PABELLON DEL DEPORTE/CANÒDROM PABELLON (1950-2001)

Agraïments especials a FRANCISCO ARAUZ

*1990's.- Rètol a la façana del Canòdrom Pabellón al carrer Llança en els seus darrers anys de funcionament (Foto: Arnim Schulz)

Aquest recinte esportiu ocupava la banda de ponent de l'illa delimitada per la Gran Via i els carrers Llança, Sepúlveda i Vilamarí, amb façana a les tres primeres vies esmentades. Fins a l'any 1948 els terrenys havien estat ocupats pel Viver de Plantes i Arbres de Josep Vidal.

*1948.- Treballs de neteja del solar on s'edificaria el Pabellón del Deporte. A la imatge es poden veure diverses palmeres arrencades per alliberar l'espai. Aquest terreny havia estat ocupat anteriorment per un viver de plantes i arbres i presentava una densitat de vegetació força important, que va ser eliminada per deixar via lliure al pavelló esportiu. (Foto: Col·lecció privada de Francisco Arauz) 

*1948.- Dues imatges captades en direcció a la cantonada Llança/Paral·lel des d'on accedien els camions per realitzar  els  treballs preliminars de buidatge, moviment de terres i preparació del terreny per construir-hi la pista del pavelló d'esports abans de l'aixecament de la graderia principal. (Foto: Col·lecció privada de Francisco Arauz) 

*1948.- Treballs de fonamentació de la graderia principal del carrer Llança. (Foto: Col·lecció privada de Francisco Arauz).

*1949.- Construcció de la graderia principal del carrer Llança cap al cantó de Sepúlveda. Es pot apreciar que en aquest punt el marcador ja estava instal·lat abans de l'acabament de les graderies. (Foto: Col·lecció privada de Francisco Arauz).

*1950.- Obres de condicionament del Pabellón del Deporte per acollir-hi proves esportives. A la imatge es pot apreciar la graderia del carrer Llançà (la més gran), la pista de bicicletes en construcció davant de la part posterior de l'Editorial Araluce a la cantonada Llança-Gran Via i al fons les façanes de la plaça de toros de Les Arenes i de l'Hotel núm. 1 de l'Exposició Internacional del 1929 a la plaça d'Espanya.  (Foto: Col·lecció privada de Francisco Arauz) 

El Pabellón va tenir una ocupació regular funcionant inicialment de forma provisional al llarg de l'any 1950. Disposava d'una pista per bicicletes de 200 metres de corda i una altra pista de ciment al centre de 36 x 18 metres. Durant la primavera de 1951 es varen ampliar les graderies per acollir els  partits dels VII Campionats del Món i XVII d'Europa d'Hoquei Patins. La graderia principal quedava escapçada a la cantonada Gran Via - Llança per un solar triangular on a la dècada dels seixanta s'hi va aixecar un edifici d'habitatges. Les localitats de general quedaven situades a la banda de Gran Via. En la part del carrer Sepúlveda s'hi va habilitar un gimnàs i els vestidors. El recinte disposava d'enllumenat nocturn i el seu aforament podia variar dels 7.000 als 10.000 espectadors en funció del tipus d'esport que si practicava. Boxa, voleibol i bàsquetbol eren els més habituals. Fins i tot estava previst cobrir-lo, obra que finalment mai es va realitzar. Però el Pabellón va viure les seves jornades més glorioses els mesos de juny de 1951 i 1954 quan la selecció espanyola d'hoquei patins s'hi va proclamar campiona del món en aconseguir sengles victòries davant el seu màxim rival: la selecció portuguesa. El recinte acollí pràcticament la totalitat dels partits dels dos campionats del món d'hoquei, arribant-s'hi a jugar un total de més de 10 partits al dia.

 

 *1951.- Tot i les seves evidents limitacions, el franquisme va considerar el pavelló de l'esport com una gran instal·lació poliesportiva. Imatge de la graderia durant un partit de basquetbol amb el perfil del Palau Nacional i els desapareguts Palau Central i Torre de la Llum al fons. (Font: Hemeroteca El Mundo Deportivo)

Plànol dels accesos i la disposició de les graderies durant el Campionat Mundial d'Hoquei Patins del 1954.

*1954.- Una entrada a la graderia superior del carrer Llança del Pabellón del Deporte per la jornada nocturna del dia 29 de maig del Campionat del Món d'Hoquei Patins.  

Una altra jornada inoblidable va ser la nit del 9 de juliol de 1951, quan el Pabellón del Deporte va ser testimoni de la primera actuació a Barcelona de l'equip de bàsquet dels mítics Harlem Globe Trotters que es varen enfrontar en partit d'exhibició als Boston Whirlwings.
Als anys 1952 i 1953 s'hi van disputar els Sis Dies de Barcelona, una competició ciclista de resistència.

A partir del dia 6 de gener de 1953 aquest espai va reorientar la seva activitat per a convertir-se en un canòdrom on es feien apostes de curses de llebrers. La construcció del Palau Municipal d'Esports del carrer Lleida va allunyar del Pabellón les pràctiques esportives per dedicar-se gairebé exclusivament a canòdrom. A la dècada dels seixanta al Canòdrom Pabellón s'hi venien també les entrades dels partits de futbol del Barça.
Amb l'arribada de la democràcia va servir d'escenari dels primers mítings polítics en les campanyes lectorals de 1977 i 1979. Però amb el temps l'espai es va anar degradant i tot plegat destil.lava una atmòsfera de decadència que feia presentir el seu final. Aquest va arribar poc abans del canvi de segle. L'any 1999 es suspengueren les curses i poc després el canòdrom es va enderrocar per construir-hi l'escola de formació de l'ONCE.

*1953.- L'estiu d'aquell any el Pabellón del Deporte es va convertir en una gran pista de gel per acollir l'espectacle Viena sobre hielo que, tal i com diu l'anunci, no era apte per a menors. (Cliqueu a sobre de la imatge per agrandir-la. Font: La Vanguardia).

*1970.- Vista aèria del pavelló ja convertit en canòdrom. (Foto: Fons SACE. Institut Cartogràfic de Catalunya)

*1984.- El Pabellón del Deporte conservava encara el seu rètol original durant la seva darrera etapa en que esdevingué només canòdrom. Els camions del canòdrom Meridiana transportaven els llebrers i els carregaven i descarregaven a la cantonada Sepúlveda-Llança

*1989.- Vista interior del Canòdrom Pabellón en els seus últims anys de funcionament. Les graderies quedaven entaforades a l'interior d'illa de forma irregular i asimètrica. (Foto: Gustau Nacarino).