ESTACIÓ DE METRO DE CORREUS. Gran Metro. (1934-1972)

*1960's.- L'accés a l'estació de Correus a la plaça d'Antonio López amb un cartell de l'antic Gran Metro. Al fons el carrer del Consolat amb l'edifici de la Llotja a la dreta (Foto: Josep Brangulí). 

 

L'estació de metro de Correus es va inaugurar durant la Segona República  com a capçalera d'un dels ramals del Gran Metro, el que discorria pel subsòl de la Via Laietana. Era emplaçada entre la plaça d'Antonio López i el carrer d'Àngel Baixeras i disposava d'un únic accés a l'exterior situat al costat de l'escalinata de l'entrada principal a l'edifici de Correus.

Formava part de les línies del Gran Metro, predecessor de les conegudes actualment com a línies 3 i 4. Les obres s'havien iniciat ja a la dècada anterior. La seva construcció però, va estar plena de problemes a causa de la proximitat al port i l'existència d'aigua a pocs metres per sota del nivell de les vies. Això va obligar a que el sistema emprat per la seva construcció fora extremadament previsor davant de possibles inundacions. El procés constructiu va patir doncs, nombrosos retards fins que finalment el dia 20 de febrer de 1934 la nova estació va poder entrar en servei. A l'acte d'inauguració  hi van assistir l'alcalde de la ciutat Carles  Pi i Sunyer i el conseller de Treball i Obres Públiques de la Generalitat Martí Barrera, juntament amb un seguit d'autoritats vinculades a les empreses de transports públics de la ciutat. El nou tram superava els 300 metres de longitud en via única des de Jaume I, era en aquells moments el més pròxim al mar i al port i va servir per fer més accessible aquella zona de la Ribera, sobretot per l'activitat que es generava a la central de Correus i a l'entorn del Pla de Palau

*1934- Retall de la noticia de la inauguracio de l'estació publicada a La Vanguardia del 21 de febrer d'aquell any.

L'estructura interior de l'estació era força senzilla i de poca profunditat. Quedava sostinguda sobre un arc de doble bòveda i disposava d'un únic nivell que abastava tant el vestíbul amb les taquilles com l'andana. Al vestíbul hi havia la cabina del cap d'estació i tres taquilles per despatxar els bitllets i atendre als usuaris. Com molt bé ens detalla Ricard Fernàndez Valentí [1], de les dues andanes de 60 metres cadascuna pràcticament només se n'utilitzava una, que disposava de quatres bancs de fusta. La decoració de les parets era molt austera i el nom de l'estació destacava en dos grans rètols de pedra amb les lletres pintades de vermell.

 

*1934.- Interior de l'andana gran de l'estació de Correus. (Foto: TMB)

 

*1934.- Vista de l'estació des de l'andana estreta. (Foto: TMB)

 

Plànol de l'estació de correus (Font: El Bandero)

 

Ja a l'època franquista, es va executar el desdoblament de la via entre Jaume I i Correus (1942) i posteriorment es realitzaren algunes obres de millora i reforma de l'estació: instal·lació de llum amb fluorescents (1946), perllongament de les andanes per encabir cotxes amb més vagons (1949) i instal·lació de rajols grisos a les parets i panots de carrer al terra, així com nous rètols indicatius el nom de l'estació (1956).    

 

*1940's.- Durant els anys de la posguerra l'accés a l'estació era un dels punt habituals d'activitat dels enllustradors de sabates, els populars limpias.

*1940's.- Les cabines de les taquilles eren situades de forma esglaonada al fons del vestíbul. (Foto: Josep Brangulí).

 

Una mostra de bitllets de metro de l'estació de Correus. (Font: Col·lecció Privada Francisco Arauz)

 

Desaparegut el Gran Metro com a conseqüència de la fusió amb l'altra companyia que explotava el metro Tranversal (actual línia 1), la nova empresa municipal que gestionaria el servei va incloure el ramal entre les estacions d'Aragó (actual Passeig de Gràcia) i Correus a la línia 3. L'altre ramal de la mateixa línia baixava per la Rambla fins a Liceu. Al 1966 el nou Pla d'ampliació del Metro va preveure el perllongament de la línia cap a Poblenou fins a Selva de Mar, que seria identificada com a línia 4. Aquesta operació suposaria la desaparició de la històrica estació de Correus i la seva substitució per la de Barceloneta, inaugurada el 15 de març de 1976.

Així doncs, el 20 de març de 1972 l'estació va ser clausurada i va quedar fora de servei a causa de l'esmentat perllongament de la línia 4 cap a la Barceloneta i el Poblenou. Una de les andanes va ser enderrocada i el vell accés a l'exterior va ser convertit en un pou de ventilació i cobert amb una reixa.

