PASSEIG DE MARTÍNEZ ANIDO. Parades de melons i síndries. (1940's-1970's)

 

1940.'s.- Imatge de les parades de melons i síndries al Passeig de Martínez Anido. Al fons la façana del Castell dels Tres Dragons. (Foto: Jaume Prat / Fons de la  Família Prat). 

Entre els nombrosos carrers, places, avingudes i vies públiques que el franquisme va dedicar als militars especialment destacats en la seva lluita contra el comunisme i el separatisme per gloria de la sagrada unitat de la pàtria, el passeig de Martínez Anido va ocupar  el tram exterior del recinte del Parc de la Ciutadella més pròxim al mercat del Born. 

Nascut com a Passeig de la Indústria en els dies de la primera Exposició Universal de 1888, el franquisme va utilitzar aquesta via per retre homenatge al militar gallec Severiano Martínez Anido, un home nascut al 1862 al Ferrol, curiosament la mateixa localitat on uns anys després vindria al món l'invicto Caudillo Franco. Anido va participar a les campanyes militars de les Filipines i del nord d'Àfrica i al 1911 obtenia el rang de general després d'haver estat designat del rei Alfons XIII.  Entre novembre de 1920 i octubre de 1922 va ocupar el lloc de Governador Civil de Barcelona després de haver estat escollit com l'home més idoni per dirigir la repressió sobre el creixent moviment obrer anarcosindicalista. Fou en aquesta època, especialment violenta per la lluita dels anarquistes contra els pistolers a sou del Sindicat Únic i la patronal, que Anido va destacar per la repressiva aplicació de la Llei de Fugues, que permetia a la policia disparar i eliminar als detinguts simplement al·legant intents de fugida després de les detencions. 

Severiano Martínez Anido

El 1923 va ser nomenat Ministre de l'Interior pel general Primo de Rivera i es mantingué com a titular de diversos Ministeris fins al 1930. La proclamació de la Segona República l'obligà a exiliar-se a França i no tornaria a Espanya fins després de l'esclat de la Guerra Civil per posar-se al costat dels militars insurrectes que liderava Franco. Anido no va poder veure la victòria del bàndol nacional. Nomenat pels nacionals com a responsable de Seguretat Interior, va morir a Valladolid la vigília de Nadal de 1938 als 76 anys. 

*1930's.- Els pagesos del mercat  abans de la Segona República

El 1940 el règim franquista va dedicar el passeig de la Indústria (avui passeig de Picasso) a Martínez Anido dins d'una campanya de canvi de noms dels carrers. En realitat aquesta via ja funcionava com a mercat a l'aire lliure de fruita vinculat al veí Mercat del Born des d'abans de la República, circumstància que es va consolidar després de la guerra. Era estampa habitual veure el passeig ocupat durant els dies feiners per grans piles de síndries i melons que li conferien un espectacular aspecte cromàtic de tonalitats verdes i grogues. Els melons eren conreuats al Prat de Llobregat però sovint es venien com a portats directament de València.

*1968.- L'espectacle de color que oferien les parades en una targeta postal de l'època.

Aquest ús mercantil del passeig va fer que les autoritats municipals dediquessin pocs recursos al manteniment de l'espai urbà amb poca atenció als plàtans que anaven morint sense ser reposats. El 1975 aquest mercat va desaparèixer a causa del trasllat del Mercat Central de la fruita del Born a Mercabarna dins els terrenys de la Zona Franca. 

El passeig de Martínez Anido esdevindria uns anys després, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, el Passeig de Picasso. S'hi s'instal·là una obra d'Antoni Tàpies consistent en un gran cub de vidre sobre la vorera contigua a la tanca del Parc de la Ciutadella. També es van construir els trams d'habitatges que mancaven al passeig, reproduint els porxos de Fontseré i completant i donant uniformitat al conjunt.

ALFA. Bar musical. Gran de Gràcia 36. (1991-2021)

 

Situat a la part baixa el carrer Gran del barri de Gràcia, entre els carrers de Jesús i de Maria, l'Alfa era un local a mig camí entre un bar musical, una discoteca i un local de música en viu. De fet, a través dels seus gairebé trenta anys de vida va arribar a congregar a una parròquia fidel i molt engrescada, que va fer seu aquell enclau de la sempre animada nit gracienca. 

Obert en plena febre olímpica a finals d'octubre de 1991, a l'Alfa hi van actuar des d'artistes que després serien famosos com la Rosalía, fins a d'altres menys coneguts com Laia Vehí & Iseo o el trio Pelogruesoul. S'hi organitzaven també xerrades científiques i d'altres propostes artístiques i el local va servir de palanca de promoció de noves bandes i grups musicals emergents de l'època. 

Va ser també un lloc habitual per veure en grup els partits del Barça i xalar amb els blaugranes de l'època daurada de Guardiola i Messi. L'interior era molt acollidor amb elements de fusta i una llarga barra amb tamborets rodons que donava pas al fons a una pista de ball on s'hi organitzaven els concerts 

L'Alfa va ser probablement un dels local més emblemàtics de l'època del canvi de segle a Gràcia. La pandèmia del COVID-19 i els seus estralls econòmics en molts locals i botigues de la ciutat, van precipitar també en aquest cas la caiguda i clausura d'aquest entranyable local, que va tancar portes definitivament a l'octubre de 2021.

*2010's.- Diverses imatges dels acollidors espais de l'interior del local (Font: facebook del bar Alfa)

*2018.- Vista del bar Alfa des del carrer al numero 36 de Gran de Gràcia.

SENYAL DE PERILL AL VAGÓ DEL METRO (1980's-2000's)

 

Caps als anys 1980's, a les portes dels vagons del metro de la ciutat van començar a veure's cobertes amb aquest adhesiu que prevenia del perill de les portes quan s'obrien. Eren les portes que s'obrien automàticament sense que el passatger hagués d'accionar cap botó ni palanca per obrir-les. Els vagons de la línia 5 eren tots d'aquesta tipologia.

Es fàcil imaginar que algun dramàtic accident va ser el causant de la difusió d'aquesta terrorífica imatge on es veia un nen amb la mà atrapada a causa de l'obertura automàtica de la porta del vagó amb la seva mare al costat. La imatge era singular i no formava part de cap grup de senyals amb el mateix patró estètic i de disseny i de dibuix.  

QUIOSCS DE BEGUDES A LA PLAÇA UNIVERSITAT (1900's-1960's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER, JORGE ÁLVAREZ, MAITE MAR, FRANCISCO ARAUZ i ROSER OLMO.

Dels tres quioscs de begudes que han existit a la plaça de la Universitat a peu de carrer, el primers d'ells era situat a l'espai central de la plaça, al costat del vial que queda encarat amb l'entrada principal de l'edifici de la Universitat. Era de reduïdes dimensions i destacava pel seu mostrador revestit d'un trencadís de clara inspiració modernista. Aquest quiosc va desaparèixer als anys 1920's amb la reforma dels espais verds de l'espai central de la plaça, quan es va disposar un gran escossell de gespa al voltant de les cinc palmeres washingtònies de la banda Besòs del centre de la plaça. 

1900's.- El petit quiosc amb el seu mostrador de trencadís. (Foto: Autor desconegut / Col·lecció privada de Jorge Álvarez)

El segon, construït cap a finals de la dècada els 1910, apareixia en una excel·lent imatge nocturna captada pel fotògraf Josep Brangulí. Quedava emplaçat entre les dues fileres d'arbres del passeig lateral més pròxim al centre de la plaça. La part posterior del quiosc quedava encarada amb la calçada central del carrer de les Corts, actual Gran Via de les Corts Catalanes. 

