Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balnearis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Balnearis. Mostrar tots els missatges

divendres, 28 d’abril del 2017

BANYS ZORAYA. Platja de Can Tunis. (1905-1930's)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ, JORGE ÁLVAREZ i MIQUEL F. PACHA




La vinculació dels barcelonins a les platges i als banys de mar com a element de lleure i salut no sempre es va limitar com avui als litorals de la Barceloneta i Poblenou. Més enllà de la muntanya de Montjuïc, en espais actualment ocupats pel port i la Zona Franca, hi hagueren des de mitjans del segle XIX els primers balnearis i establiments de banys que van permetre als barcelonins posar-se en contacte amb l'aigua de mar. Fou aleshores quan aquestes activitats es van es començar a manifestar amb intensitat creixent i s'endegaren els primers projectes de instal·lacions orientades al bany en aquelles platges avui desaparegudes de la costa de ponent.
No només hi hagueren platges al litoral de les Hortes de Sant Bertran, tocant al Baluard del Rei i les Drassanes, sino també al Morrot i a Can Tunis al peu del penya-segat que dibuixava la muntanya de Montjuïc al costat de les aigües del mar.  
A l'any 1897 el municipi de Santa Maria de Sants, al qual pertanyia part d'aquest territori, va ser agregat a Barcelona. La construcció de l'Hipòdrom el 1883 ja havia començat a donar una certa projecció a la zona i els primers establiments de banys havien començat a poblar el litoral de Can Tunis.  La construcció de la línia de tramvia que l'unia el centre de la ciutat a través del Morrot va facilitar aquesta connexió. El que fins aleshores havien estat zona de platja per a les classes més populars va començarà a atraute també un tipus de banyista més benestant. Un gran projecte de balneari conegut com la Perla del Mediterráneo va ser projectat per Enric Sagnier i Villavecchia amb la intenció d'acabar de consolidar aquell espai com a zona de banys. Finalment però, no arribaria a construir-se. A finals de segle XIX, el Banys Colon, inaugurats el 1897 eren els més coneguts de la zona.
 
*1900's.- Una curiosa foto amb dos capellans i un tercer home sobre la platja de Can Tunis amb els Banys Zoraya i la muntanya de Montjuïc darrera. (Foto: Col·lecció particular Jorge Álvarez)
 
Va ser el dia 13 de juliol de 1905 quan es van obrir al públic els Banys Zoraya. L'edifici d'aquests banys, destacava sobre les altres construccions del litoral per la seva esveltesa i pels seus detalls d'estil neo-àrab que es feien palesos en la forma dels seus arcs, els seus sostres, i molt especialment en la cúpula arrodonida a l'estil bizantí que coronava l'edifici principal. Altres cases de banys com els Cibeles i els España s'afegirien a la moda d'anar a la platja a Can Tunis. Els Zoraya eren però, els més populars fins al punt que se'ls coneixia amb un nom genèric com el Balneari.

*1908.- Nota apareguda a la cartellera de La Vanguardia.
 
La consolidació de Can Tunis com espai de banys no trigà en arribar. Només uns anys després els Zoraya començarien a caure en una decadència creixent que els portà a presentar a partir de començaments dels anys 1930's un lamentable estat ruïnós al costat d'algunes fàbriques. El port demandava més espai  i les seves successives ampliacions acabarien fent desaparèixer aquell espai de platja.

*1920's.- Imatge captada des de la muntanya de Montjuïc en la que es pot identificar el perfil de l'edifici dels Banys Zoraya
 
*1933.- Com es pot comprovar en aquest plànol municipal els Banys Zoraya eren ja un edifici en runes durant els anys de la República. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la.)

dilluns, 21 d’octubre del 2013

INSTITUT HIDROTERAPÈUTIC. Aragó 331. (1897-1929)

Article elaborat amb la col·laboració d'EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ


L'èxit assolit pel doctor Lluís de Castellarnau amb el seu Institut Hidroteràpic obert al passeig de Gràcia/Diagonal el 1886, el portà a cercar una ubicació més cèntrica i un espai més gran que permetés ampliar les instal·lacions dedicades a la seva activitat mèdica i investigadora.
El va trobar en un palauet situar al carrer aragó 331 entre Passeig de Gràcia i Pau Claris [1] on va instalar el seu nou equipament per guarir malalts amb aigua i altres teràpies relacionades.  El nou centre, inaugurat el 1897, fou batejat amb una lleugeura variarió respecte al nom de l'anterior: Institut Hidroterapèutic (en comptes d'Hidroteràpic). Allà s'hi oferien tota mena de banys en un entorn envoltat per uns frondosos i agradables jardins. Llàstima que el tren s'aturava just al davant, on hi havia el baixador de Passeig de Gràcia, i això contaminava una mica l'ambient saludable del centre.
*1910.- Vista del baixador de Passeig de Gràcia al carrer Aragó. La finca de l'Institut Hidroterapèutic és la que apareix assenyalada en vermell.
La llista de tarifes d'aquest Institut Hidroterapèutic incloia banys minero-medicinals amb aigües classificades per grups en funció dels seus components i procedències. El centre demostrava tenir també un bon olfacte comercial. Oferia preus especials per paquets de 7 serveis iguals amb un considerable descompte sobre el preu unitari, a la manera del que avui anomenem abonaments.


*1900.- Llista de tarifes aplicades als diferents serveis hidroteràpics que oferia per l'Institut Hidroterapèutic (Font: Biblioteca Nacional)

*1927.- Cap als seus últims anys el balneari s'orientava preferentment a la clientela femenina. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu a sobre per ampliar)

El centre va continuar fent les seves funcions fins a les acaballes dels anys 1920's que va desaparèixer dels anuncis de la premsa.

[1].- Només uns anys després, amb el canvi de numeració dels carrers de l'Eixample realitzat a principis del segle XX, l'Institut va quedar ubicat al número 275 d'Aragó.

diumenge, 20 d’octubre del 2013

INSTITUTO HIDROTERÁPICO BARCELONÉS. Passeig de Gràcia / Diagonal (1884-1895)

Article elaborat amb la col·laboració de MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ 



Aquest establiment de banys i tractaments hidroteràpics era situat a la part alta del Passeig de Gràcia abans d'arribar a la cantonada amb la Diagonal, al costat del grup d'edificacions conegudes com les Cases Vilaró. La finca duia el número 22, que correspon a la numeració del tram del passeig situat dins la vila del Gràcia, quan encara era municipi independent i s'estenia fins al carrer Provença on tenia el límit amb Barcelona.
L'Institut Hidroteràpic Barcelonès va ser fundat pel doctor tarragoní Lluís de Castellarnau i de Lleopart  [1], que va llogar el terreny al propietari Carlos Montañés per construir-hi un xalet de planta baixa i una alçada. L'establiment fou perfectament equipat per oferir els serveis de banys de vapor, dutxes i altres tractaments hidroteràpics. Es va obrir al públic el 16 d'abril de 1884 i en aquell moment la instal·lació va ser lloada com una de les millors de l'Estat. L'Institut editava el Butlletí d'Hidroteràpia, publicació científica especialitzada sobre els tractaments de salut amb aigües. 

*1884.- Retall de premsa publicat al dia 14 d'abril d'aquell any en el que s'informa de la posada en servei de les instal·lacions de l'Institut Hidroteràpic. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1884.- La Vanguardia informava amb aquest apunt del dia 16 d'abril del nou establiment obert pel doctor Lluís de Castellarnau. (Cliqueu a sobre per ampliar)


L'Institut va ser tancat i l'edifici enderrocat el 1895. Posteriorment, el doctor Castellarnau va obrir al 1897 un altre establiment d'aquestes característiques, però més gran, al carrer Aragó 331 amb el nom d'Institut Hidroterapèutic.


[1].- Lluís de Castellarnau va publicar diverses obres sobre les aplicacions mèdiques i sanitàries de l'aigua entre les que destaquen: Manual popular de hidroterapia o sea el tratamiento de las enfermedades por medio del agua metódicamente aplicada  i  El agua común usada como bebida para curar las enfermedades (1895).