ESCALES MONUMENTALS. Avinguda de l'Estadi. Montjuïc. (1910's - 1988)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JAUME SUSANY, JAUME MAS i ELOI FERNANDEZ

*1918.- Una de les primeres imatges d'aquestes escales captada durant la celebració d'una exhibició de carruatges el 7 de juliol d'aquell any. A la part superior s'hi habilitava una tribuna coberta de tendals.

El desnivell existent entre l'eix de l'avinguda de l'estadi cap a Miramar amb la pendent de la muntanya de Montjuïc va ser salvat per diversos trams d'escales. A la plaça de Neptú on actualment hi ha la Fundació Joan Miró encara hi romanen unes escales que formen un mur de pedra amb una font que coincideix amb la conducció de d'aigua que baixa pel Jardins Laribal. 

A uns 200 metres més enllà en direcció a l'Estadi  i en un espai que coincidiria avui amb l'entrada al Museu Olímpic i de l'Esport -que duu en nom de Juan Antoni Samaranch-, hi hagué una altra escalinata monumental que permetia accedir cap al turó on dècades després s'instal·laren les primeres pistes d'aeromodelisme i l'antic camp de beisbol. Aquesta escalinata for construïda durant les primeres urbanitzacions de la muntanya, una dècada abans de l'Exposició de 1929, quan es va traçar l'avinguda central, després coneguda com avinguda de l'Estadi. El conjunt era format per una doble escalinata a un i altre costat del mur de contenció de pedra que en dos trams permetia pujar al nivell superior.

*1926.- Un plànol de la muntanya de Montjuïc d'abans de la construcció del Palau Nacional on es poden veure les escales (cercle vermell). La futura Avinguda de l'Estadi apareix aquí identificada amb el nom de Paseo de coches. (Font: Ajuntament de Barcelona)  

Amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929 el conjunt va ser monumentalitzat amb la col·locació de diverses estàtues sobre els extrems de la balaustrada.

*1932.- Imatge de les escales durant els anys de la Segona República, quan conservaven intactes les escultures sobre les baranes i les balaustrades. Al fons a la dreta es distingeixen la porta de Marató i la torre de l'Estadi. (Foto: Pinillo / Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya).

*1932.- Tribuna instal·lada davant del mur de pedra de les escales monumentals amb la presència del president de la Generalitat Francesc Macià entre les autoritats assistents.  

El 14 de juny de 1935, aquestes escales van tornar a tenir protagonisme. En aquella data i coincidint amb el quart aniversari de la mort de Santiago Rusiñol (1861-1931) hi va ser instal·lat un bust de l'escriptor al peu del mur de contenció.  

*1935.- Imatge de l'acte d'inauguració del bust en homenatge Santiago Rusiñol. La premsa va  recollir la notícia. (Foto: Josep Maria Sagarra i article publicat a La Vanguardia del 14/6/1935)

El monument a Rusiñol situat sota les escales (Foto: Col·lecció privada Dariusz Osiak)

*1930's.- La localització de les es escales identificada sobre un plànol urbà de l'època. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

El bust de Rusiñol en marbre blanc, obra de l'escultor Enric Clarasó (1857-1941), va romandre en aquest emplaçament fins que seria traslladat a la plaça de La Puntual, un petit nou espai creat a Ciutat Vella en la intersecció dels carrers Princesa i Assaonadors. Pel que fa a les escales van perdre les estàtues a la postguerra i van desaparèixer definitivament al 1987-1988 durant les obres de condicionament de la zona amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Posteriorment s'hi va construir l'accés al museu soterrat dedicat a l'olimpisme i l'esport inaugurat a l'any 2007.

*1974.- Imatge aèria on es poden identificar les escales d'accés al turonet on hi havien les dues pistes d'aeromodelisme i el carrer dels Tres Pins.

*2000's.- El bust de Santiago Rusiñol reinstal·lat a la Plaça de La Puntual. 

