EL PICADOR DEL CARRER ALCALÁ DE GUADAIRA (avui C. Dr. Rizal). Gràcia. 1940's-1954's.

MIQUEL BARCELONAUTA

Article elaborat amb ENRIC COMAS i PARER 

La història barcelonina dels picadors (entesos com a instal·lacions orientades a la doma i l'ensinistrament de cavalls i també per aprendre a muntar-los), seria incompleta si no parés atenció en el que hi va haver a mitjans del segle XX al carrer gracienc d'Alcalà de Guadaira, una via estreta que transcorre entre la Riera de Sant Miquel i l'inici de la Via Augusta i que al 1960 va ser rebatejada com a carrer del doctor Rizal.  

Eudald Puig i Valls havia dirigit aquest picador durant els anys immediatament posteriors a l'acabament de la Guerra Civil i figurava en la publicitat amb el nom de El Ecuestre, un nom que va mantenir a l'emplaçament de la nova hípica que el propi Puig obrir al carrer Babilonia (avui Ciutat de Balaguer) al barri de la Bonanova, prop de l'últim tram del carrer Muntaner.  

L'abandonament del negoci per part de Puig i Valls al carrer Alcalá de Guadaira 5-9 es va produir a l'octube de 1943. Aquesta nova situació, però, no va provocar el tancament del picador, sinó que un altre director, l'antic rejoneador Antonio Hernández Marcet (1980-1954), esdevingut professor d'equitació, en va agafar les regnes per a continuar l'ensenyament de l'art de muntar cavalls i ensinistrar-los

*1953.- El picador va servir també com a lloc d'exposició de les obres del retratista suís de pintures a l'oli Schmid von Biel. (Font: ARCA). 

Aquest picador va estar actiu fins a mitjan dels anys cinquanta, quan Hernández Marcet, que ja s'havia incorporat al del carrer de la Ciutat de Balaguer, va deixar-lo definitivament. Els locals van esdevenir un magatzem que va acollir un dipòsit de mobles fins a la construcció de nous habitatges als anys 1970's.  

CINE COMÈDIA DE GRÀCIA / CINE GRÁFICO i TEATRO DE LA COMEDIA. Carrer de Gràcia 6. (1915-1962)

MIQUEL BARCELONAUTA

Article elaborat en col·laboració amb ENRIC COMAS i PARER

Després de l'obertura a Gràcia del Cinematògraf Saló de Varietats [1] del carrer Bonavista 1, i un cop construida la Casa Fuster, un nou local va obrir portes al 1915 en aquell mateix sector situat al final del passeig de Gràcia. El mes d'octubre d'aquell any s'anunciava l'obertura del Cine Gráfico, que disposava de l'exclusiva de les produccions Gaumont per a la vila de Gràcia.

*1915.- Primer anunci del Cinema Gráfico publicat a La Vanguardia al setembre d'aquell any.

*1915.- L'actriu italiana Lyda Borelli en un cartell del film Flor del Mal que va inaugurar el Cinema Gráfico.

Un any després, al març de 1916, s'anuncià a les cartelleres dels diaris l'obertura d'un nou teatre anomenat Salón de la Comedia amb entrada pel carrer Gràcia 6. En realitat, la sala simultanejava les projeccions de cinema com a Cine Gràfico, amb les representacións de varietats i obres teatrals com a Salón de la Comedia, talment con si hi haguessin dos recintes amb dues entrades diferents, una pel carrer Bonavista i una altra pel carrer Gràcia. La publicitat feia esment a que les funcions teatrals no alterarien les projeccions cinematogràfiques [2].