 

*1972.- Un cotxe del metro de la linia 3 aturat a l'andana en els últims dies de funcionament de l'estació. (Font: TMB).

 

*1972.- Anunci publicat a La Vanguardia del dia 15 de març sobre el tancament de l'estació de Correus.

 

 

*1990's/2000's.- Despareguda l'estació, l'antic accés va conservar la balaustrada durant alguns anys, fins que finalment les successives obres d'urbanització de l'entorn la van fer desaparèixer. (Foto: El Bandero).

 

Molts anys després de la seva clausura encara es poden veure vestigis de la seva existencia mirant per les finestres dels vagons de la linia 4 en direcció al Poblenou abans d'arribar a l' estació de Barceloneta.

 

 

 

*2000's.- Aspecte dels vestigis de l'estació de Correus, que encara es podien veure als inicis de l'actual segle. A la imatge inferior, cartells de propaganda electoral de les eleccions franquistes a regidors de l'ajuntament del candidat Eduardo Tarragona, que utilitzava el lema El candidato que llama al pa, pa i al vi, vi. (Fotos: TMB)

 

 

[1].- Fernàndez Valentí, Ricard. Blog ElTranvia 41 

PASEO DEL GENERAL MOLA. (Provença-Rosselló). El tram de la formigonera. (1968-1974)

Era habitual durant el franquisme trobar-se amb exemples d'obres públiques, en ple centre de la ciutat, que s'eternitzaven i passaven a formar durant anys veritables paissatges urbans. Cap a finals de la dècada dels 1960's, un tram d'una via pública enjardinada com és el Passeig de Sant Joan va ser convertit en centre neuràlgic de les obres de construcció d'una estació de metro i durant més de sis anys va conviure amb els veins del barri. 

*1967.- Vista aèria del tram del Paseo del General Mola (avui Passeig de Sant Joan) afectat per les obres. A la dreta de la imatge podem veure encara la Clinica Urològica del doctor Puigvert que no trigaria molt a desaparèixer. (Foto: TAF/ANC).

Era el tram situat entre els carrers Provença i Rosselló on es construí l'estació de Verdaguer (inicialment anomenada General Mola) de la L4 del metro i el seu enllaç amb la L5. Hi destacava la presencia d'una formigonera i de diverses instal.lacions per als obrers i els directors d'obres. Per a facilitar-ne la seva instal·lació tots els jardins i elements vegetals foren eliminats, llevat de les dues fileres laterals de plàtans.

La presència d'aquesta formigonera de Dragados y Construcciones, al bell mig del passeig durant més de sis anys, va constituir un dels petit escàndols del tardofranquisme. L'abús es va fer encara més palès quan, acabades ja les obres del metro, la formigonera seguia instal·lada en aquell espai públic i continuava produint durant tots els dies feiners de la setmana entre les set del matí i les dotze de la nit davant la paciència infinita dels veins.

*1973.- Els primers dies de setembre d'aquell any va començar el procés de desmantellament de la formigonera i resta d'instal·lacions que la constructora Dragados y Construcciones havia desplegat sobre el tram del passeig comprès entre Provença i Rosselló. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

Desmantellat l'espai d'obres a finals de l'estiu de 1973, el passeig va ser aplanat i va trigar encara uns anys a reurbanitzar-se, un altre detall molt típic de l'època que demostrava la poca sensibilitat de les autoritats per retornar les coses al seu lloc. L'espai convertit en descampat passaria novament a la història gràfica de la ciutat a començaments del 1976 quan va ser l'escenari d'una de les càrregues de la policia als manifestants en favor de l'amnistia.

*1976.- Diumenge 1 de febrer. A la cantonada del passeig amb Provença es va produir aquesta càrrega policial contra els manifestants pacífics concentrats a l'espai on anys abans hi hagué la formigonera i encara restava pendent de reurbanització. (Fotos: Manel Armengol).

 

BOQUES DE METRO DE L'ESTACIO D'ARC DE TRIOMF (1932-2010's).

