CASA MIGUEL DE CARVAJAL. Casanova / Diagonal. Construcció original. (1925)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a VALENTÍ PONS TOUJOUSE

*1925.- La Casa Miguel de Carvajal, poc després d'enllestir-se la seva construcció, amb la cúpula que presidia la cantonada. (Foto: Claudi Duran Ventosa. Fons. Foto Ferran /ANC)

Edificada en plena dictadura primoriverista, la Casa Miguel de Carvajal és una construcció noucentista -una finca regia com es diria en l'actual argot immobiliari-, que ocupa la cantonada muntanya/Besòs de la crüilla entre la Diagonal (número 680) i l'últim tram del carrer Casanova (número 250).

L'edifici continua existint en l'actualitat, si bé la seva aparença original es va veure alterada considerablement per la remunta de què fou objecte per afegir-hi un pis més. La remunta, que va incorporar un sisè pis a la finca, va respectar notablement l'estil de l'edifici. Dissortadament però, va comportar l'eliminació de la cúpula. Aquest element desaparegut, que donava especial elegància i caràcter a l'edifici, era de base arrodonida i es projectava cap el cel com una mena de templet amb diverses finestres, que envoltaven la part inferior de la base de la cúpula ressegint el perímetre arrodonit de la façana a la cantonada. També es van reformar els baixos eliminant les sortides exteriors del semisoterrani a peu de vorera.

*2020's.- Aspecte actual de la façana de la Casa Miguel de Carvajal. (Foto: Valentí Pons Toujouse).

CASA GABRIEL BOADA (Muntaner- Descartes). Cúpula i terrat original (1917).

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraiments a JORGE ÁLVAREZ

*1918.- Perfil original de la façana del carrer Descartes de la Casa Gabriel Boada. (Foto: Autor Desconegut. Gentilesa de Jorge Álvarez. Col·lecció privada).

Edifici residencial d'estil monumentalista i noucentista, que l'arquitecte Francesc de Paula i Nebot (1883-1965) va projectar el 1915 a la cantonada entre els carrers Descartes i Muntaner al barri de Monterols. Constava de baixos i cinc alçades i la part més destacable de la façana era a la cantonada que presentava unes grans columnes adossades amb capitells d'estil corinti amb espirals i fulles d'acant i una corbatura coronada per una cùpula coberta amb escates de pissarra, que realçava i donava elegància i singularitat a l'edifici. L'obra va ser premiada amb la primera menció a l'edició de 1918 del Concurs d'Edificis Artístics [1], que  anualment convocava l'ajuntament de Barcelona. Va ser coneguda també com a Casa Carme Oliveres d'Aixemús.

Dissortadament la cupula va desaparèixer en data que no hem pogut acreditar i l'edifici va ser remuntat en una alçada afegint un sisè pis. Aquesta intervenció no va respectar l'estil original de la construcció,  

La rehabilitació de la façana, executada a principis del segle XXI, tampoc va recuperar la cúpula desapareguda ni va adequar la remunta a l'estil de la resta de l'edifici original.  

2010's.- Vista de la Casa Gabriel Boada en el seu estat actual, remuntada i sense la cúpula original. 

_______

[1].- Aquell any 1918 el primer premi del Concurs fou pel Casal de l'Estalvi, seu de la Caixa de Pensions, a la Via Laietana / Jonqueres.

ELS PINACLES DEL BANCO VITALICIO. Passeig de Gràcia / Gran Via (1949-1960's)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ

Entre els anys 1946 i 1949 es va aixecar a la cantonada de Passeig de Gràcia amb la Gran Via l'imponent edifici del Banco Vitalicio de España. És una construcció monumentalista de línies clàssiques i perfecta sintonia amb els cànons de l'arquitectura franquista, obra de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (1893-1993), un dels deixebles d'Antoni Gaudí més compromesos en la continuïtat de les obres de la Sagrada Família. 

Aquella nova seu del Vitalicio, inaugurada al gener de 1950, va superar en alçada a l'Edifici Fàbregas de la plaça Urquinaona/Trafalgar, esdevenint el més alt de Barcelona durant els anys 1950's, fins que el Banco Comercial Transatlántico de Diagonal /Passeig de Gràcia li va prendre la corona.

