Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutadella. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ciutadella. Mostrar tots els missatges

divendres, 8 de novembre del 2024

LA COLUMNA METEOROLÒGICA. Parc de la Ciutadella (1884)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS


*1884.- La columna meteorològica en el seu estat original.

Heus ací un element del paisatge urbà no desaparegut del tot, però que ha perdut els seus components més rellevants fins a quedar convertit només en un vestigi del que fou. Parlem de la columna meteorològica del Parc de la Ciutadella que va ser inaugurada el 15 de desembre de 1884 (quatre anys abans de la inauguració de l'Exposició Universal) en un indret del parc pròxim a l'Umbracle. Davant seu hi veureu la Font de la Guineu i la Cigonya, mil cops malmesa, restaurada i tornada a malmetre pel vandalisme urbà, en una placeta envoltada de vells i frondosos plàtans. La trobareu a mà esquerra si entreu al Parc per l'accés del Passeig de Picasso al final de l'avinguda del Marquès de l'Argentera.
Josep Ricart i Giralt (1847-1930), capità de la Marina Mercant, va ser el creador d'aquesta columna, seguint l’encàrrec que li havia fet Josep Fontserè i Mestre (1829-1897), que havia concebut el parc de la Ciutadella com un espai de coneixement.  
El 1885 Ricart va escriure un article al diari El Diluvio on explicava que la seva columna no havia pogut ser presentada per imperatius legals en la llengua dels catalans.
La columna, en el seu estat original, incorporava un termòmetre de mercuri, un baròmetre, un higròmetre de Saussure, un rellotge que donava l'hora d'altres ciutats del món, i un revell al seu cim que, sobre un globus terraqüi, marcava la direcció del vent. Tenia doncs, un clar objectiu pedagògic. Aviat va tenir que ser envoltada d’una reixa per evitar agressions. 
Ricart seria director de l’Escola de Nàutica de Barcelona entre 1900 i 1932 i avui el Museu Marítim concedeix anualment un premi amb el seu nom, que te l’objectiu d’estimular la recerca en tot allò relacionat amb les ciències del mar.

*1884.- Descripció dels elements que componen la columna en aquesta crònica de la inauguració publicada el 17 de desembre d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1885.- Apunt crític publicat el 22 de gener d'aquell any sobre algunes deficiències observades a la columna. Curiosa al·lusió a los inteligentes. (Font: La Dinastía/ARCA).

*1885.- Article de Josep Ricart Giralt a El Diluvio. (Cliqueu a sobre per engrandir-lo. Font: ARCA).

*1922.- La columna ja amb la reixa protectora que avui encara està present. (Font: Fons Salvany. Biblioteca de Catalunya)

*2010's.- Aspecte actual de la columna.

dimarts, 16 d’agost del 2022

AQUARAMA. Zoològic. Parc de la Ciutadella. (1968-2022)

 


La dècada dels anys 1960's va ser una etapa de gran expansió del Zoològic de Barcelona. L'equip de govern municipal de Jose María de Porcioles s'hi va dedicar a fons. Més enllà de l'arribada de Floquet de Neu (Copito de Nieve), el gorila albí que esdevingué icona d'aquesta instal·lació i de la pròpia ciutat, sovintejaren les inversions per mantenir el zoològic barceloní en un primer nivell .

Entre aquestes noves inversions la construcció de l'Aquarama, entre 1966 i 1968, va ser la novetat més sonada. Cal recordar que en aquells temps triomfava a la televisió una sèrie nordamericana titulada Flipper, una coproducció entre Ivan Tors Films i la Metro-Goldwyn-Mayer Telelevision rodada a Florida i projectada entre 1964 i 1967 per l'NBC, sobre un dofí intel·ligent d'un parc aquàtic que es relacionava amb humans. Al nostre país, la sèrie va tenir una gran acollida especialment entre el públic infantil i jovenil.

 
*1964.- Els protagonistes de la sèrie de televisió Flipper. Un pare vidu (Porter Ricks que encarnava l'actor Brian Kelly) i els seus joves fills Sandy i Bud.

