SÁNDOR. 2013

 
 
La terrassa de la cafeteria Sándor s’estenia sobre la vorera corba dels edificis més antics de la plaça Francesc Macià. Però, en realitat, Sándor lligava molt millor amb Calvo Sotelo, el nom que els franquistes van donar a aquella plaça que durant 40 anys va ser com una mena d’icona d’encontre de les classes més benestants, que s’havien instal.lat progressivament en els nous barris generats al voltant de la plaça, especialment cap a al zona del Turó i la continuación de la Diagonal en direcció a  Pedralbes. Durant els sovint tortuosos anys anys de la transició cap a democràcia d’allò en deien Zona Nacional i era fácil veure-hi concentracions de fills d’aquell règim agonitzant tramant accions d’escarment contra traidors.
Sándor va obrir un bon dia de 1944 i aviat va concentrar tota aquella gernació d’aristòcrates i ben posicionats al calor del nou règim del general. Com ja s’ha dit, era fonamentalment una terrassa. Molts del seus clients mai van arribar a entrar a l’interior del local. Els detalls que atorgaven classe i distinció a Sándor eren múltiples i evidents. Totes les taules de la terrassa tenien unes petites tovalles escrupulosament esteses, un limpia enllustrava les sabates dels clients a qualsevol hora, a dins una senyora exercia de centinela dels serveis, i la plantilla de cambrers sempre ben uniformada lluia uns resplendents botons daurats.
 
*1940's.- La terrassa de Sándor en els seus primers anys.
 
Algunes llegendes urbanes expliquen que també les senyores de vida fàcil i gamma alta freqüentaven aquella terrassa i, segons com col.locaven el croissant sobre el plat, els buscadors d’emocions fortes de pagament ja sabien si la fémina es trobava disponible o no. La mitjana d’edat era en general alta i els preus també, gairebé prohibitius. Així es preservava la bona posició social de la clientela. Pares, mares i fills de casa bona tenien a Sándor el seu aparador preferit. Un lloc idoni per gestionar adequadament els seus egos, el seu exhibicionisme i l’anhel de reconeixement de la seva posició social. Però Sàndor era també un petit tresor per als voyeurs. L’estretor del passadís que quedava entre l’entrada del local i les primeres cadires de la terrassa permetia al vianant alleugerir la marxa. Això facilitava la contemplació del ventall de personatges que s'asseien a la terrassa amb la cara al sol i l’epidermis torrada o coberts amb barrets o pameles.
Amb l’arribada de la democracia al país, Sándor va anar perdent gas progressivament, si bé mantenía una clientela veterena fidel i compromesa. El 1980 va patir una reforma que va reduir considerablement la seva superfície. Els seus antics veins havien caigut progressivament, primer el cabaret Lamoga, després el bar Mery, més tard el cinema Rialto, la perfumeria Magda, la botiga de Mantequerías Lafuente…, fins i tot una de les primeres hamburgueseries Pokin’s que hi hagué a la ciutat i que concentrava una grans quantitats de joves.
En els seus ultims anys la mítica terrassa de Sándor havia quedat perfectament delimitada amb parets i sostre de vidre esponsoritzats per Martini. El Grup Husa va ser el seu últim propietari i Marcos Zamora el seu darrer director. Tot es va acabar un dia de març de 2013. Déien que només la terrasa ja costava uns 20.000 euros a l’any que recaptava l’ajuntament. Zamora, després de fer números, va arribar a la conclussió que el negoci ja no tenia viabilitat. Sándor va tancar deixant darrere seu una barreja de glamour i ostentació protagonitzada per personatges inaccesibles.
 
 *1970.- Una tuna universitària animant la terrassa de Sándor.

Al setembre de 2013, només sis mesos després del seu tancament, Sándor va tornar a obrir amb el nom de Sándor 1944 (l'any en que fou inaugurat), decoració interior renovada i mantenint el mateix caliu i clientela de sempre.

1 comentari:

  1. M'alegro sincerament pel Sandor i per la ciutat. Jo l'he vist tota la vida, forma part del paisatge familiar de molts barcelonins. Els establiments veterans son els que donen caràcter i personalitat a una ciutat, no els cafès de franquícia, que vagis on vagis, tots son iguals i al final ja no saps si estàs a Barcelona, paris o Nova York

    ResponSuprimeix