Segons l'historiador Josep Artís l'aforament del local arribava a les 600 localitats distribuides en 430 a la platea i 170 al galliner. El mateix Artís fa referència a la companyia d'Enric Giménez [3] com la primera que hi va actuar. Posteriorment va ser la companyia de Torres-Castillo qui va agafar el timó del teatre, el 1917 la sala del carrer Gràcia 6 adopta el nom oficial de Teatro Salón de la Comedia. Al 1919 s'hi presenten les primeres varietats i el teatre hi va tornar a viure grans moments amb les companyies de Eduardo Torres o la de Jaume Capdevila que hi va presentar Tenorios. Finalment al març de 1926 les cartelleres tornaven a incloure l'antic Salon de la Comedia, rebatejat com a Cine Teatro de la Comedia i orientat exclussivament al cinema.  

L'actor teatral Enric Giménez

Amb el pas dels anys per tant, el Salón de la Comedia li guanyaria la partida al Gráfico [4], que va desaparèixer al 1925 per convertir-se en Cine Teatre de la Comedia.  

*1950's.- El carrer de Gràcia amb el rètol del Cine Comèdia a la dreta de la imatge al costat de la Casa Fuster. A l'altra banda del carrer es veu l'Església de Jesús (Foto: Arxiu Municipal de Gràcia / Fons del Club Excursionista de Gràcia).

Des de la postguerra fins al seu final la sala, ja dedicada exclusivament al cinema, va patir una decadència progressiva i no era gaire ben vista pels graciencs a causa dels seus habituals talls de fluid elèctric i l'arribada tard de les bobines que compartia amb d'altres sales. Jordi Torras descriu el risc que suposava ocupar butaques de platea i quedar a mercè dels espectadors del galliner que sovint s'entretenien llençant tota mena d'objectes al pis inferior. L'única nota positiva, sobretot pels joves i per la gent amb les butxaques migrades, era que era la sala més econòmica. Els westerns i els films d'aventures eren els més habituals. Tot i que el Comèdia de Gràcia apareixia molt poc o gens a les cartelleres, l'obertura al 1941 del Teatre Comedia a l'antic Palau Marcet, esdevingut sala de cinema a partir de 1960, va generar polèmica i una certa tibantor entre els gerents d'ambdues sales per la coincidència de nom. Alguns cinèfils i veïns de la zona el recorden el Comèdia de Gràcia com el Comedieta o el Cacahuet Palace.

*1950's.- Entrada al Cinema Comedia des del carrer de Gràcia número 6. (Foto: Josep Barrillón Paradell. Fons Núria Barrillón Pi).

*1955.- Solo ante el peligro i El prisionero de Zenda, un dels programes dobles que es projectaren aquell any.

Al 1962 la sala va tancar les seves portes [5] per convertir-se en un pàrquing i posteriorment, coincidint amb la compra per part de l'elèctrica ENHER de l'edifici de la Casa Fuster, va passar a ser propietat d'aquesta empresa. Enderrocada anys més tard i substituïda per una edifici d'obra nova, a l'any 1994 es va obrir el carrer Alpel·les Fenosa, que uneix el carrer Bonavista i el carrer de Gràcia a través d'una part dels terrenys que en el passat servien d'accés al cinema Comedia de Gràcia.

*1962.- Un dels últims programes dobles projectats al Comèdia de Gràcia.

____________

[1].- El Cinematògraf Saló de Varietats, que alternava espectacles de cinema, teatre i varietats, és considerada la sala de projecció cinematografica més antiga del barri de Gràcia.

[2].- Torras i Comamala, Jordi. El cine teatro Comedia de Gracia. Viaje sentimental por los cines de Barcelona. La Vanguardia 1 d'octubre 1990.

[3].- L'actor Enric Giménez i Lloberas (1868-1939) havia estat descobert per Enric Borràs el 1894. Giménez i la seva companyia no tant sols va inaugurar el Teatre de la Comèdia sino que hi van romandre almenys els primers 18 mesos. El drama El corazón en la mano i la peça Los corridos s'hi van presentar el 19 de març de 1916. L'etapa de Giménez es pot considerar com a molt fructífera portant al Comèdia peces de Muñoz Seca, Arniches, Julià Pous i Ferrer i Codina. Al maig de 1917 s'hi va celebrar la quarta vetllada catalana amb la representació del drama en tres actes Papa Ministre de Gerolamo Rovetta amb traducció de Narcís Oller. 

[4].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio.  Editorial Temporae. 2015

[5].- L'historiador del cinema Jordi Torras i Comamala arrel d'una entrevista amb Josep Maria Badal i Basora fixa erròniament la data de tancament del Comedia de Gràcia en el dia 11 de juny de 1961. L'existència de programes de mà datats del 1962 dóna fe d'aquesta errada.

CINEMATÒGRAF SALÓ DE VARIETATS. Teatre i cinema. Bonavista 1. (1903-1915)

MIQUEL BARCELONAUTA

Article elaborat en col·laboració amb ENRIC COMAS i PARER

Considerada la primera sala de cinema de Gràcia, el Cinematògraf Saló de Varietats va obrir portes a l'any 1903 segons es desprén de les cartelleres d'espectacles dels diaris de l'època. Concretament El Diluvio, en la seva edició del dia 21 de juny d'aquell any, feia esment al Cinematógrafo Variedades, localitzant-lo al carrer Bonavista i anunciant la projecció del film Sublevación de las tropas de Servia (sic) y asesinato de los Reyes. El cinema va continuar apareguent a les planes de El Diluvio durant els mesos següents com a l'única sala perfeccionada sense oscil·lació. 

El primer emplaçament del Saló de Varietats era al número 1 del carrer Bonavista sobre un terreny que sobresortia mes enllà de l'aliniació del tram final del passeig de Gracia envaint la vorera més enllà dels Xalets del Marquès de Salamanca, que ocupaven aquell sector del passeig des del que després seria el Cinc d'Oros fins al carrer Bonavista. Aquell primer edifici era com un templet coronat per un frontó suportat per quatre columnes, guarnit amb baixrelleus i presidit per un escut de Barcelona. Encara convivia amb la fàbrica de xocolata Juncosa atès que la Casa Fuster (1908-1911) encara no havia estat aixecada.

1900's.- Terreny sobre el que s'edificà el primer Cinematògraf Salo de Varietats de Gràcia al costat de la fàbrica de xocolata Juncosa.

*1902.- Projecte original del Cinematògraf  Saló de Varietats de Gràcia. Plànol, façana i interior (Font: Arxiu Diputació de Barcelona).

Als inicis de 1905, Joan Canudas va demanar un permís d'obres per tal de convertir la seva propietat del número 1 del carrer Bonavista en una sala de cinema i varietats. Finalitzades les obres s’inaugurà el Saló de Varietats. amb repartiments de bons per a les families més necessitades amb els que podien obtenir pa carn i arròs. D'acord amb la premsa de l'època era en realitat una reobertura del primitiu local un cop reformat. El refundat local programava bàsicament varietats i teatre.

*1905.- Notícia de la reobertura del Saló de Varietats al carrer Bonavista. (Font: La Publicidad/ARCA. Edició del 18 de març d'aquell any).

*1907.- El 7 de febrer d'aquell any la revista L'Escena Catalana publicava aquest anunci del Saló de Varietats.

Posteriorment,  al 1910, es presenta una nova sol·licitud de permís d’obres, amb la intenció d'incorporar una cabina de projecció a l’exterior de la sala. En la petició s'argumenta que la raó rau en fer desaparèixer el risc d'un incendi al cinema [1]. El 29 de març de 1911 la sala va acollir una funció especial a benefici de la Creu Roja. 

L'última referència a aquesta sala és de 1912, posteriorment va ser utilitzat com a Gran Cotxera Col·lectiva i a començament dels anys 1920's el mateix número del carrer Bonavista acollia una funerària. 

*1914.- La primitiva silueta del Saló de Varietats romania encara dempeus aquell any quan es va celebrar la cursa del campionat Bonavista, que va guanyar l'atleta del FC Barcelona Pere Prat, al que veiem a la foto passant per l'embocadura del carrer Bonavista al passeig de Gràcia. Al frontal de l'edifici s'hi pot veure un rètol amb la inscripció Gran Cochera Colectiva. (Foto: Frederic Ballell).

Tot i que alguns històriadors del cinemes barcelonins han vinculat aquest Saló de Varietats al cinema Gràfico, obert el 1915 i al Cine Comèdia de Gràcia emplaçat al número 6 del carrer de Gràcia al costat de la Casa Fuster, hem volgut separar en articles independents aquestes dues sales, més enllà de la seva proximitat geogràfica dins la mateixa illa de cases.  

____________

[1].- Contel Ruiz, Josep Maria. Les sales de cinema a Gràcia, orígens i evolució. Taller d'història de Gràcia. Centre d'Estudis.

PLAÇA DE GAL·LA PLACÍDIA. Orígens i primera urbanització amb jardins i brollador. (1930's-1980's).

 MIQUEL BARCELONAUTA

*1932.- Plànol de l'espai de la Plaça de la Gal·la Placídia encara sense urbanitzat als inicis dels anys 1930's. Al mig del descampat s'hi veuen les escales d'accés a l'estació, ja soterrada, de Gràcia corresponent a la línia Barcelona-Sarrià. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 

Situada entre la part baixa dels barris de Gràcia i Sant Gervasi l'origen d'aquesta plaça està vinculat amb el de l'estació de Gràcia del ferrocarril que unia Barcelona i Sarrià, primer a través del carrer Balmes i després seguint el curs del que amb el temps seria la Via Augusta.  

*1928.- Obres de soterrament de la línia del ferrocarril de Sarrià a la futura plaça Gal·la Placídia.

L'espai de la plaça havia esdevingut un descampat després del soterrament de les vies i de l'estació el 1929. Històricament, aquell indret havia estat punt de confluència del curs de diverses rieres: la de Cassoles, que baixava des de la plaça Lesseps pel carrer que durant molts anys va ser conegut com Avinguda del Príncep d'Astúries;  la de Sant Gervasi, que s'unia a l'anterior formant la Riera d'en Malla que baixava per l'Eixample en direcció a la Rambla; i finalment la de Sant Miquel, el curs de la qual encara avui podem identificar a través del carrer del mateix nom que arriba fins a la Diagonal prop del Cinc d'Oros. A l'any 1927, les obres de soterrament del Ferrocarril van permetre trobar una antiga creu de terme, malmesa pels pas dels anys, que separava Gràcia de Sant Gervasi. Per això l'indret havia estat conegut com a Plaça de la Creu Trencada. 

Imatge de la base de la Creu Trencada que hi hagué als terrenys de la plaça Gal·la Placídia, al costat veiem la llera de la Riera de Cassoles. (Foto gentilesa d'Enric H. March)

*1930.- Accés a l'estació soterrada de Gràcia amb l'espai exterior encara sense urbanitzar.

1930's.- Fires i atraccions de festa major a l'espai que ocuparia la futura plaça. 

Amb el final de la Guerra i l'arribada del franquisme es va optar per urbanitzar la plaça i dotar-la de jardins. Així doncs, al 1944 va ser inaugurada i batejada amb el nom de Gal·la Placídia, insistint en la nomenclatura romana ja aplicada amb la Via Augusta al curs del l'antic ferrocarril.

*1940's.- Primera urbanització de la plaça amb amplis escossells vegetals i un petit llac rodó amb brollador al centre com element diferencial. Al fons encara s'aprecien les hores de construcció del campanar de l'església de Santa Teresa del Nen Jesús. 

*1947.- Imatge de la plaça amb l'arbrat i la vegetació originals ja més desenvolupats, el brollador actiu i la torre de l'Església de Santa Teresa del Nen Jesús completada. (Font: Postal J.V.B.)

*1947.- Una altra imatge de la Plaça de la Gal·la Placídia captada des de la banda de Sant Gervasi, amb els nous edificis construïts entre la Travessera de Gràcia i el carrer Milton a través del qual s'accedia al Mercat de la Llibertat (Font: Postal L. Roisin).

*1948.- El petit brollador del centre de la plaça en primer terme amb el carrer Milton al fons. (Foto: Autor desconegut),

L'any 1947 va suposar un altre moment important per la història de la plaça, atès que el dia 8 de juliol s'hi va inaugurar l'escultura en bronze coneguda com Nena amb cèrvol o Blancaneus, obra de Josep Manuel Benedicto (1895-1964). Era inspirada en el personatge del film de Walt Disney realitzat al 1938. L'escultura va ser col·locada sobre un pedestal de maó vist amb una font pública davant d'un conjunt de xipressos. No seria restaurada i reubicada fins al 1986 i posteriorment ha continuat a la plaça en diferents ubicacions després de les reiterades reformes realitzades.

*1950's.- Dues imatges de l'escultura de la Blancaneus al capdamunt d'una font pública: Aquest va ser un altre dels elements característics de la plaça a partir del 1947. (Fotos: Autor desconegut i Colecció Plasencia / IEFC)

*1964.- Vista aèria de la plaça amb el frondós aspecte que presentava en aquella època. A la part superior s'hi poden veure les Atraccions Caspolino i a la part inferior, a l'esquerra, el gran solar on s'aixecaria l'edifici singular de 22 plantes d'Autopistas del Mediterráneo inaugurat el 1968.

A partir de 1968 la fesomia de la plaça va quedar condicionada per la construcció del gran edifici Autopistas a la banda de la Travessera de Gracia entre la pròpia plaça i el carrer Regàs. El revestiment de la totalitat de la façana que evocava un rusc d'abelles va generar molta controvèrsia en el moment de la seva inauguració. 

*1969.- L'edifici d'Autopistas del Mediterráneo construït entre 1965 i 1968 era bàsicament d'habitatges, Les oficines es limitaven a les tres plantes inferiors. (Foto: Cortesia de Xavier Simón).

*1970's.- La font de Blancaneus encara sobre el seu pedestal original de maó vist. 

*1974.- Vista de la plaça ja amb l'edifici Autopistas construït a l'esquerra de la imatge. L'antic brollador ha quedat semiocult pels arbres però encara es pot veure a l'angle inferior dret de la foto. (Foto: Postal Ediciones Ro-Foto Otto)

La plaça va ser profundament reurbanitzada i reformada al 2014, creant-s'hi una zona de jocs infantils al lateral contigu al barri de Gracia. Al mateix temps s'hi va renovar l'arbrat amb àmplies zones de gespa. 

*2014.- Vista aèria de la plaça després de la reforma realitzada el 2014. (Foto: BIMSA. Ajuntament de Barcelona)

A l'any 2024 la plaça va tornar a ser aixecada a causa de les obres de connexió de la línies dels Ferrocarrils de la Generalitat en el trajecte Plaça Espanya-Gràcia. 

_______

[1].- Enric H. March en el seu blog Bereshit: la reconstrucció de Barcelona i altres mons cita aquesta creu en l'article La Catedral i la creu de terme Barcelona on presenta un exhaustiu inventari de les creus de terme que hi hagueren al Pla de Barcelona. (Enllaç: https://enarchenhologos.blogspot.com/2018/09/la-catedral-i-la-creu-de-terme-de.html

Actualitzat en data 24 de setembre de 2024

CINEMA SMART (1910-1939) / CINE PROYECCIONES (1939-1970). Carrer Gran de Gràcia / Ros de Olano.

MIQUEL BARCELONAUTA

*1920's.- Dues imatges del Cinema Smart.

Aquesta sala de projeccions cinematogràfiques, gracienca pels quatre costats, era emplaçada al carrer Gran (Salmerón) números 108-110 cantonada amb Ros de Olano. Va obrir portes el dia 7 de maig de 1910 sobre l'espai que havien ocupat abans les antigues quadres de Can Tralles. Disposava d'un aforament de 870 localitats repartides entre la platea i un amfiteatre.

*1915.- Un carruatge d'una colla de Sant Medir passant pel davant del Cine Smart. (Foto: AFB)

Com recorda Roberto Lahuerta en els seus llibres sobre els cinemes barcelonins de barri, l'empresari de més renom de l'Smart durant aquests primers anys va ser Francesc Salas, un dels fundadors de l'empresa Films, que projectava simultàniament a les sales Trilla, Mundial i Principal. Altres empresaris d'aquesta sala foren Alentorn i Magí Corbella a partir de 1926. L'Smart era el cinema preferit pels graciencs amb més nivell social. El dia 4 d'abril de 1929 s'hi va projectar El cantor de Jazz (Jazz singer-1927) amb Al Jolson, primera pel·lícula sonora de la història del cinema.   

*1929.- El primer film sonor El cantor de jazz es va projectar a l'Smart aquell any.

*1930's.- El cinema Smart en un dibuix de Balagueró

Amb l'arribada de la Guerra Civil la sala no es va lliurar de ser col·lectivitzada pel Sindicat Únic dels Espectacles de la CNT.

El dia 7 de maig de 1939 poc després d'acabada la Guerra Civil s'hi van projectar els últims films amb el nom d'Smart. El canvi de nom es produí després de l'estiu, concretament el 13 de setembre d'aquell mateix any en que passar a denominar-se Proyecciones.

*1939.- Programa doble que fou l'últim de l'Smart i el primer del Proyecciones.  

Al 1947 el local va ser sotmès a una important reforma a càrrec de l'arquitecte Josep Plantada, especialista en el disseny de sales de cinema de l'època. Finalment el Proyecciones tancaria portes el 12 d'abril de 1970.

ELS BANYS POPULARS DE BARCELONA a la Travessera de Gràcia (1943-1969)

Acabada la Guerra Civil, la Sociedad General de Aguas de Barcelona (SGAB), va construir un edifici de sis plantes més atic al números 218-220 de la Travessera de Gràcia, entre el carrer de Bailèn i el Paseig de Sant Joan (aleshores General Mola), relativament a prop de la plaça Joanic i del mercat d'Abaceria Central.

*1940's.- L'edifici que acollia els Banys Populars de Barcelona poc després de la seva inauguració (Foto: Gabriel Casas i Galobardes / ANC /Agbar). 

Als baixos d'aquest edifici sobre d'una mena de porxo rera columnes s'hi va instal·lar un rètol on s'hi  podia llegir Baños Populares de Barcelona S.A. La SGAB ja disposava d'altres establiments d'aquest tipus als barris de Sant Antoni (Ronda de Sant Pau 46) i el Clot (Sèquia Comtal 4-6). En l'estat de misèria i mancances que havia provocat la guerra aquest banys higiènics pretenien aportar una millora en la higiene dels nombrosos ciutadans que encara no podien disposar d'accés a l'aigua corrent o d'uns banys domèstics en condicions. De fet, ja en temps de la Segona República s'havien projectat un seguit de banys publics, però l'esclat de la guerra va retardar la seva posada en marxa.

*1950's.- Logotip dels Banys Populars de Barcelona.

L'edifici va començar a aixecar0-se al 1941 i havia estat projectat per Lluís Bonet i Garí, arquitecte vinculat a la continuació de les obres de la Sagrada Família un cop desaparegut Antoni Gaudí al 1926.  

