Agraïments a JOANA FRANCÈS
1968 va ser un any especialment prolífic pel que fa a l'obertura de discoteques i no tan sols al centre de la ciutat sinó també als barris perifèrics més allunyats. El dia 20 d'octubre, coincidint amb la tornada de vacances i l'inici de temporada, se n'inaugurava una més al barri de Navas. Era als baixos del número 18-20 del carrer Josep Estivill, prop de la Plaça de Ferran Reyes just tocant a l'avinguda Meridiana i va ser batejada com a D'Charles. El logotip del local presentava la figura d'un personatge vestit amb prendes de l'estil Sargent Pepper's i la imatge gràfica reproduïa formes i colors propis de l'estètica pop de finals dels anys 1960's.
El nou local anunciava com a gran reclam la seva pista d'acer, detall molt apreciat pels bons ballarins i obria el set dies de la setmana. Però una altra característica que ben aviat va formar part de la promoció de la discoteca va ser l'anomenada tendència Vagumm, un moviment d'arrels nordamericanes, que es manifestava en una mena de balls rituals i filosòfics amb túniques blanques i una espelma encesa a la mà. Aquesta moda no va quallar a les nostres contrades i és difícil avui trobar referències del què va ser i del que representava. D'Charles també va ser escenari de retransmissions de programes musicals de Radio Juventud La Voz de Cataluña.
Durant la dècada dels 1970's la popularitat del local va decaure i va desaparèixer de les cartelleres dels diaris més destacats de la ciutat. Amb l'arribada de la democràcia, igual que d'altres locals destinats a l'oci nocturn, el D'Charles es va reinventar i a partir de la tardor de 1977 s'anunciava com un night club amb espectacles eròtics i stripteases fins al seu tancament ja entrada la dècada dels 1980's.
-----------
[1].- Coca i Villalonga, Jordi. La nit de les papallones. Edicions 62. Barcelona 2009.
M'ha agradat molt aquest article. Sóc el fill del propietari del D'Charles i he descobert alguns detalls que desconeixia. Gràcies.
ResponEliminaHola, que agradable trobar aquest bloc amb comentaris sobre D'Charles.
EliminaVaig estar treballant a la Boite uns 2 anys. Em dic Josemaria i era l'ajudant del diskjòquei Cesar i Goyo. Recordo molt bé el teu pare, i el maitre Santi i la seva senyora.
Goyo ens va deixar molt aviat i Cesar i jo vam continuar fins que Cesar se'n va anar a treballar a Eivissa. Jo vaig continuar de diskjòquei fins gairebé el final però el "servicio militar obligatorio" em va apartar d'aquesta època estupenda.
Una abraçada i els meus millors desitjos.
Hola, me saque el carnet de conducir moto y coche en la autoescuela de ru padre y abuelo, ademas era un asiduo de D’Charles de todos los dias de la semana, conoci al famoso Goyo” disjockei campeon de balonmano q trabajaba en D’Charles, a Santi el camarero y su sra., recuerdos bonitos de aquella epoca, amigo de tu padre y abuelo, me alegro que puedas leer esto,seguro que te hara ilusion Ramonet”, abrazos y salud.
ResponEliminaLa mejor musica en D’Charkes, Credence Clewater Revival, Jimi Hendrix, Rollings, Beatles, Hane Choplin, Ready Geat, King Crimson, Neul Young, Sinon Garfunkel, Canet Head, ZZTop, Rod Steward, Elvis, Sabtana, Chicago Transit Autority, John Mayal, etc etc etc, y los mejores cocteles, mi Boite preferida D’CHARLES.
ResponElimina