LA FONT DE L'OCA A LA PLAÇA COMAS. Les Corts (1951-1958)

 

*1951.- Obres de reforma de la plaça Comas i d'instal·lació de la Font de l'Oca davant de l'Escola Ausiàs March. A l'esquerra veiem el carrer Joan Güell.

Als anys 1920's l'ajuntament va encarregar la realització d'una sèrie d'escultures per tal que servissin d'ornament a un conjunt de fonts públiques que l'ajuntament volia escampar per l'Eixample. 

Una d'aquestes escultures, feta en bronze i obra de Frederic Marés, representava un ànec o una oca. No hem pogut documentar ni trobar a quina font va ser destinada originalment l'oca. El cert és que a la tardor de 1951, coincidint amb les obres de condicionament de la plaça Comas de Les Corts, l'escultura va ser col·locada al cim d'una font que es va instal·lar al centre de la renovada plaça.

No hi va durar molts anys. Al 1958, els veïns van demanar de treure-la de la plaça i l'ajuntament li va buscar un nou emplaçament al barri del Camp de l'Arpa, just a l'espai triangular del final del carrer dels Enamorats que fa cantonada amb València, tocant amb Rogent. Avui (2021) continua en aquest indret convertit en un frondós jardí públic.

*2020.- La font de l'Oca al seu emplaçament actual al final del carrer dels Enamorats. (Foto: Autor desconegut)

ESCULTURA FOUR WINGS D'ALEXANDER CALDER a l'Avinguda General Goded, actual Avda. Pau Casals (1975-1976)

 Agraïments a FRANCISCO ARAUZ

*1975.- Vista de l'Avinguda de Pau Casals (aleshores encara dedicada al general Goded), on es pot veure el lloc on estigué emplaçada l'escultura Four Wings de l'artista Alexander Calder. (Foto: Postals Escudo de Oro). 

A l'any 1975 la Galeria Maeght, que tenia la seva sala d'exposicions al carrer Montcada, molt a prop del Museu Picasso, va fer una donació al Ajuntament de Barcelona d'una obra de l'artista nordamericà Alexander Calder. [1]

*1975.- Noticia publicada a La Vanguardia sobre la inauguració del monument

*1975.- L'obra de Calder amb la Torre Macià (aleshores Banco de Vizcaya) al fons. (Foto: Eduard Calvó).

Era una escultura amb el nom de Four Wings (quatre ales) que estava fosa en metall i pintada d'un llampant color taronja, que probablement al ulls d'alguns ignorats en matèria artística els donava una aparença de pendent d'acabar de pintar com si només li haguessin aplicat la capa prèvia de la pintura antioxidant.

L'escultura es va situar en el primer dels grans escossells situat al tram central de l'avinguda del general Goded (actualment dedicada a Pau Casals) i pràcticament en el seu embocadura a la plaça Francesc Macià (aleshores encara dedicada a Calvo Sotelo). L'acte d'inauguració es va celebrar el 25 de febrer de 1975.

*1975.- L'escultura de Calder va ser tan poc respectada, que fins i tot s'hi va plantar un rètol publicitari davant mateix com es veu a la imatge.

El cas es que els veins de la zona, gent d'alta posició social i suposadament amb influències a l'ajuntament, varen endegar una campanya anti-monument que consideraven una obra no mereixedora de figurar en aquell aristocràtic passeig ple de construccions de línies clàssiques.

L'obra de Calder va durat poc temps -poc més d'un any- en aquell indret i fou aviat suprimida i traslladada al costat a la façana principal de la Fundació Miró a Montjuïc.  

