MIQUEL BARCELONAUTA
Agraïments a JOANA FRANCÈS
Molt abans que la Sala Bagdad fos coneguda internacionalment com el local de shows pornogràfics més rellevant i conegut de Barcelona, ja havia existit al mateix lloc (Conde del Asalto tocant a Marquès del Duero en la terminologia oficial de l'època) un local amb el mateix nom. Va ser abans de la construcció de l'actual edifici d'habitatges bastit el 1968 que acull la sala porno actual, juntament amb el petit edifici baix annex al número 103. L'emplaçament era privilegiat a la cantonada entre el carrer Nou de la Rambla i el Paral·lel, rere l'estàtua de Raquel Meller que actualment hi ha a peu de carrer.
L'arrencada d'aquell primitiu Bagdad, al que al llarg del temps s'hi afegirien diverses denominacions (Palacio Oriental, Salón de Primavera, Jardines Bagdad) es va produir en els primers dies de desembre de 1949. La cantonada en qüestió sempre havia estat un indret molt animat en les llargues nits del Paral·lel i en el passat aquell mateix entorn havia estat testimoni de les vetllades de festa i oci del Cabaret Pompeya, el Hollywood Bar Dancing o el Salón Casablanca, entre d'altres.
La seva primera etapa, compresa entre desembre de 1949 i de 1952, Bagdad es presentava al públic amb l'afegitó de Palacio Oriental, L'edifici, fent honor al nom del local, era d'una decoració oriental que es reproduïa al seu interior, obra de l'escenògraf Castells.
Després de la primera temporada el Bagdad va canviar de Direcció després de l'estiu de 1950 i va passar a dependre del mestre Jaume Planas. La vedet sabadellenca Maty Mont (Matilde Montcusí) començava a fer les delícies dels parroquians amb els seus provocatius números i el local va rendir un homenatge a Antonio Amaya
Maty Mont i Antonio Amaya
El novembre de 1950 Bagdad va acollir la Fiesta del Aire, un curiós esdeveniment organitzat en homenatge al pilots d'aviació i personal de companyies aèries. Hi varen participar entre d'altres artistes l'il·lusionista Norwert i Mmlle. Francis que van realitzar experiments amb les batidores de Turmix-Berrens [2], que començaven a comercialitzar-se en aquells dies.
L'arribada de la temporada d'estiu de 1951 porta dos novetats importants al local. En primer lloc, passa a anomenar-se Jardines Bagdad i d'altra banda comencen les actuacions de la gran vedet de l'època La Bella Dorita (María Yañez 1901-2001), que a partir de 1956, quedarà profundament vinculada al futur del Bagdad. Ella, que havia estat una de les vedets més destacades de la història del Paral·lel, acabarà comprant el local juntament amb el seu tercer marit Narciso Albertí [3] .
Els últims tres anys de Jardines Bagdad sota la direcció de la Bella Dorita comporten una consolidació del negoci que no obstant conduiran a la seva reorientació en començar l'estiu de 1959 per donar pas a la Bodega del Toro. Aquest nou local, ja totalment dedicat al flamenc, continuaria regentat per la Bella Dorita fins que el nom de Sala Bagdad va tornar a reaparèixer a partir del desembre de 1975 amb una orientació totalment diferent, consistent en oferir shows pornogràfics pujats de to, que l'han portat a ser famosa internacionalment.
_______