 

*1947-1949.- Dues imatges de l'edifici del Banco Vitalicio en construcció, captades des de la terrassa de la Casa Pich i Pon de Plaça Catalunya. La torre que corona l'edifici va ser construïda al final, quan moltes de les dependències del nou edifici ja eren ocupades. (Font: todocoleccion. com)

 

L'edifici va canviar de propietari a l'any 2009 després de l'adquisició del Vitalicio pel grup assegurador Generali, nom amb el que se'l coneix avui.   

*1950.- Coronament original de l'edifici del Banco Vitalicio d'España amb els pinacles que envoltaven la torre central.

 

*1950.- Fragment de l'article publicat al diari madrileny ABC el 5 de febrer d'aquell any en ocasió de la inauguració de l'edifici.

L'aspecte original de l'edifici, d'acord amb el projecte arquitectònic de Bonet, presentava una façana coronada per un conjunt de 12 pinacles o agulles en forma d'obelisc, que envoltaven la balaustrada en el punt més alt de la torre central a 70 metres del nivell del carrer.

Aquest elements eren situats sobre els petits pedestals que delimitaven les diferents seccions de la balaustrada. Tenien forma d'obelisc sobre una base arrodonida en forma d'atuell. Cada costat de la balaustrada tenia quatre pinacles, dos de centrals i dos als vèrtexs, disposats de forma equidistant entre tots ells. 

*1950's.- Detalls de la base dels pinacles desapareguts

Avançada la dècada del 1960's i coincidint amb una època d'eliminació generalitzada de coronaments i terminals dels edificis a causa de la nul·la protecció oficial dels elements artístics dels edificis i tot cercant un manteniment més econòmic o inexistent de l'estructura que eliminava els perills de despreniments, l'edifici del Vitalicio va veure també com perdia els seus pinacles. Malgrat ser un edifici de menys de vint anys que no havia passat pels bombardeigs de la Guerra Civil, va tenir l'honor d'entrar també dins la gran familia dels edificis escapçats de la ciutat, circumstància que probablement ha passat inadvertida a molts ciutadans.

La publicitat va ser en aquest cas la causa de la desaparició d'aquestes agulles. Un primer rètol de Banco Vitalicio, situat al cim de l'edifici, su bé només al lateral del torreó encarat cap al xamfrà, va començar a amenaçar els pinacles a final de la dècada, que encara van aguantar aquest primer envit.

*1960's.- Primers rètols publicitaris amb pinacles encara sense eliminar

Fou a la dècada següent que els rètols publicitaris del Banco Vitalicio acabarien abastant els quatre laterals de la torre. Els pinacles foren discretament eliminats, com tambe alguns altres de característiques similars que hi havia als vèrtexs de les balconades dels pisos inferiors, uns metres més avall. En aquest cas, cal pensar que ho foren per motius de seguretat davant la inexistència de publicitat en aquest sector de la façana.  

La restauració de l'edifici promoguda pel grup Generali va preservar alguns d'aquest pinacles però no va retornar els originals del capdamunt de la torre, que segueix com a zona reservada a publicitat. 

 

*2000's.- La publicitat de Vitalicio, ja integrada dins el grup Generali, continua ocupant les quatre bandes de la torre sobre la barana que havien ocupat els pinacles. Similars als que hi havia al cim en podem veure d'altres als extrems de les balconades dels pisos inferiors.

EDIFICI D'HABITATGES. Muntaner 193 / Londres 90. Templets de la façana. (1920's-1960's)

*1940's.- Els dos esvelts i vistosos templets acabats en cúpula que serien suprimits sense contemplacions. (Foto: Fons Ferran /ANC)

Entre la segona meitat dels anys 1950's i la primera dels 1960's es produeix un autèntic allau de destrucció de terminals, templets i pinacles que coronen construccions noucentistes del primer quart del segle XX. L'inventari d'edificis escapçats creix exponencialment durant aquest període a causa de l'increment de la rigorositat en l'observança de les ordenances municipals sobre mesures de seguretat a les façanes i als elements estructurals dels edifics. Altres factors que contribueixen a aquesta eliminació són la manca d'un manteniment regular d'aquests elements ornamentals i la nul·la protecció pública a la conservació del patrimoni històric.

En aquesta tesitura és facil concloure que per als propietaris dels immobles el més rendible era suprimir. Així s'evitaven problemes i com es diu popularment, mort el gos morta la ràbia.

