GALERIAS LA EQUITATIVA. Passeig de Gràcia / Consell de Cent. (1955-1960's)

Façana de l'edifici de La Equitativa a Passeig de Gràcia / Consell de Cent

L'any 1955 es va inaugurar a la cantonada del Passeig de Gràcia amb Consell de Cent la nova seu de l'entitat d'assegurances i riscos La Equitativa-Fundación Rosillo, fundada a Madrid el 1882, que fins aleshores havia tingut les seves oficines barcelonines a la Via Laietana 54.

Aquest nou edifici, projectat per l'arquitecte tarragoní Francesc Joan Barba Corsini (1916-2008) [1], contemplava una superfície comercial en les seves plantes inferiors, que integrava el concepte de galeria amb botigues diverses agrupades en un espai comú.  En total disposava de dinou espais per a botigues, distribuïdes en quatre nivells (soterrani, planta baixa, altell i primer pis). Primerament es van inaugurar les botigues que tenien accés directe a nivell de carrer. La companyia aèria italiana LAI, una oficina de turisme també italiana, la cafeteria Milán i una botiga d'electrodomèstics (Georgia) van ser les primeres en obrir i posteriorment s'hi afegiria la de Giménez y Simorra de moda i teixits.  

Al gener de 1956 s'hi incorporaren les de l'altell i la primera planta que completaven la galeria comercial. Hi destacaven l'ampliació del Milan per acollir-hi el restaurant, una agència de viatges i la perruqueria femenina Capri entre d'altres.

Més dificultats tingueren les botigues del soterrani que mai arribaren a ocupar-se en la seva totalitat

*1956.- Al gener d'aquell any ja estaven pràcticament en funcionament totes les botigues de les galeries llevat de les del soterrani (Font: Hemeroteca La Vanguardia). 

*1956.- Publicitat de la perruqueria per a senyores Capri, un dels comerços que es va instal·lar a la planta primera de les Galerias La Equitativa. El 1961 va ser ampliada ocupant un altre dels espais comercials de les galeries. (Font: La Vanguardia)

 

Posteriorment al novembre de 1962 es va incorporar la Galeria Belarte, si bé el concepte de galeria comercial es va anar diluint progressivament per la posició privilegiada que tenien els locals amb accés directe a nivell de carrer des del passeig de Gràcia o Consell de Cent en relació a les situades a les altres plantes.   

[1].- Barba Corsini va rehabilitar als anys 1950's tretze apartaments als àtics de La Pedrera de Gaudí. Aquesta intervenció va ser eliminada al 1996 quan Caixa Catalunya va comprar l'edifici. 

GALERÍAS ASTORIA. Rambla 113. (1955-1968)

Agraïments a MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ

*1958.- Imatge nocturna de l'entrada a les galeries.

 

 

El dia 15 de desembre de 1955 van ser inaugurades les Galerias Astoria al número 133 de la Rambla dels Estudis. Aquest complex comercial s'estenia fins al carrer Xuclà i ocupava l'històric solar dels antics magatzems El Siglo, que van quedat reduïts a cendres després del terrible incendi esdevingut el dia de Nadal de 1932.

Sanchez Egea havia estat el promotor d'aquell negoci que amb una arrencada plena d'optimisme i bons propòsits recuperava aquell tram de les Rambles entre el Teatre Poliorama i l'Hotel Manila.El lema per atraure públic es trobava en una simple frase: En su memoria, Galerias Astoria.

*1955.- Publicitat del dia de la inauguració de les galeries. (Font: Hemeroteca la Vanguardia)

Alguns dels comerços que s'instal·laren a Galerias Astoria:

Estudio Fotográfico Torres

Aplicaciones Eléctricas Molner

Superservis Supermercat d'Alimentació

Almerich. Complements en pell.

Calzados Navarro. Sabates per a senyores

Bluette. Moda de pell

A partir del 19 de desembre de 1959 una gran part de la superficie de les Galerias Astoria va ser ocupada per un dels primers supermecats de la ciutat. El Superservis. Aquest negoci va contribuir a donar una nova volada a les galeries.

