CISTELLERIA SISCART. Creu Coberta 123. (1896-2020)

MIQUEL BARCELONAUTA

Un dels molts establiments històrics que van desaparèixer del carrer Creu Coberta al barri d'Hostafrancs va ser la centenària Cistelleria Siscart, situada al número 123, passat el mercat en direcció cap a Sants, entre els carrers del Moianès i del 26 de gener de 1641.

La botiga va ser oberta a finals del segle XIX i a l'Anuari Riera de 1896 ja hi figurava situada a la finca del costat. Especialitzada en articles de vímet i tota mena de complements, els cistells van constituïr l'objecte fonamental d'aquest negoci, que amb els anys s'anà ampliant a catifes, cortines, persianes esteres, escombres, garrafes i cordes.

Un dels primers papers per embolicar els objectes de cistelleria que es venien a Can Siscart.

Joana Siscart besneta, dels fundadors, una familia d'origen lleidatà que es va establir al barri, va ser l'última encarregada de la botiga. La competència dels basars xinesos, el poc suport al comerç de barri, però sobretot la jubilació de la propietària, sense que cap dels seus fills optessin per encarregar-se de la continuïtat del negoci, el van portar al seu tancamant al setembre de 2020, uns temps tristament dominats per la pandèmia del COVID-19. La Joana va poder llegir el pregó de les festes d'Hostafrancs el dia 27 de setembre de 2020 pocs dies abans del tancament definitiu de la botiga.  

*2020.- Últims dies de la Cistelleria Siscart en aquesta imatge nocturna, on ja apareix amb el rètol que anunciava el tancament del negoci per jubilació de la propietària. (Foto: Lluís Sergi Sarri Camargo).

LE CONSULAT. Discoteca Restaurant. Torre Catalunya. Avda. Roma 2-4 (1977-1988)

 MIQUEL BARCELONAUTA

Entre l'oferta de serveis d'oci amb que es va dotar el complex format per la Torre Catalunya i l'Expo Hotel a la plaça dels Països Catalans hi figuraren dues discoteques: The Embassy i Le Consulat. Aquest últim local, era una discoteca convencional associada a l'hotel, si bé tenia vida pròpia i organitzava les seves activitats en sessions de tarda i nit per a clients de fora de l'hotel.

La discoteca era situada als baixos i soterrani del gratacels i va arribar a tenir una bona acollida entre la joventut de l'època. Organitzava sovint actuacions en directe amb la presència de famosos del món de l'espectacle del moment. La pista d'aquest local es perd cap als últims anys de la dècada dels 1980's, quan l'edifici va ser reformat en profunditat. Posteriorment s'hi va instal·lar un peep-show, un local de la cadena Blue Star que oferia espectacles eròtics i pornogràfics en viu. 

THE EMBASSY. Discoteca. Torre Catalunya. Avda de Roma 2-4 (1978-1980's)

 MIQUEL BARCELONAUTA

Als inicis de la dècada dels 1970's el panorama que presentava la cruïlla entre l'avinguda de Roma, l'inici del carrer de la Infanta Carlota (avui Josep Tarradellas) i l'eix format pels carrers Numància i Tarragona, era encara força desolador. En aquell indret s'agrupaven una caserna de cavalleria en vies d'extinció al carrer Tarragona, on subsistien un seguit de magatzems i quadres de bestiar que nodrien al veí Escorxador, una històrica fàbrica (La España Industrial) que demanava a crits un relleu i un mar de vies ferroviàries en procés lent de soterrament i cobertura, que amb el temps donaria pas a la plaça dels Països Catalans i a la nova l'estació de Sants.  

En pocs anys tot aquell espai aniria canviant radicalment. Una de les icones que s'associen a aquell canvi d'imatge de la zona fou la construcció de la Torre Catalunya, un edifici de 24 alçades amb un cos més baix de 8 que acollia l'Expo Hotel i marcava els inicis del carrer Mallorca després interromput per la caserna i avui pel complex d'edificis que s'anomenà Roma-2000.     

