INSTITUT OFTALMOLÒGIC BARRAQUER. Construcció original. Muntaner/Laforja (1941)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a MERITXELL CARRERAS GALDÓS

Ignasi Barraquer i  Barraquer (1884-1965), fill de Joan Antoni Barraquer i Roviralta i de la seva cosina Concepció Barraquer i Garrigosa, va estudiar Medicina a Barcelona i va llicenciar-se el 1907. Obtingué el doctorat un any després amb la tesi titulada Dacriocistitis. El 1910 es va casar amb Josefa Moner i van tenir set fills, dos dels quals van continuar la nisssaga d'oftalmòlegs. Era coneguda l'atracció de Barraquer pels animals i va arribar a tenir un petit zoològic al jardí de la seva mansió de Torre Vilana a la Bonanova i després a l'avinguda Pearson. Al 1917 va presentar a la Reial Acadèmia de Medicina la seva tècnica de la intervenció de les cataractes mitjançant un instrument ideat per ell mateix i anomenat Erisífaco. Entre 1929 i 1939 va presidir la Societat Catalana d'Oftalmologia i el 1933 va ser nomenat professor Universitari a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. 

*1940's.- Imatge del primer edifici de l'Institut Oftalmològic Barraquer al carrer Muntaner xamfrà Laforja. (Foto: Autor desconegut.)

Els orígens de la història de l'edifici de la Clínica Barraquer estan vinculats a l'obertura del tram del carrer Laforja que fins als anys 1930's quedava interromput entre els carrers Muntaner i Camp de'n Vidal. En aquest sector s'estenia la mansió anomenada Quinta Eugènia propietat de Juan José Ferrer Vidal casat amb Maria Parellada Santaló, que pertanyia a una família que disposava d'una gran extensió de terreny al barri Galvany i que donà nom al carrer del mateix nom. Aquesta operació urbanística va permetre unir el barri de Galvany amb el nucli corresponent als voltants de la plaça Cardona, més enllà del carrer Aribau en direcció a Gràcia. 

La Clínica Oftalmològica va ser construida entre 1934 i 1941 a cavall entre el període republicà i l'inici de la posguerra. amb les interrupcions pròpies dels anys de la Guerra Civil, sobre un projecte dissenyat en l'època del GATPAC amb inspiracions de l'expressionisme alemany d'Enric Mendelsohn. El seu arquitecte va ser el sarrianenc Joaquim Lloret i Homs (1890-1988). El projecte de l'edifici de la clínica va preveure dos patis centrals que iluminen zenitalment les estances interiors.  

L'edifici original disposava de baixos, dues plantes i un àtic amb la façana de la cantonada arrodonida i una escala lateral al carrer Laforja amb interiors amb detalls art decó, que suposen una especial singularitat, atès que el propi doctor Barraquer hi va col·laborar incorporant aspectes propis de la iconografia de l'antic Egipte (un dels elements preferits del famós facultatiu), el qual tenia l'habitatge privat a la planta de l'àtic del propi edifici. L'emblema del centre és l'ull udjat que penjava del coll del faraó Tutankhàmon.  

Logotip del Centre Oftalmològic Barraquer inspirat en el mitologia egípcia.

La segona fase de l'edifici o primera ampliació de la clínica es va executar als anys 1950's i va consistir en allargar-la pel carrer Laforja en direcció al carrer Camp d'en Vidal. L'edifici nou era ja més alt que l'original i no va mantenir la continuïtat del marc de les finestres de la façana.

*1955.- L'ampliació de la clínica pel carrer Laforja va mantenir encara l'edifici orginal de la cantonada amb Muntaner, si bé el nou ja era més alt, amb finestres separades i arribava fins als cinc pisos (Foto: Autor desconegut).

Finalment al 1971 es va remuntar l'edifici afegint-hi tres plantes mitjançant una remunta que va respectar escrupulosament el projecte original tot mantenint la unitat de l'edifici respecte del projecte inicial. Aquesta ampliació va obligar a reforçar l'estructura mitjançant uns pilars metàl·lics exteriors. La corba de la cantonada va perdre però, el volum circular tangent que coronava la façana original. Aquest detall li va fer perdre part del marcat caràcter expressionista de la construcció de 1941.  

*1971.- Obres de remunta i ampliació de la Clínica Barraquer afegint-hi tres plantes més. (Font: Institut Oftalmològic Barraquer).

*2000's.- Imatge de l'edifici de la Clínica en l'actualitat. 

