Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta casa segura. Ordena per data Mostra totes les entrades
Es mostren les entrades ordenades per rellevància per a la consulta casa segura. Ordena per data Mostra totes les entrades

dilluns, 25 d’octubre del 2010

CASA SEGURA. Plaça Catalunya-Portal de l'Àngel (1924-1935)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER



Situada al número 17 de la Plaça Catalunya, just a la cantonada amb el Portal de l'Àngel davant de l'edifici de la Telefònica, la Casa Segura destacava per la seva esveltesa i alçària a mitjans dels anys 1920's. Amb permís del cimborri de la catedral i dels campanars en construcció de la façana del Naixement de la Sagrada Família, la cúpula nervada de color verd d'aquest edifici era considerada el punt més alt construït de tota la ciutat.  


*1923.- Vista de la Plaça Catalunya des de la vorera muntanya. Al fons sota la fletxa vermella veiem la Casa Segura encara en construcció.

La ciutadania però, la coneixia més com a Casa Cabot, que no pas Segura, pel nom de la joieria que hi havia als baixos a la que ben aviat s'hi va unir la primera Llibreria Catalònia. També s'hi va establir la botiga d'articles fotogràfics Baltà i Ribas, on es podien adquirir els primers aparells per a la projecció casolana de pel·lícules.

*1925.- Una imatge inusual de la Casa Segura captada des del carrer Fontanella (Foto: Josep Brangulí)

*1927.- La Casa Segura a punt de ser superada en alçada per l'estructura de ferro de l'edifici de la Telefònica. 

L'any 1928 perdria la seva hegemonia com a construcció no religiosa més alta de la ciutat en benefici del veí edifici de la Telefònica, bastit com ja s'ha dit a la cantonada d'enfront. 
La Casa Segura es va fer popular pels diversos intents reeixits d'escalar la seva façana, En aquest sentit, l'esdeveniment més recordat tingué lloc el 14 de desembre de 1930, quan un gimnasta portuguès anomenat Massa Vaz i conegut com l'home aranya, va anunciar que escalaria la façana de l'edifici fins arribar a la cúpula.  L'expectació va ser enorme i una gernació de tafaners va concentrar-se a la plaça per seguir les evolucions de l'agosarat atleta, que finalment, amb no poques penúries i patiments, va aconseguir fer el cim. Uns anys abans, el 1924, el també portuguès Nestor Lopes ja havia aconseguit guanyar el cim però ajudat per unes cordes.

*1930.- Massa Vaz, conegut com l'home aranya, en el moment d'iniciar l'escalada i després d'haver fet el cim de la Casa Segura (Foto: Gaspar. Mundo Gráfico. Desembre 1930)

*1930.- Una altra imatge del temerari Massa Vaz, saludant al públic que seguia la seva escalada fins al cim de la Casa Segura. 

*1930.- Aspecte de la gran gernació concentrada a la plaça Catalunya per veure l'home aranya  escalant la façana de la Casa Segura. (Foto: Gaspar. Mundo Gráfico. Desembre 1930)

*1930.- Retall publicat a El Diluvio en la seva edició del 16 de desembre d'aquell any.

Un gran anunci de llet condensada El Niño, amb la imatge d'un nen grassonet i rinxolat, que presumia cofoi de la seva vigorositat,  va lluir durant anys a la part superior de la façana que donava a la plaça, mentre que a la mitgera de ponent les lletres del vermut Cinzano eren el reclam publicitari més visible.
La Casa Segura va començar a esser enderrocada l'any 1932 i va desaparèixer totalment el maig de 1935. La idea era aixecar al mateix lloc un nou edifici de 50 metres d'alçada de la Compañía de Aplicaciones Eléctricas. No va poder ser. Un cop enderrocada, un desolat solar va veure passar una guerra, un canvi de règim i va presidir aquell indret durant més d'una dècada. Finalment el 2 de maig de 1948 es va posar la primera pedra de l'edifici petri del Banco de España, que no seria inaugurat fins a finals dels anys 1950's.

Imatge publicitària de la llet condensada El Niño que coronava la façana de la Casa Segura (en la foto superior és visible a la dreta del terrat de l'edifici).

* Un llarg enderrocament *


*1932.- Al febrer d'aquell any es van iniciar els treballs d'enderrocament de l'edifici juntament amb la finca del costat. (Foto: Arxiu FECSA/ANC).

*1932.- La Casa Segura a mig enderrocar. En una primera fase van desaparèixer la cúpula i els pisos superiors com es pot veure a la foto.


*1932.- Una altra vista de la Casa Segura sense els pisos superiors ni la cúpula, captada des de la cantonada amb Portal de l'Àngel (Foto: Fons FECSA / ANC)


*1934.- En una segona fase s'enderrocarien els cinc pisos inferiors fins a la completa desaparició de l'edifici. (Foto: Pérez de Rozas).


*1935.- Enderrocant la Casa Segura a cops de mall (Foto: Josep Brangulí / ANC)


*1935.- Últims treballs d'enderroc al Portal de l`Àngel

*1935.- A l'estiu d'aquell any la Casa Segura ja havia quedat en el record i s'havia convertit en el solar que apareix a la foto. La desaparició d'aquest edifici deixava entreveure la silueta de l'església romànica de Santa Anna des de l'embocadura del Portal de l'Àngel a Plaça Catalunya. Després vindria la Guerra i els primers anys de franquisme i fins als 1950's no s'inaugurà en aquest lloc l'actual edifici del Banco de España.