*1910's.- Dos cambrers i un client en una imatge nocturna del segon quiosc de begudes de la plaça Universitat. (Foto: Josep Brangulí).

1920's.- Emplaçament del quiosc en una targeta postal de l'època.

Aquest segon quiosc tenia punts de semblança amb els que hi hagueren al costat de la font de Canaletes al capdamunt de la Rambla. Si bé era molt més simple de materials, es limitava a un taulell obert al carrer des d'on se servien refrescos i altres begudes als clients que esperaven dempeus. La coberta del quiosc presentava diversos cossos esglaonats fins quedar coronat amb una petita cúpula.  

*1920's.- Imatge aèria de la Universitat i la plaça on es pot distingir el primer quiosc de begudes. (dins del rectangle groc).  

A finals de la dècada dels 1920's i coincidint amb l'efervescència urbanística que va comporta la celebració de l'Exposició Internacional de 1929, el quiosc va ser suprimit del seu emplaçament original i refet a l'altra banda de la Gran Via entre les dues fileres d'arbres que s'estenien a la vorera de davant de l'edifici de la Universitat.

Emplaçaments dels quioscs de begudes. Sobre el plànol dels anys 1930's s'hi indica la ubicació dels dos de la zona de la Gran Via: amb cercle vermell el d'abans de la Segona República i amb cercle verd el posterior. Finalment el cercle groc identifica la localització del primer quiosc, el del mostrador de trencadís, tot i que el plànol ja contempla la urbanització posterior de l'enjardinament de l'espai central. (Font: Barcelofília / Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

*1930's.- Durant els anys de la Segona República el quiosc ja havia estat traslladat a l'altra banda de la Gran Via i s'emplaçava en un dels extrems de l'ampla vorera de la façana de la Universitat. (Foto: IEFC / Louis Roisin). 

Acabada la Guerra Civil, i durant els anys de la dictadura franquista el quiosc va romandre al nou emplaçament davant de la tanca de reixa dels jardins laterals de la Universitat. Se'l va conèixer amb el nom de Kiosco Deporte i era lleugerament més gran que l'anterior amb parets exteriors de vidre i marqueteria. A banda del seu espai interior, disposava també d'un bon grapat de taules i cadires a l'abast dels clients sobre l'ampla vorera, que recorria d'Aribau a Balmes tota la façana principal del recinte universitari. Era freqüentat majoritàriament per funcionaris, oficinistes i alguns universitaris. 

*1940's.- El senyor Valentí Olmo Telo va treballar després de la Guerra com a cambrer al quiosc de begudes de la plaça Universitat. Aquí el veiem amb dos clients (foto superior) i davant del quiosc (foto inferior). (Imatges gentilesa de Roser Olmo González).

*1962.- Dues imatges del Kiosco Deporte amb el sostre cobert de neu durant la nevada de desembre d'aquell any. (Font: La Barcelona Desapareguda de Giacomo Alessandro).

*1963.- Una altra imatge de la marquesina del Kiosco Deporte. (Foto: Autor desconegut)

Cap a finals dels anys 1960's la reurbanització de les voreres de la zona, amb l'obertura d'un carril exclusiu pels autobusos i taxis va alterar considerablement la distribució dels espais i el Kiosco Deporte va ser desmantellat definitivament. 

*1966.- El Kiosco Deporte envoltat d'automòbils que aparcaven i circulaven sense control per la vorera de la Universitat. (Foto: Postals PostalColor).

Cap a finals dels anys 1960's la reurbanització de les voreres de la zona, amb l'obertura d'un carril exclusiu pels autobusos i taxis va alterar considerablement la distribució dels espais i el Kiosco Deporte va ser desmantellat definitivament. 

*1968.- Un altra imatge del quiosc en els seus últims anys.  A la dreta es poden veure les taules i cadires de la terrassa. (Foto: Col·lecció privada Jorge Álvarez).

Article ampliat el 12 de setembre de 2024