ESSER. Discoteca. Sala de festes. Ronda del General Mitre 169. (1983-1986)

 MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

Discoteca del barri de Sant Gervasi localitzada als números 169-171 de la Ronda del General Mitre, entre els carrers de Sant Gervasi de Cassoles i del Miño, prop del carrer de Balmes. El local va ser promogut pel conegut empresari de l'oci nocturn barceloní Kike Anzizu (Enrique Anzizu Furest), molt actiu en aquella època, que fou un dels artífexs del reflotament de l'històric Bikini de la Diagonal.

Esser va ocupar els locals que anteriorment havien acollit discoteques i sales de festa com El Papagayo, l'efímera Ideas, com també el pub d'ambient tropical i begudes hawaianes Wahiwa Paradise.

El local es va presentar al públic amb un logotip simple, que superposava un triangle blanc a la petjada d'una empremta digital. Les seves propostes presentaven una mena de barreja entre la música postmoderna de l'època, influenciada per moviments com la movida madrileña, però també abastaven altres manifestacions artístiques no estrictament musicals (teatre, exposicions de roba, joies i objectes decoratius, etc.). 

*1983.- Disseny de Peret (Pere Torrent) per la discoteca Esser.

Esser va tenir una presència important a la nit barcelonina presentant una varietat d'actuacions en directe entre les que s'hi van comptar les de: 

Niña de Vallecas  (1983)

Relaciones Paralelas. Banda catalana de tecno-pop formada al barri sabadellenc de Torre Romeu (1984).

De Tacón, grup de rock femení (1984)

Guevara Twist. Grup de pop-rock vinculat a l'estètica after-punk i new wave (1985)

L'espectacle multidisciplinari del grup ARPA impulsat pel col·lectiu Laboratorio-A, que va presentar una performance entre teatral i musical el juny de 1985. 

*1984.- Una postal de promocional d'Esser dissenyada pel dibuixant Montesol (Francisco Javier Ballester).    

      

L'aparició d'Esser a la nit barcelonina va coincidir amb l'última etapa del llegendari Zeleste del carrer de l'Argenteria. Molts dels habituals d'aquesta sala laietana esgotaven les últimes hores la nit a Esser, que tancava més tard, i acabaven baixant les fosques escales de Mitre 169 per les que s'accedia a aquesta discoteca. D'altra banda, Esser va ser també contemporània de la resurrecció del Bikini de la Diagonal gràcies a la gestió del grup Turmix, que d'alguna manera va establir el seu centre d'operacions a Esser, on s'acomboiaven cada nit els joves dissenyadors, dibuixants de còmic, interioristes i artistes emergents de l'època. 

*1984.- L'interior de la discoteca Esser durant la festa d'homenatge a la sala del barri del Born La Ceca, que es va celebrar al juny d'aquell any. (Foto: Santi Bartolomé. El Noticiero Universal / ARCA). 

WAHIWA PARADISE. Ronda del General Mitre 169. (1976-1980)

 MIQUEL BARCELONAUTA

Els baixos i soterrani de la Ronda del General Mitre 169-171 havien acollit fins al 1975 El Papagayo, una discoteca i sala de festes promoguda per l'empresari de l'oci nocturn Chufo Lloréns (Josep Llorens Cervera 1931-2025). L'any de la mort de Franco, Llorens va optar per consolidar la seva discoteca insígnia del barri del Turó Park, que era Don Chufo i va deixar El Papagayo, que tot seguit i amb un canvi radical de decoració, va donar pas al Wahiwa Paradise.

El local formava part d'aquell grup de pubs que van aparèixer a Barcelona a mitjans dels anys 1970's, que es caracteritzaven per la seva ambientació hawaiana i de la Polinèsia. S'hi servien begudes i combinats exòtics que aleshores representaven una novetat per al client. A aquest grup de locals també hi pertanyien noms com Kahiki, Kahala i Aloha. El Wahiwa Paradise, però, incorporava a la seva oferta d'oci una programació habitual d'espectacles diversos i música en directe.

*1976.- Al desembre d'aquell any, l'actriu Mercè Bruquetas (1921-2007) hi va presentar una de les obres més populars de la seva carrera, Mercè dels uns, Mercè dels altres. (Font: El Noticiero Universal / ARCA).

El pianista brasiler Leonardo Luz, divulgador de la música popular carioca, hi va treballar a finals dels anys 1970's exercint com a director artístic de la sala. Altres artistes que hi van actuar van ser Mara Vador durant l'època nadalenca de finals de 1978, el showman argentí Nito Bengal i l'humorista mallorquí Ramon (Ramon Navarro López), al qual les seves actuacions al Wahiwa Paradise durant 1979, li van servir de trampolí de llançament per donar-se a conèixer i actuar després a diversos programes de la televisió catalana TV3 (Filiprim i Tres i l'astròleg, entre d'altres).

L'humorista Ramon.

SAN DIEGO. Restaurant-sala de festes (1960-1964), després CESAR AUGUSTO (1965-1980's). Via Augusta 201.

MIQUEL BARCELONAUTA

Situat a la vorera mar de la Via Augusta, entre els carrers de Calvet i de Vallmajor i entre les estacions del ferrocarril de Sarrià de Muntaner i de La Bonanova, aquest local va irrompre entre la societat benestant barcelonina a partir dels primers dies del mes de febrer de 1960. La televisió ja havia començat a envair les llars de molts ciuatadans i el conjunt musical Relax, que havia participat en un dels primers programes, va ser també un dels primers grups en actuar al San Diego. 

L'accés al restaurant es feia a través d'un passadís exterior per on també s'accedia a l'entrada de veins de a l'edifici. D'altra banda, el local disposava d'un jardí obert a la part posterior del local amb una àmplia terrassa.

*1961.- Anunci de premsa del San Diego sobre el reveillon de cap d'any per a rebre el 1962. (Font: El Noticiero Universal / ARCA)    

El 1965 el Restaurant Cesar Augusto prenia el relleu del San Diego al mateix local amb el que començaria una etapa de gairebé vint anys fins a mitjans de la dècada dels 1980's.

*1980's.- Tarja publicitària del restaurant Cesar Augusto 

Amb posterioritat al tancament del Cesar Augusto, la ubicació privilegiada del local, entre els barris de Sant Gervasi i la Bonanova, li va permetre acollir al llarg dels anys diverses propostes gastronòmiques que s'hi van instal·lar també en forma de restaurants:

Roncesvalles (1990)

Restaurant italià Il Benedetti (2000)

Tofees (2010)

DOP (2020) 

De tots ells però, el San Diego va ser el primer.

BAGDAD. Nou de la Rambla 103-105 / Paral·lel 52 (1949-1959)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

*1950's.- Postal del Bagdad (Font: Arxiu Montse Madridejos).

Molt abans que la Sala Bagdad fos coneguda internacionalment com el local de shows pornogràfics més rellevant i conegut de Barcelona, ja havia existit al mateix lloc (Conde del Asalto tocant a Marquès del Duero en la terminologia oficial de l'època) un local amb el mateix nom. Va ser abans de la construcció de l'actual edifici d'habitatges bastit el 1968 que acull la sala porno actual, juntament amb el petit edifici baix annex al número 103. L'emplaçament era privilegiat a la cantonada entre el carrer Nou de la Rambla i el Paral·lel, rere l'estàtua de Raquel Meller que actualment hi ha a peu de carrer.

L'arrencada d'aquell primitiu Bagdad, al que al llarg del temps s'hi afegirien diverses denominacions (Palacio Oriental, Salón de Primavera, Jardines Bagdad) es va produir en els primers dies de desembre de 1949. La cantonada en qüestió sempre havia estat un indret molt animat en les llargues nits del Paral·lel i en el passat aquell mateix entorn havia estat testimoni de les vetllades de festa i oci del Cabaret Pompeya, el Hollywood Bar Dancing o el Salón Casablanca, entre d'altres.

*1949.- Anunci i petita crònica de la inauguració del Bagdad en els primers dies de desembre d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

El ballet de Sacha Goudine [1] va participar en la inauguració del Bagdad. Paraíso Oriental

 
La seva primera etapa, compresa entre desembre de 1949 i de 1952, Bagdad es presentava al públic amb l'afegitó de Palacio Oriental, L'edifici, fent honor al nom del local, era d'una decoració oriental que es reproduïa al seu interior, obra de l'escenògraf Castells.

*1950.- 20 de febrer. Programació. (Font: El Noticiero Universal / ARCA)

*1950.- 1 de març. Programació. (Font: El Noticiero Universal / ARCA)

Després de la primera temporada el Bagdad va canviar de Direcció després de l'estiu de 1950 i va passar a dependre del mestre Jaume Planas. La vedet sabadellenca Maty Mont (Matilde Montcusí) començava a fer les delícies dels parroquians amb els seus provocatius números i el local va rendir un homenatge a Antonio Amaya

*1950.- 7 d'octubre. Programació. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

Maty Mont i Antonio Amaya

El novembre de 1950 Bagdad va acollir la Fiesta del Aire, un curiós esdeveniment organitzat en homenatge al pilots d'aviació i personal de companyies aèries. Hi varen participar entre d'altres artistes l'il·lusionista Norwert i Mmlle. Francis que van realitzar experiments amb les batidores de Turmix-Berrens [2], que començaven a comercialitzar-se en aquells dies.  

L'arribada de la temporada d'estiu de 1951 porta dos novetats importants al local. En primer lloc, passa a anomenar-se Jardines Bagdad i d'altra banda comencen les actuacions de la gran vedet de l'època La Bella Dorita (María Yañez 1901-2001), que a partir de 1956, quedarà profundament vinculada al futur del Bagdad. Ella, que havia estat una de les vedets més destacades de la història del Paral·lel, acabarà comprant el local juntament amb el seu tercer marit Narciso Albertí [3] .

*1951.- El periòdic La Vanguardia del 9 de juny d'aquell any publicava aquest anunci sobre Bagdad anomenant-lo Salón de Primavera i inaugurant els Jardines Bagdad,

La inauguració dels Jardines Bagdad comporta una nova decoració del local i una millora de les instal·lacions entre les que destaca una nova refrigeració per fer front a les calors estiuenques.

*1953.- Retall del periòdic El Noticiero Universal de 7 de maig d'aquell any, en que es canten les excel·lències dels Jardines Bagdad coincidint amb l'inici de la temporada d'estiu. (Font: ARCA)

*1953.- Fullet publicitari dels Jardines Bagdad redactat en francès, anglès, italià i alemany presentant la programació de la sala com un exemple d'autèntic typical spanish art per atraure els turistes.

*1955.- La Bella Dorita ja totalment al front de la direcció de Bagdad en un retall de 12 d'abril d'aquell any. (Font: El Noticiero Universal / ARCA). 

*1956.- Un retall de la cartellera de La Vanguardia (Edició del 7/4/1956). El Bagdad hi apareixia periòdicament amb l'adreça del numero 52 del Paral·lel.

Els últims tres anys de Jardines Bagdad sota la direcció de la Bella Dorita comporten una consolidació del negoci que no obstant conduiran a la seva reorientació en començar l'estiu de 1959 per donar pas a la Bodega del Toro. Aquest nou local, ja totalment dedicat al flamenc, continuaria regentat per la Bella Dorita fins que el nom de Sala Bagdad va tornar a reaparèixer a partir del desembre de 1975 amb una orientació totalment diferent, consistent en oferir shows pornogràfics pujats de to, que l'han portat a ser famosa internacionalment. 

_______

[1].- Sacha Goudine / Aleksandr Goudinov (Tiblisi. Geòrgia. 1895 - Santa Coloma de Gramenet. 1960) va ser un notable ballarí i coreògraf d'origen rus establert a Catalunya des de 1917. Va formar companyia pròpia i va actuar a destacats teatres barcelonins com l'Español, Apolo, Victoria, Bolero, etc. Va ser director de l'escola de ball de Pauleta Pàmies. Casat amb la també ballarina Carmen Carreras, va morir de càncer als 65 anys i és una figura del ball tristament oblidada. 

Sacha Goudine

[2].- El Noticiero Universal. Edició del 25.11.1950. Enric Berrens havia fundat el 1945 a Esplugues de Llobregat l'empresa PIMER (Pequeñas Industrias Mecánico Eléctricas Reunidas). Ell va ser qui va portar a Espanya la patent per a la fabricació i comercialització de la batidora americana Turmix sota la marca Turmix-Berrens. 

[3].- La Bella Dorita es va casar, ja retirada, amb Narcís Albertí al 1986 després de més de 30 anys de convivència.

BODEGA DEL TORO. Carrer Nou de la Rambla 103 (1959 -1970's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS i MONTSE MADRIDEJOS

*1960.- Publicitat de la Bodega del Toro en una capsa de mistos (Font. Arxiu privat de Montse Madridejos). 

El dia 30 de juliol de 1959, la Bella Dorita (Maria Yáñez), una de les artistes més cèlebres de la història del Paral·lel, va obrir amb el seu marit, al número 103 del carrer del Conde del Asalto (actual Nou de la Rambla ) la Bodega del Toro, un establiment orientat de manera específica al tablao flamenco que barrejava un públic clarament local amb un altre estrictament turístic. El local venia a ser la continuació del projecte del Bagdad, que el matrimoni dirigia al mateix local des de 1956. 

*1940's.- La Bella Dorita, nom artístic de María Yánez García (Cuevas de Almanzora. Almeria 1901-. Barcelona 2001). (Foto: Edén)

*1959.- Anunci de la inauguració de la Bodega del Toro a les planes de La Vanguardia del 30 de juliol d'aquell any.  

*1960's.- Un grup de clients de la Bodega del Toro. (Foto: F. Monje).

*1960's.- Postal publicitària de la Bodega del Toro.

*1960.- Opinions del maitre de la Bodega del Toro sobre el turisme a Barcelona en un retall publicat a El Noticiero Universal a la seva edició del 17/03/1960. (Font: ARCA).

*1962.- Retall de la revista Destino (edició del 14/4/1962) en la que es comenta la curiosa visita de l'actor britànic Alec Guinness a la Bodega del Toro (Font: ARCA).

El 1975 la Bodega del Toro va tancar les seves portes i el local seria substituït per la Sala Bagdad que en la seva nova etapa es consagraria ben aviat com un dels centres europeus més destacats en espectacles i shows pornogràfics.

JARDINES CÓRBOBA. Nou de la Rambla/Paral·lel (1954) i Sant Pau 89-91 (1956-1971)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

Un dels locals que van aparèixer en el panorama del decadent Barri Xino de la postguerra, la història dels Jardines Córdoba (sovint abreujat només com a Córdoba) presenta dues etapes diferenciades amb canvi d'ubicació.

* Nou de la Rambla (Conde del Asalto) 103-105 / Paral·lel (Marquès del Duero) 52. 

En els darrers dies de maig de 1954, tot just començada la temporada d'estiu, els Jardines Córdoba van prendre el relleu a la Sala Bagdad, altrament dit Jardines Bagdad a l'últim local del carrer Nou de la Rambla (aleshores Conde del Asalto) abans d'arribar al Paral·el per la vorera mar.  

*1954.- Crònica de l'inici de temporada als Jardines Córdoba, en la que es fa constar que anteriorment era el Jardines Bagdad i anunci de les primeres actuacions presentades al local. Aquests retalls corresponen a l'edició del periòdic El Noticiero Universal corresponent al dia 31 de maig de 1954. (Font: El Noticiero Universal /ARCA).

El local presentava espectacles majoritàriament de cante y baile español amb una especial preferència i dedicació a l'art flamenc. Chiquita Herrada, una bailaora i cantaora catalana presentada per la publicitat del local com la mejor de todos los tiempos, era una de les artistes més destacades d'aquella temporada del Córdoba a Conde del Asalto.

*1954.- Revetlla del Sant Joan al Córdoba amb l'actuació de Chiquita Herrada (Font: El Noticiero Universal / ARCA)

L'estada dels Córdoba als Jardins Bagdad va ser molt efímera i es va reduir a la temporada d'estiu de 1954. De fet, el sopar amb festa reveillón de Cap d'Any d'aquell mateix any ja s'anunciava novament al Bagdad, que tornava a reaparèixer amb una actuació del còmic Profesor Esquerdo.

* Carrer de Sant Pau 89 - 91

Plànol amb indicació del canvi d'emplaçament de Jardines Córdoba a partir de 1956. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / Barcelofília) 

Al 1956, dos anys després de la seva curta aventura al local del Bagdad, els Jardines Córdoba tornaven a les nits barcelonines en un nou espai situat a l'antic emplaçament del Cinema Monumental -tancat al públic al 1947 i després ocupat pel Monumental Club Deportivo de boxa- i aprofitant els jardins i patis que hi havia a l'entorn de l'església romànica de Sant Pau del Camp, sobre els terrenys que anys enrere havien estat ocupats per la Caserna Militar de Cavalleria i el seu picadero per a cavalls. Això comportava també disposar d'un generós espai per aparcar cotxes.

