FERRERIA DE SANT JOSEP. Sants (1875-1890's)

Agraïments a JULIÀ BRETOS i JESÚS SERDIO

*1870's.- Capçalera d'una factura de la Ferreria de Sant Josep on hi figura com adreça de la fàbrica de Sants el carrer Padilla 37 d'aquest municipi. També hi apareix el nom d'Ignasi Marquès i Bolet com a representant de l'empresa. (Font: todocoleccion.com)

Ferreria procedent de Vilanova i la Geltrú, localitat on per raó de la producció i exportació de vins existia una forta demanda de cèrcols de bota, producte en el que l'empresa focalitzava la majoria de la seva producció.
No va ser fins el 1875 que el negoci es traslladà a Sants, al mateix emplaçament on anteriorment hi havia hagut la Ferreria Castanys, Algunes fonts assenyalen com a motiu del canvi, la troballa d'una veta d'hematites (òxid de ferro) al turó de les Ferreres de la localitat de Gavà. Aquests hematites alimentaran durant uns anys l'alt forn de la ferreria santsenca de Sant Josep.

*1890.- Dues imatge de l'emplaçament de la Ferreria de Sant Josep sobre el mateix plànol traçat per J.M. Serra a finals del segle XIX. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

L'empresa ocupava una gran superfície compresa entre la carretera de la Bordeta (al tram que avui és el carrer Gavà) i els carrer Guadiana, Olzinelles i Rei Martí. tenint com a centre de la fàbrica l'espai que avui coincidiria amb la plaça de La Farga.

Entre 1875 i 1885 se situa com la segona més important de Catalunya després de la Ferreria de la Mare de Déu del Remei. Tot i que la veta d'hematites de Gavà s'esgota el 1878 la producció de la ferreria continua creixent i bàsicament es concentra en bigues per a la construcció i ferradures pel bestiar. El propietari de l'empresa era Ignasi Marquès i Bolet, natural de Piera, que va morir de còlera el 1885 després d'un viatge a Ripoll. Traslladat d'urgència a Barcelona va deixar d'existir a les poques hores. Tot i que l'empresa va continuar el seu camí sota la denominació comercial de Vídua d'Ignasi Marquès, la desaparició del propietari, home en el que es centralitzava l'estratègia comercial i les grans decisions empresarials, va comportar una notable davallada de la producció i dels resultats del negoci,

El rastre de la Ferreria de Sant Josep es perd a les hemeroteques al 1889 amb la notícia de l'explosió d'una caldera. Un any abans havia mort Isabel Bolet, la vídua del propietari. És molt plausible però, que la ferreria continués funcionant fins entrada l'última dècada del segle XIX. [1]

*1889.- Notícia de l'explosió d'una caldera a la Ferreria de Sant Josep amb danys personals i materials. (Font:  La Campana de Gràcia núm. 1048 del 22 de juny)

*1893.- Anys després La Campana de Gràcia continuava parlant de la Ferreria de Sant Josep aixecant la sospita que mossèn Crusellas, capellà de la parròquia de Sants, havia estat ingressat a Montserrat pel Bisbe com a pena pels seus pressumptes interessos en l'antiga empresa d'Ignasi Marquès, quan la fabrica va passar a la seva vídua Isabel Bolet. (Font: La Campana de Gràcia núm. 1249 del 29 d'abril)

[1].- Cabana, Francesc. Fàbriques i empresaris, Els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. Metal·lúrgics, Químics. Volum 1. Editorial Enciclopèdia Catalana. Barcelona. 1992