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JAUME SUSANY, FRANCISCO ARAUZ, ENRIC H. MARCH i ALFRED PUIG

 

Emplaçament de les boques d'accés al metro i ferrocarril sobre un plànol de 1932. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

 

A les quatre de la tarda del primer dia de juliol de 1932 el Metro Tranversal (actual L1) ampliava el seu recorregut amb la inauguració de dues noves estacions: Urquinaona i Triunfo-Norte. Aquell mateix matí les autoritats encapçalades pel president Francesc Macià havien inaugurat aquesta obra [1], iniciada el 1928, que havia comportat l'obertura d'un túnel per a quatre vies entre l'Estació del Nord i la plaça Catalunya a través del subsòl de la Ronda de Sant Pere. El FC Metropolitano de Barcelona i la Compañía de Caminos de Hierro del Norte de España (CCHNE) l'havien finançat conjuntament i va permetre també disposar d'un nou intercanviador sota la part muntanya de la Plaça Catalunya. La CCHNE va ser nacionalitzada el 1941 i integrada a RENFE, que curiosament fins al 1943 va gestionar també el Metro Transversal, abans de tornar a reintegrar-se a la xarxa del FC Metropolitano de Barcelona. 

L'estació de metro d'Arc de Triomf (oficialment coneguda com Triunfo-Norte fins el 1982) enllaçava amb l'Estació del Nord, també coneguda com de Vilanova, i va disposar de diversos accesos que el temps ha anat fent desaparèixer, tot i que d'alguns d'ells encara se'n poden trobar vestigis, especialment en les plataformes de ferro que es van emprar per cobrir les boques eliminades. Posteriorment al 1982, amb la reordenació dels números de les línies i els canvis de noms d'algunes estacions, Triunfo-Norte va passar a ser oficialment Arc de Triomf, el seu nom actual, mentre la plaça Vilanova havia passat a ser dedicada al l'escriptor antifeixista francés André Malraux.
Al 2007 es van iniciar les obres de la nova estació, l'intercanviador i els nous accesos des del solar situat al començament de l'avinguda Vilanova que es van inaugurar a la tardor de 2010. La reforma definitiva de la plaça André Malraux no va quedar enllestida fins al 2014. Un any abans s'havien posat en marxa els dos nous accesos al vestíbul de l'intercanviador des d'aquesta plaça. Un a peu pla al carrer Nàpols davant de l'estació del Nord i l'altre amb escales fixes i automàtiques a la mateixa plaça davant del carrer Roger de Flor.
 

Secció del model de barana metàl·lica emprada en les boques d'accés de Ronda de Sant Pere, Trafalgar i Passeig de Sant Joan. (Font: Barcelofília) 

Els accessos desapareguts

Ronda de Sant Pere

(vorera mar davant del número 74)

Aquest accés era situat a la vorera mar de la Ronda de Sant Pere just davant de la ferreteria Ràfols i molt a prop del bar Trole. Les escales eren protegides per sis pilones de formigó i un enreixat de cinc seccions que les unia. Un cop al subsòl enllaçava amb un passadís al que també s'hi accedia des de la boca situada al carrer Trafalgar. El seu emplaçament és encara avui perceptible per la plataforma metàl·lica que el cobreix.   

*1955.- L'accés de Ronda de Sant Pere. Al fons el Passeig de Sant Joan. (Foto: Arxiu TMB)

*1980's.- La barana exterior de l'accés de Ronda Sant Pere en primer terme davant la ferreteria Ràfols al número 74. (Foto: Autor desconegut)

*1986.- La boca de Ronda de Sant Pere va arribar a acumular models de senyalitzacions de moltes èpoques diferents. (Foto: Pere París)

Carrer Trafalgar

(vorera muntanya davant del número 61)

*1950.- Boca del final del carrer Trafalgar amb barana de ferro igual que la de Ronda de Sant Pere.

Boca situada davant del número 61 del carrer Trafalgar, davant de l'estudi fotogràfic Alonso. Era de característiques similars al de la Ronda de Sant Pere, si bé una mica més estret. Una plataforma metàl·lica cobreix també el seu emplaçament.

 

Passeig de Sant Joan

(a la cantonada, davant el número 2)

 

 

 

*1955.- L'accés situat al començament del Passeig de Sant Joan i de l'Avinguda Vilanova davant de l'Arc de Triomf. (Foto: Arxiu TMB).

*1955.- Vista dels passadissos d'enllaç, amb els nous accessos de l'estació de l'Arc de Triomf, inaugurats el 24 setembre 1954. La boca que es veu a dreta correspon a la de passeig de Sant Joan 2. (Font: Arxiu Rafael Mir).

Situat a l'arrencada del Passeig de Sant Joan, davant del número 2, fent cantonada amb l'inici de l'avinguda Vilanova i al costat d'un quiosc de diaris i revistes, aquest accés era el més pròxim a l'Arc de Triomf o almenys el que permetia una visió immediata del monument que va ser porta d'entrada a l'Exposició de 1888. El disseny de la boca era el mateix que les de Ronda Sant Pere i Trafalgar.