L'exemple d'un edifici d'habitatges com aquest de la cantonada de Muntaner / Londres és molt significatiu d'aquesta tendència absolutament generalitzada en aquella època. Dos magnífics templets coronats amb sengles cúpules van desaparèixer sobtadament del paissatge urbà en un tres i no res. La prolífica sèrie de fotografies de façanes d'habitatges del Fons Ferran ens ha permès descobrir aquest exemple, que molt probablement se'ns hagués passat per alt.

*2015.- El mateix edifici a l'actualitat.

CASA ISIDRA DE PEDRO. Remats de la façana. Diputació/Bruc. (1896-1950's)

*1897.- La façana original de la Casa Isidra De Pedro. (Font: Arquitectura Moderna de Barcelona. Làmina LXXV)

L'any 1895 la baronessa de Salillas senyora Isidra De Pedro i Ascacibar (1852-1917), vídua de Josep Llopis i pertanyent a una família nobiliària d'orígen aragonès [1], va encarregar la construcció d'un edifici d'habitatges en una de les cantonades del carrer Diputació amb Bruc sobre un altre edifici de dues plantes preexistent, que havia estat del seu oncle Agustí Ascacibar.

A l'any següent l'edifici ja era enllestit segons un projecte del prolífic arquitecte Enric Sagnier i Villavechia, que va dissenyar una construcció de cinc plantes. Sagnier va preveure dos cossos arrodonits als laterals de la façana sobre les dues arestes del xamfrà, que destacaven en alçària sobre la cornisa superior de l'edifici, formada per grups d'arcs de mig punt que simulaven un claustre. Aquests dos cossos laterals eren acabats en arqueries apuntades cegues i quatre pinacles neogòtics. Al centre del xamfrà, sobre la part superior de la façana hi destacava una torreta troncopiramidal de peces de ceràmica acabada amb dos petits pinacles. [2]

La remunta aplicada als anys 1950's va endur-se sense contemplacions tota aquesta ornamentació, així com alguns altres elements de la façana que varen ser simplificats. L'edifici va guanyar dues alçades i va perdre un testimoni força rellevant del nostre modernisme.  

*2014.- Estat actual de l'edifici remuntat i sense els remats originals. (Foto: Xavier González Toran)

[1].- Enllaç a l'article La Baronia de Salillas al blog del Nobiliari general d'Aragó. (Autor: Andreu Salillas i García)
[2].- Lacuesta Contreras, Raquel i González Toran, Xavier. El modernisme perdut. La Barcelona de l'Eixample. Editorial Base Barcelona. 2014.

CASA FRANCESC AVELLANA. Façana original. 1899-1960's

En el sempre dolorós i trist capítol dels escapçaments d'edificis seria injust passar per alt el que va patir la Casa Francesc Avellana. 

Edifici bastit el 1899 per l'arquitecte Salvador Vinyals a la cruïlla del Passeig de Gracia amb la Diagonal, molt abans dels fanals modernistes d'en Falqués i de l'obelisc de la República que els franquistes transformaren per enaltir la seva particular victòria, aquesta construcció, originàriament de cinc alçades per sobre d'un semientresòl, destacava pels seus dos trams de tribunes situades a les cantonades i coronades per unes elegants cúpules nervades amb esvelts terminals. Una cornisa de pedra treballada, que es desplegava per sobre de l'últim pis amb un frontó triangular sobre la façana de la Diagonal, completava la part superior de l'edifici

Tots aquests elements esmentats varen ser suprimits en un acte vandàlic de la febre immobiliària que va engendrar i desenvolupar el porciolisme des de finals dels anys 1950's. Aquestes cúpules de la Casa Avellana, que havien contemplat tantes demostracions dels bombers de la ciutat que en el primer terç de segle XX eren habituals al Cinc d'Oros, varen caure poc després que al davant mateix de l'edifici s'aixequés el fred volum del Banco Comercial Trasatlántico (avui Deustch Bank). La casa fou barroerament remuntada aprofitant al màxim la permissivitat urbanística que autoritzava a afegir àtics i sobreàtics per guanyar metres quadrats per a oficines i habitatges, encara que fos a costa de destruir obres del patrimoni arquitectònic.

