ZARZAPARRILLA 1.001 (1958 -1960's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

A la tardor de 1958 les planes dels principals periòdics de la ciutat anaven plenes d’anuncis d’un nou producte. Era una beguda refrescant que es presentava amb el nom de Zarzaparrilla 1001 i que era derivada de la cola. En realitat es tractava d’una alternativa nacional a la tradicional Coca-Cola, el popular refresc d’orígen nordamericà que havia aconseguit ja grans quotes de mercat des de la seva arribada generalitzada a Espanya a l'any 1953.

*1958.- Un anunci de Zarzaparrilla 1001 al programa d'actes de la festa major del barri de  Sant Andreu de Palomar  

Zarzaparrilla 1001 arribava doncs al mercat amb el clar objectiu de demostrar a la societat de l'època que es podia disposar d'un refresc, fet a casa, capaç de plantar cara a la Coca-Cola, que aleshores només tenia una discreta competència amb Pepsi-Cola. A nivell publicitari, el nou refresc autòcton es presentava envoltat d’una aura patriòtica, fomentada i aplaudida pel règim, que destacava en tot moment el caràcter espanyol del producte i el seu preu més econòmic. Un dels eslògans publicitaris era "1001, el capicua de la simpatía española".

*1958.- Un anunci promocional del producte que es difonia a les sales de cinema amb una manera molt curiosa de presentar els components del refresc.

*1959.- La publicitat negava l'exotisme del producte utilitzant imatges escapçades d'animals i refermant així el seu caràcter espanyol. 

1001 es presentava al públic en un doble format. D'una banda, en un petit botellí de 200 cc. per al consum immediat i personal similar al de Coca-Cola. D'altra banda però, es podia adquirir també en versió d'ampolla d'un litre similar a les gasoses habituals amb tancament hermètic per evitar l’esbravament del refresc. L'empresa que el fabricava i comercialitzava era BECAMSA (Bebidas Carbónicas Mundiales Sociedad Anónima), una companyia catalana amb domicili social al tercer pis del número 50 del carrer Pelai.

*1960.- L'empresa barcelonina BECAMSA era la productora de Zarzaparrilla 1001 i d'altres refrescos de l'època com Sinalco. Publicitat amb felicitació dels nadals. (Font: todocolección.com) 

*1959.- Una convocatòria de la Junta d'Accionistes de BECAMSA al seu local social del carrer Pelai 50, publicada al BOE núm. 68 d'aquell any.

El component bàsic d'aquest producte era una barreja d'arrels de la sarsaparrilla, una planta també coneguda amb el nom d'aritjol, cola, sucre, mel i aigua. Tot i que l’experiència en el mercat de Zarzaparrilla 1001 va tenir un notable èxit en els seus primers anys, Coca-Cola no es va quedar amb els braços creuats i algunes són les hipòtesis, mai confirmades, d'estratègies de la poderosa companyia nordamericana per deixar en fora de joc al seu modest rival. El 1965 abandonava la fàbrica del carrer Almogàvers i inaugurava la planta embotelladora de Cobega a La Verneda i ja havia llançat al mercat la Coca-Cola doble en envàs de 400 cc. No obstant, sembla que va ser la descoberta d'un component anomenat safrol en la fórmula de la Zarzaparrilla 1001, el fet que va accelerar el final d'aquest procés. Aquest component havia causat perjudicis en ratolins i es va considerar que era cancerigen [1]. Això va començar a representar el final del producte mentre que Coca-Cola continuava el seu camí i encara trigaria uns anys més a presentar la sortida al mercat del seu envàs d’un litre amb tap de rosca. 

* Video Recordando la bebida 1001 (Font: TeleTick) 

____________

[1].-  La zarzaparrilla nos enredó (Azucena Sanpedro) 

https://azufactorianatural.com/2023/10/03/la-zarzaparrilla-nos-enredo/

COBEGA S.A. Planta embotelladora de Coca-Cola. Guipúscoa 163-185. (1965-2009)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i MIQUEL F. PACHA

*1970's.- Vista exterior de Cobega S.A. al carrer Guipúscoa. (Foto: Arxiu Cobega)

 

Els nens i nenes que als anys 1960's i 70's cursaven els darrers cursos de l'ensenyament primari quedaven sorpresos el dia que uns senyors, que duien les lletres de Coca-Cola brodades a la butxaca de la camisa, apareixien per l'escola i explicaven les normes d'un concurs de redacció que podia portar a la fama al guanyador.
Només una estona després, tota la classe quedava acomodada dins un autocar que els duia al barri de La Verneda. Allà, un amplíssim carrer Guipúscoa que circulava paral·lel a l'autopista de veritat i al que encara li quedaven anys per convertir-se en rambla arbrada, els portava fins a prop de la frontera amb Sant Adrià a visitar la factoria de Cobega S.A., la planta d'embotellat de la Coca-Cola, on els vailets passarien la resta d'aquella atípica jornada escolar.