La torre i l'Hotel que acollia era un dels preferits pels forasters congressistes i esporàdics visitants de les múltiples events que es celebraven a l'espai firal de Montjuïc

Una instal·lació d'aquestes característiques no podia deixar de disposar d'una discoteca on els allotjats poguessin gaudir i esplaiar-se en els moments d'oci de la visita a la ciutat. Als baixos i soterrani del gratacels va ser instal·lada una discoteca The Embassy que va obrir portes abans de l'estiu de 1978. De fet, el nom d'Embassy ja havia estat lligat a la nit barcelonina de la postguerra mitjançant la sala de ball d'aquest nom que hi hagué al final del carrer Casanova

Durant els seus primers anys, la nova discoteca ve ser força visitada per artistes del món de l'espectacle i acollia sovint lliuraments de premis, homenatges i presentacions, generalment amenitzades per la figura de Jean Michel, un dels animadors i presentadors més habituals de les nits barcelonines. 

L'oferta de serveis de la torre i l'hotel es complementava amb la cafeteria La Mandarina a la planta baixa, el Caesar's a un restaurant panoràmic situat a l'última planta des d'on es podia gaudir d'unes extraordinàries vistes sobre la ciutat i la discoteca-restaurant del soterrani Le Consulat.

LA MONTERA. Cafè-Restaurant amb Cinematògraf. Plaça Espanya (1900-1920's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS, ENRIC COMAS i PARER i DARIUSZ OSIAK

*1900.- Vista del Cafè La Montera i de l'entorn de la cruïlla Tarragona/Gran Via poc després de la inauguració de la plaça de toros Les Arenes. (Foto: Hauser i Menet / Col·lecció Privada Dariusz Osiak). 

*1903.- Una altra vista de la Plaça de Toros Les Arenes amb el local de La Montera a l'esquerra de la imatge. Si es compara aquesta imatge amb l'anterior comprovarem que ja s'havia anivellat el trajecte del carrer Tarragona. (Font: Postal acolorida de  Samsot y Missé Hermanos. Col·lecció privada de Dariusz Osiak).

Local situat a la Plaça Espanya davant mateix de la Plaça de Toros de les Arenes a l'indret conegut com la Vinyeta just on arrencava el carrer Tarragona, el Cafè La Montera va començar a atraure els amants i aficionats als toros, amb un nom del local que evocava inequívocament l'ambient taurí, que ben aviat es començaria a respirar en aquella zona arrel de la inauguració de la nova plaça el dia de Sant Pere de 1900. Ja durant les obres d'edificació de Les Arenes, Joan Montané, un petit fabricant de caixes de cartró i fusta establert a Sants, va tenir la bona pensada de comprar el magatzem de vins Cal Duran i dividir-lo en dues parts amb la idea d'instal·lar-hi dos establiments separats [1]. Així s'explica l'origen de La Pansa i del Cafè de La Montera, que van ser inaugurades el dia 29 de juny de 1900 coincidint amb l'obertura oficial de la Plaça de Les Arenes. Montané va imposar als arrendataris dels locals una doble condició: A La Pansa només s'hi servirien cafès i begudes mentre que a La Montera únicament menjars [2]. A aquesta parella de locals s'hi afegiria uns mesos després l'anomenat Al Canto ja a la cantonada amb Creu Coberta, al costat del primer cinema Bohème.

  

A La Montera no solament s'hi servien menjars sinó que ja des del inici de la seva activitat s'hi van programar diverses varietats, especialment concerts dirigits pel mestre Duran amb actuacions del pianista Regàs, del violinista Peyrats i del cor humorístic La Trompeta. 

*1900.- Primers anuncis de La Montera publicats a La Publicidad al mes de juliol d'aquell any (Font: ARCA / La Publicidad)

*1901.- Un anunci de la fàbrica de Joan Montané primer propietari dels locals del Cafè La Montera i de La Pansa. (Font: Anuari Riera 1901). 