*1950's.- La façana de l'edifici pocs anys abans de la destrossa (Foto: Fons Ferran/ANC) 

*2015.- La lamentable remunta aplicada a la Casa Avellana a començaments dels 1960's va despersonalitzar totalment l'edifici, que actualment passa gairebé desapercebut als ulls del vianant. (Foto: GoogleEarth)

CASA JAUME SALLÓ. Rambla de Catalunya / Aragó. Façana original sense remuntar (1903-1965)

Agraïments a JORGE ÁLVAREZ

*1900's.- Imatge de la façana original de la Casa Jaume Salló captada des del carrer Aragó. A la part superior s'hi poden veure els elements desapareguts. (Foto: Autor desconegut, Col·lecció Jorge Álvarez)

Obra de l'arquitecte Jaume Sanllehy i Molist, aquesta casa d'habitatges d'estil modernista va ser aixecada entre 1901 i 1903 a la cantonada Mar/Llobregat de Rambla Catalunya amb Aragó. La seva estructura original constava de baixos i cinc alçades amb unes galeries vidriades semicirculars a les dues arestes de la façana del xamfrà.

La remunta aplicada a l'edifici a l'any 1965, en plena febre porciolista per guanyar edificabilitat a compte de les nostres joies modernistes, ens va privar de la seva cornisa amb seccions de baranes enreixades intercalades amb terminals escultòrics. La destrossa va afectar també a l'esveltesa i bellesa de les galeries de la cantonada, que malgrat tenir continuïtat en els dos pisos afegits per sota de l'àtic, van perdre definitivament l'atractiu de la coberta de l'última secció i van fer-li perdre la unitat del conjunt.

*2010's.- Vista actual de l'edifici amb les remuntes aixecades als anys 1960's. (Foto: Joan Palau)

CASA FRANCISCO OLIVA. Construcció original i variacions del templet. Pelai/Rambla de Canaletes

Agraïments a MARIA JOSÉ GONZÁLEZ, ENRIC COMAS i PARER i XAVIER SIMÓN MIRANDA

La Casa Francisco Oliva ocupa un lloc privilegiat i estratègic a l'inici de la Rambla fent cantonada amb Pelai. Va ser aixecada el 1871 segons un projecte del mestre d'obres i arquitecte Ramon Portusach i Barrató. La façana de Pelai és de més llargària i està composada per quatre seccions verticals de finestres mentre que al costat de la Rambla només n'hi ha tres. La construcció original es reduia a planta baixa i tres alçades amb la façana coronada per una cornisa llisa sense cap element sobresortint. 

A començaments del segle XX el fotògraf Amadeo Mariné va instal·lar el seu estudi sobre el terrat de la finca com era habitual en els retratistes de l'època. 

*1871.- Plànol del projecte original amb baixos i tres alçades. (Font: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)

*1900's.- La Casa Francsico Oliva amb els Magatzems El Globo als baixos i l'estudi del fotògraf Amadeu al terrat

*1905.- Una altra imatge de l'estudi fotogràfic del retratista Amadeo Mariné instal·lat sobre el terrat de l'edifici.

Aquella senzillesa original de la Casa Francisco Oliva va desaparèixer el 1917 quan la finca va ser objecte d'una remunta que li va afegir dues alçades més i un templet sostingut per columnes que s'aixecava sobre al vèrtex de la cantonada entre Pelai i Rambla de Canaletes i li donava un aspecte més senyorivol i monumental. L'increment d'alçada i el seu emplaçament el varen convertir en un edifici idoni per instal·lar-hi rètols lluminosos que aparegueren sobre el terrat al poc temps de finalitzada la remunta. El paper de fumar Zig-Zag i el remei pel mal de cap Sello Yer van ser els anuncis que durant més anys varen presidir el terrat de l'edifici a un i altre costat del templet.

*1920's.- Dues imatges de la façana de la Casa Francisco Oliva amb el templet original 

Durant el franquisme el templet fou reformat i cap a finals dels anys 1950's va perdre la seva coberta original probablement com a conseqüència dels desperfectes derivats del pas del temps i qui sap si també dels bombardejos i combats que l'entorn de la Plaça Catalunya va viure durant el conflicte bèlic. L'espai va ser tancat i les seccions entre columnes van esdevenir finestres.

El templet abans i després de la reforma.

*1982.- L'edifici amb el templet ja reconvertit en una torreta tancada i amb la façana curulla de reclams publicitaris.(Foto: Rosa Feliu / Arxiu Nacional de Catalunya) 

L'any 2015 l'edifici va ser objecte d'una restauració a fons de la seva façana. Sortosament la intervenció va incloure també la reconstrucció i recuperació del templet segons el seu aspecte original amb la coberta que havia perdut feia més de 60 anys.

*2014.- Plànol del projecte de rehabilitació de la façana de l'edifici amb la recuperació del templet i altres elements de la façana.

*2015.- La façana i el coronament modificat del templet, poc abans de l'execució del projecte de recuperació de l'original. (Fotos: Xavier Simón)

*2016.- El templet, la cúpula i les balaustrades del terrat sortosament recuperats. (Foto: Xavier Simón)

CASA TABERNER. Grup escultòric del remat de la torre. Pla de la Boqueria (1899-1940's)

*1934.- Vista exterior de la Casa Taberner amb el remat escultòric sobre la torre de la cantonada de la façana.

L'any 1898 l'arquitecte Antoni Coll va aixecar per encàrrec de Domènec Taberner i Prims un elegant edifici a la cantonada del carrer Boqueria amb Cardenal Casañas, amb vistes sobre la Rambla i el Pla de la Boqueria. En els seus baixos s'hi va obrir la botiga d'alta costura i moda Santa Eulalia.

A banda de la imatge de la Santa sobre la tribuna de la cantonada, que encara avui és visible, un altre element destacava sobre la façana original. La torre que coronava la cantonada de l'edifici era rematada per un grup esculltòric amb una figura humana asseguda sobre la barana, que va desaparèixer acabada la Guerra Civil cap als començaments dels anys 1940's. Possiblement la causa de la desaparició va ser una actuació preventiva per evitar possibles accidents a causa de les males condicions en que havien quedat aquests elements arquitectònics a causa del bombardeigs  patits durant la guerra i del perill que suposava qualsevol despreniment.

*1920's/ 2010's.- Dues imatges comparatives amb 90 anys de diferència en les que es pot veure la torre amb el remat escultòric i sense ell.

CASES ROCAMORA. Remat del cupulí. Passeig de Gràcia / Casp (1917-1960's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a MIQUEL F. PACHA

*1916.- El cupulí de les Cases Rocamora en construcció a la cantonada del Passeig de Gràcia i el carrer Casp.

Dissenyades pels germans Joaquim i Bonaventura Bassegoda i Amigó i construïdes entre els anys 1914 i 1917, en plena Primera Guerra Mundial, les Cases Rocamora constitueixen un exemple d'arquitectura senyorívola del Passeig Gràcia que abasten pràcticament un costat sencer d'illa, des de la cantonada muntanya amb Casp fins gairebé la Gran Via.

D'aspecte neogòtic i aparença medieval, hi destaquen les quatre cúpules baixes (una al xamfrà) situades sobre les seccions de les tribunes que marquen les quatre finques que integren el conjunt, sobre el que destaca la solemnitat de l'elegant torreó situat al vèrtex de la cantonada amb Casp.

Potser no siguin moltes les persones que s'hagin adonat que el remat del cupulí, avui coronat per un vulgar parallamps, és incomplet. Efectivament, el coronament quedava format en un altre temps per una secció més del cupulí que es completava amb un penell de ferro forjat que marcava la direcció del vent.

L'observació comparada de fotografies de l'edifici ens han portat a la conclusió que el penell i el remat superior del cupulí van ser eliminat cap al primera meitat dels anys 1960's, a la vegada que també es perdien uns petits pinacles que hi havien sobre els frontons de les quatre finestres de la part inferior de la cúpula.

Dibuix del cupulí i el seu remat desaparegut (a partir de la línia negra)

1960's.- Els últims anys del cupulí en la seva forma original.

*1928.- La torre i el penell en una imatge captada des de la cantonada Gran Via / Passeig de Gràcia

Dos detalls de l'estat actual del cim del cupulí amb un parallamps que ocupa el lloc de l'original remat que era coronat amb un penell.

*1995.- Dues cartes de lectors publicades a La Vanguardia que tracten de la desaparició de la part superior del cupulí de la casa Rocamora. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

TEMPLET ORIGINAL DE L'EDIFICI D'HABITATGES AVDA. MISTRAL / PARAL·LEL (1930-1940's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ

*1931.- L'esvelt edifici de la cantonada d'Avinguda Mistral (aleshores Passeig de la Creu Coberta) amb Paral·lel

L'apassionant exercici de mirar i comparar detalls de fotos antigues de la ciutat ens porta sovint alguna sorpresa agradable. L'edifici que tanca el triangle de la cruïlla de l'avinguda Mistral amb el Paral·lel va ser enlairat a finals dels anys 1920's coincidint amb el trasllat dels encants de la Fira de Bellcaire a la Plaça de les Glories i la urbanització definitiva del passeig de la Creu Coberta, nom anterior de l'avinguda Mistral, un cop eliminades les barraques del Carboner que van permetre l'arribada del carrer Vilamari fins al Paral·lel. Tot plegat sota l'eufòria ciutadana que representava la inauguració de l'Exposició de 1929 a Montjuïc.

L'esmentat edifici d'habitatges, obra de l'arquitecte Josep Pujol, és d'una gran esveltesa, especialment al vèrtix on presenta una façana en corba que arriba a tenir planta baixa i deu alçades més a les que calia afegir una onzena sota un templet de cúpula arrodonida suportada per columnes.

Aquest templet va desaparèixer al cap d'una dècada i les columnes van ser subtituïdes per uns petits pinacles que marcaven el límit superior de l'àtic arrodonit que corona l'edifici tot privant-nos del elegant remat original noucentista.

*1930.- L'edifici en construcció abans de ser rematat amb el templet (Foto: Col·lecció privada Francisco Arauz).

*1930/1940's.- Dues imatges captades des de punts similars ens mostren el canvi experimentat en la part superior de l'edifici de Paral·lel /Avinguda Mistral. La superior quan el templet encara estava en obres.

CASA SANTOMÀ. Carrer de Sants 127-131. Templet i remat de la façana original (1926-1965)

Article elaborat en col·laboració amb EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

1930's.- La Casa Santomà a la cantonada del carrer de sants amb Jocs Florals amb el seu templet desaparegut.

Al bell mig del barri de Sants, l'arquitecte i militar Jaime Santomà i Casamor va aixecar a l'any 1926 un elegant edifici noucentista coronat per un vistós templet a la cantonada, que era visible des de considerable distància seguint la línia visual del carrer de Sants. Era situat als números 127-131 fent cantonada amb Jocs Florals i constava de baixos més quatre alçades que li conferien un aspecte monumental i burgés poc habitual en un barri obrer com aquell.

*1925.- La petició de llicència d'obres per construir l'edifici, presentat a l'ajuntament per Jaume Santomà i Casamor al novembre d'aquell any. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona)

*1925.- El plànol del projecte original de la façana. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona)

Santomà, el propietari i arquitecte de l'edifici, era capità d'enginyers de l'Armada provenia de la família de terratinents més poderosa de Sants i va fer la guerra amb Franco al bàndol nacional. Va morir a Vigo a resultes d'un fatal accident produït en caure d'una bastida mentre inspeccionava les obres de l'Escola Naval Militar.

Cap a finals dels anys 1950's l'Ajuntament de l'alcalde Porcioles va autoritzar remuntar els edificis i agefir-hi més pisos amb la peculiaritat de poder incorporar també àtics i sobreàtics lleugerament enretirats de la vertical de la façana. A conseqüència d'aquella nova permissivitat la Casa Santomà i el barri de Sants van perdre un element arquitectònic força interessant i singular. El 1965 la casa va ser reformada i ampliada. Tant l'esvelt templet com el remat final de la façana van desaparèixer per poder aixecar-hi tres alçades més: el cinquè pis, un àtic i un sobreàtic. Dissortadament aquestes operacions especulatives i atemptatòries contra el patrimoni històric de de la ciutat, no només es produien a l'Eixample sino també als barris de l'entorn.

*2013.- La Casa Santomà, avui pintada de rosa, és un edifici més del carrer de Sants, que passa totalment desapercebut i que dóna molt poques pistes sobre com era el seu aspecte original (Foto: GoogleEarth).

CASA LLEÓ MORERA (II). Façana escapçada. Passeig de Gracia 35. (1949-1988)

MIQUEL BARCELONAUTA

*1975.- Aspecte que presentava la Casa Lleó Morera durant el franquisme i els primers anys de democràcia amb les amputacions de la part superior de la façana. (Foto: Jordi Bellver)

*1975.- Un altra imatge de la façana amputada. A banda dels elements desapareguts, detalls com els aparells d'aire condicionat a la vista o els rètols comercials sobre les balconades ens transporten a una època en la qual no es tenia especial consideració cap a les obres d'art.

Una de les joies modernistes del nostre passeig de Gràcia com és la Casa Lleó Morera (1905), obra de Lluís Domènech i Montaner, va tenir des dels inicis dels anys 1940's fins a finals dels 1980's un aspecte molt diferent a l'original i també a l'actual.

Acabada la Guerra Civil, l'edifici va ser privat de tota l'ornamentació del seus terminal de la façana, que incloïen els pinacles i un elegant templet que s'aixecava sobre l'angle de la cantonada. Com s'ha dit, aquest aspecte amputat és el que va lluir durant gran part del franquisme i més d'un decenni després de la recuperació de la democràcia al país.

La Casa Lleó Morera ja no agradava als noucentistes que menyspreuaven el modernisme i veien en aquest edifici un dels exponents màxims de l'estil arquitectònic que els havia precedit. Després de la victòria franquista a la Guerra Civil el nou ordre va abraçar les línies neoclàssiques en les seves construccions oficials i, com era d'esperar, no va tenir cap interès en preservar l'arquitectura modernista present a molts edificis de l'Eixample. 

A l'any 1943, Pablo Loewe va llogar els baixos de la Casa Lleó Morera amb l'objectiu d'instal·lar-hi una de les seves botigues de moda i complements de luxe. El disseny de l'establiment fou encarregat al decorador madrileny Ferrer Bartolomé que no va tenir cap interès a respectar l'arquitectura original de l'edifici. Així es van perdre els finestrals modernistes amb les escultures femenines originals d'Eusebi Arnau que acompanyaven les jardineres de les baranes. Les cròniques de l'època expliquen que van ser destrossades a cops de mall davant dels atònits vianants que transitaven pel passeig de Gràcia. El porter de la finca va guardar els caps i Salvador Dalí els hi va comprar posteriorment i se'ls va endur a Port Lligat. Pocs anys després serien instal·lats al pati del Teatre Museu de Figueres. La destrossa va continuar en acabar la dècada dels 1940's amb l'eliminació del templet i els pinacles. El desmuntatge d'aquest elements tenia la seva justificació. El templet havia estat utilitzat durant la guerra com a posició de defensa davant els revoltats i s'hi havien instal·lat metralladores per disparar sobre el passeig de Gràcia. El foc creuat havia afectat part de l'estructura del templet i la part superior de la façana, de manera que el més prudent era eliminar tot allò que pogués suposar un perill de despreniment

*1949.- Una de les últimes fotos on es pot veure el templet original de la Casa Lleó Morera abans del seu desmantellament. Al fons l'edifici del Banco Vitalicio acabat de construir. (Font: Col·lecció Jorge Álvarez).

Una de les jardineres dels finestrals dels baixos desaparegudes en instal·lar-s'hi la botiga Loewe a l'any 1943.

Els caps d'aquestes escultures eliminades es poden veure avui al pati del Teatre-Museu Dalí de Figueres

El 1967 una nova reforma de la botiga Loewe va comportar l'eliminació dels pocs elements decoratius originals de Domènech i Muntaner que havien sobreviscut a la intervenció de 1943.

L'any 1987 es va encarregar a l'estudi d'arquitectura d'Òscar Tusquets un projecte per recuperar el templet i els pinacles de la part superior de la façana, que fou enllestit un any després. Un volum cúbic d'accés al terrat, situat lleugerament endarrerit en relació a la línia de la façana, va ser restaurat però sense reposar-hi els seus ornaments originals.  

Finalment l'any 1992 Loewe va voler reformar novament la seva botiga i l'ajuntament els va imposar recuperar part dels elements perduts a la façana dels baixos. Amb aquesta nova actuació es van refer les escultures dels lleons i les flors de morera de les columnes de l'entrada, que feien referència directa al binomi Lleó-Morera, els cognoms dels primers propietaris de la finca.