Agraïments a JAUME SUSANY i FRAN J. GARCÍA
*1978.- Imatge de l'edifici de la Delegació del PAMD a l'inici del carrer Ferlandina. (Foto: J. López-Llauder).
A l'any 1972, la Diputació de Barcelona va començar a construir un edifici al Raval per a la Delegació del Patronato de Apuestas Mútuas Deportivo Benéficas que gestionava les travesses (la popular Quiniela-1X2). L'anterior seu d'aquest organisme havia estat situada a l'edifici de l'Avinguda de la Catedral número 9 i havia quedat petita per l'auge d'aquest sistema de joc d'apostes futbolístiques creat al 1946 i monopolitzat per l'estat, que requeria d'unes noves oficines administratives.
*1971.- Notícia publicada a La Vanguardia al gener d'aquell any sobre l'aprovació del projecte del nou edifici del PAMDB
El nou edifici, que finalment va ser inaugurat al maig de 1973 i era de tonalitat blavosa i quatre plantes d'alçada. va quedar com un nyap pel seu trencament radical amb l'estètica de les construccions del barri, la majoria datades de finals del segle XIX i per l'estretor del carrer que tampoc permetia d'una visió general del conjunt. Els terrenys de l'antiga Casa de la Caritat, que avui acullen el MACBA i el CCCB, havien passat a propietat municipal a través d'un conveni amb la Diputació, que s'havia reservat alguns espais per construir-hi edificis
*1973.- Reordenació dels terreny de l'antiga Casa de la Caritat i localització de la zona on es va construir l'edifici de la Delegació del PAMDB. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
La vida d'aquest edifici no va ser molt llarga. El nou ajuntament democràtic tenia l'objectiu d'habilitar una gran zona cultural en aquell sector. El PAMDB el va posar a disposició de la Diputació de Barcelona el primer dia de desembre del 1993 i l'últim dia d'aquell mateix mes va quedar fora d'ús.
Tot seguit seria enderrocat per acabar d'executar la nova ordenació de l'entorn de la plaça dels Àngels dins el projecte del nou Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).
Recuerdo que frente al edificio, donde los viernes a la tarde habían colas interminables de personas que iban a entregar los sellos y supongo que el dinero de las apuestas, dado que los bares tenían de esas tiras para las quinelas, y recuerdo que frente al edificio, digo, había una fábrica de letras de molde de madera, con una sierra muy rara que yo me quedaba mirando cada vez que pasaba por allí; ciertamente era una calle lúgubre, con poca ventilación, adoquinada y triste.
ResponEliminaSalut