De fet, la renovació del parc zoològic de Barcelona ja s'havia iniciat el 1955 quan, sota la direcció del farmacèutic de Granollers Antoni Jonch i Cuspinera, es va iniciar el procés de renovació. Aquella vella instal·lació pràcticament no havia experimentat canvis des de la seva inauguració al 1894, llevat d'algunes ampliacions i refornes executades amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929. Les primeres operacions van consistir en l'eliminació de gàbies, així com d'aquelles zones que reduien notòriament l'espai als animals i que van passar a ubicar-se en nous espais sense tancaments evidents, tal com marcaven les últimes tendències aplicades als zoològics d'Europa i Amèrica.

Porcioles es va prendre la renovacio del zoològic com un dels punts cabdals de la seva gestió i el 1962 va enviar a Jonch i altres empleats municipals a visitar els aquaris i oceanaris de Florida i Califòrnia. Paral·lelament es va negociar la compra i enviament des de Miami dels primers dofins que serien ensinistrats al zoològic de Barcelona al qual van arribar al mes de maig de 1965.

Durant la visita del general Franco a Barcelona al 1966 es va celebrar una primera exhibició amb dofins amb el delfinari encara sense enllestir. Finalment coincidint amb les Festes de la Mercè de 1968 es van inaugurar les instal·lacions del complex anomenat inicalment Grans Aquaris, que posteriorment seria rebatejat com l'Aquarama

L'Aquarama era situat a l'extrem sud, el més pròxim al mar del recinte del Parc de la Ciutadella i del zoo. El formaven diverses construccions orientades a allotjar animals aquàtics que incloien dos delfinaris, una piscina per pinnípedes i un recinte paisagístic per a flamencs. El complementaven diverses instal·lacions de manteniment i serveis, bàsicament dedicades al tractament d'aigues.

El Gran Tanc era l'element més notable del complex. Amb el pas del temps se'l va coneixer com a Gran Aquari, Oceanari i finalment com Aquarama. Consisitia en un cos circular de tres plantes d'alçada construit al voltant d'un gran tanc d'aigua també circular de 22 metres de diametre i 5,60 de fondària que podia allotjar prop de 2.000 metres cúbics d'aigua salada. El perímetre del tancament del tanc disposava de 48 finestres a dos nivells, que permetien l'observació subaquàtica dels animals des de la primera planta i la planta soterrània. Els passadissos perimetrals del tanc, a les dues plantes, disposaven de petits aquaris emplaçats a la banda contraposada al tanc, on s'hi exhibien espècies marines i també d'aigua dolça. Al nivell superior de l'edifici un àmplia graderia circular a cel obert amb capacitat per 900 persones, permetia veure les evolucions i acrobàcies dels cetacis en superfície duarnt els espectacles que diàriament s'hi programaven.

*1970's.- Vista aèria del Gran Tanc de l'Aquarama durant una exhibició de dofins. (Foto: Zoo Barcelona).

El Pavelló Cobert era el segon delfinari del complex. Era integrat per una graderia que permetia un aforament per a 600 persones encarada a un escenari format per cinc piscines interconnectades, L'edifici es caracteritzava per una coberta metàl·lica de 40 metres de longitud amb encavallades de cables pretensats, inspirat en en els delfinaris nordameticans si bé la incorporació de la coberta va ser una innovació pròpia de l'equips de tècnics del zoològic de Barcelona, amb l'objectiu de poder presentar espectacles de dofins durant l'hivern considerant que en aquella època els animals no poguessin sobreviure a les baixes temperatutes existents a la ciutat.  La piscina principal, especialment dedicada a l'exhibicio de dofins, tenia una superfície de 91,7 metres quadrats i un volum d'aigua de 322 metres cúbics. D'altra banda, a l'espai situat sota la graderia s'hi allotjaven els grans filtres i els equips de depuració i tractament de l'aigua. juntament amb alguns magatzems.

2000's.- Interior del Pavelló Cobert

2020's.- Vista exterior de l'edifici del pavelló cobert durant els seus últims anys.

El complex es completava amb dues instal·lacions més, que van desaparèixer quan es van executar les obres del col·lector d'aigues residuals del Bogatell a finals de la dècada dels 1980's, una obra que va afectar a tot el Parc de la Ciutadella i que era una de les inversions previstes al programa d'actuacions de cara a la celebració dels Jocs Olímpics de 1992. 