*1902.- Notícia de la participació dels establiments de la Plaça Espanya en l'envelat del centre de la plaça. Cal destacar que l'espai no s'identificava encara com a Plaça d'Espanya sinó com Esplanada de la Creu Coberta. (Font: ARCA/ Diari La Publicitat. Edició del 22 de setembre)

Des de ben aviat, La Montera va generar una activitat social molt rica gràcies a la gran sala de què disposava al seu interior, la qual acabaria oferint projeccions cinematogràfiques i funcionant amb regularitat com a cinematògraf.  

El 1904 La Montera va comptar amb una efímera pista de patinantge pròpia. D'aquest skating se'n parlava a la publicacio esportiva Los Deportes.

*1905.- L'afició a patinar començava a créixer a la Barcelona d'aquells anys i La Montera, segons consta en aquesta publicació va comptar amb el seu propi skating, que no obstant, va durar poc, (Font. ARCA. Revista Los Deportes 7.1.1905)  

També era habitualment la seu dels actes organitzats per la Unió Federal Nacionalista Republicana d'Hostafrancs. 

*1905.- Anunci publicat al diari La Publicidad durant els mesos de maig i juny d'aquell any on s'oferia en arrendament la sala d'actes de La Montera. L'anunci a diferència de l'anterior, ja identifica la Plaça Espanya amb el seu nom. (Font: ARCA).

*1910.- La Montera va acollir sovint actes de les comissions santsenques i hostafranquines per l'alliberament dels presos de les revoltes de la Setmana Tràgica. (Font: ARCA/ Diari La Publicitat. Edició del 9 de juny). 

*1910.- Relació de quantitats ingressades en les captes Pro-presos. Entre elles la del míting celebrat al cinematògraf de La Montera (Font: ARCA/ Diari La Publicitat. Edició del 8 de juliol). 

*1910.- Convocatòria als socis de la Unió Federal Nacionalista i Republicana d'Hostafrancs per assistir a la inauguració del monument al Doctor Robert de la Plaça de la Universitat. (Font: El Diluvio. Edició del 13 de novembre /ARCA).

                         

*1910's.- Una imatge de la plaça Espanya amb una notable animació al voltat de la plaça de toros. Al fons a l'esquerra de la imatge s'hi pot veure el Cafè de La Montera

Com anècdotes esdevingudes al cinematògraf de La Montera, la premsa de l'època va destacar la caiguda d'una nena des del pis superior a la platea de la sala (1910), així com de l'agressió a la noia de la taquilla del cinema (1914). 

*1910.- El Diluvio. 31 d'octubre.  (Font: ARCA)

*1914.- La Publicidad. 6 d'abril. (Font: ARCA)

*1913.- Anunci a La Vanguardia de la venda del cinema La Montera. (Font: ARCA)

Durant la dècada del 1920's, el Cafè La Montera acabaria essent absorbit per La Pansa que es va expandir fins a la cantonada amb el carrer Tarragona ocupant per tant el seu local. 

-----------  

[1].- Lladó Figueras, Josep Maria i Cuello, Ramón. Memorias anecdóticas del Bar La Pansa I. Sans! octubre de 1956.

[2].- Villar, Paco. Barcelona, Ciutat de Cafès. Viena Edicions. 2013. 

FABRICA LA ESPAÑA INDUSTRIAL (1851-1970's)

 

Curiosament, els orígens de l'empresa La España Industrial Sociedad Anónima Fabril y Mercantil els trobem a Madrid, on va ser fundada per igualadí Josep Antoni Muntadas i Campeny (1816-1880) i els seus germans el 28 de gener de 1847. Aquesta societat va ser la tercera en tot l'Estat Espanyol dotada de màquines de vapor (el Vapor Vell de Sants, propietat de Joan Güell i Ferrer, havia estat fundada un any abans).

Va ser a l'any 1851 quan l'Espanya Industrial es va traslladar a Barcelona a causa dels problemes econòmics dels accionistes madrilenys. Muntadas ja havia adquirit el 1847 uns extensos terrenys al costat de la riera de Magòria entre Sants i Hostafrancs en un indret conegut com l'Olivera Rodona. L'arrencada de l'Espanya Industrial a Barcelona va generar una gran competència i rivalitat amb el Vapor Vell de Güell i Ferrer. És per això que els santsencs aviat identificaren la nova fàbrica com el Vapor Nou. 

L'Espanya Industrial es va nodrir de màquinària adquirida al Regne Unit i Alsàcia, regions aleshores capdavanteres en el desenvolupament de la indústria tèxtil. La posada en marxa de la nova fàbrica va ser ràpida i en pocs anys funcionava ja a ple rendiment. A les vigílies de la exposicó universal de 1888 disposava d'una plantilla de més de 2.500 treballadors, la qual cosa havia comportar un important creixement demogràfic de la vila de Santa Maria de Sants abans de la seva annexió a Barcelona. Dels 2.500 habitants que tenia abans de l'obertura de la fàbrica al 1840 va passar als prop de 30.000 al 1887 consolidant un barri majoritàriament obrer.  La producció industrial de la fàbrica abastava bàsicament teixits, filats i estampat en cotó però també incloia panes i paper de relligar. S'hi executava tot el procés tèxtil, des de l'extracció del fil fins als brodats i acabats finals.

Però l'Espanya Industrial va suposar al mateix temps un concepte d'empresa diferent a l'habitual pel que fa a l'acció social sobre els seus proletaris. La fàbrica disposava de menjador social, guarderia per als fills dels treballadors i una zona esportiva on la Sociedad Deportiva La España Industrial, fundada el 1934, competia en diverses modalitats esportives. 

*1929.- Sortida dels treballadors de la fàbrica (Foto: Autor desconegut)

*1936.- Una imatge de la fàbrica durant la col·lectivització de la Guerra Civil. (Foto: Autor desconegut)

Després de l'ocupació de la fàbrica pels sindicats anarquistes durant la Guerra Civil, l'empresa tornaria a la família Muntadas amb la victòria de Franco fins el seu tancament al 1969. El 1971 la fàbrica es trasllada a Mollet del Vallès fins a la seva desaparició definitiva el 1981.

Els terrenys que ocupava la fàbrica van passar a propietat municipal i avui són ocupats pel Parc de l'Espanya Industrial,  inaugurat el 1985 durant el mandat municipal de l'alcalde socialista Pasqual Maragall. De la fàbrica original només se'n conserven l'arc d'entrada, la Casa del Mig i el Casinet d'Hostafrancs al carrer Rector Triadó on també s'hi van construir dos blocs d'habitatges d'onze plantes. 

*1980.- Accions reivindicatives en el mur de L'Espanya Industrial demanant la conversió en parc dels terrenys de l'antiga fàbrica. (Foto: Arxiu El Periódico de Catalunya.)  

AVICOLA ARENAS. CASA DELS POLLETS. Creu Coberta 26. (1847-2013)

*1960's.- La botiga de l'Avicola Arenas on els nens de Sants i Hostafrancs s'aturaven a mirar els pollets que hi havia als aparadors. (Foto: Autor desconegut)

El 21 de gener de 2013 va començar a executar-se l'enderroc d'una de les cases més antigues de les que havien arribat al segle XXI a l'eix comercial Creu Coberta-Sants. Ens referim a la situada al número 26 de Creu Coberta, entre la sastreria Ros i un popular frankfurt, gairebé a tocar del desaparegut cinema Arenas.

Els origens de l'edifici es remunten cap mitjans del segle XIX, quan el traginer Joan Corradas i Bosch va aixecar un hostal aproximadament al lloc on hi havia l'esmentat cinema Arenas. La casa que després es va dir dels pollets era un edifici annex a l'hostal. Corradas era natural del poble lleidatà d'Hostafrancs de Sió i va posar aquest mateix nom al seu hostal. Aquest fet va donar el nom al barri que hi ha entre la plaça Espanya i Sants [1]. 