*2010's.- Emplaçament actual de l'escultura al costat de la porta d'accés a la Fundació Miró 

[1].- Asociación Aragonesa de Críticos de Arte. Revista núm. 19- Juny 2012. http://www.aacadigital.com/contenido.php?idarticulo=645

MURAL BARCELONA de Josep Maria Subirachs. Estació Barcelona-Sants (1979-2006)

No són poques les obres de l’escultor Josep Maria Subirachs (1927-2014) que han anat desapareguent del paissatge urbà de Barcelona en els últims anys. Una d’elles és el fris-mural que va dissenyar per a un dels accesos a l’estació de Barcelona-Sants (concretament el de la plaça dels Països Catalans). Quedava enlairat sobre les portes d’accés al gran vestíbul de l’estació per l’extrem més pròxim al Parc de l’Espanya Industrial. Era format per vint peces quadrades distribuïdes en dues fileres horitzontals de deu i simbolitzaven les lletres del nom de la ciutat entre un entramat de rodes ferroviàries. L’obra data del 1979 i va ser instal·lada en una de les primeres reformes de l’estació.

Composicions de característiques similars ja havien estat assajades per Subirachs al fris de la plaça de Sant Miquel que uneix la part vella i la nova de les dependències de l’ajuntament, així com al vestíbul de l’edifici Mercurio (Jordi Mir i Valls. 1968) als números 57-59 de la Via Augusta.

De forma un xic sorprenent i inesperada, el mural va desaparèixer durant la reforma que a l’any 2006 va executar ADIF aprofitant l’adequació de l’estació a l’AVE. Posteriorment el mural va ser instal·lat al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú on es pot contemplar actualment.

L'EDAT DE PEDRA. Escultura. Parc de la Ciutadella. (1895-1917)

Emplaçada a l'entorn de l'Hivernacle del parc de la Ciutadella i promoguda per la Junta de Ciències Naturals, aquesta escultura havia de formar part d'un grup que representarien animals prehistòrics escampats pel recinte del parc. D'aquell projecte finalment només es va esculpir el mamut, que ha arribat als nostres dies i que trobem en un dels marges del llac, prop de la Cascada Monumental. 

L'obra, que és posterior a l'Exposició Universal de 1888, va ser projectada per l'escultor igualadí Jaume Campeny i Santamaria (1858-1922) i ens mostrava un home nu lluitant cos a cos contra un ós salvatge. Hi destacava l'acurat treball sobre la pedra en la musculació del cos humà i en la pell de l'òs. [1]

Va ser inaugurada a l'any 1895 i premiada amb la tercera medalla en l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de 1896.

La van retirar el 1917 sense que es conegui el seu destí actual, que constitueix un dels petits enigmes sense resoldre de la història de l'estatuària pública de la ciutat.

 

Josep Campeny

 

 

[1].- Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep Maria i Remesar, Antoni. Art públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Àmbit Serveis Editorials. 2009. 

 

 

 

EL PATGE DEL GRUP ESCULTÒRIC DE LLUÍS DE SANTÀNGEL. Monument a Colom. (1888-1960's)

Agraïments a CARME GRANDAS, JORGE ÁLVAREZ i MIQUEL F. PACHA

*1892.- Dibuix d'A.Ross amb l'esboç original de l'escultura amb el patge. (Font: La Ilustració Catalana). 

Estat actual de l'escultura de Lluís de Santàngel a la base del monument a Colom.

La base del monument a Colom és rica en grups escultòrics que representen a diverses personalitats que de manera directa o indirecta van participar en la descoberta del continent americà a finals del segle XV.

Aquests grups estan distribuïts d'una banda en un conjunt d'escultures que mostren quatre figures femenines assegudes sobre sengles pedestals, que amb un posat d'altivesa representen a Castella, Lleó, Aragó i Catalunya.

D'altra banda, sobre els espais existents entre les escultures esmentades i en un nivell més baix, hi trobem quatre grups escultòrics dobles integrades per un personatge principal i un altre de secundari, aquest últim sempre de dimensions més petites.

