ERNESTO GRANDÍN. Segells, esmalts, gravats i plaques. Portal de l'Angel 25 / Placa Catalunya. (1893-1924)

MIQUEL BARCELONAUTA 

Agraïments a JOANA FRANCÈS i ENRIC COMAS i PARER

Tot i que hem trobat referències d'una primera botiga d'Ernesto Grandín al número 19 de la Rambla de Santa Mònica, aquest empresari va instal·lar-se als baixos de la Casa Rosés (Portal de l'Àngel/Plaça de Catalunya) a partir de 1893. Gravador i esmaltador, Gradín (de nom complet Ernesto Juan Bautista Grandín i Enibout) va esdevenir un autèntic líder en la comercialització de segells de goma, plaques metàl·liques, i altres efctes d'identificació de persones i empreses.

*1885.- Publicitat del primer establiment d'Ernesto Grandin a la Rambla de Sant Mònica. (Font: El Diluvio / ARCA)

*1900's.- Vista del Portal de l'Àngel des de la Plaça Catalunya. A la dreta de la imatge, al baixos de la Casa Rosés, podem veure la botiga de Grandín. (Foto: Antoni Espluga).

La popularitat de Grandín va créixer a partir de l'obertura de la botiga als baixos de la Casa Rosés a l'emergent plaça de Catalunya.

*1895.- Dos anys després, Grandin s'anunciava ja al Portal de l'Angel 25 i liquidava la botiga de Rambla de Santa Mònica (Font: El Diluvio / ARCA).

El 1903 resulta l'adjudicatari del concurs-subhasta, convocat per l'ajuntament de Barcelona, per fabricar les plaques i rètols de metall per als vehicles de tracció animal. D'altra banda, al 1906 guanya el concurs públic per retolació dels carrers de l'Eixample i del centre de la ciutat. Les plaques són realitzades en català i castellà.

Ernesto Grandin va casar-se amb Aurora Smith, de la que curiosament donava notícia el diari La Publicidad en un episodi d'intent de robatori que ella mateixa va evitar.

*1902.- Notícia publicada el 3 de març d'aquell any, sobre l'intent de robatori a la botiga de Grandín frustrat per la seva esposa. (Font: La Publicidad. /ARCA)

 

Una placa esmaltada fabricada per l'empresa Grandín, en la que es pot veure el nom del fabricant al marge inferior dret. (Font: todocolección.com). 

Al març de 1905 Puig i Cadafalch es va oposar a que l’ajuntament acceptés la làpida de ferro esmaltat que Grandín volia regalar per exposar-la a la plaça dels Josepets, que en poc temps seria dedicada oficialment a Fernando de Lesseps.

*1905.- El Diluvio comentava així l'episodi entre Puig i Cadafalch i Ernesto Grandin. (Font: ARCA)

La dedicació dels Grandin a l'ofici de gravadors i fabricants de segells de goma i d'esmaltats de plaques va a tenir continuïtat en el seu fill Guillem Grandín i Smidth. que ja als 1904 havia guanyat el concurs d'aprenents en la modalitat d'esmaltats sobre ferro.

A partir de 1924 amb la reforma i transformació de l'antiga Casa Rosés per esdevenir Casa Segura, els successors de Grandin abandonen l'edifici i s'instal·len al número 10 del carrer dels Arcs amb magatzem al carrer Joaquim Pou. A partir de 1931 amb l'arribada de República els Grandín figuren al carrer Martí i Julià número 4.