MIQUEL BARCELONAUTA
Una de les organitzacions cooperatistes més notables de les que van proliferar als inicis del segle XX va ser La Dignidad. Es va establir al barri del Ninot o de Can Batlló, com es coneixia aleshores la zona dels voltants de l'Hospital Clínic i l'Escola Industrial. Encara pertanyia al districte de les Corts de Sarrià, població que havia quedat annexionada a Barcelona des del 20 d'abril de 1897.
Un sol naixent rere de l'horitzó del mar apareixia habitualment com a distintiu de La Dignidad.
La fundació el 1903 de la cooperativa La Dignitat va ser una iniciativa d'un grup d'obrers de la
barriada del Ninot. El seu primer emplaçament va ser en el magatzem de gra de Cal Ros, un negoci establert al carrer Comte d'Urgell. Igual que s'esdevingué en altres fenòmens d'associacions cooperatistes, el creixement en nombre d'associats va requerir ben aviat el trasllat de la cooperativa a un local de més amplitud.
A la conferència general d’octubre del 1905, es va tractar per primer cop el tema de la compra d’uns terrenys per canviar
d’ubicació. Uns mesos s, el gener de 1906, es
va signar l’escriptura de compravenda. El solar s’ubicava al carrer de Villarroel, número 163, entre els de Mallorca i Provença. De la construcció material del nou edifici, se’n van fer càrrec, paletes, peons i
fusters socis de la cooperativa. L’edifici es va inaugurar el 1906.
El nou i definitiu emplaçament de la seu de La Dignidad al carrer Villarroel 163, entre el mercat del Ninot (aleshores encara a l'aire lliure) i l'Hospital Clínic. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / Barcelofília).
En el primer article dels estatuts del 1908, es van fixar els objectius principals de la cooperativa amb aquestes paraules:
Artículo 1.
Con el título La Dignidad queda domiciliada en esta ciudad, distrito
6 expueblo de Las Corts, calle de Villarroel n° 163, bajos, la Sociedad Cooperativa de Consumo de duración ilimitada constituida de obreros sin
distinción de nacionalidad cuyo objeto es el siguiente:
a) Suministrar á
sus asociados y á las familias de éstos toda clase de comestibles y demás
artículos de primera necesidad de la vida, ampliando la venta del pan al
público, procurando servir á éste con los mismos precios y calidad que los
asociados.
b) Estimular á los socios á que se eduquen y encariñen al interés económico y el ahorro por su mismo concurso personal y el consumo.
La vaga de La Canadenca (1919) i l'augment de la conflictivitat social van afectar sensiblement a les cooperatives que van optar per crear i reforçar les estructures federatives.
El 1921 la cooperativa va decidir enderrocar aquell primer edifici de la seva seu
social optant per construir-ne un de nou que s'aixecaria al mateix solar del carrer de Villarroel 153. Provisionalment durant les obres (1921-1922), la seu social de
La Dignidad es va traslladar al número 142 del carrer de Casanova, just a l'altre costat del
mercat del Ninot.
El nou edifici es va inaugurar durant la festa major de la barriada al mes d’octubre de 1922.
*1922.- La revista Acción Cooperativa recollia així la festa d'inauguració del nou local social de La Dignidad el 8 d'octubre d'aquell any (Font: ARCA).
*1922.- Edifici de la Cooperativa La Dignidad al carrer de Villarroel 163. (Foto: Fons Biblioteca Arús).
El nou edifici de la seu social disposava de totes les infraestructures
i espais necessaris per donar cobertura de les activitats cooperatives. La superfície total s'acostava als dos mil metres quadrats. Estava estructurat en una planta soterrània, els baixos que acollien la botiga de queviures, la taverna, l'espai de venda del pa que provenia del forn col·lectiu, així com d'altres dependències (merceria, camiseria, i venda de sabates i espardenyes). El saló-cafè ocupava el primer pis amb una capacitat per a
500 persones i la segona planta, hi havia la sala d’actes, la sala de juntes i els serveis administratius de la cooperativa. Mesos després es van incorporar també dos nous serveis: una barberia col·lectiva
i un consultori d’assistència mèdica. Cal destacar també la cura que l'entitat dispensava a l'àmbit cultural amb una gran profusió d'actes i conferències sempre amb la defensa dels valors cooperatives com a bandera.
L'edifici va acollir les dependències d'un grup esperantista i el 1922 s'hi va emplaçar la seu social del Futbol Club Espanya, equip que tenia el camp on disputava els seus partits ben a prop, concretament a la cantonada entre els carrers del Rosselló i Villarroel, davant de l'Hospital Clínic. D'altra banda, La Dignidad editava la revista Germinal, que era el butlletí informatiu de la cooperativa.
*1924.- La Dignidad difonia els principis del moviment cooperatista i organitzava actes amb motiu de la Festa Cooperatista Internacional, com aquest del dia 5 de juliol d'aquell any, que recollia el diari El Diluvio del dia anterior (Font: ARCA).
La possible fusió de
La Dignidad amb
El Reloj, l'altra gran cooperativa del barri, era objecte recurrent de consideració des de feia molt anys.
Marc Dalmau [1], un dels historiadors més prolífics i ben documentats en matèria d'història del cooperatisme a la ciutat, ha tingut cura d'explicar amb rigor i detall la confluència d'ambdues cooperatives en la creació de la Unió Cooperatista Barcelonesa a l'any 1927.
______
[1].- Dalmau i Torvà, Marc. La Unió Cooperatista Barcelonesa 1901-1977. Intel·ligència col·lectiva a l'Esquerra de l'Eixample. Ajuntament de Barcelona. 2024.
.jpg)