CLÍNICA DELS DOCTORS LLAURADÓ I JULIÀ. Carrer Roger/ (1926-1970's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

*1926.- Vista del frontal de la façana de la Clínica Llauradó i Julià al carrer Roger de Sants. (Font: Col·legi Oficial de Metges de Barcelona)

El dia 10 de gener de 1926 va ser inaugurada al carrer Roger del barri de Sants una clínica mèdico-quirúrgica per encàrrecs dels doctors Francesc Llauradó i Clavé i Rafael Julià i Rosés. L'edifici, de nova construcció, era situat als afores del barri i havia estat dissenyat per l'arquitecte Lluís Planas, que començà a construir-lo a finals de 1924 en un estil noucentista amb baixos i primer pis. També disposava d'una capella, executada per Josep Batllori amb peces d'alabastre català, que el dia de la inauguració va ser beneïda pel rector de la parròquia de Santa Maria de Sants mossèn Josep Puig i Moliné.

*1920's.- La clínica quedava emplaçada al començament del carrer Roger, molt a prop de la carretera de Sants. (Font: Ajuntament de Barcelona).

*1930's.- Emplaçament de la Clínica Llauradó i Julià. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 

En la construcció de la Capella de la Clínica, Josep Batllori va encarregar al francès Maurice Raud a través de l'empresa Manufacture Parisienne de Albâtres Naturel l'execució dels elements escultòrics de la capella. Raud disposava des de 1917 d'un taller propi al municipi de Serral a la comarca tarragonina de la Conca de Barberà, on treballaven l'alabastre extret de les roques de les pedreres locals. L'edifici de la clínica estava envoltat per un petit jardí i separat uns metres de la vorera i el carrer per una tanca metàl·lica.  

*1926.- Retall de la notícia, publicada al diari La Publicitat del dia 16 de gener d'aquell any, sobre la inauguració de la Clínica que era situada al nord del barri en direcció a Collblanc. En el text hi trobareu referències al carrers Castella (actual Jaume Roig) i París (actual Avinguda de Madrid). (Font: ARCA) 

A la mort del doctor Llauradó la clínica va passar al seu fill Antoni Llauradó i Tomàs que mantingué la seva societat amb el doctor Julià. La Clínica estava dotada ja en els seus orígens d'aparells ultra-violeta i de radiodiagnòstic i arribà a tenir 12 llits d'hospitalització després de la Guerra, segons consta en un estudi de la Societat Catalana de Pediatria de 1965-66. La Clínica es mantingué activa fins entrats els anys 1970's i als primers 1980's es va enderrocar l'edifici per construir-hi habitatges.

CLÍNICA DE SANTA MADRONA. Aragó 300. (1951-1990)

MIQUEL BARCELONAUTA 

 

*1950's.- Vista de l'edifici de la clínica des del passatge Méndez Vigo.

Equipament sanitari situat al número 300 del carrer d'Aragó, fent cantonada amb el passatge de Méndez Vigo, la Clínica Maternal de Santa Madrona estava vinculada a l'Obra Social de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis i anteriorment a l'Institut de la Dona que treballa i al Montepío de Santa Madrona fundat per mossèn Gaietà Soler a l'any 1900.

Va ser inaugurada el dia 31 d'octubre de 1951, coincidint amb la celebració de la Diada de l'Estalvi, després de ser traslladada a l'Eixample des del seu anterior emplaçament del Torrent de les Flors número 154 al barri de Gràcia. Ocupava un xalet noucentista amb un petit espai ajardinat i delimitat per un reixat.

La clínica va complir amb la seva funció assistencial a les dones durant 32 anys fins que el 30 de setembre de 1983 va tancar portes. La Caixa va al·legar que la sanitat pública havia assumit ja amb escreix les necessitats socials de l'àmbit materno-infantil de la sanitat. Les dones que continuaven afiliades a l'Institut Santa Madrona van ser aleshores integrades als serveis de la Clínica Dexeus.  

*1951.- Crònica de la inauguració de la Clínica Maternal de Santa Madrona a La Vanguardia del dia 1 de novembre.

El palauet va ser enderrocat a l'any 1990 per tal d'aixecar sobre el terreny un edifici de nova planta on s'instal·là la seu social de l'empresa Carburos Metálicos.

*1990.- La Vanguardia del dia 18 de juny d'aquell any anunciava la compra de l'immoble per l'empresa Carburos Metálicos, que pocs mesos després va iniciar l'enderroc del palauet que havia acollit la Clinica Santa Madrona.