La primera d'aquestes instal·lacions era una piscina de pinnípedes que s'estenia entre el Gran Tanc i el Pavelló Cobert resseguint el perímetre del parc que separava el zoo del carrer de Circumval·lació. Aquesta piscina era prevista inicialment per acollir elefants marins, si bé van ser els lleons marins californians i els óssos marins sudamericans els animals que la van ocupar, La piscina era de poca profunditat amb uns plataformes inclinades que permetien el descans dels animals.

Un recinte per a flamencs completava el complex. Era d'estil paisagístic i situat entre els dos delfinaris. En realitat era com un gran escossell ajardinat que disposava d'un estany central allargat d'escassa profunditat envoltat de gespa i plantes decoratives. 

Des del dia de la seva inauguració l'Aquarama va esdevenir una de les atraccions principals dels zoologic barcelon´ñia. L'accés era de pagamanet suplementari a l'entrada al zoològic i sovint s'hi realitzaven exposicions de fauna marina diversa als petits acuaris que envoltaven el gran  tanc, així com  exhibicions d'espècies de rèptils, amfibis i invertebrats. 

Al juliol de 1983 va arribar al Gran Tanc l'orca Ulises, un cetaci que esdevindria tambe una de les grans icones del zoològic. Hi va viure fins al febrer de 1994. El recinte se li havia quedat petit i va ser retornada en avió fins a les aigues del Sea World de San Diego (Califòrnia).

*1983- Arribada de l'orca Ulises. (Foto: Zoo Barcelona).

*1990's.- L'orca Ulises en plena exhibició. (Foto: Zoo Barcelona).

Amb l'arribada del nou mileni, els criteris sobre el manteniment dels animals en captivitat i la seva exhibició en espectables públics van canviar radicalment i certificarien progressivament l'obsolescència d'aquesta mena instal·lacions. El Gran Tanc va ser tancat al públic provisionalment i reobert al 2011, ja sense dofins i només amb lleons marins de Califòrnia, fins al seu definitiu tancament al públic al 2015. En aquells últims anys, els dofins es van exhibir només al Pavelló Cobert fins al juliol de 2020, -ja en época de pandèmia-  quan els darrers quatre exemplars van ser traslladats al recinte del zoològic d'Àtica (Grècia). L'Ajuntament de Barcelona havia aprovat una resolució que declarava a Barcelona com a ciutat lliure de cetacis en captivitat

En aquesta tesitura mantenir l'edifici de l'Aquarama no tenia gaire sentit. Finalment al juliol de 2022 es van iniciar les obres de desmuntatge i enderroc del Gran Tanc  

*2022.- Inici dels treballs d'enderrocament del Gran Tanc i les dependències de l'Aquarama.

dissabte, 30 d’octubre del 2021

PASSEIG DE MARTÍNEZ ANIDO. Parades de melons i síndries. (1940's-1970's)

 

1940.'s.- Imatge de les parades de melons i síndries al Passeig de Martínez Anido. Al fons la façana del Castell dels Tres Dragons. (Foto: Jaume Prat / Fons de la  Família Prat). 

Entre els nombrosos carrers, places, avingudes i vies públiques que el franquisme va dedicar als militars especialment destacats en la seva lluita contra el comunisme i el separatisme per gloria de la sagrada unitat de la pàtria, el passeig de Martínez Anido va ocupar  el tram exterior del recinte del Parc de la Ciutadella més pròxim al mercat del Born. 

Nascut com a Passeig de la Indústria en els dies de la primera Exposició Universal de 1888, el franquisme va utilitzar aquesta via per retre homenatge al militar gallec Severiano Martínez Anido, un home nascut al 1862 al Ferrol, curiosament la mateixa localitat on uns anys després vindria al món l'invicto Caudillo Franco. Anido va participar a les campanyes militars de les Filipines i del nord d'Àfrica i al 1911 obtenia el rang de general després d'haver estat designat del rei Alfons XIII.  Entre novembre de 1920 i octubre de 1922 va ocupar el lloc de Governador Civil de Barcelona després de haver estat escollit com l'home més idoni per dirigir la repressió sobre el creixent moviment obrer anarcosindicalista. Fou en aquesta època, especialment violenta per la lluita dels anarquistes contra els pistolers a sou del Sindicat Únic i la patronal, que Anido va destacar per la repressiva aplicació de la Llei de Fugues, que permetia a la policia disparar i eliminar als detinguts simplement al·legant intents de fugida després de les detencions. 

