MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a JOANA FRANCÈS
Fundat al mes de novembre de 1931, pocs mesos després de l'arribada de la Segona República, el Club De 7 a 9 és probablement el de més anomenada dins del panorama històric de l'esport del ping-pong a Barcelona i Catalunya. En la seva creació hi va participar un grup d'advocats, que va acordar donar-li aquest nom perquè era l'únic interval horari durant el dia que les seves obligacions professionals els hi permetien la pràctica d'aquest esport. Eusebi Maurel va ser el seu primer president.
El club va néixer com una entitat multiesportiva si bé amb els anys es consolidaria dins de la pràctica del tennis de taula. També va competir en altres disciplines com el bàsquet, futbol, excursionisme, escacs, bridge i bitlles, a banda de donar una especial rellevança al ball entre els seus socis. Va tenir diverses seus. En els primers anys es va establir al carrer de Rivadenyra número 4, segon pis. Posteriorment va passar al carrer del Pi i després al número 7 del carrer de la Cucurulla molt aprop d'allà, fins que al 1936 va fixar-la a la Gran via
Després de la Guerra Civil el club va reprendre les seves activitats consolidant-se també com un club social que donava especial rellevança als jocs de taula. Des del dominó, parxís, escacs o dames fins a la petanca o les bitlles i sempre amb el ping-pong com a activitat principal, el club va continuar el seu camí. El 1957 el joier Alberto S. Sánchez va accedir a la presidència del club, que uns anys després (al 1961) va abandonar els locals de Ciutat Vella al carrer de la Cucurulla per obrir una nova seu social al pis principal del número 46 del Passeig de Gràcia.
Sota de presidència de Sánchez el club veurà incrementada notablement la seva base social [1], mentre que des d'una òptica estrictament esportiva es situarà entre els clubs més destacats de tot l'estat. La nissaga de la família Palés que integra tres generacions, el pare, Jordi (1936-2014) i Josep Maria (1963), és referència obligada en la història del Club De 7 a 9.
A partir de la dècada dels 1970's, la consolidació general del fenòmen de les discoteques afecta considerablement als locals dels clubs de ping-pong que regularment ofereixen sessions de ball pels seus afiliats i amics. D'altra banda, la pràctica del tennis de taula es torna més professional. Les pilotes es tornen més lleugeres i els materials emprats en el revestiment i la fabricació de les pal·les incorporen noves textures amb gomes que afavoreixen un joc més ràpid. Les japoneses de la marca Butterflay són les més exitoses en el mercat català. Entre 1970 i 1985 el Club de 7 a 9 presentarà un palmarès de títols a nivell individual i per equips col·lectiu força important. La professionalització creixent del tennis de taula, amb fitxatges de jugadors i jugadores i canvis de residència, trencarà aquell esperit familiar i social que el club havia tinguit al llarg de la història. Cap a final dels segle XX els espònsors apareixeran també acompanyant als noms dels clubs que competeixen a les diferents lligues per equips.
L'última participació del Club De 7 a 9 a la Lliga Catalana és a la temporada 2000/2001.
_______________
[1].- El Club De 7 a 9 havia passat de 58 socis al 1958 a 614 el 1975. (El Noticero Universal. Entrevista de José Antonio Lorén al president del club Alberto S. Sánchez a l'edició del número 27.832 de 28 de novembre de 1975).