A l'entrada del complex, que ocupava una superfície de trenta mil metres quadrats, hi havia un gran vidre rere el qual es podia contemplar un seguici d'ampolles del popular refresc, que avançaven de manera lenta i disciplinada, una rere l'altra, pel circuit d'embotellat.
La primera activitat de la visita consistia a contemplar una exposició sobre la invenció de la beguda i la història de la seva expansió arreu del món. Tot seguit es visitava la planta embotelladora i, com no podia ser d'una altra manera, arribava el moment màgic i esperat quan la quitxalla, ja notablement desmadrada, podia assaborir amb deler i a dojo els refrescos de la companyia (bàsicament Coca-Cola i Fanta en les seves versions de taronja i llimona). El tast acabava amb un nou recordatori sobre el concurs de redacció i les seves normes. Aquestes visites formaven part de l'estratègia comercial de Coca-Cola i varen suposar una gran projecció social del refresc.

La planta de Cobega havia estat inaugurada el 22 de setembre de 1965, quan la família Daurella va decidir abandonar la seva seu barcelonina al carrer Almogàvers i traslladar-la a l'emergent barri de la Verneda. 

*1965.- Propaganda de la inauguració de la planta de Cobega a La Verneda. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1965.- Procés que se seguia a la planta embotelladora. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

 

*1965.- Vista de la zona de càrrega. (Foto: Arxiu Cobega)

*1965.- Foto aèria de la zona de la Verneda, amb el carrer Guipúscoa a l'esquerra de la imatge i la fàbrica de Cobega al centre. (Foto: Fons TAF)
 

Els concursos per als nens van continuar amb l'arribada de la democràcia incorporant també els premis de redacció en llengua catalana. La factoria de Cobega a la Verneda va durar fins entrat el segle XXI. A l'any 2009 van ser desmantellades les naus i després de desaparèixer, el gran solar va ser habilitat provisionalment per aparcament de camions i autocaravanes. Posteriorment els terrenys van ser requalificats i s'elaborà un projecte per construir-hi d'habitatges i equipaments.

 

FÀBRICA DE COCA-COLA. C. Almogàvers (1953-1965)

MIQUEL BARCELONAUTA

*1956.- Imatge de la fàbrica de Coca-Cola del carrer Almogàvers.

El 31 de març de 1953 van sortir al carrer les primeres ampolles de Coca-Cola fabricades al Poblenou. Aquell xerop fosc i gasificat nascut el 1886 a la farmàcia del senyor John Pemberton a Atlanta, ja havia estat introduit en alguns països d'Europa a començaments de segle XX.
A Barcelona, cap a finals dels anys 1920's el revolucionari refresc s'havia començat a comercialitzar a la ciutat a través de la fàbrica Espumosos El Rayo. El parèntesi de la Guerra Civil i les penúries dels primers anys de la posguerra havien provocat la seva pràctica desaparició.

L'any 1949 els directius de Coca-Cola varen visitar Franco i el seu ministre d'Indústria amb l'idea de rellançar el seu producte a Espanya amb una producció massiva. D'aquesta trobada va néixer Coca-Cola España, que aviat establiria els seus primers centres de producció a Madrid, Barcelona i Canàries.

Tot i que la primera seu de Coca-Cola a Barcelona, datada del 1951, va ser un modest local del carrer Aragó amb producció limitada i moltes dificultats, només dos anys després es va enllestir la instal·lació de la primera fàbrica de producció massiva del refresc al barri de Poblenou. Era situada al començament del carrer Almogàvers en un edifici discret i petit de planta i pis. Després l'empresa es dotaria d'una factoria més gran amb la inauguració de la planta embotelladora de Cobega del carrer Guipúscoa, al barri de la  La Verneda.

 

 

Aquella fàbrica pionera del carrer Almogàvers tenia una capacitat de producció de 2.000 ampolles per hora. Disposava de cinc camions pintats de groc que s'encarregaven del repartiment amb els conductors-repartidors mudats amb vestit i corbata, tal i com establien el costums i les normes de l'empresa. Aquell primer any (1953) la producció va ser de 200.000 caixes, que eren de fusta pintada de groc amb les lletres de la marca vermelles. Immediatament l'empresa va començar a fer publicitat del seu refresc amb unes gran xapes vermelles i rodones de metall que es col·locaven sobre les parets exteriors dels bars i també amb publicitat als tendals i rètols bandera. Havia començat la gran aventura de Coca-Cola al nostre país.