Orientat cap al tram final de la Rambla hi ha l'escultura de Lluís de Santàngel (1435-1498), un dels homes claus en el viatge de Colom a les Índies. Aquest valencià, provinent d'una família de jueus conversos, era funcionari i escrivà de la Cort del rei Ferran i finançador de molts projectes reials. Santàngel va defensar amb convicció i amb la seva pròpia fortuna el projecte de Colom perquè el navegant d'origen genovès pogués salpar cap a les Amèriques. La seva escultura situada a la base del monument a Colom és de l'escultor Josep Gamot amb esboç de Giovanni Pasanni

Doncs bé, des de finals del segle passat, probablement als anys 1960's, però sense  haver-ne pogut precisar exactament la data, a aquesta escultura li manca el complement, l'actor secundari. Era un noi vestit de patge amb el clos inclinat davant Santàngel al que li ha ofert un objecte en forma de cofre o arqueta que el funcionari reté entre les mans mentre inclina lleugerament el cap en direcció al terra per mirar al subaltern submís que té davant. 

El motiu de la desaparició del patge podria haver estat una bretolada esdevinguda durant alguna celebració pública o concentració. La posició inclinada del patge difícilment aguantaria el pes d'algú que hagués tingut la mala idea d'encaramar-se al seu llom i això malmetria l'escultura. El fet és que un bon dia el patge va desaparèixer i Santàngel va continuar des d'aleshores sol amb l'objecte entre les mans. I així ha quedat, acompanyat de la resta de grups esculturals força malmesos, malgrat la restauració executada el 1965 per Josep Miret. Les escultures mostren uns pegats semblants a cataplasmes de color diferent a la pedra original, que, al cap i a la fi, delaten l'execució d'una pèssima intervenció pretesament reparadora i gens reeixida, d'aquelles que mai no s'haurien d'haver fet.   

 

Comparativa entre una imatge de 1953 (superior) i una altra d'actual (inferior) en les que es pot veure respectivament el patge desaparegut i l'estat que avui presenta l'escultura de Santàngel. (Foto superior: Fragment d'una imatge de la col·lecció privada de Jorge Álvarez).

 

SANT JORDI. Escultura al Centre Cardiovascular Sant Jordi. Via Augusta 269. (1962)

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ

*1962.- El Sant Jordi de Ros Sabaté amb la Via Augusta al fons. (Foto: Institut Municipal d'Història / La Vanguardia)

El 1962 l'obra social de la Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona (després Caixa Catalunya) va inaugurar al barri de Les Tres Torres el Centre Cardiovasular Sant Jordi just davant de l'estació de la línia del Ferrocarril de Sarrià.

En aquell centre sanitari privat especialitzat, situat al número 269 de la Via Augusta i conegut popularment per Clínica Sant Jordi, s'hi va plantar una escultura del patró de Catalunya, obra de l'escultor Joaquim Ros Sabaté (Barcelona. 1936) [1], que era situada en un espai enjardinat, lleugerament enlairat respecte del nivell del carrer, al costat de l'entrada al centre.

Ignorem la data que aquesta peça va deixar de formar part de l'estatuària púiblica. El centre sanitari, que amb el temps va passar a mans del grup hospitalari Tres Torres, va ser venut a una altra empresa (Llars de l'Amistad Cheshire) a finals de 2009 per instal·lar-hi un centre de rehabilitació de discapacitats, mentre la clínica cardiovascular era traslladada a les dependències a la Clínica del Pilar del carrer Balmes. 

Tot plegat va comportar una profunda reforma de l'edifici i el Sant Jordi de Ros Sabaté, que és propietat de la Diputació de Barcelona, va desaparèixer del lloc.

[1].- Joaquim Ros Sabaté és l'autor, entre d'altres, de les escultures públiques El Pallasso (Charlie Rivel) a Montjuïc; i de les de motius mariners Esportistes del Mar (al Moll de la Fusta) i Lepant (al davant del Museu Marítim de Les Drassanes) 

FONT DE NEPTÚ de Joan Enrich. (1784-1877)

Agraïments a JORGE ÁLVAREZ

Situada a l'actual Avinguda del Marquès de l'Argentera entre l'antiga Duana (avui Govern Civil) i l'Estació de França, aquesta font monumental, obra de l'escultor Joan Enrich (1743-1795), representava al deu Neptú, amb el seu inseparable trident entre les mans, dempeus sobre els cossos de dos dofins. A sota un pesdestal amb baixos relleus i dos brolladors dels que menava l'aigua sobre una tassa completaven l'obra.