*1956.- El nou Jardines Córdoba al carrer de Sant Pau en un dels seus primers anuncis de premsa on figurava també com a Night Club i oferia aparcament als clients. (Font: El Noticiero Universal / ARCA).

En aquest nou emplaçament, la vida dels Jardines Córdoba es va perllongar fins al 1971 quan trobem els últims anuncis a premsa d'aquest local. Durant aquest període va presentar actuacions com les del cubà Antonio Machín i la mexicana Ana María González a l'estiu de 1958 i va continuar oferint varietats, bàsicament de ball flamenc i espanyol.

*1958.- Anunci de les actuacions d'Ana María González i Antonio Machín als Jardines Córdoba al juny d'aquell any.

*1971.- Últims anuncis dels Córdoba publicats a El Noticiero Universal al mes de juny de 1971. (Font: ARCA).

CHEZ MARIA DOLORES. Sala de Festes. Discoteca / MONTPARNASSE. Cafeteria. Balmes 368. (1966-1977)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

Cap a mitjans dels anys 1960's l'eix format pels carrers Muntaner, Balmes i Ronda del General Mitre al barri de Sant Gervasi va començar a donar senyals de voler convertir-se en un nou sector de centralitat de l'oci nocturn. L'obertura de locals com Bocaccio, Le Clochard, El Papagayo o la boîte George V així ho confirmaven. D'altra banda, l'oferta es va complementar amb  l'obertura de diverses sales de cinema molt apreciades pels cinèfils de l'època (ABC, Atenas i un anys després Ars). En aquest context va aparèixer un nou local que incloia cafeteria (Montparnasse) i sala de festes (Chez Maria Dolores) 

Era situat al número 368 del carrer Balmes, als baixos de l’edifici Schmidt, una construcció règia d’estil monumentalista, també anomenat noucentista de postguerra, tant propi dels primers anys del franquisme. Aquest edifici era coronat per una vistosa cúpula nervada de pissarra i va ser projectat per l'arquitecte Francesc de Paula Nebot i Torrnts (1883-1965) i construït a l’any 1949 a la cantonada amb la Ronda del General Mitre. 

L'edifici Schmidt a la cantonada Balmes/Mitre.

El local, com es desprèn del seu nom, estava vinculat a la figura de la cantant María Dolores (Maria Dolores Tapia Sánchez) una cordovesa afincada a Barcelona després d’haver viscut una etapa parisenca. La seva discografia presentava diversos temes, alguns de versió en castellà de cançons franceses. Mai va aconseguir però, un reconeixement i una popularitat generalitzades. Al 1967, només un any després de la seva obertura, ja va ser reformat en profunditat per donar-li un aspecte més elegant i al 1969 s'hi va instal·lar una nova pista de ball lluminosa.

 *1965.- Cobertes de dos discs de María Dolores 

María Dolores y sus flamencos

Si ens atenim a com es presentava el local a la publicitat, Chez Maria Dolores va tenir diversos formats al llarg de les seves dues dècades d'existència (ball-estéreo club, saló de te, sala de festes i finalment discoteca).

*1966.- Anunci del local publicat al juny d'aquell any.  

*1969.- Algunes actuacions d'aquell any a Chez María Dolores.

A banda de les actuacions de  la pròpia Maria Dolores, sovint acompanyada dels seus flamencos, per l'escenari del local van desfilar importants noms del món de l'espectacle del moment com Pascal Danel, Salomé, Paco Michel, Ennio Sangiusto, Los 3 Sudamericanos, Peret, Los Guacamayos, Los Hermanos Calatrava, Cassen, Antonio Machín, Julio Carabias, Santiago Ausó, Robert Jeantal, Santi Sans, Dyango, Los Ídolos, José Guardiola, Dodó Escola, Juanito Segarra, entre d'altres.

Avançada la dècada dels 70's el local va entrar en progressiva decadència fins que va desaparèixer cap al 1977.

Article ampliat el 20 de desembre de 2024