A començaments dels anys setanta, la zona de la vorera de muntanya de la Diagonal compresa entre la plaça Calvo Sotelo (Francesc Macià) i l'avinguda de Sarrià va començar a experimentar un fort creixement.
L'obertura del restaurant Nit i Dia a la Diagonal, entre els carrers Beethoven i Ganduxer, va suposar un pas més en la consolidació d'aquella zona d'ambient i modernitat propiciat en gran part per la presència massiva de discoteques i locals d'esbarjo que s'hi varen concentrar.
Nit i Dia, a banda de néixer en ple franquisme amb un nom català, circumstància encara no totalment ben acceptada en aquells anys, s'afegia a La Oca i altres establiments de la zona, com un lloc modern on es servia menjar ràpid amb cuina oberta fins a les tres de la matinada. La proximitat de la discoteca Don Chufo, a l'entrada de la qual s'accedia a través d'un curt passadís cobert, facilitava també que ambdós locals compartíssin clientela.
Ben entrada la dècada dels vuitanta el local va perdre volada i ja s'anunciava a la premsa com una pizzeria-fast-food. Els temps havien canviat i ja s'ensumava a l'horitzó un tufet preolímpic que aconsellava un canvi radical d'estètica i orientació en benefici de l'idolatrat disseny. Dit i fet, el Nit i Dia va tancar i al mateix lloc s'hi inaugurava el Network al maig de 1987.
L'actual seu de Catalunya Radio era la seu central de Victor Sagi Publicitat i propietari del Restaurant Nit i Dia, situat als baixos del mateix edifici. Cal recordar que el seu èxit en part era per la seva decoració amb els colors del Barça i amb els millors plats combinats de la ciutat. Sota hi havia el Restaurant de luxe La Matinada, on jo vaig treballar de Maître, al terminar el meu servei militar de Cartagena. Recordo que Humberto Pi Badia, el gerent de restauració també de l'Hotel Saurat d'Espot (Lleida) i de l'Hotel Llac Negre de Super Espot, en va oferir la gestió del Saurat, tot coincidint amb la mort de Franco, l'any 1975. Vaig gaudir i practicar uns dels millors moments de la meva profesió, amb l'ajuda de l'Angi Ciurezu, la meva dona, qui portava la responsabilitat de la recepció de l'hotel. Recordo que per les tardes, a l'acabar el servei de menjador, anaven a cercar rovellons molt a prop, i els dies següents els oferien gratuïtament al nostres clients. Finalment, el 1977 vaig aceptar l'oferta d'en Salvi Vila, director soci del Restaurant Finisterre, on vaig treballar de Maître, fins l'any 1981 quan vaig pasar amb el mateix càrrec al Restaurant Via Veneto de Barcelona, portat pel director Josep Monje Canut.
ResponEliminaEl 1994 varem obrir el nostre propi restaurant La Taula al barri de Sant Gervasi (Bib Gourmand per la Guia Michelin des de 1998 al 2015) data en que ho varen vendre al nostre cuiner Dani Feraru, ex chef del restaurant Quatro Stagioni, del Carrer Doctor Roux de Barcelona. La Taula ens va donar les més grans satisfaccions de tota la nostra historia profesional i sempre romandrà com un somni fet realitat, per la fantàstica clientela i pels professionals que varem compartir grans moments d'ofici.
EliminaFrancesc Pérez i Torres
Hola Francesc, jo tambe vaig treballar al Finisterre l any 1990, si ho recordas varem estar parlam tu i jo per telefon una vegada, jo vaig coincidi amb al Isaías el mitic cambrer, despres tu amb vas explicar varias anecdotas de cambres que van treballar al Finisterre, no ma olvidare mai aquella que em vas dir que un cambrer duia pistola durant el servei i que formaba part de la policia politico social franquista.....inolvidable!! recordo el nom de un cambrer que em vas dir un tal Dupré.....Salutacions i Salut!!
EliminaHola a tots. Jo vaig treballar de botones al Finisterre els anys 1972 al 76. Recordó la gent que Parleu i més, Les máitres Casas, Pauli, Bruix, Eliseo, la Sra Pilar, Francesc Ferrer, etc Si voleu que ens trobem un día,ho dieu. El me u non es Miquel.
EliminaTardes i tardes pasades dintre del Nit i Dia, abans de enar a Don Chufo i pasarlo de lo mes collonut posible. Recordarè sempre aquellos meravellosos anys que i vaig pasar a la meba disco de sempre i per a sempre: D. Chufo !
ResponEliminaDon Chufo sempre serà la millor de totes les discoteques de tots els temps
EliminaSi era tot portat al detall....algu recorda haber menjat un arroç blanc AMB un salsa blanca in uns champiñons o semblant.?..anavam AMB el meu novio en convidaba per impresionarma ..era bonisim sempre demanava el mateix....quina Bona vida gracies a tots que vau Fer posible
EliminaBon dia. El meu pare tambe va treballar al nit i dia. Era en Miguel Carrès Domingo. No se si algu el coneixera. Gracies i petons a tots.
ResponEliminaHola! El teu pare també va treballar abans que nosaltres, a l'Hotel Saurat d'Espot, Pallars Sobirà (Lleida). Salut!
EliminaSóc el Jaume vaig estar al 1974.
ResponEliminaRecordo al Sr Manolo amb el puro que encenia de bon matí i li duraba hores i hores. La Sra Joaquina rentant els plats.
El chef, Sr Antonio, deia que a havia tornat a menjar entrepà al matí perque jo tenia molta ma.
Recordo al Siscu amb el seu cabell arrissat i al Jordi cuiner alt i espigat de mitjà melena.
Recordo la cara de bondat del Sr Paco.
Les anècdotes del Ramon asseguts a l'hora de menjar, anava a veure pelicules de destape a Perpinyà.
Els dies que feien Heidi paravam la activitat, va ser molt macu.
Y també recordo el dia que a través d'una trucada telefònica el Antonio ens va dir que Franco havia mort.
Tot va ser alegria
Bones tindrias la carta / menú del NIT i DiA...merciii
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl pistoler col-laboraba amb el lladre per tal d'ocupar la meva plaça.
ResponEliminaVaig treballar com a primer maître en Nit i Dia de l'73 a l'75 amb Alcanyís de director i Antonio Salido com a director. Vaig arribar allà amb només una experiència anterior en direcció. L'experiència em va formar bastant en relacions humanes (un espavilat en complicitat amb un falangista armat de pistola distraient a el personal mentre ell robava) i jo pipiolo encara esforçant-me per fer equip. Vaig conèixer allà a bones persones i d'altres que no ho eren tant
ResponEliminaUna obra més de Ramon Carrera Morales.
ResponEliminaDe fet, molt pròxima a la seva botiga i despatx, situats a Diagonal 620, que també mereixeria una pàgina.