Va ser eliminat al 2010 quan es va obrir el públic el nou accés a l'intercanviador situat en un solar de l'Avinguda Vilanova. 

 

*2010.- Imatge captada a l'abril d'aquell any, amb el panell  que informava de les obres del nou intercanviador i el tancament de l'accés per la boca de l'inici del Passeig de Sant Joan. (Foto: Jaume Susany)

Nàpols / Carretera de Ribas

(al costat de l'Estació del Nord)

*1950's.- Una imatge de la boca de la Carretera de Ribas xamfrà Nàpols amb l'alcalde Porcioles i altres autoritats.

 

Aquest accés situat a la banda muntanya de l'estació del Nord, portava exclusivament a l'andana del tren en direcció Catalunya i seguint l'andana cap al metro Transversal en direcció Santa Eulàlia. No hi havia connexió amb la boca de l'avinguda Vilanova amb Nàpols.

 

Avinguda Vilanova / Nàpols

(davant de l'Estació del Nord)



Era l'accés més pròxim a la façana principal de l'estació del Nord, si bé quedava desplaçat en direcció mar cap a l'eix de l'avinguda Vilanova davant de l'edifici de la Central Catalana d'Electricitat. El disseny original era de barana de balaustrada similar a la de les boques de metro de la plaça Catalunya. Acabada la Guerra Civil aquest accés va perdre la balaustrada i fou objecte de reforma quedant emplaçat dins d'una vorera-illa que curiosament quedava situada al bell mig de la calçada del carrer Nàpols. Va ser envoltat d'una barana metàl·lica molt simple, que va requerir de la instal·lació de diverses pilones de protecció per tal d'evitar els impactes dels automòbils. El voral apareixia també pintat de franges blanques i vermelles per advertir de la seva presència als conductors.   
La boca conduïa només a l'andana del tren en direcció de sortida de Barcelona i seguint l'andana al metro en direcció a Marina.

 

*1932.- L'accés des del carrer Nàpols davant de l'estació del Nord tal com era originàriament poc després d'inaugurar-se.

*1970's.- Amb el pas del temps l'accés va quedar dins una petita  illa enmig del trànsit, que hi podia circular per les quatre bandes. (Foto: Arxiu TMB)

*1986.- Una altra imatge de l'accés del carrer Nàpols al costat de la plaça André Malraux, el nou nom que va adoptar l'antiga plaça Vilanova. (Foto: Pere París).

Plaça André Malraux / Nàpols

(davant de l'Estació del Nord)

 

Aquest accés pot considerar-se el successor natural de l'anterior, si bé era desplaçat un cinquanta metres més en direcció al carrer de Ribas i quedava situat sobre la mateixa vorera de Nàpols i la plaça André Malraux. El calaix que envoltava les escales d'accés era de formigó clar amb una simple barana d'alumini a la part superior. Va quedar clausurat i desaparegué amb la reforma de la plaça que, en quedar lleugerament elevada sobre el carrer Nàpols, va permetre obrir un nou accés a peu pla a l'intercanviador.

- - - - -

[1].- Aquell mateix dia s'inaugurà també el perllongament del Metro Transversal cap a la banda Llobregat amb l'entrada en servei de l'estació de Bordeta i les noves cotxeres.

Enllaç d'interès:
De les últimes intervencions practicades al subsòl de la zona entre 1989 i 2012 i de les troballes històriques descobertes, l'Enric H. March en va fer un interessant treball de recerca amb un article que podeu trobar en aquest enllaç
 

RAMON JULIBERT. El tenor del Metro (1929-2013)

*2011.- Ramon Julibert a l'estació de Metro de Paral.lel (Foto: Florian Bachmeier)

La primera impressió que molta gent s'enduia en veure'l era la d'un captaire més dels que demanen caritat a canvi de cantar. Però tot aquell que invertia un temps en la seva observació s'adonava que aquell home era diferent. El seu espai natural habitual era l'andana del metro i més concretament la l'estació de Passeig de Gràcia de la línia 3, tot i que se'l podia veure també en d'altres indrets cèntrics de la xarxa soterrània del nostre metropolità. L'americana i la corbata no hi mancaven mai en la seva indumentària i cobrien el cos prim i quixotesc d'un home vell, que semblava talment sortit d'un quadre de El Greco. Duia sempre a les mans un convencional bolígraf bic-cristall al que el seu particular univers atribuïa dues funcions bàsiques i gairebé simultànies: la de batuta improvisada per acompanyar les seves interpretacions i la de micròfon que s'acostava a la boca quan arrencava a cantar.  Sovint se'l veia altament concentrat i emetia un sorolls guturals preparatoris al seu particular inici del càntic en el metro.