L'any 1843 una revolta popular va acabar amb la font malmesa i mutilada, L'escultura va ser després remplaçada per una altra que va durar fins el 1877. La font fou aleshores desmuntada i només els baixos relleus de la base es conserven avui encara al Museu d'Història de Barcelona.  

*1850's.- Una de les poques fotos de la Font de Neptú amb la segona versió de l'estàtua del rei dels mars (Foto: Frank M. Good)

*1784.- La Font de Neptú de Joan Enrich en una litografia de Chapuy (Font: Biblioteca de Catalunya)

*2010.- El lloc exacte on estava situada la font de Neptú en una imatge actual al costat de l'edifici del Govern Civil antiga Duana. (Font: GoogleEarth) 

BALAUSTRADA D'ACCÉS A L'EXPOSICIÓ DE 1929. Plaça Espanya (1929-1970's)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i MIQUEL F. PACHA

A l'accés principal a l'Exposició Universal de 1929 per la plaça Espanya, les torres venecianes emmarcaven el punt d'entrada al recinte. La integració amb la plaça d'aquell sector estava protagonitzat per una gran balaustrada en corba en la que destacaven quatre escultures, dos a cada banda de la calçada d'acces entre les torres venecianes. Aquesta balaustrada delimitava a més a més un doble nivell, el de la plaça i el dels dos palaus de l'exposició situats a banda i banda de les torres, les façanes dels quals dibuixaven el perfil de la plaça sobre la que quedaven lleugerament enlairats.

*1950's.- Les quatres escultures originals situades sobre la balaustrada marcades amb òvals vermells. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

*1960's.- L'escultura més pròxima al Paral·lel des del darrera de la balaustrada.

*1950's.- Vista posterior de l'escultura més pròxima a la Gran Via

La balaustrada va ser obra de l'arquitecte Ramon Raventós i ell mateix va encarregar les quatre escultures esmentades que eren situades sobre pesdestals a les seccions de la balaustrada més pròximes a l'accés principal al recinte. Dues van ser proposades a Carles Ridaura, una a Enric Monjo i una altra a Josep Viladomat. Escolpides en ciment blanc, Ridaura va ser el primer en tenir la feina enllestida a final de 1928 quan va lliurar les seves dues escultures dedicades a les Arts i a la Indústria. La de Monjo simbolitzava el Comerç i la de Viladomat els Esports.

La balaustrada va ser desmuntada i eliminada a començament dels anys 1970's quan les obres de la línia 3 del Metro van propiciar canvis en la urbanització de la plaça.

De les escultures només tenim constància que s'hagi conservat fins l'actualitat la dedicada a les Arts, obra de Ridaura, que el 1985 va ser emplaçada en un del extrems del recinte firal al Paral·lel molt aprop de la cantonada amb el carrer de Lleida. 

*1962.- Vista nocturna de la l'avinguda de la Reina Maria Cristina on es pot apreciar la balaustrada davant les torres venecianes.

*1990's.- Escultura de Carles Ridaura amb dona i nen situada actualment al Paral·lel

ESTÀTUES DE PROHOMS CATALANS del Saló de Sant Joan (1880's-1937)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, FRANCISCO ARAUZ, ENRIC GREGORI i CARMEN MARTÍN

El Saló de Sant Joan (actual Passeig Lluís Companys i abans conegut com Salón Víctor Pradera) s'estén des de l'Arc del Triomf fins a l'accés al Parc de la Ciutadella des del carrer Pujades. Va ser la porta i avinguda d'entrada a l'Exposició Universal de 1888. En els dos extrems d'aquest passeig, al costat de l'arc de Triomf i davant de l'entrada al Parc hi van haver emplaçades un total de vuit escultures (quatre a cada extrem) de diversos prohoms catalans destacats en la història del nostre país.

