PUBLICITAT LLUMINOSA DE NEÓ MARTÍN ARXÉ. (1923-1970's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

Martín Arxé Amills (1892-1963) és una figura de cabdal importància pel que fa a la introducció dels anuncis de neó al país i a Barcelona.

Existeixen alguns precedents documentats sobre la introducció de la publicitat amb suports de llums de neó a Barcelona. És però, cap a finals de la dècada dels anys 1920's, coincidint amb les vigílies del gran esdeveniment que fou l'Exposició Internacional de 1929 a Barcelona, que els anuncis de neó comencen a proliferar en el paisatge urbà de la ciutat ocupant terrats, façanes i comerços.  

A l'any 1923 apareix el nom del francès Louis H. Rubin com a introductor del neó a Catalunya i posseidor de l'exclussiva per a tot el terrirori de l'Estat. Rubin estableix la seva fàbrica al carrer Còrsega 409-411 al barri de la Sagrada Família, aleshores conegut com El Poblet.  

*1923.- El Diluvio 29 de març. En aquest article s'afirma que Louis H. Rubin ha establert una gran fàbrica a Barcelona després d'haver-se-li concedit l'exclussiva per a fabricar neons publicitaris. 

Només un any després, al 1924, apareix en escena la figura de Martín Arxé, que figura com a concessionari en exclussiva per a tota Espanya del nou sistema de fer publicitat mitjançant anuncis lluminosos a base de tubs de neó.

*1924.- La Veu de Catalunya 24 de maig. Els tubs lluminosos de Martín Arxe podien adquirir-se per lloguer o compra.

Després d'una primera etapa en un pis de la Ronda Universitat 17, l'empresa de Martin Axé s'estableix al número 7 del carrer Llança, amb el nom de Sociedad Luminosos Neón, al costat de la plaça Espanya entre el Paral·lel i la Gran Via..

*1928.- Coincidint amb l'acostament de la celebració de l'Exposició Internacional a Montjuïc, Martín Arxé decidideix instal·lar la seu de la seva empresa prop del recinte de l'exposició. (Font: Hemeroteca La Vanguardia edició del 30 de setembre).

*1929.- A l'edifici marcat en groc del carrer Llança 7 és on es va establir la seu de Martín Arxé (Font: AFB)

El 1930, en ocasió del muntatge de l'anunci lluminós de Chocolates Juncosa al terrat de l’edifici del carrer  Pelai amb Balmes, Martín Arxé afirmava que havia estat la seva empresa la que al 1923 havia introduït a l’estat Espanyol aquest tipus de rètol lluminós patentat per enginyer francés George Claude (1870-1960). 

*1933.- Separata d'un anunci de Luminosos León de Martín Arxé 

A partir dels anys 1950's la publicitat amb rètols de neó torna a tenir una revifalla i el centre de la ciutat s'omple de llums de neó multicolor, especialment a l'entorn de la plaça de Catalunya.

Entre els comerços i empreses que van decorar la seva publicitat a Martín Arxé hi figuren:

1924.- Palacio de Ventas. 
1930.- Principal Palace a la Rambla.
1930.- Xocolata Juncosa al terrat de l'edifici de Balmes/Pelai
1933.- Cerveseria Euzkadi a Passeig de Gràcia/Casp.
1964.- Hotel President a Muntaner/Diagonal
1965.- Cafeteria Oslo. Villarroel 222.
1968.- Camises EFESA. Joan d'Aústria 109.

Martín Arxé mor a Barcelona al febrer de 1963

*1963.- Esquela de Martín Arxé publicada a La Vanguardia el dia 22 de febrer d'aquell any. 

*1970.- Un dels últims anuncis a premsa de Martín Arxé a Llança 7. Trobat a La Vanguardia del 23 de juny.