Severiano Martínez Anido

El 1923 va ser nomenat Ministre de l'Interior pel general Primo de Rivera i es mantingué com a titular de diversos Ministeris fins al 1930. La proclamació de la Segona República l'obligà a exiliar-se a França i no tornaria a Espanya fins després de l'esclat de la Guerra Civil per posar-se al costat dels militars insurrectes que liderava Franco. Anido no va poder veure la victòria del bàndol nacional. Nomenat pels nacionals com a responsable de Seguretat Interior, va morir a Valladolid la vigília de Nadal de 1938 als 76 anys. 

*1930's.- Els pagesos del mercat  abans de la Segona República

El 1940 el règim franquista va dedicar el passeig de la Indústria (avui passeig de Picasso) a Martínez Anido dins d'una campanya de canvi de noms dels carrers. En realitat aquesta via ja funcionava com a mercat a l'aire lliure de fruita vinculat al veí Mercat del Born des d'abans de la República, circumstància que es va consolidar després de la guerra. Era estampa habitual veure el passeig ocupat durant els dies feiners per grans piles de síndries i melons que li conferien un espectacular aspecte cromàtic de tonalitats verdes i grogues. Els melons eren conreuats al Prat de Llobregat però sovint es venien com a portats directament de València.

*1968.- L'espectacle de color que oferien les parades en una targeta postal de l'època.

Aquest ús mercantil del passeig va fer que les autoritats municipals dediquessin pocs recursos al manteniment de l'espai urbà amb poca atenció als plàtans que anaven morint sense ser reposats. El 1975 aquest mercat va desaparèixer a causa del trasllat del Mercat Central de la fruita del Born a Mercabarna dins els terrenys de la Zona Franca. 

El passeig de Martínez Anido esdevindria uns anys després, amb l'arribada dels ajuntaments democràtics, el Passeig de Picasso. S'hi s'instal·là una obra d'Antoni Tàpies consistent en un gran cub de vidre sobre la vorera contigua a la tanca del Parc de la Ciutadella. També es van construir els trams d'habitatges que mancaven al passeig, reproduint els porxos de Fontseré i completant i donant uniformitat al conjunt.

dilluns, 27 de maig del 2019

L'EDAT DE PEDRA. Escultura. Parc de la Ciutadella. (1895-1917)





Emplaçada a l'entorn de l'Hivernacle del parc de la Ciutadella i promoguda per la Junta de Ciències Naturals, aquesta escultura havia de formar part d'un grup que representarien animals prehistòrics escampats pel recinte del parc. D'aquell projecte finalment només es va esculpir el mamut, que ha arribat als nostres dies i que trobem en un dels marges del llac, prop de la Cascada Monumental. 
L'obra, que és posterior a l'Exposició Universal de 1888, va ser projectada per l'escultor igualadí Jaume Campeny i Santamaria (1858-1922) i ens mostrava un home nu lluitant cos a cos contra un ós salvatge. Hi destacava l'acurat treball sobre la pedra en la musculació del cos humà i en la pell de l'òs. [1]
Va ser inaugurada a l'any 1895 i premiada amb la tercera medalla en l'Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de 1896.
La van retirar el 1917 sense que es conegui el seu destí actual, que constitueix un dels petits enigmes sense resoldre de la història de l'estatuària pública de la ciutat.
 
Josep Campeny
 
 
[1].- Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep Maria i Remesar, Antoni. Art públic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona. Àmbit Serveis Editorials. 2009. 
 
 
 

diumenge, 26 de maig del 2019

FONT MÀGICA DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE 1888. Parc de la Ciutadella.



 


*1888.-Dos dibuixos de la Font Màgica amb l'expectació en el públic que generava.

Un precedent poc conegut de la famosa Font Màgica de Carles Buïgas a l'Exposició de 1929, fou la que es va instal·lar al recinte de l'antiga Ciutadella amb motiu de la primera Exposició de Barcelona a l'any 1888.
Coneguda també com a Font Màgica, estava integrada per un conjunt de brolladors situats sobre una làmina d'aigua rectangular amb un cos central de forma octogonal del que emergien un total de quinze brolladors d'aigua. El seu emplaçament era entre l'actual edifici del Parlament de Catalunya i l'antiga capella de la Ciutadella, al bell mig del recinte de l'Exposició. Erròniament moltes fonts diuen que era davant del Palau de la Indústria en un altre estany de perímetre rodó.
 
 
*1888.- Ubicació exacta de la Font Màgica de l'exposició de 1888 sobre el plànol oficial del recinte. (Font: Institut Cartògràfic i Geològic de Catalunya) 
 
Havia estat projectada per l'arquitecte sallentí Josep Torres i Argullol (1850-1909), que va comptar amb el suport de la companyia elèctrica The Anglo American Brush Electric Light Corporation. A la nit, l'aigua expulsada cap a munt i els costats rebia l'impacte d'un conjunt de llums de colors i servia per amenitzar els concerts de la Banda Municipal de Música, sovint acompanyats tambe amb espectacles de focs artificials. Tot plegat provocava una gran admiració dels visitants de l'Exposició. La font va ser desmuntada en acabar el certàmen. 
 
 
 
 
 

dissabte, 10 de març del 2018

AVENIDA DEL CAPITÁN LÓPEZ VÁRELA (Avda. Icària entre 1949 i 1978)

Agraïments a JORDI BORONAT
 
*1950's.- Arrencada de l'avinguda del Capitán López Várela amb l'edifici de l'Economat de RENFE a la dreta i les vies de l'Estació de França a l'esquerra. (Foto: Arxiu Històric del Poblenou)
 
Durant un període de trenta anys, coincidents en la seva major part amb la dictadura franquista, l'avinguda d'Icària va adoptar el nom d'Avenida del Capitán López Várela.
El règim guanyador de la Guerra Civil va voler amb aquest canvi retre homenatge a un dels militars més implicats en el fracassat cop d'estat contra la República del dia 19 de juliol de 1936 a Barcelona.
Luís López Várela (1898-1936) era fill d'una família de militars, els sis germans havien ingressat a l'exércit. Com a home de confiança del general Orgaz va participar en l'aixecament contra la República des de la Caserna d'Artilleria dels Docks de l'Avinguda d'Icària.
Els revoltats, una columna d'artilleria comandada pel propi López Várela, van sortir de la caserna en direcció al centre de la ciutat, just seguint el curs de l'avinguda d'Icària. Els plans colpistes preveien l'ocupació de la Conselleria de Governació, la Capitania General i el Port. En arribar al sector delimitat pel parc de la Ciutadella i el nus de vies del ferrocarril de l'Estació de França, van ser interceptats per un grup de la Guàrdia d'Assalt recolzada per milicians anarco-sindicalistes de CNT-FAI  armats. Hi hagué intercanvi de trets i algunes baixes. López Varela va ser greument ferit i finalment detingut.
El fracàs de l'aixecament militar a Barcelona, va determinar el destí de López Várela, que seria jutjat, condemnat a mort i executat el 26 d'agost de 1936 als fossars del castell de Montjuïc. Curiosament el president Lluis Companys tindria la mateixa fi en aquell mateix lloc només quatre anys després.
Tot i la victòria franquista a la Guerra Civil no seria fins 10 anys després del seu acabament, que un grup d'addictes al règim va proposar a l'ajuntament rebatejar l'Avinguda Icària amb el nom del militar colpista que va protagonitzar allà mateix els fets de juliol de 1936.

*1949.- Retall de La Vanguardia on figuren els noms dels que van proposar a l'ajuntament dedicar l'avinguda d'Icària a López Várela.
 
*1960's.- Arribant a l'actual carrer de Marina, la via oferia aquest aspecte. Al fons es pot veure la xemeneia de Can Folch. (Foto: Arxiu Històric del Poblenou).  
 
Incorporada al nomenclàtor urbà amb el nom del militar, l'antiga avinguda d'Icària no va canviar gaire durant aquelles tres dècades. Malgrat la seva considerable amplària seguia sent una via presidida per un paisatge bàsicament industrial i ferroviari. Fàbriques com les de l'Aigua Oxigenada Foret, Titan, Laboratoris Ferrer, Motor Ibérica -després Nissan- s'escampaven pels marges de l'avinguda.
El primer tram per sota de les vies del tren portava fins a un pas a nivell, que permetia conectar aquesta avinguda amb el segon tram que portava fins a la porta del cementiri del Sudoest. L'única obra de superfície destacable durant aquells de trenta anys va ser la construcció d'un pas elevat amb un pont metàl·lic prefabricat d'un cridaner color blau, que salvava les vies i va millorar el trànsit de mercaderies entre el port i la zona de Poblenou. Una impresentable i escarransida zona verda i de jocs infantils sota mateix del pont va ser una demostració més de la manca de sensibilitat envers el ciutadà d'aquell règim dictatorial i opressor.
L'altra gran obra pública va ser la construcció el túnel del metro de la línia 4, que al novembre de 1973 ens va deixar per la història una explosió al subsòl que va endarrerir encara més les obres.
 
 
*1974.- Retall d'un reportatge publicat a La Vanguardia de 21 d'agost d'aquell any sobre l'estat de les obres del metro a l'avinguda del Capitán Lopez Varela a resultes d'una explosió.
 
El final de la història és força conegut. El 1978 l'ajuntament democràtic va recuperar el nom d'Icària i a la dècada següent l'arribada de les olimpíades seria el detonant per modificar de dalt a baix aquell entorn donant pas a la construcció de la Vila Olímpica. El primer tram va ser rebatejat amb el nom de carrer del Doctor Aiguader fins a un nou flamant carrer de Marina, que havia estat obert fins al mar. El segon tram, de Marina a la porta del cementiri, conserva el nom d'Avinguda d'Icària, que mai hauria d'haver perdut.
 
*1970's.-  El segon tram de l'avinguda del Capitán López Várela portava fins al cementiri. (Foto: Arxiu Històric del Poblenou)

divendres, 23 de febrer del 2018

GALERIA DE MÀQUINES. Pavelló de l'Exposició de 1888. Carrer Wellington (1888-1950)

Agraïments a ELOY FC
 
Un de les construccions secundàries de l'Exposició Universal de 1888, celebrada al voltant de la Ciutadella, va ser l'edifici de tres naus que hi havia en l'extrem mar del carrer Wellington. Projectat el 1887 por l'arquitecte Adrià Casademont (1851-1923) era conegut com la Galeria de Màquines i va servir per acollir els materials i la maquinària vinculada als ferrocarrils  
 
1887.- La Galeria de Màquines en construcció. 
  
1888.- L'edifici ja aixecat en una imatge captada durant els dies de l'Exposició Universal. (Foto: Pau Audouard Deglaire / AMB)
 
 
*1888.- Vista aèria del recinte de l'Exposició e 1888. Al fons es pot veure l'edifici original de la Sala de Màquines.
 
*1888.- Fragment del plànol de l'Exposició de 1888 on es veu el sector on hi havia l'edifici de la Galeria de Màquines a l'extrem del carrer Wellington. 
 
Aquest edifici era situat al primer tram del carrer Sicília, contigu al recinte del Parc de la Ciutadella i el zoològic, i conegut després com carrer Wellington.
Ala anys 1920's es va procedir a la reurbanització de la zona amb el perllongament del carrer Wellington fins els passeig de Circumval·lació prop del nucli de vies fèrries que sortien i arribaven a l'estació de França. Això va provocar que l'edifici de la Galeria de Màquines quedés partit en dues parts: La primera, més petita, quedà integrada dins el recinte del parc i conservava la façana original amb un petit tram de les tres naus. La segona, de més amplitud, va quedar entre el carrer Wellington i el descampat que hi havia on després es va urbanitzar l'actual carrer Marina, abans conegut com Passeig de Carles I, a l'antic límit entre Barcelona i Sant Martí de Provençals.
L'esmentada reurbanització va requerir de dotar d'una nova façana a la part de l'edifici original de la Galeria de Màquines que havia quedat segregada de la façana original.
A partir del 1931 l'edifici va acollir el primer mercat del peix per a majoristes. Conservava les tres naus originals, si bé es va reformar totalment la façana. En una altra de les naus s'instal·là el Mercat de la Volateria
Pel que fa a la part integrada dins el recinte del parc de la Ciutadella seria ocupada per les cavallerisses de la secció muntada de la Guàrdia Urbana, un ús que encara conserva a l'actualitat (2018).
A l'altra banda del carrer Wellington el vell mercat del peix, hereu de l'antic edifici de la Galeria de Màquines, va ser enderrocat i reedificat a l'inici de la dècada dels 1950's per construir-hi el nou Mercat del Peix, inaugurat el 1953.
 
*1888.-Interior de la Galeria de Màquines. (Foto: Pau Audouard / AMB)
 
*1925.- Vista aèria del sector oriental del Parc de la Ciutadella on es poden veure les tres naus de l'antiga Galeria de Màquines dividides per l'ampliació del carrer Wellington. (Foto: Josep Gaspar Serra)

*1932.- La Galeria de Màquines convertida ja en Mercat Central del Peix i de la Volateria. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
 
*1933.- Una de les naus de l'antiga Galeria de Màquines convertida ja en mercat del peix amb nova façana al carrer Wellington. (Foto: Josep Maria Sagarra i Plana)
 

dimecres, 15 de novembre del 2017

GRAN OCELLERA. Parc de la Ciutadella. (1870's-1930's)


*1880's.- Vista general de la gran gàbia. A l'esquerra de la imatge es pot veure al fons la gran cascada monumental. (Foto: AFB)

Instal·lació situada dins el recinte del parc de la Ciutadella i emplaçada entre l'edifici del Parlament i la Cascada Monumental és, contràriament al que molts pensen, un projecte anterior a l'Exposició Universal de 1888. S'havia previst ja al 1873 dintre del conjunt d'actuacions aprovades per l'ajuntament per convertir en parc els terrenys de l'antiga ciutadella. El seu elevat cost va generar encesos debats en el ple del consistori municipal. Alguns regidors consideraven un luxe innecessari la seva construcció i opinaven que la seva presència al parc no contribuiria precisament a embellir-lo, sino que seria com un nyap enmig de la verdor de la vegetació que s'hi havia plantat.

Retall de l'edició de La Vanguardia del 24 d'octubre de 1887 on es fa esment a la gran pajarera de la Ciutadella davant de la qual els nens jugaven a ser toreros. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

*1897.- Imatge del Palau del Parlament amb l'ocellera al fons (Foto: Col·lecció privada Jorge Álvarez)

La gàbia era de grans dimensions i s'estructurava en diversos nivells i seccions. Permetia la contemplació d'un gran nombre d'aus, algunes de considerables dimensions. Al llarg de la seva vida va ser objecte de diverses reparacions. La seva presència al parc va generar al seu voltant un espai habitual de venda i exhibició d'aus i ocells.

*1933.- Emplaçament de la ocellera dins el recinte del Parc de la Ciutadella. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

Entrada la dècada dels 1930's es perd definitivament la pista d'aquesta ocellera, que molt probablement no va poder sobreviure als estralls de la Guerra Civil.

dijous, 24 d’agost del 2017

L'AQUARI DE LA CASCADA DEL PARC DE LA CIUTADELLA (1888-1930's)

Agraïments a ELOY FC


La primera exposició permanent de peixos vius que hi hagué a Barcelona va ser en una dependència que ocupava la part del darrera de la Cascada Monumental del Parc de la Ciutadella. Allà a dalt, sota la daurada Quadriga de l'Aurora que presideix el conjunt, encara avui s'hi pot veure la porta coronada per una inscripció amb el mot Aquarium.
 
L'aquari de la cascada en un fullet publicitari de l'època
 
Aquesta petita instal·lació va inaugurar-se coincidint amb la celebració de l'Exposició Universal de 1888. A l'interior de l'espai que ocupava l'aquari hi havia un esgrafiat amb la figura del déu Neptú i al nivell inferior grups d'estalactites que simulaven una cova soterrània, una intervenció que duia l'empremta d'un jove Antoni Gaudí. L'arquitecte reusenc va col·laborar almenys en el disseny dels medallons amb llangardaixos que custodien la porta d'entrada.
A la Guia de les Instal·lacions i Serveis de la Junta de Ciències Naturals publicada el 1917 s'informava que a la primavera d'aquell any l'aquari de la cascada seria reformat i ampliat i incorporaria espècies de tot el litoral marí i els rius catalans. 

 

 
*1917. Portada de la Guia de les Instal·lacions i Serveis de la Junta de Ciències Naturals i plànol del recinte del Parc de la Ciutadella amb totes les instal·lacions pertanyents a la Junta.
 
Tot plegat conformava una superfície de 120 metres quadrats que, seguint l'esmentada guia, quedava dividida en dues seccions: La fluvial per a peixos d'aigua dolça i la marina per als exemplars d'aigua salada. A la primera s'hi podia veure des del diminut cyprinodon (petit peix del Prat) fins a anguiles, carpes. barbs, tenques i mandrilles entre altres espècies, així com crustacis i insectes palustres amb petxines i caragols propis dels corrents d'aigua dolça.
Altrament, la secció marina era la novetat principal que incorporava aquesta reforma de l'aquari, tot acollint una modesta selecció de peixos del litoral català, tot i que majoritàriament s'hi exhibien  exemplars de format petit. Les dificultats per una acurada renovació de l'aigua salada feien aleshores difícil d'incorporar-hi peixos de dimensions més grans.
 
Dependència que ocupava l'aquari a la part posterior de la cascada. 
 
Entre les espècies marines exhibides hi havien celenteris (actínies i anèmones), equinoderms (estrelles i eriçons de mar), crancs, gambes, caragols, petxines, sípies i pops i només alguns peixos. Tampoc hi mancaven coralls, esponges i madrèpores.
Al centre de l'espai, entre les dues sales, hi havia un dipòsit d'aigua on es col·locaven prèviament els nous peixos que arribaven, amb l'objectiu d'aclimatar-los al nou hàbitat de l'aquari abans de passar-los a les peixeres.
L'aquari va sobreviure fins entrats els anys 1930's. En els últims anys aquesta instal·lació formà part del Museu de Zoologia del Castell dels Tres Dragons, abans de quedar definitivament abandonada i clausurada quan les espècies d'aigües marines van passar totes a ser exhibides al recinte del parc zoològic.



dimecres, 12 de juliol del 2017

EDIFICI DE JUTJATS. Passeig de Lluís Companys / Passeig de Pujades / Carrer Comerç. (1964-2017)

 
 
*2000's.- L'edifici dels jutjats en els seus últims anys de servei.
 
A l'any 1942 va començar l'enderroc de l'antic Palau de Belles Arts, un edifici que datava de l'Exposició Universal de 1888 i que s'aixecava sobre el triangle format pel Passeig de Pujades, el carrer del Comerç i l'aleshores conegut com a Saló Víctor Pradera (avui Passeig de Lluís Companys). Malgrat la monumentalitat i bellesa de l'edifici, l'oficialitat franquista no va tenir cap mirament en enderrocar-lo. Es va al·legar que l'estructura de ferro de l'edifici havia quedat molt malmesa durant la Guerra Civil, però també era veritat que en aquells anys de penúries el ferro era un metall molt preuat i l'estructura de l'antic palau va ser aprofitada per aplicar-la a d'altres construccions i projectes.   
  
*1890's.- Postal acolorida amb el Palau de Belles Arts
 
*1945.- Solar sobre el que s'aixecaria l'edifici dels jutjats un cop enderrocat el Palau de les Belles Arts
 
El solar resultant va quedar nu i sense ocupar durant una bona pila d'anys fins que a començament dels anys 1960's el Ministeri de Justícia espanyol i l'ajuntament de la ciutat varen decidir aixecar-hi un nou edifici amb la intenció que acollís nous jutjats.
L'edifici, d'un estil que deixava palesa l'empremta de l'arquitectura oficial franquista de l'època, havia quedat enllestit el 1964, si bé no va començar a ser ocupat fins a finals de 1965 amb la instal·lació dels jutjats de primera instància i municipals a la plantes superiors i les oficines del Registre Civil a la planta baixa o principal.
La inauguració oficial però, encara va tenir que esperar a la visita del general Franco a Barcelona al juny de 1966.
 
*1966.- Crònica dels actes de la inauguració de l'edifici amb la presència de Franco. (Font: Hemeroteca de La Vanguardia)
 
 
*1966.- El Caudillo destapant la placa que commemora la inauguració de l'edifici del jutjats el dia 23 de juny. (Foto: Pérez de Rozas / La Vanguardia) 
 
*1966.- L'edifici dels jutjats el dia de la seva inauguració. (Foto: Pérez de Rozas / La Vanguardia) 
 
Els jutjats van quedar en desús a partir de l'estiu de 2009 i l'abandonament de l'edifici va provocar la seva degradació progressiva. Finalment al 2016 es va aprovar definitivament un projecte per substituir-lo per una nova edificació i cap a finals de juny de 2017, mitjançant maquinària pesada, va començar l'enderroc d'aquests jutjats.
 
*2017.- Les màquines comencen a executar les tasques d'enderrocament.