RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

diumenge, 11 d’abril del 2021

TANGO. Ball i Sala de Festes. Diputació 94. (1984-2020)


 

Situada a l'Esquerra de l'Eixample, prop de l'estació del metro L1 de Rocafort, la sala de ball Tango va obrir portes al novembre de 1984 per iniciativa de l'empresa Kontract. En aquella època s'havia produït un determinat auge de nous locals d'oci orientats a un públic madur, que no renunciava ni al ball amb orquestra ni tampoc a la de discoteca, i molt menys a trobar espais de relació amb els de la seva quinta.
En aquest context apareixerien locals com Imperator, Camoa, Marabú i d'altres amb un tipus de client/a, que ultrapassava la cinquantena i fins i tot la seixantena, disposats i disposades a mantenir viva la màgia del ball. No eren precisament llocs per a joves i això ho palesava la recurrent prohibició expressa d'entrar-hi amb sabatilles esportives. Aquest límit era ja tot un avís que posava de manifest la preferència per la corbata i el vestit elegant a les caçadores i els texans  

*2010.- Vestíbul d'accés des del carrer a la sala de ball

Les trobades després dels sopars d'empresa i els comiats de solter/a eren també a l'ordre del dia. El local programava actuacions en directe i així, poc a poc, es va anar nodrint d'un grup de parroquians fidel i desacomplexat que, malgrat els anys que acumulaven, mantenien viu el desig de continuar gaudint de la nit, de les músiques i melodies de sempre i de les bones companyies. 

A partir de 2016, el local va passar a ser gestionat pel Grup Arena i, tot i mantenir el seva orientació a l'oci del més grans durant els dies feiners, va convertir-se en un animat nucli de festes LGTBI durant els caps de setmana (nits dels divendres i dissabtes) que van atraure aquest altre segment de públic tan diferent. La pandèmia seria al cap i a la fi, la principal causant del tancament del local. L'afectació del virus a les persones més grans, clientela majoritària del Tango, i el successius confinaments decretats per les autoritats sanitàries van suposar la pena de mort per al local. Desprès del tancament generalitzat de totes les sales, al novembre de 2020 es va fer públic un comunicat que anunciava que Tango ja no tornaria a obrir les seves portes.

Nombrosos locals de la zona, bars i restaurants especialment, on la clientela del Tango hi passava les hores prèvies a l'obertura de les sessions van rebre també l'impacte negatiu derivat del tancament del local. La manca d'acord entre el grup Arena i el propietari d'aquest gran local de més de 2.500 metres quadrats va comportar el pas a l'atur dels 37 treballadors que ocupava Tango.

Interior de Tango amb la seva ostentosa barra.

*2018.- En els seus últims anys la sala Tango s'havia orientat també al públic LGTBI durant les nits dels caps de setmana. (Font: Gay Map).

1 comentari:

  1. Al mateix edifici hi ha la seu de l'Agència d'Habitatge de Catalunya (i abans d'ADIGSA), on vaig treballar de 2011 a 2018. Les sessions del Tango començaven a les 18h, però n'hi havia gent gran pels bars del voltant a partir de les 16h. Sembla que per poder aconseguir els millors llocs. Cap a 2/4 de 6 ja es començava a muntar la cua. Alguna vegada quan baixava a fer un cigarret a la porta de la feina m'havien demanat si feia cua. Era pel meus cabells blancs...

    ResponElimina