LA VIGILANCIA Y SEGURIDAD MERCANTIL (MUTUA URBANA Y MERCANTIL). Pelai 47 - Fontanella 16 (Plaça Catalunya 17). (1889-1910)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

Retrat de Daniel Freixa i Martí

Nascut a la localitat tarragonina de Bràfim a la comarca del Alt Camp, Daniel Freixa i Martí (1854-1910) constitueix una figura pionera i cabdal en la història de l'activitat professional dels detectius privats des de finals del segle XIX. 

Allà on no arribava la policia i els poders públics o simplement per dificultar més l'acció dels hipotètics  malfactors, s'estenien un seguit d'activitats de caràcter privat i ben camuflades, aparentment dintre de la legalitat. que varen conformar la comesa dels detectius privats i vetlladors per la integritat personal dels que contractaven tals serveis.

Fill d'una familia benestant establerta a Montblanc amb el pare dedicat a la medicina, Freixa havia donat les seves primeres passes com a policia en terres tarragonines fins que va aconseguir accedir a Inspector del Cos de Vigilancia i ser traslladat a Barcelona, on va ser primer responsable de Ciutat Vella i posteriorment de les quatre provincies catalanes.  

A partir de la dècada dels 1880's, Freixa va anar guanyant prestigi i presència dins el món de la investigació policial fins esdevenir cap de l'ordre públic a Barcelona. Combregava amb les idees del Partit Liberal-Conservador de Cánovas del Castillo i després del triomf d'aquest partit a les eleccions generals de 1884, va viure una primera etapa d'esplendor personal i professional quan va ser requerit pel Govern Central per actuar com a delegat especial a Madrid. No obstant. la mort del rei Alfons XII va propiciar unes noves eleccions al 1886, que aquest cop va guanyar el Partit Liberal-Progresista de Práxedes Mateo-Sagasta i la carrera de Freixa es va veure truncada.  

El 1889 va fundar l'empresa La Vigilancia y Seguretat Mercantil, un nom comercial que, per sí sol, evocava la prevenció enfront qualsevol fet negatiu que potencialment pogués afectar a la vida d'una persona i el seu patrimoni. Les oficines d'aquest negoci es van establir primer al carrer Pelai 47. Freixa va fundar publicacions com El Proteccionista (1890), La Vigilancia y la Seguridad Mercantil (1891) curiosament coincident amb el nom de la seva empresa, i La Riqueza Nacional (1900). Totes elles es caracteritzaven per una ideologia mercantil clarament proteccionista i defensora dels arancels als productes externs. 

El retorn al poder dels conservadors de Cánovas del Castillo va permetre a Freixa tornar a ser nomenat Cap de l'Ordre Públic a Barcelona. Tanmateix, la delicada situació que vivia la ciutat en aquells dies i una actitud abusiva dels seus subordinats de la policia el va obligar a presentar la seva dimissió al desembre de 1892. La fama com a investigador policial de Freixa va comportar que el capità general de Catalunya Arsenio Martínez Campos li encarregués a finals de 1893 la investigació de l'atemptat del Liceu [1]. A l'abril de 1895 va tornar a ser el Cap del Cos de Vigilància a Barcelona.

Mentre exercia aquest últim càrrec es va inaugurar el Gabinet Antropomètric i Fotogràfic de Barcelona per fitxar i identificar criminals. Aquest gabinet seguia les directrius de l'antropometria forense que Alphonse Bertillon havia impulsat a França i que estava esdevenint l'estàndar internacional per identificar delinqüents. 

