Entre els anuncis de mitgera visibles a la plaça Catalunya de començaments del segle XX, en destacava molt especialment un, que a la dècada dels 1910’s va servir de fons a l’edifici del Teatre ElDorado i que publicitava l’empresa Pelleteria Bertran Hermanos.
Situat sobre la mitgera de la casa de la finca número 6 de la plaça, aquest reclam publicitari s'estenia entre la planta tercera i el terrat de l’esmentat edifici i presentava la figura d’una senyora de família benestant que esplèndidament vestida apareixia escarxofada sobre un sofà reclinatori amb les cames creuades. En un dels extrems de la imatge hi destacava la figura del cap d’un ós blanc com extrem de la catifa que reposava als peus de la senyora.
El seguiment de les imatges fotogràfiques captades en aquell indret de la plaça ens permet comprovar com l'anunci es va anar descolorint amb el pas dels anys, probablement castigat per l'impacte del sol de la tarda.
La Pelleteria Bertran fou una de les més reputades de la Barcelona de finals del segle XIX i tenia botigues obertes a la Ronda de Sant Pere i al carrer Fontanella número 16. Així mateix, disposava d'un magatzem al carrer Casp / Roger de Flor.
L'anunci ja molt descolorit cap a finals dels anys 1920's. (Foto: Lluís Girau)
El mural publicitari del brandy Terry era visible des de la plaça Molina (Foto: Adrià Costa)
L'anunci televisiu es va rodar a l'any 1964 i era força senzill. Una noia rossa (Margit Kocsis) muntava al galop d'un cavall blanc sobre una platja deserta i, tot seguit, s'escoltava un d'aquells inefables lemes publicitaris que van fer època: Terry me va assegurava una veu masculina... usted si que sabe contestava una complaent veu en aquest cas femenina.
En la història més recent dels grans murals de publicitat pintats a les mitgeres dels edificis de la ciutat, el que anunciava el brandy Centenario Terry a la paret del número 265 del carrer Balmes 285, tocant a Plaça Molina, va ser un dels de més durada i popularitat.
Degudament restaurat i actualitzat de pintura, va aguantar fins als inicis de 2017 i probablement hagués continuat molts anys més si no hagués estat enderrocat l'edifici del costat, on durant molts anys hi hagué el bar Tris-Tras. La nova edificació taparia aquella mitgera i va ser retirat. En una època que els anuncis de begudes alcohòliques ja no estaven permesos en llocs públics, aquest mural havia subsistit gràcies a una especial protecció com a icona representativa d'un altre temps. Finalment però, no va ser conservat en una mostra d'escassa sensibilitat envers l'arqueologia urbana.
*1964.- L'anunci del brandy Terry amb la noia muntant a cavall va ser un dels més populars dels anys 1960's.
*2016.- El mural sobre la mitgera de l'edifici de Balmes 285 vist des de la plaça Molina. (Foto: Toni Vall)
*2017.- Els operaris procedeixen a l'enderroc de la mitgera i a l'eliminació de l'anunci (Foto: Adrià Costa)
Agraïments a RAMON VILALTA, ENRIC COMAS i PARER i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ
*1901.- Imatge del mural publicitari. (Font: La Ilustració Llevantina. Núm. 10. 16.3.1901)
Coincidint amb l'arrencada del segle XX, un reclam publicitari de dimensions extraordinàries va emergir a la plaça Catalunya rera l'edifici de l'Estació del Ferrocarril de Sarrià. La seva privilegiada ubicació permetia una excel·lent visió de l'anunci des de Canaletes estant i tota la part superior de la Rambla.
El mural ocupava l'alçària corresponent als quatre ultims pisos de l'immoble del número 2 de plaça Catalunya i de la meitat de la del pis principal. En total una superfície aproximada de 16 per 10 metres. El seu autor era el cartellista nascut a Vilanova i la Geltrú Joan Llaverias (1865-1938). S'aixecava rera de la petita cantina coneguda com La Catalana, que donava servei a l'estació del Carril de Sarrià i que amb el pas del tempsi de successives reformes i ampliacions acolliria una xocolateria i posteriorment el legendari Cafè Zurich.
Amb aquest cridaner mural l'empresa Vídua de Maristany i Arnó va voler donar tota la solemnitat i difusió a l'obertura del seu nou establiment al carrer Consell de Cent 301-303 amb l'objectiu de comercialitzar part de la seva producció vinícola per a la venda al detall a Barcelona.
*1900.- La Vanguardia del dia 10 de març d'aquell any anunciava l'obertura de la nova botiga de venda al detall de Vins Maristany i Arnó.
Aquest era el cartell original de Llaverias que es va reproduir a la mitgera de Plaça Catalunya 2
La utilització d'aquesta mitgera amb finalitats publicitàries no era una novetat. Ja durant l'últim tram del segle XIX la mateixa paret havia acollit altres anuncis. Especialment recordats eren el dels decoradors Saumell i Vilaró, establerts al número 4 del carrer Balmes, així com el del Gimnàs Higiènic per ambdós sexes del doctor Miquel Gibert al carrer Sant Ramon del Call, si bé aquests eren mancats del component artístic del posterior disseny de Llaverias.
*1880's.- Aquesta mitgera ja havia acollit publicitat (més austera i gens artística) alguns anys abans com s'aprecia en aquestes dues imatges captades per Josep Esplugas i Puig
*1890's.- Un altra imatge de la Plaça Catalunya de finals de segle XIX anterior a l'anunci mural de Maristany i Arnó. Al requadre vermell hi havien els anuncis dels interioristes Saumell i Vilaró i a sota del Gimnàs Higiènic del doctor Miquel Gibert.
El mural de Maristany i Arnó va romandre sobre la mitgera fins aproximadament el 1907 i va ser adaptat al canvi de nom de l'empresa (Maristany & Arnó va esdevenir Arnó, Maristany & Cia). Posteriorment, cap al 1913, la companyia d'electricitat Riegos y Fuerza del Ebro S.A., filial de laconeguda popularment com La Canadenca, va intervenir sobre la mitgera on hi va obrir diversos grups de finestres, tres als dos últims pisos de l'immoble i dues als dos més baixos
*1907.- El mural, adaptat al canvi de denominació de l'empresa (Arnó & Maristany), en una imatge llunyana des de la Rambla de Canaletes.
*1909.- Una altra imatge de la segona versió del mural.
*1910's.- Una imatge de la mitgera sense el mural de Llaverias quan ja s'hi havien obert finestres i l'antiga cantina de l'estació s'havia convertit en xocolateria a l'espera de l'obertura del Cafè Zurich