Durant el segle passat va acollir un establiment singular anomenat Avicola Arenas on es venien pollets, que es podien veure als modestos aparadors de la botiga i que van ser la causa que l'imaginari popular atorgués aquell nom a la casa. Era habitual que els vailets del barri s'acostessin als vidres de l'aparador per veure com els aquelles petites aus recent nascudes es movien. També s'hi podien comprar aneguets. La dinàmica del comerç, tan actiu en aquell tram de carrer, va comportar la desaparició de la botiga dels pollets a començament dels anys 1980's i a partir d'aleshores diversos comerços es van anar succeint en l'ocupació dels baixos de l'edifici. L'últim d'ells va ser un bar de la tipologia falafel, d'aquells que serveixen carn premsada i encastada en un dispositiu giratori vertical al votant del foc i que es talla en làmines de dalt a baix.

L'edifici desaparegut presentava dos cossos iguals de només un pis d'alçada i amb sengles obertura a l'exterior en forma de balcó entre els quals apareixia pintat sobre la façana un modest rellotge de sol.

El PERI d'Hostafrancs que preveia la continuïtat del carrer de la Diputació més enllà del de Tarragona descrivint una corba pel darrera de l'Hotel Plaza va ser el culpable d'aquesta desaparició. Van haver de passar 6 anys més perque l'obertura d'aquesta via es fes realitat. La botiga del Rei de les Gorres, que ja havia tancat uns anys abans, també forma part del record d'aquell sector del tram del carrer Creu Coberta més pròxim a la Plaça d'Espanya.

 

 

*2013.- Les bastides instal·lades a la façana anunciaven un imminent enderroc. A sota un detall del rellotge de sol pintat sobre la façana. (Fotos: Hemeroteca La Vanguardia)

[1].- Bonet L., Noves, J., Pelegrí, Romeu J. i Salvador F.-  Gent i fets del barri d'Hostafrancs. Edicions Edigesa. Barcelona. 1992. 

PLAÇA D'ESPANYA. Primera urbanització. (1890's-1927)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ELOY FC, RAMON VILALTA, MAITE MAR i JAUME MAS

*1899.- Últims treballs de construcció de la plaça de toros de les Arenes des del descampat de la futura plaça Espanya encara  per urbanitzar. (Foto: J. Valdés)

El projecte d'Ildefons Cerdà d'urbanització del Pla de Barcelona ja preveia l'existència d'una plaça a la intersecció entre la Gran Via i l'eix Paral·lel/Creu Coberta, als límits entre Barcelona i Hostafrancs.

La construcció de la Plaça de toros de Les Arenes, inaugurada a l'any 1900, va donar un nou protagonisme a la zona i la plaça es va anar definit en dos espais centrals: un de circular centrat entre l'eix del carrer Tarragona i l'inici del carrer Creu Coberta i un altre d'allargat que donava continuïtat a la plaça seguint l'eix de la Gran Via en direcció Llobregat. 

A la banda muntanya s'hi havien establert diverses fondes i cases de menjar al costat del primer cinema Boheme, mentre que al costat mar s'hi anava format una gran esplanada, si bé hi hagueren durant un temps edificis que seguien la façana mar de la Gran Via i que serien enderrocats entre 1915 i 1918.
A la cantonada de Gran Via amb el Paral·lel hi hagué a principis del segle XX el teatre Palacio de las Arenas, que després de l'incendi de 1908 va ser substituït pel Cinematógrafo Teatro España

Aquesta ordenació inicial de la plaça va subsistir pràcticament, amb algunes petites variacions, fins a l'esclat de les obres de l'Exposició Internacional de 1929 que canviarien radicalment el disseny de la plaça i el seu entorn, tot atorgant-li definitivament una centralitat fins aleshores no consolidada. 

*1908.- Recepció oficial per la inauguració de la urbanització de la plaça d'Espanya. A l'acte hi va assistir l'alcalde accidental Francesc Puig Alfonso. (Foto: Frederic Ballell i Maymí)

*1908.- Retall del diari La Vanguardia sobre la inauguració de la urbanització de la plaça Espanya.