Els episodis derivats de la dura represió practicada després de l'atemptat del dia de Corpus [2] i el posterior Procés de Montjuïc [3] havien erosionat molt la imatge de Freixa al que se l'acusava de permetre tortures i abusos d'autoritat com a cap de la policia. Això afectaria també al prestigi i a la imatge de la seva empresa, de manera que La Vigilancia y Seguridad Mercantil va perdre clients importants amb el consegüent impacte econòmic negatiu. Freixa però, va seguir lluitant i al 1889 va traslladar-se des del número 47 del carrer Pelai al pis principal de la Casa Barceló, al carrer Fontanella 16, després renumerada com a número 17 d'una plaça de Catalunya que acabava de ser urbanitzada amb una polèmica plantada de palmeres en la seva zona central. El 1903 Freixa canviava el nom de la seva empresa pel de Mutua Urbana y Mercantil

*1899.- Notícia del trasllat de les oficines de La Vigilancia y Seguridad Mercantil el 6 d'abril d'aquell any. (Font: La Publicidad / ARCA).

*1900's.- Imatge captada des del centre de la Plaça de Catalunya on es poden veure les oficines de La Vigilancia y Seguridad Mercantil al pis principal de la Casa Barceló (Número 16 del carrer de Fontanella, poc després renumerat com a Plaça de Catalunya 17).

La seva delicada salut i la deserció s'alguns dels seus col·laboradors professionals, que l'abandonaren per muntar les seves pròpies empreses, provocaren la decadència de Daniel Freixa que va morir el 7 de gener de 1910. D'altra banda, la societat Sucesores de Daniel Freixa, fundada després de la seva mort, no va tenir viabilitat i va caure en fallida al novembre d'aquell mateix any.

__________

[1]. - El 7 de novembre de 1893 dues bombes Orsini van ser llançades sobre la platea del Gran Teatre del Liceu des del cinquè pis causant la mort de 20 persones que assistien a la representació de l'òpera Guillem Tell d'Orsini. L'atemptat ve ser atribuït a l'anarquista Santiago Salvador que va ser executat a garrot al Pati de Corders el 21 de novembre de 1894. 

 

[2] .- El dia 7 de juny de 1896 a les nou del vespre, una bomba va esclatar al pas de la processó del Corpus de l'Església de Santa Maria del Mar en la cruilla del carrer dels Canvis Nous i el d'Arenes dels Canvis, causant un total de 12 morts i nombrosos ferits. L'artefecate explosiu, una bomba Orsini de metralla, va ser llençat des d'un terrat i, tot i que probablement anava dirigit a les autoritats que encapçalaven la processó, va caure sobre els espectadors que contemplaven el pas de la comitiva.

[3] .- El Procés de Montjuïc és la culminacio d'un procés de repressió extrema i probablement desmesurada, després de l'atemptat del dia de Corpus de 1896. 

GIMÉNEZ-SALINAS. Especialitats Farmacèutiques. Sagués 2-4 / Travessera de Gràcia (1926-1940's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

L'empresa Giménez-Salinas y Cia dedicada a la representació i comercialització de productes farmacèutics es va constituïr a Barcelona el 4 de juny de 1917 durant la Primera Guerra Mundial. El seu fundador, Jerónimo Giménez-Salinas Gil (Almeria 1872-Barcelona 1931) havia arribat a Barcelona amb el canvi de segle i el seu esperit emprenedor el va a portar a establir la primera seu de la seva empresa a la Dreta de l'Eixample (primer al carrer Bruc i després al carrer Pau Claris 111, a la mateixa illa de La Pedrera). Allà havia iniciat des de 1901 la seva activitat com a representant i dipositari de productes farmacèutics al costat del seu soci Julio Bascans Cachet, un home amb molts i bons contactes amb la indústria farmacèùtica francesa. Després de la mort de Bascans al 1917, Giménez-Salinas va traslladar la seu de la seva empresa al 1926 a un nou edifici emplaçat al carrer Sagués cantonada Travessera de Gràcia, pràcticament al límit del barri de Galvany amb la Diagonal i l'Esquerra de l'Eixample. 

*1926.- Façana de l'empresa Giménez-Salinas & Cia. al carrer Sagués cantonada amb Travessera de Gràcia (Foto: Autor desconegut / todocoleccion.com).