Les escultures originals en bronze reproduïen les figures senceres a peu dret de:

Rafael de Casanova

Bernat Desclot

Antoni de Viladomat

Jaume Fabre

Pere Albert

Ramon Berenguer el Vell

Guifré el Pilós

Roger de Llúria

*1888.- Text aparegut a La Ilustració Catalana sobre les escultures del Saló de Sant Joan.

Emplaçament de les escultures en un i altre extrem del Saló de Sant Joan. Quatre al costat de l'Arc de Triomf i altres quatre a la vora del monument a Rius i Taulet. En vermell les desaparegudes.

*1900's.- L'escultura de Bernat Desclot, una de les desaparegudes.

De les vuit escultures originals només se'n conserven dues a la part del carrer Pujades. Són les del pintor Antoni de Viladomat (obra de Torquat Tassó) i la de l'almirall Roger de Llúria (obra de Josep Reynés), que avui flanquejen el grup escultòric central dedicat a Rius i Taulet.

La de Rafael Casanova, projectada per Rossend Nobas, també ha sobreviscut. Va ser traslladada el 1914 a la Ronda de Sant Pere on avui es pot veure després d'haver estat retirada durant tota la dictadura franquista. Una altra escultura, la de Pau Claris, va reemplaçar la de Casanova al costat de l'Arc de Triomf. Aquesta escultura, que fou retirada el 1939 i també recuperada el 1977 amb l'arribada de la democràcia, es pot veure avui molt aprop del seu emplaçament original. 

A la fila superior les escultures de Jaume Fabre, Bernat Desclot  i Pere Albert

A la inferior les del Comte Guifré el Pilós i Ramon Berenguer el Vell

*1916.- Acte d'homenatge a Rius i Taulet davant del seu monument. A la dreta de la imatge podem veure les escultures d'Antoni de Viladomat (fletxa verda) que s'ha conservat fins l'actualitat, i la de Jaume Fabre desapareguda (fletxa vermella). (Foto: Frederic Ballell. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

*1929.- Una altra imatge en la que es poden apreciar les quatre escultures amb el monument a Ruis i Taulet davant. (Foto: Arxiu Mas). 

Les cinc escultures desaparegudes eren les de Jaume Fabre, arquitecte de la catedral de Barcelona, dissenyada per Pere Carbonell; Pere Albert, jurista, obra d'Antoni Vilanova; Ramon Berenguer el Vell obra de Josep Llimona; l'historiador Bernat Desclot, esculpida segons un projecte de Manuel Fuxà i la del comte Guifré el Pilós feta per Venanci Valmitjana. 

Sobre l'any de la desaparició existeix la versió, confirmada en part per algun article de premsa trobat a les hemeroteques, que van ser enretirades dels seus pedestals al gener de 1937. Algunes hipòtesis sostenen que va ser amb la intenció de fondre-les per fabricar material bèl·lic per la defensa de la ciutat en la Guerra Civil. Altres versions diuen que van estar dipositades en magatzems municipals i que en realitat varen ser foses pels franquistes, ja acabada la guerra, amb l'objectiu d'aprofitar el bronze per poder esculpir la nova imatge de la Mare de Deú de la Mercè, que l'any 1959 va ser reposada al cim de la basílica dedicada la patrona de la ciutat.

*1937.- Aquesta breu notícia, publicada a La Vanguardia del dia 5 de gener, sembla confirmar la hipòtesi que les estàtues varen desaparèixer del Saló de Sant Joan (aleshores Saló Fermín Galán) durant la Guerra Civil. En tot cas, el periodista cita erròniament una escultura de Fortuny que probablement confón amb la del pintor Antoni de Viladomat que no va ser retirada.