El 1943 el Club Natació Catalunya (CNC) va passar a gestionar l'equipament dels banys mitjançant un conveni amb la SGAB. Aquest fet va permetre l'inici d'una etapa d'identificació del club amb la vila de Gràcia i per extensió a un seguit de barris propers (Dreta de l'Eixample, Sagrada Família, Guinardó i Camp de'n Grassot). Al mateix temps, la instal·lació dels banys s'utilitzava per celebra-hi algunes competicions i esdeveniments esportius, la qual cosa alimentava la seva projecció popular. 

El conjunt disposava d'una piscina de 25 x 12 metres amb una fondària que oscil·lava entre el metre i mig i els tres. A la banda més profunda s'hi van colocar unes palanques de salts i un trampolí. Després de la que el Club Natació Barcelona, tenia a l'escullera, aquesta va ser la segona piscina coberta de la ciutat. D'altra banda, a l'altell que envoltava la piscina es va aprofitar l'espai per instal·lar-hi un bar amb taules, uns futbolins i funcionava com a mirador sobre el rectangle d'aigua de la piscina. Una perruqueria doble, masculina i femenina, completava la instal·lació. 

*1941.- Secció transversal de la sala on hi havia piscina i el seu entorn (Font: Agbar)

Els banys i la piscina es van inaugurar el 30 d'octubre de 1943 amb una jornada esportiva on no hi van faltar ni salts de trampolí ni partit de waterpolo.

*1943.- Curiosa crònica de la jornada inaugural de les instal·lacions i la piscina el 30 d'octubre d'aquell any. (Font: Hemeroteca Mundo Deportivo)

Tot i el seu èxit inicial, amb els pas dels anys aquests banys anirien perdente protagonisme i el negoci rendabilitat. Els nous habitatges disposaven ja de sanitaris i banys per no haver de completar la higiene personal en aquesta instal.lació. D'altra banda, el CNC necessitava unes instal·lacions més grans i de més entitat. Finalment serien clausurats al 1969 igual que els altres banys dels barris de Sant Antoni i el Clot. 

Posteriorment el local va ser aprofitat per instalar-hi la popular discoteca Trocadero als anys 1970's, que juntament amb el veí cine Delicias conferien a aquest tram de la Travessera un ambient d'esbarjo especial i molt concorregut de públic sobretot als caps de setmana.

*1940's.- Entrada al recinte dels Banys Populars de Barcelona de Travessera de Gràcia. (Foto: AGBAR)

*1940's.- Vista de l'interior dels Banys Populars de Barcelona amb la piscina, el trampolí i les palanques en primer terme. (Foto: Salvador Garriga Torres/COAC).

CAMP DE FUTBOL DEL GRÀCIA FC. (originàriament GRÀCIA E.C.). Alfons XII / Travessera de Gràcia / Balmes. (1923 -1930's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ORIOL PATLLÉ i ENRIC COMAS i PARER

El Gràcia FC, malgrat portar el nom de l'exvila i del que avui és un dels barris més importants de la ciutat, no és l'equip més representatiu de la comunitat gracienca, sino que a nivell històric aquest honor cal adjudicar-lo al Club Esportiu Europa. Convé però, aturar-se a considerar els orígens i l'evolució del Gràcia FC, per explicar la història d'un camp de futbol que va existir al terreny delimitat per la Travessera de Gràcia i els carrers Balmes i Alfons XII. 

*1920's.- Un cromo d'època amb l'escut i l'equipació del club

Els orígens del Gràcia FC es remunten a l'any 1905 quan tres joves (Josep Graells, Leandre Torelló i Joaquim Just) van fundar el l'Espanya FC, un dels clubs pioners del futbol Catalunya, que des de 1911 jugava al camp del carrer Villarroel amb Rosselló davant de l'Hospital Clínic.

Va ser al 1923 quan el FC Espanya va decidir fusionar-se amb el Gràcia Sport Club, fundat uns anys abans. Malgrat que el Gràcia SC (en algunes articles de l'època anomenat Gràcia Esports Club) era un equip molt més modest va decidir adoptar el seu nom. El nou club mantindria els mateixos colors de l'Espanya amb samarreta vermella i pantaló blanc.