Emplaçament de la seu de l'empresa Giménez-Salinas i Cia. al carrer Sagués 2-4 cantonada amb Travessera de Gràcia, sobre un plànol de 1933. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

*1912.- Primeres activitats de Giménez-Salinas associat amb Bascans, que apareixen en aquest anunci com a dipositaris de l'Aigua dels Carmelites Boyer, que amb els anys ve ser coneguda com Agua del Carmen. (Font: Diario de Guipúzcoa).

 

*1926.- La Gaseta Municipal va publicar aquell any diversos anuncis del trasllat de l'empresa des del número 111 de Pau Claris a la Dreta de l'Eixample fina a la nova seu a Sant Gervasi-Galvany. (Font: ARCA).

El paisatge que oferia aleshores aquell sector del barri Galvany era molt diferent a l'actual. La Travessera de Gracia no estava del tot urbanitzada ni l'alineació de les finques presentava una regularitat en el tram que discorria entre el final del carrer Casanova i l'arrencada del carrer Calvet. D'altra banda,  els ultims plans urbanístics havien previst que el carrer Villarroel travessés la Diagonal per morir en l'arribar a Travessera. La finca de la Travessera que feia cantonada amb la vorera dels numeros parells del carrer Sagués, havia estat construida per encàrec de Pere Matas Llopart el 1895 i ocupada posteriorment per una empresa de fabricació de caixes de cartró, propietat de Juan Moya, que duia el nom comercial de Cajas y Reclamos Moya S.A. [1]. L'edifici datava de 1895 i havia estat reformat i ampliat diverses vegades i en el moment de ser ocupat per l'empresa de Giménez-Salinas disposava de baixos i dues alçades més amb una renglera de finestres a cada façana.

1930's.- L'empresa tenia una seu a Lisboa i l'altra a Barcelona i ostentava la representació dels productes d'una gran quantitat de laboratoria catalans i altres espanyols. (Font: todocoleccion.com)

L'empresa va anar guanyant quota de mercat al sector farmacèutic fins esdevenir una de les més importants del país. Va obrir també una seu a Lisboa i era dipositari de la producció de molts laboratoris d'arreu de l'Estat. 

*1928.- Retall publicitari de Giménez-Salinas y Cia. després de la inauguració de la seva seu al barri de Galvany

*1930's.- La Magnèsia italiana San Pellegrino de Torí i la pomada Rinoleina contra els processos gripals, dos dels productes més populars que comercialitzaven els Giménez-Salinas. 

Giménez Salinas (nascut Jerònimo Giménez Gil) havia afegit el cognom de la seva mare (Salinas) al seu primer i adoptà el segon del pare (Gil) també com a segon seu. Tot plegat Jerónimo Giménez-Salinas Gil. El 23 de gener de 1931 moria a Barcelona sense que, per uns mesos, pogués viure ni l'eufòria de la proclamació de la República, ni el dramatisme dels episodis políticosocials posteriors. En la seva esquela apareixia com a Cavaller de la Legió d'Honor i Oficial d'Instrucció Pública en llengua francesa. El seu fill Jerónimo Gimenez-Salinas i Filvà va heretar el negoci

*1940.- Dues imatges posteriores a la Guerra Civil, captades des de l'avinguda Diagonal on es pot veure, a la dreta, l'edifici de l'empresa i l'inici del carrer Calvet a l'esquerra. (Foto: Josep Domínguez Martí)

Acabada la Guerra Civil, a començaments dels anys 1940, el terreny és adquirit per la família d'Antonio Puig que va procedir a la reforma integral de l'edifici, especialment de la façana de la Travessera de Gràcia, que va adoptar un aspecte més senyorívol i el va convertir en la seu de l'empresa de parfums i fragàncies. Aquesta nova seu fou inaugurada el 1946. 

_________________

[1].- Després d'abandonar la finca del carrer Sagués on s'instalà Giménez Salinas el 1926, Juan Moya, l'empresari de caixes de cartró de luxe que havia ocupat anteriorment aquell mateix terreny, es va suïcidar a la seva fàbrica del carrer Vergós el 1934, deprimit per problemes econòmics.  

