RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

▼

dilluns, 12 d’octubre del 2020

CASA DE CORREUS. Plaça Bonsuccés (1890-1904)


*1890's.- La Casa de Correus, seu de l'Administració Principal en un dibuix de l'època.

A començaments de 1889, un particular de nom Joaquim Prats va construir un petit edifici de línies neoclàssiques en el racó de la plaça del Bonsuccés, que quedava encarat amb l'entrada a la plaça del carrer de les Sitges a la banda més pròxima a la Rambla. Prats va arrendar la finca a l'Estat per instal·lar-hi l'Administració Central de Correus a Barcelona i així pal·liar les deficients instal·lacions postals existents en aquells moments a la ciutat.    

*1889.- Primera notícia en premsa sobre la construcció de la nova Casa de Correus a la plaça del Bonsuccés (Font: La Vanguardia. Edició del 3 d'agost).


El nou edifici va ser inaugurat el primer dia de març de 1890. El canvi de l'administració de correus a una seu digna va ser recollit amb joia per la premsa barcelonina 

*1890.- Notícia de la inauguració de l'edifici (Font: La Vanguardia. Edició del dia 1 de març).

*1890.- Descripció detallada de l'exterior i l'interior de la nova Administració Principal de Correus de la Plaça del Bonsuccés. (Font: La Vanguardia. Edició del dia 1 de març).

Traslladada la central de Correus a Plaça Urquinaona al 1904. el mateix edifici va ser ocupat posteriorment per la secció de queviures i licors dels grans magatzems El Siglo, que van cremar el dia de Nadal de 1932, afectant també l'immoble de Bonsuccés.  

*1910's.- L'antiga Casa de Correus ocupada posteriorment per dependències del Grans Magatzems El Siglo que connectaven amb l'edifici principal de la Rambla.


*1932.- Els bombers intentant dominar el foc declarat als magatzems El Siglo des de la plaça del Bonsuccés apunten llurs mànegues d'aigua a l'antiga Casa de Correus. (Foto: Carlos Pérez de Rozas. Institut Municipal d'Història de Barcelona).

Posteriorment poc abans de la Guerra Civil s'hi va construir el frontó Txiki-Alai famós pel seus partits femenins. A la dècada dels 1970's un edifici Núñez i Navarro de nova construcció amb els seus característics balcons i tendals va irrompre violentament a la plaça Bonsuccés.
a

7 comentaris:

  1. Tot Barcelona12 d’octubre del 2020, a les 19:52

    Como siempre, muy interesante.
    salut

    ResponElimina
  2. Unknown12 d’octubre del 2020, a les 19:58

    Una barrabassada urbanistica mes del "destructutor" pecident de trista memoria pels catalans, els culers i la bona gent.

    ResponElimina
  3. bar.cel.ona.uta12 d’octubre del 2020, a les 20:24

    Ell ho feia tot en honor de Barcelona, "la ciutat que porta el nom del nostre club"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Unknown12 d’octubre del 2020, a les 20:31

      Un analfabet que en acte public digue: "Aquesta biennal la farem cada any"

      Elimina
  4. Tot Barcelona12 d’octubre del 2020, a les 21:16

    ¡¡¡Cómo sois ¡¡¡ el único que arregló los chaflanes ¡¡¡ son ayuda..¡qué curioso ¡¡ de todos y cada uno de los alcaldes de la ciudad, fueran estos de la tendencia que fueran.

    ResponElimina
  5. carlos portillo - podi-.13 d’octubre del 2020, a les 10:04

    Posteriorment, pràcticament al davant, hi va haver una petitíssima sucursal de Correus a la mateixa plaça, que tampoc no existeix ja.

    PODI-.

    ResponElimina
  6. Pitt Tristán14 d’octubre del 2020, a les 17:37

    Es muy interesante. También he aprendido de donde viene el nombre de la ciudad de Barcelona, todo muy ilustrativo. Gracias por ello.
    Salud.

    ResponElimina