divendres, 20 de novembre del 2015

PABELLÓN DEL RETIRO. Rambla de Catalunya. (1886)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER


Teatre de vida efímera edificiat amb les restes de la ferralla del Teatro del Buen Retiro just després d'enderrocar-se aquest per obrir la Ronda Universitat al sector muntanya de la plaça Catalunya. Segons alguna premsa de l'època [1], ni tan sols era digne per ostentar la categoria de teatre, ateses les seves limitades condicions per acollir espectacles lírics. 
S'ubicava a la Rambla de Catalunya, darrera de la Casa Narcís Sala, just al mateix lloc on uns anys abans havia estat emplaçat el Teatro Masini que va desaparèixer després d'un incendi.  

*1886.- La publicació satírica L'Esquella de la Torratxa anunciava així la inauguració del Pabellón del Retiro. (Font: ARCA. Edició del dia 13 de juny 

Tot i que el 13 de juny de 1886 ja va obrir portes per acollir sessions de ball, no va ser fins al 3 de juliol d'aquell mateix any, quan va encetar les seves representacions teatrals. A finals del mes d'octubre, només quatre mesos després, va ser clausurat.  

*1886.- Notícia de l'acabament de l'enderroc del Pabellón del Retiro publicada a les planes de l'edició del 14 d'octubre de La Vanguardia. El retall fa referència també al Teatre Masini que hi va haver uns anys abans al mateix solar. 

_________

[1]. Diario de Barcelona. Almanac 1887

Enllaç d'interès: Els Jardins de la Casa Gibert (Enric Comas i Parer)

PAVELLÓ DEL BANCO VITALICIO DE ESPAÑA. Exposició de 1929. Montjuïc (1929-1930)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ. ENRIC COMAS i PARER i JESÚS SERDIO



*1929.- Imatge exterior del Pavelló (Foto: Gabriel Casas i Galobardes / ANC)

Aquest original pavelló era situat a l'esplanada que hi havia al costat del Palau Nacional en direcció a l'avinguda de Montanyans. Va ser aixecat segons un projecte de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (1893-1993), home vinculat a la continuació de les obres de la Sagrada Família després de la mort de Gaudí i a la pròpia entitat bancària del pavelló, per qui va projectar la seva seu central a Passeig de Gràcia/Gran Via a finals dels anys 1940''s.
El Banco Vitalicio de España havia nascut a Catalunya després de la fusió de l'asseguradora La Previsión amb el Banco Vitalicio de Cataluña. Se'l considera una de les entitats pioneres en les assegurances de vida al nostre país

*1929.- Descripció del Pavelló del Banco Vitalicio de España publicada a la revista La Ilustración Iberoamericana.


*1929.- Una altra imatge del pavelló amb les cúpules del Palau Nacional al fons. (Foto: Josep Forns / MCTC).

*1929.- Imatge nocturna del pavelló.