LOS TIROLESES (1890's-1929) i ROLDÓS-TIROLESES (1929-1933). Agència de Publicitat. Rambla del Centre 7 i Bergara 10.

En els orígens de la història del fenomen de la publicitat a Barcelona, hi ha dos noms que tenen especial rellevança per explicar la consolidació d'aquesta activitat comercial a la ciutat. Un és la figura de Rafael Roldós i Viñolas (1846-1918), fundador a l'any 1872 de Centro de Anuncios Roldós y Compañía, encara avui (2020) existent. L'altre el de l'empresa coneguda com Los Tiroleses S.L. 

Fundada a Madrid a finals del segle XIX, disposava d'una sucursal a Barcelona que en els seus primers anys s'establí al número 7 de la Rambla del Centre, abans de la seva ubicació definitiva al número 10 del carrer Bergara molt a prop de la Plaça Catalunya.

*1919.- L'Estació del Carril de Sarrià al carrer Pelai. El rectangle groc coincideix amb un mitgera posterior de l'edifici del número 10 del carrer Bergara, on es veu un ampli mural publicitari de Los Tiroleses. A baix un detall ampliat de l'anunci.  

A finals de l'any 1928, en el marc dels preparatius per l'Exposició Internacional de Barcelona, Los Tiroleses va participar en un procés de fusió entre diverses empreses de publicitat, entre les que hi figurava la dels hereus de Roldós. Això va permetre la creació de la Sociedad Española de Publicidad Roldós-Tiroleses S.A amb un capital de 10 milions de pessetes. La nova companyia resultant amb aquesta denominació va quedar absorbida el 1933 per una altra operació empresarial, la qual cosa va suposar la desaparició definitiva del nom Tiroleses a Barcelona.

*1929.- Anunci de la nova companyia Roldós-Tiroleses S.A. producte la fusió de diverses empreses de publicitat entre elles els originaris Los Tiroleses. 

*1929.- Una acció de 500 pessetes de Roldós-Tiroleses S.A.

LABORATORIS ESTEVE. Mare de Déu de Montserrat / Periodistes (1942-2017)

*1942.- La seu de Laboratoris Esteve establerta al barri del Guinardó des d'aquell any. (Font: Arxiu Esteve)

 

Empresa químico-farmacèutica lligada durant molts anys al barri del Guinardó, Laboratorios del Dr. Esteve va ser fundada a la ciutat de Manresa pel farmacèutic Antoni  Esteve i Subirana. Al 1936 es va constituir com a societat anònima i no va ser fins després de la Guerra Civil que es va traslladar a Barcelona a un edifici de nova planta situat a la cruïlla entre l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i el carrer dels Periodistes. La inauguració de la nova seu de l'empresa va ser al 1942 i uns anys després, al juny de 1948 els laboratoris del Dr. Esteve van viure una de les pàgines més inesborrables de la seva història quan el doctor Alexander Fleming, descobridor de la penicilina, va visitar la seva seu del Guinardó coincidint amb la seva estada a Barcelona.

 

*1948.- Alexander Fleming durant la seva visita a la seu dels Laboratoris Esteve. (Font: Arxiu Esteve)

 

 

*1950's.- Foto de grup amb tota la plantilla de treballadors de l'empresa (Font: Arxiu Esteve)

 

Medicaments antics produits a Laboratoris Esteve

 

El creixement de l'empresa dins i fora del país va ser extraordinari. Als anys 1960's l'edifici del Guinardó s'amplia afegint-s'hi una planta més i la companyia ja ha esdevingut una de les empreses del sector farmacùtic capdavanteres a l'Estat Espanyol amb una notable expansió pel mercat internacional i creació de diverses filials a diversos països d'Europa, Àsia i Amèrica.

 

*2016.- Últims anys de l'edifici abans del trasllat de la seu dels laboratoris a la Zona Franca

 

El 2017 es produeix el definitiu tancament de la seu corporativa de l'empresa que és traslladada a una de les torres de la Zona Franca contigues al l'espai firal de Montjuïc-2. Un any després l'edifici és finalment enderrocat per donar pas a una promoció d'habitatges.  

EUPHOR. Aparells electromèdics. Balmes 98. (1910's-1949)

*1920.- Edifici que acollia l'empresa Euphor de material radiològic i mèdic al carrer Balmes 98 tocant a Mallorca. La imatge és un retall ampliat de la foto superior on es veu un comboi del tren de la línia de Sarrià circulant pel carrer Balmes. (Foto: Autor desconegut)

Euphor va ser una de les empreses pioneres en la comercialització d'utillatge i instrumental mèdic en el camp de la radiologia i l'electromedicina a Barcelona. La seva seu, que acollida tallers i espais d'exposició i venda, es va establir al carrer de Balmes, entre Mallorca i Provença, cap a finals de la dècada dels 1910's.

*1930's.- Anunci en català d'Euphor durant els anys de la Segona República.

Un dels seus promotors va ser el doctor Salvador Besa i Gené, que fou membre destacat de la Societat de Radiologia i Electrofísica de Catalunya durant els anys de la República. Euphor anunciava també en aquella època la venda d'aparells contra la sordesa i la discapacitat auditiva.

Cap a finals dels anys 1940's, poc abans de la desaparició de l'edifici de Balmes 98, Euphor comercialitzava sistemes de calefacció per indústries, botigues, empreses i particulars a través del sistema Pirofor.

*1949.- Un dels últims anuncis d'Euphor en la seva seu de Balmes 98, quan comercialitzava sistemes de calefacció. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

L'any 1950 l'edifici va despareixer en ser enderrocat per començar la construcció de l'església santuari del Perpetuo Socorro per encàrrec de la Congregació del Santíssim Redemptor (redemptoristes), obra de l'arquitecte lleidatà Joaquim Porqueres i Bañeres (1893-1978), que seria beneïda i oberta al culte el primer dia de novembre de 1952.

EDISGA. Discogràfica (1961-1983)

MIQUEL BARCELONAUTA

Edigsa (acrònim d'Editorial General Societat Anònima) va ser una companyia discogràfica barcelonina cabdal en el naixement i desenvolupament posterior del fenòmen de la nova cançó.

Va néixer el 29 de maig de 1961 després de desvincular-se de Ediphone, una discogràfica amb seu a Donosti-Sant Sebastià que editava discos catalans. 

Gràcies a Edigsa els components del grup dels Setze Jutges, pioners del moviment de la nova cançó, i altres cantautors i grups musicals rellevants, van poder veure editats els seus discos. La discogrâfica va abastar també altres àmbits de la música catalana con les cançons populars i tradicionals, infantils, cors i corals.   

Els seus fundadors varen ser els germans Espar i Ticó, Claudi Martí, Ermengol Passola i Badia i Enric Cirici. Tenia les seves oficines a la Gran Via 654, entre Pau Claris i Roger de Llúria.

*1968.- Un cassette amb una de les primeres gravacions de Joan Manuel Serrat

Entre els artistes i músics que van editar la seva obra amb Edigsa hi figuren noms com Joan Manuel Serrat, Raimon, La Trinca, Ovidi Montllor, Marina Rossell, Pere Tàpias, Ramon Muntaner, Joan Isaac, Guillermina Motta, Al Tall, Companyia Elèctrica Dharma i Toti Soler entre d'altres. També va tenir cura de la distribució a a casa nostra de segells de prestigi com Folkways Records o Le Chat du Monde. 

Al desembre de 1983 Edigsa desapareixia com a companyia discogràfica i el seu fons sobre cançó catalana va passar  a PDI i posteriorment al 2007 a la discogràfica Picap.