RESTITUCIONS, RECUPERACIONS I RESURRECCIONS

divendres, 25 de novembre del 2011

CINE LIDO. Passeig Sant Joan 27. (1942-1985)

Agraïments a ANNA VILA i MARIA JOSÉ GONZÁLEZ


*1940's.- Interior del cinema Lido durant els seus primer anys de funcionament.  (Foto: Gentilesa d' Anna Vila)

*1947.- Dos programes de mà del Cine Lido quan era sala d'estrena durant el franquisme.

La sala de cinema Lido va començar a construir-se a la tardor de 1941, seguint un projecte de Xavier Segarra, i va obrir portes el dissabte 4 d'abril de 1942. Era emplaçat al número 27 del passeig de Sant Joan, cantonada amb Ausiàs Marc, molt a prop de la plaça Tetuàn. Anteriorment, als anys 1930's, un altre cine amb el mateix nom (el Lido Cinema), havia ocupat el que després seria cine Alcázar. En el moment de la seva obertura disposava d'un aforament per a 1.200 localitats.

*1940's.- Vestíbul d'entrada al cinema Lido (Foto: Gentilesa d'Anna Vila)

Les primeres pel·lícules projectades al Lido del passeig de Sant Joan varen ser Canción de amor i Un hombre en París. Era un cinema d'una sola planta, amb una sala de molta pendent i les butaques entapissades d'un color roig intens. En els seus primers anys també s'hi programaven espectacles de varietats. Va començar com a sala d'estrena i es caracteritzava per la seva gran pantalla panoràmica instal·lada al desembre de 1953, que segons la cartellera de l'època era la més gran de Barcelona i la primera d'Espanya que permetia un excel·lent visionat de pel·lícules en gran format abans de l'arribada del Cinemascope.

*1952.- La notícia de la instal·lació de la gran pantalla panoràmica del Lido apareixia així a les planes de La Vanguardia del 12 de desembre de 1953.

Durant les seves últimes dècades de vida, la sala va anar perdent prestigi, fins a convertir-se en un cinema típic de reestrena que transmetia una sensació de decadència i que albirava la seva desaparició. Els programes amb cinema eròtic de classificació "S" van presidir els últims anys de la sala. Finalment va tancar portes al 1985. 

*1940's.- Imatge de l'entrada al cinema Lido (Foto: Gentilesa d'Anna Vila)

*1941.- Plànol de la façana del Lido (Font: Arxiu Municipal de Barcelona)

11 comentaris:

  1. Del Lido tinc força material a casa. A veure si l'escanejo.

    També queda un rètol del garatge Lido.

    ResponElimina
  2. Gràcies Enric. Qualsevol aportació il·lustrada o de text, que enriqueixi l'entrada serà benvinguda.

    ResponElimina
  3. mis padre se conocieron en este cine

    ResponElimina
  4. Actualment visc a l'edifici on abans hi havia el cine Lido. He pogut anar recopilant records, i tinc un programa de mà i una postal tots dos del 1945... Segur que es va inaugurar el 1947? Tots dos porten el logo que s'ha utilitzat després, i hi figura l'adreça del Passeig de Sant Joan 27.
    Puc escanejar-ho i enviar-ho a l'adreça que em digueu.
    Salutacions i gràcies per la informació

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Anna. Com va tot? El 1947 del text és un error de teclejat. Al títol de l'apunt diu que l'any d'obertura és 1942; el 4 d'abril, Dissabte de Glòria d'aquell any, per a més informació.

      Què ha passat amb el "The Via Laietana project"?

      Elimina
  5. Anna: Efectivament hi havia un error en la data d'obertura de la sala. És 1942, (com figura en el titol) i no 1947 (con erròniament constava en el text). Ara ja està esmenat (Gràcies Enric per avançar-te). Qualsevol material que volgueu enviar, el podeu remetre a barcelofilia@gmail.com que és l'adreça oficial del blog. Gràcies.

    ResponElimina
  6. La pantalla panoràmica a la que et refereixes era abans de l'arribada del Cinemascope, la primera pantalla pel Cinemascope va ser la del Fémina, crec.

    ResponElimina
  7. El Lido va inaugurar una pantalla amb dimensions tres cop més gran que la normal. No es va dir Cinemascope, pero penso que va ser la primera. La sesión va ser el 7 de desembre de 1953 amb la projecció de Atormentada y Horizontes de grandeza. Es parla del primer local d'Espanya. El Fémina, sí que parla de Cinemascope, però no diu que sigue la primera. Es va projectar La túnica sagrada el 7 de maig de 1954.

    ResponElimina
  8. Les pantalles panoràmiques van arribar abans que el CinemaScope i no s'han de confondre amb el CinemaScope o altres processos de pantalla ampla. De fet, es feien servir per pel·lícules rodades en 4:3 però amb l'intenció de projectar-se en un format proper al que seria avui el 16:9 de la televisió. La primera pantalla amb les proporcions del CinemaScope va ser la del Fémina.

    ResponElimina
  9. Hola estoy escribiendo un libro sobre los cines desaparecidos y creo que tenéis un error el la inauguration de la Pantalla panorámica, fue el lunes 7 de diciembre de 1953, y el reportaje se publico el sábado día 12, que en la página 20 de La Vanguardia salía un anuncio en la esquina superior y un artículo un poco más abajo en el que comentaba ....
    si quereis contactarme en infolabarcelonadeantes.com

    ResponElimina