MONUMENT AL SOLDAT DEL POBLE. Plaça Catalunya. (1937)

*1937.- Figura del Monument al Soldat del Poble, aixecat al centre de la plaça Catalunya durant la Guerra Civil. (Foto: © Josep Maria Pérez Molinos).

  

El dia 14 de març de 1937 va ser enlairat al bell mig de la plaça Catalunya un monument al Soldat del Poble amb el que s'homenatjava l'exèrcit popular que lluitava contra l'aixecament franquista.

La figura feia uns dotze metres d'alçada i havia estat modelada per l'escultor Miquel Paredes  amb la col·laboració d'altres artistes com Adolf Armengol, Marcel·lí Porta i Josep Alumà. En el procés de modelatge, consistent en xopar amb guix trossos grans de xarpellera, hi havia participat també l'escenògraf Joaquim Bartolí.  L'escultura representava la figura d'un milicià a peu dret en posició de descans, que sostenia un fusell amb baioneta entre les mans.

*1937.- Dues imatges del monument en construcció ocult rera les bastides. (Fotos: Josep Brangulí / ANC)

Al solemne acte va assistir-hi el president Lluís Companys, que des d'una tribuna situada sobre la vorera de l'Hotel Victoria (on avui hi ha El Corte Inglés), va adreçar unes paraules a la mutitud congregada a la plaça. Com a teló de fons, els balcons de l'Hotel Colon apareixien engalanats amb pancartes del PSUC, l'UGT i les imatges dels líders soviètics Lenin i Stalin.

El monument va tenir una vida força efímera, amb prou feines va romandre uns pocs mesos a la plaça. La guerra començava  a allargar-se i el avanços de les tropes nacionals ja feien preveure que seria dura i sagnant.

 *1937.-  A la seva edició del dia 16 de març, La Vanguardia recollia així la jornada d'inauguració del monument. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

*1937.- El president Lluís Companys present a la inauguració del monument (Foto: ANC)

FONT D'ARETUSA. Passeig de l'Esplanada (1802-1870's)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ, VALENTÍ PONS TOUJOUSE i RAMON VILALTA

*1870's.- La Font d'Aretusa vista des de l'extrem sud del passeig de l'Esplanada

Dels quatre grups escultòrics en forma de brolladors que es van instal·lar al Passeig de l'Esplanada, la Font d'Aretusa ocupava l'extrem sud, el més proper a la Duana al costat del Jardí del General en un indret que avui coincidiria més o menys amb el començament del carrer Comerç davant de l'estació de França.

Aquesta font monumental va ser projectada per l'escultor mataroní Damià Campeny i Estrany (1771-1855). Igual que la d'Hèrcules, situada a l'altre extrem, tenia molta més alçària i presència que els dos brolladors centrals del passeig dedicats a Nereida i Tritó. 

Aretusa, nimfa de la mitologia grega pertanyent als grup de las nàiades i vinculada per tant a les aigües, apareixia al cim de l'estructura de la font, que era formada per un pedestal superior sobre un gran pom de roca humida i plena de molsa i altra vegetació aquàtica, del que sobresortien els colls i els caps de quatre oques que projectaven aigua pels seus becs. A la bassa d'aigua inferior que encerclava el grup es podien veure també les escultures de quatre tortugues, que suraven sobre la superficie i de les boques de les quals brollava aigua en direcció a la font.

La seva desaparició, cap a mitjans de la década dels 1870's, es vincula a la reurbanització de tota aquella zona, que va canviar totalment d'aspecte amb la construcció del Mercat del Born i els habitatges de Fontseré al sector comprès entre l'actual passeig de Picasso i el carrer Comerç

*1870's.- Una imatge del Jardí del General en la que es veu la Font d'Aretusa (quadre vermell) al començament del passeig de l'Esplanada. El carrer que apareix en primer terme és l'antic passeig de la Duana, actual avinguda del Marquès de l'Argentera. (Foto: Joan Martí. Sèrie Bellezas de Barcelona. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).