Ramon Julibert i Torras va morir el 5 de desembre de 2013 a causa de les complicacions derivades d'una operació de cataractes. Fou a partir d'aleshores que començaren a aparèixer articles de premsa sobre la seva persona i el 2014 Joan Vall li va dedicar un documental.

Enllaç d'interès:
Qui era l'home de l'estació de Passeig de Gràcia? (Article de Toni Vall al blog de Victor Lluelles)

*2014.- Trailer del documental de Joan Vall L'home del metro.

BOCA DE DOBLE ENTRADA (FC. DE SARRIÀ / GRAN METRO). Plaça de Catalunya / Pelai. (1929-1990's)

Agraïments a ÀLEX REYES

*1929.- Imatge corresponent al dia de la inauguració del nou accés doble (Foto: Josep Brangulí)

El 24 d'abril de 1929 es va inaugurar la nova estació soterrada de Plaça Catalunya del Ferrocarril de Sarrià. Desapareixien així definitivament l'estació a cel obert del carrer Pelai i el tren de recorregut de superfície que enfilava el carrer Balmes amunt des de la cantonada amb Bergara. 

Una de les novetats afegides que va comportar aquesta inauguració va ser la posada en servei de la reforma de l'accés de davant de l'edifici de l'estació al costat de la terrassa del Cafè Zurich.

Aquesta boca presentava com a novetat i singularitat que passava a ser doble de manera que permetia accedir tant a l'estació del Gran Metro (actual línia 3) com a la de la pròpia línia de Sarrià (actualment dels Ferrocarrils de la Generalitat) i a l'avinguda de la Llum.

L'accés s'estructurava mitjançant un primer tram de doble escala bessona confrontada de set graons, que anava a parar a un espai intermedi a manera de distribuïdor a partir del qual es podia accedir separadament a una o altra línia.

*1920's.- L'accés d'entrada al Gran Metro abans de la reforma. (Foto: Arxiu Àlex Reyes)

Alçat de l'accés doble segons els dibuixos d'Àlex Reyes. 

Planta del conjunt de l'accés (© Àlex Reyes)

*1960's.- L'accés doble amb el replà de distribució i cartells amb les diferents línies dels Ferrocarrils de Catalunya. Al capdamunt de l'estructura també s'hi anuncia que l'accés permet arribar a l'Avinguda de la Llum. Al fons la Rambla de Canaletes.

*1964.- L'accés des de la terrassa del bar Bracafé. Al fons la del cafè Zurich.

Aquest accés, amb successius afegitons i canvis pel que fa a la retolació externa de les línies a les que donaven servei les estacions, va subsistir fins als anys 1990's quan es va enderrocar el vell edifici de l'estació i es va enlairar el Centre Comercial El Triangle. No obstant això, la construcció als anys 1960's del distribuïdor circular situat sota l'inici de la Rambla de Canaletes ja havia comportat deixar sense servei l'entrada al Gran Metro des de l'accés doble, un cop obert el nou pas soterrat de vianants cap al nou distribuïdor des de Canaletes fins a la terrassa del Zurich. Posteriorment amb l'esmentada construcció de El Triangle, el doble accés del 1929 va ser reformat mantenint les baranes originals però perdent el seu replà central i ha quedat com un accés a les línies dels Ferrocarrils de la Generalitat.

TEATRE METROPOLITÀ. Túnel de la L2 del Metro. Estació de Sant Antoni (1977-1978)

Agraïments a ALFRED PUIG

*1977.- El cartell que anunciava Rebel Delirium. 

El 6 d'octubre de 1977 el túnel de la futura línia 2 del metro, encara fora de servei, va ser l'escenari de l'estrena d'una obra produïda pel Teatre Experimental de Barcelona, que dos anys abans havien fundat l'escenògraf Iago Pericot i l'actor Sergi Mateu.

Rebel Delirium, que aquest era el nom de l'obra, va ser l'única que es va representar en aquest escenari tan poc convencional habilitat per a l'ocasió com a teatre. L'experiència va comptar amb el suport de l'Ajuntament, el FC Metropolità de Barcelona i l'Institut del Teatre. L'accés era per les escales de la cantonada entre els carrers Villarroel, Manso i Ronda de Sant Antoni i les funcions es van perllongar durant tres mesos fins el dia 8 de gener de 1978.

*1977.- Quatre imatges de la representació teatral.  (Fotos: Pilar Aymerich. MAE / Institut del Teatre).

*1977.- Una altra imatge de Rebel Delirium (Foto: Pilar Aymerich. MAE / Institut del Teatre)