*1908.- Acudit publicat a L'Esquella de la Torratxa sobre la inauguració de la plaça d'Espanya. (Edició del 16 d'octubre)
 

 

*1908.- La plaça Espanya poc després d'inaugurar-se la seva primera urbanització. El cercle central era aleshores utilitzat per plantar-hi l'envelat de les festes del barri d'Hostafrancs. Es pot apreciar que encara no s'hi havien plantat els arbres. Als fons el Palacio de les Arenas que va ser destruït per un  incendi aquell mateix any.

 

 

  

*1910's.- Plànol de la Plaça Espanya on es poden apreciar les dues zones centrals. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

*1911.- El cercle central de la plaça amb alguns edificis a la banda mar de la Gran Via encara dempeus. Al fons a la dreta s'endevinen les siluetes de les torres de la Fàbrica Casaramona, actual seu del Caixafòrum.

 

 

*1913.- Una altra imatge del centre de la plaça amb l'arbrat ja consolidat. A la cantonada amb el Paral·lel, el Cinematógrafo-Teatro España havia substituït al Palacio de las Arenas.

 

*1918.- Els últims anys de la dècada van coincidir amb els de millor esplendor vegetal dels jardins situats en la zona central del costat Llobregat 

 

 

 

 

 

*1915/18.- Diverses imatges dels enderrocs dels edificis situats a la banda mar de la plaça on s'ajuntaven la Gran Via i el Paral·lel. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona)

 

La construcció de les estacions soterrades del Metro Transversal i de l'estació final de la línia dels Ferrocarrils Catalans cap al Llobregat va portar també mesos d'obres al centre i l'entorn de la plaça amb la construcció dels accesos i un templet. Les obres varen fer perdre vegetació i jardins a la plaça i les dues estacions van ser inaugurades al 1926. El 27 de maig la dels Catalans i el 10 de juny la del Metro Transversal.  

 

*1923.- Imatge aèria amb les obres a l'estació del metro transversal al centre de la plaça. 

 

*1925.- Imatge aèria de la plaça amb la nova ordenació del sector mar ja dibuixada en corba d'acord amb el projecte d'accés a l'Exposició Internacional que es celebraria a l'any 1929

  

*1926.- Últims anys de la primera urbanització de la plaça ja amb les balaustrades de les boques d'accés al metro transversal visibles al cercle central. En primer terme a la dreta es veu el templet d'accés a l'estació dels Ferrocarrils Catalans. L'enjardinament d'aquesta zona havia perdut molta vegetació respecte de la dècada anterior, tot i que hi mantenia l'avet. Les obres derivades de l'Exposició Internacional eren a punt de començar a la plaça.

*1926.- Les obres de l'Exposició en marxa amb el Palau Nacional a mig construir igual que els pavellons d'entrada. Mancava encara enlairar les dues torres venecianes i encara es poden veure les quatre columnes originals on ara hi ha la Font Màgica. A la plaça encara  no havien començat les obres de la font central de Jujol ni la nova ordenació de les voreres.

Amb l'arribada de l'any 1927 la plaça Espanya va donar per acabada aquella primera etapa de la seva urbanització. En pocs dies, la plaça fou envaïda d'un exèrcit d'obrers i màquines amb l'objectiu de donar-li la fesomia que la convertiria en la gran porta d'accés a l'Exposició de 1929. S'hi van aixecar els hotels de maó vist (entre ells l'edifici del rellotge i el número 2 que durant molts anys acolliria les oficines d'expedició del passaport) i la font monumental de Josep Maria Jujol (1879-1949), que aviat emergiria al centre de la plaça, mentre es completaven les obres dels dos pavellons d'accés a l'exposició amb les torres venecianes al centre.

 

*1928.- Activitat frenètica a les obres de la plaça Espanya per deixa-la a punt per la inauguració de l'Exposició de 1929.