*1936.- Maqueta de l'edifici de catorze plantes que l'empresa elèctrica Riegos y Fuerza del Ebro/Compañía de Aplicaciones Eléctricas tenia previst aixecar sobre el solar que havia ocupat la Casa Segura. La Guerra Civil va frustar el projecte (Foto: ANC. Arxiu FECSA).

divendres, 24 de novembre del 2017

CASA SEGURA. Empreses, negocis i altres ocupants de l'edifici. Plaça Catalunya 17/Portal de l'Àngel 25. (1924-1932)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i MIQUEL F. PACHA


La Casa Segura a la Plaça Catalunya

*1920's.- Diversos rètols ocupen les finestres i balcons de la Casa Segura. (Foto: Col·lecció Privada Enric Comas)

La Casa Segura no va tenir una vida gaire llarga. Tot just vuit anys. Durant aquest curt període de temps, va esdevenir un símbol de la plaça Catalunya, malgrat que davant seu l'edifici de la Telefònica anava creixent, acaparava l'atenció del públic i li prenia protagonisme en alçada.
Un projecte frustrat per enlairar l'edifici d'una companyia de l'electricitat que no va arribar a reeixir i els estralls de la guerra, van tenir aquell solar abandonat fins que va arribar el Banco de España a començaments dels 1950's.
Repassem en aquest article quins van ser els ocupants de les dependències d'aquest edifici.

Planta Baixa:
 
 

 
 
Pis principal:





 
Primer pis:


 




 
 
 

Royal Exchange Assurance.
 
Segon pis:

 



Tercer pis:

 
 
 

Quart pis:

Fernando Príes.
Agente de Cambio y Bolsa.
 
 
Cinquè pis:
 
 
 
 
 

dimecres, 25 de febrer del 2015

PLAÇA CATALUNYA. Botigues i comerços. Anys 1920

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER, EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, FRANCISCO ARAUZ, MARIA JOSÉ GONZÁLEZ i MIQUEL F. PACHA



Núm. 1. Estació del Ferrocarril de Sarrià
    Ajedrez Condal Barcelona
    Bar-Xarcuteria Valldeperas
    Cafè Bar Zurich



Núm. 2. Casa Manuel Puig
      Riegos y Fuerza del Ebro S.A.



Núm. 3. Casa  Teodor Bosch
      Salón Limpia Botas
      Cinema Salón Cataluña
      Loteria Vives


Num. 4. Casa Ignasi Carsi
     Cafè Restaurant Cataluña 
     Guillermo Bernstein. Material i vehicles per a explotacions mineres
     Rellotgeria Girod (fins a 1924)
     Expendeduria de Tabacs. Concepció Gras. (des del desembre de 1928)

Núm. 5. Teatro Eldorado (enderrocat el 1929)
     Expendeduria de Tabacs núm. 182 (dintre del teatre, fins el 1928)
     Quiosc de Premsa Eldorado (a la vorera davant del teatre)



Núm. 6. Casa Vives
      The Royal Bank of Canada


Núm. 7. Casa Marcel·lí Jané
     Almacenes Cataluña
     Cafè Maison Dorée
     Estanc Maison Dorée




Núm. 8. Casa Bosch i Alsina
     Viatges International Express
     Rellotgeria Girod (des de 1924)
     La Electra Industrial S.A.
     José Gifré. Màquines d'escriure i calcular
     Pathé. Fonogràfs i discos.

Rambla Catalunya 1. Casa Agustí Manaut
     Colmado Juan Figueras
     Farmàcia Baltà i Botta

Núm. 9. Casa Pich i Pon
     Confiteria E. Raig
     Centro de Localidades
     Perruqueria de Senyores de J. Llimona
     Sociedad Española de Construcciones Eléctricas. Lámparas Z
     Cafè La Lune
     Anglo South American Bank




Núm. 10-11. Hotel Colón
     American Soda

Passeig de Gràcia 2. Cases Pascual i Pons
     Casa Comas. Camiseria



Núm. 12-13. Casa Vicenç Ferrer
     Drogueria Vicente Ferrer
     Hotel Victoria




Núm. 14. Casa Joan Girona
     Banco de Préstamos y Descuentos

Núm. 15. Casa Isidre Bonsoms
     Banco Español del Río de la Plata

Núm. 16. Casa Sicart
     Banco di Roma

Núm 16 bis. Casa Manuel Baixeras (després Telefónica)
     Hotel Bristol

Núm. 17. Casa Barceló (fins al 1924), després Casa Segura
     Joieria Cabot
     Joieria Josep Claveguera
     Metrón. Electricitat i Óptica (des de 1922)
     Llibreria Catalònia
     Balta & Riba. Material fotogràfic



Núm. 18. Casa Rosés 
     Pianos Maristany
     Automóvil Salón
     Papereria Villán
     Compañía de Aplicaciones Eléctricas



Núm. 19. Casa Camps i Pàmies
     Banco Alemán Transatlántico


Foto: Ferran / ANC

Núm. 20. Casa Joan Pou
    Société Générale de Banque 


Núm. 21. Casa Agustín Goytisolo (enderrocada el 1928)
     Confiteria Guillermo Llibre
     Restaurant Savoy
     Real Asociación de Cazadores


Núm. 22. Casa Teresa Maspons (reformada com a Banca Arnús i ampliada el 1926 amb el número 23)


Núm. 23. Casa Ignasi Serra (després Banca Arnús ampliada)
     Gran Cafè Continental 
     Hotel Continental