*1923.- Aquest comunicat del president accidental del FC Espanya explica al detall el procés de conversió del club en el Gràcia EC i algunes dificultats administratives que es van produir en el procés. (Font: Aire libre. Edició del 28 de maig d'aquell any).

El nou club, successor de l'Espanya FC, es va traslladar al camp de futbol de Travessera/Balmes que havia estat anteriorment el camp del Pompeya, mentre que la seu de l'entitat quedava establerta al carrer Menéndez Pelayo 92. El camp es va ampliar amb unes noves graderies, que incloien el trasllat de la mítica tribuna de dos pisos del camp del carrer de la Indústria on havia jugat el FC Barcelona.

*1923.- Primera directiva (en aquest cas anomenada Junta de Govern) del Gràcia Esports Club. (Font: La Veu de Catalunya de 22 de febrer).

  

El nou Gracia Esports Club (posteriorment Gràcia FC) va prendre possessió del seu nou terreny de joc el 23 de maig de 1923 en un partit contra l'equip amateur del club londinenc de l'Ilford.

*1923.- Anunci del partit amb l'Ilford amb el que el nou Gràcia Esports Club prengué possessió del camp de futbol de Travessera de Gràcia / Balmes /Alfons XII. (Font: El Diluvio. Edició del 23 de maig).

*1923.- Retall de la crònica del primer partit disputat pel Gràcia al camp que havia estat del Pompeya.  (Font: Aire Libre. Edicio del 28 de maig d'aquell any). 

Passat l'estiu, el 16 de setembre, es va produir la inauguració oficial del camp amb un partit contra l'equip de L'Avenç de Sant Andreu de Palomar amb victòria gracienca pèr 2-0. Les cròniques de l'època encara l'identifiquen al club com a Gracia EC i fan constar que el camp encara no està condicionat per al públic.  

*1923.- Instal·lació de la vella graderia de dos pisos del camp del carrer de la Indústria al camp del Gràcia. (Foto: Autor desconegut. Arxiu FCB).

*1923.- Crònica del partit disputat pel Gràcia al camp de Balmes/Travessera. (Font: Hemeroteca de El Mundo Deportivo. Edició del 16 de setembre).

*1924.- Vista general del camp del Gràcia FC durant la celebració d'un partit. A l'esquerra de la imatge, en paral·lel al carrer Alfons XII, s'hi veu l'antiga tribuna del camp del carrer de la Indústria reinstal·lada en aquest terreny de joc. (Font: Joventut Catalana/ARCA).

*1925.- El dia 13 de setembre d'aquell anys el camp del Gràcia va acollir un partit entre els veterans del Espanya (aleshores ja desaparegut) i l'Espanyol com homenatge a Hermenegildo Casellas (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 14.11.1925). 

*1925.- Una aliniació del Gràcia (Font: Joventut Catalana/ARCA).

*1930's.- L'escut del Gràcia FC durant els seus últims anys (Font: La Futbolteca. Enciclopedia del Futbol Español)

*1930's.- El terreny de joc del Gràcia a la cantonada del carrer Balmes amb Travessera de Gràcia. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

*1920's.- Imatge a vol d'ocell on es pot veure l'emplaçament del camp del Gràcia FC. (Font: AFB).

Al final de la temporada 1930-1931 l'Europa va baixar a segona divisió i va decidir fusionar-se amb el Gràcia creant-se un nou club anomenat Catalunya FC que va tenir una efímera existència, atès que no va acabar el campionat de segona divisió i va acabar desapareguent.

El camp del Gràcia desapareix després de la Guerra Civil en urbanitzar-se la zona i construir-s'hi un seguit d'edificis. En un d'aquests immobles hi hagué l'històric Cine Balmes inaugurat a l'any 1953.