolo i El Racó de l'Artista, va esdevenir l'ànima de Danzarama. Home de corbates vistoses hi organitzava festes amb presència habitual de velles glòries de l'Espanya folcklòrica, figures del món de l'espectacle i del gremi de l'humor i dels acudits amb algun tertulià de cadenes privades de televisió. Toni Rovira hi actuava sovint com a mestre de cerimònies amb aquell to ranci i de friquisme nostàlgic que destil·laven els seus shows. Ell i Albó eren capaços d'aplegar a gent com els Hermanos Calatrava, Hilario López Millán, Santi Sans, o Paco Moran, al que se li va tributar un emotiu homenatge poc abans de la seva mort.
*2010.- Jaume Albó, entre el cantant Danny Daniel i Toni Rovira, en una de les habituals festes-homenatge que s'organitzaven a Danzarama. (Foto: Albert Roca)
A les parets de Danzarama hi havia un gran desplegament de fotos de gent de teatre, cinema i del món de l'espectacle en general i durant els sopars un cantant recorria les taules micro en mà reproduint temes d'avui i de sempre de velles glòries de la cançó espanyola como Nino Bravo, José Luis Perales o Sergio Dalma.
Danzarama va desaparèixer el 2016, l'empresa de fons d'inversio AKM va comprar l'edifici sencer per reformar-lo i convertir-lo en habitatges de luxe. El revestiment exterior de la façana de marbre rosa que envoltava el local de Danzarama va desaparèixer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada