RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

dijous, 10 de novembre del 2011

CINE INTIMO (1933-1958) / ROSELLON CINEMA (1930-1932) / CINE RIALTO (1928-1930). Rosselló 257.

*1945.-  La façana de l'Intimo durant la posguerra. Hi projectaven un doble programa amb Dumbo i La mujer de las dos caras. Era el mes d'abril de 1945.

Aquest cinema era situat a la vorera muntanya del carrer Rosselló, entre Rambla de Catalunya i Passeig de Gràcia. Molt cèntric i en un barri on els cinemes hi sobraven. Va néixer com a Cine Rialto el 7 de setembre de 1928, amb la projecció del film Bajo el águila imperial, que protagonitzava un gos llop anomenat Relámpago (Flash en la versió original). Només dos anys després, el 26 de setembre de 1930, la sala va canviar el seu nom pel de Rosellón Cinema. Finalment, durant la República va convertir-se en Cinema Intim a començaments de l'any 1933, incorporant a la projecció i sonorització els moderns aparells de la casa Bauer


*1928.- Article publicat a La Vanguardia (8-9-1928) sobre la inauguració del Cine Rialto del carrer Rosselló. (Cliqueu a sobre per agrandir-lo)

*1933.- Anunci de la reobertura del local com a cinema Intim, coincidint amb l'inici de l'any, amb la projecció de El expreso de Shangai de Josef von Sternberg amb Marlene Dietrich. (Font: Hemeroteca La Vanguardia). 

Durant la Guerra Civil la sala va ser col·lectivitzada pels sindicats i va quedar sota el control de la CNT/AIT a partir del 16 d'agost de 1936 fins al seu tancament al 1938. Acabada la guerra, amb l'obligada castellanització comercial, va esdevenir Cine Intimo i el dia 5 de febrer de 1939, pocs dies després de l'entrada dels franquistes a Barcelona, ja tornava a funcionar amb la projecció dels films La vida es dura i Hombres en blanco. El canvi de nom d'Íntim a Íntimo no es produiria però, fins al 2 de setembre d'aquell mateix any.
L'Íntimo seria un dels primers cinemes de l'eix Passeig de Gràcia/Rambla de Catalunya en desaparèixer a finals de la dècada dels 1950's, molt abans que la febre exterminadora provoqués els massius tancaments de sales (Montecarlo, Fantasio, Savoy, Publi, Alcázar, Kursaal, etc.) i deixés gairebé orfa de cinema aquesta zona tan cèntrica i comercial.    
L'enyorat bar Rosselló, que va aguantar fins a l'arribada del segle XXI, era situat a la finca veina i feia les funcions de cafeteria d'aquesta sala amb la que estava comunicada per l'interior. El Cine Intimo es va mantenir fins al seu tancament en la categoria de cinema de reestrena de doble sessió. L'últim dia de projecció va ser el 21 de setembre de 1958 amb els films El príncipe valiente i El capitán King. Tot i la seva centralitat, mai no va ser una sala excessivament recordada i molt aviat va desaparèixer de la memòria col·lectiva.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada