MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i ALFRED PUIG.
El Velo-Pista Balmes [1] va ser una de les pistes de ciclisme més cèntriques de les que hi va haver a la ciutat als inicis del segle XX. Era un velòdrom de petites dimensions i molt modest quant als materials emprats. Quedava situat a la cantonada Mar-Besòs del xamfrà Balmes-Mallorca, al bell mig de l'Eixample i al costat d'un carrer Balmes solcat per les vies de superfície del carril de Sarrià que havia estat electrificat pocs anys abans [2]. En realitat, la corda del Velo-Pista ocupava només una tercera part de la llargària del carrer Mallorca tenint en compte que aquella illa de cases -com totes les que se situen entre Balmes i Rambla Catalunya- no són regulars de superficie, atès que la distància entre aquests dos últims carrers és superior que la que hi ha entre els carrers que discorren paral·lelament en sentit Llobregat-Besòs. A la part oposta al carrer Balmes l'espai limitava amb un magatzem annex a la Casa Maury-Parés, projectada pel mestre d'obres Josep Artigas i Planes i construïda al 1884.
La instal·lació va ser promoguda per un grup d'entussiastes aficionats a l'esport de la bicicleta encapçalats per Pedro Coll que n'era el propietari i va establir-hi un negoci de lloguer de bicicletes i de formació en l'esport ciclista.
El 1914 es va fundar el Club Ciclista Barcelona (CCB) que va passar a gestionar el petit velòdrom. Les notícies sobre el Velo-Pista del carrer Balmes es van perdent al llarg de 1916.
En un dels extrems del que va ser el Velo-Pista hi ha ara l'església de les Esclaves del Sagrat Cor (Mallorca 320), obra de l'arquitecte Eugenio Cendoya, un temple d'estil neoclàssic, actualment tancat al culte. que va ser inaugurada el 1952 coincidint amb la celebració a Barcelona del Congrés Eucaristic.
______
[1].- Les referències a Velo-Pista Balmes eren en masculí (El Velo-Pista), si bé cap al final de la vida de la instal·lació se'n poden trobar algunes en femení (La Velo-Pista) a les hemeroteques.
[2].- L'electrificació dels convois de la línia Barcelona-Sarrià es va produir al 1905, primer en sentit ascendent i després descendent. Això va suposar un respir per les façanes dels edificis del carrer Balmes, que fins aleshores eren afectades pels fums dels trens.