El 1968 les Galerias Astoria van tancar i el gran local que les acollia va ser adquirit per la cadena francesa de supermercats i grans magatzems Simago Prisunic, que hi va obrir un establiment a l'any següent. 

VIA WAGNER. Galeries comercials. (1985-1993)

Inaugurades el 15 de novembre de 1985, les galeries Via Wagner van ser un intent d'estendre la moda de les galeries comercials -un pas intermig entre la botiga convencional i el gran centre comercial- a la zona del Turó, un barri benestant tot i que amb molt ambient nocturn a causa de la gran concentració de discoteques. 

Les Via Wagner eren situades a la gran illa delimitada per Diagonal-Beethoven -Bori i Fontestà i Ganduxer al voltant de la plaça Wagner a l'interior de l'illa i acollia vora d'un centenar de petites botigues majoritàriament de moda on hi eren presents les millors marques.

A partir de 1992 el negoci va començar a anar a la deriva i les botigues tancaven progressivament. L'aspecte de les galeries era cada cop més lamentable. Una carta de la propietaria d'una de les botigues denunciava a la premsa moviments especulatius per obligar als pocs botigues que quedaven a deixar els negocis davant una pressumpta oferta de compra de tot el local. Al juny d'aquell mateix any les oficines de les galeries van ser destruides per un incendi provocat per un brètols que varen deixar pintades i destrosses. Aquest fet precipitaria definitivament el seu final, que va comportar una degradació progressiva de l'espai amb els locals tancats oferint un lamentable aspecte d'abandó.

*1992.- Curiosa carta al Director, publicada a La Vanguardia del 6 de febrer, en la que la propietària d'una de les botigues de Via Wagner advertia d'estranys moviments per obligar als botiguers a plegar.

Sigui com sigui, les Galeries Via Wagner, van seguir el camí de tantes altres sorgides durant l'època de la Barcelona preolímpica, que van tancar a conseqüència de l'èxit de les grans superfícies i centres comercials que anaven acaparant tot el mercat.

Les places de Wagner i de Joan Llongueres no van recuperar el seu esplendor fins a la seva reforma integral de 2011 executada arran de la construcció d'un aparcament soterrani.

GALERÍAS UNIVERSIDAD (1954-1977)

Durant l'espai temporal de les prop de dues dècades que van de la desaparició del Tostadero-Salón Tirolés fins a l'aixecament de l'horrorós edifici de vidre de Finques Forcadell, el número 3 de la Plaça de la Universitat va acollir les Galerías Universidad, pioneres juntament amb les Maldà d'una nova forma de concebre el negoci, caracteritzat bàsicament per la concentració en un espai únic i interior d'un gran nombre de botigues diferents. Aquesta alternativa comercial, tant en boga després a partir dels 1980's fins als nostres dies, va tenir una punta de llança en aquestes galeries.

Van ser inaugurades el 21 de desembre de 1954 i disposaven de dues plantes (baixa i principal). A nivell de carrer, dos passadissos aplegaven una trentena de botigues en una superfície de quanta metres de llarg per vint d'ample. Al fons del local, una font lluminosa decorava l'espai i a través d'una escala de marbre s'accedia al nivell superior, que constava de vuit seccions previstes per exhibicions de moda i artesania. El dissenyador de tot l'establiment va ser l'interiorista Domingo Serra. A l'entrada de l'esquerra des del carrer estant, hi havia una cafeteria i una oficina de quinieles i loteria.

*1954.- La façana exterior de les Galerías Universidad en un dibuix de Domingo Serra.

Un altre element novedós fou que a l'any 1955 es va instal·lar al la planta superior una sala de projeccions (Pantalla Publicitaria FIPSA) on s'exhibien gratuitament al públic spots publicitaris i petits documentals sobre els productes vinculats a les empreses que disposaven de botiga a les galeries.

Durant les campanyes de Nadal i Reis dels primers anys la inversió lumínica era força important i la façana apareixia radiant amb motius lluminosos nadalencs.

Però malgrat aquesta entusiasta arrencada, les Galerías Universidad van anar progressivament a menys. Ja a partir de mitjans dels 1960's, l'obertura de nous grans magatzems -especialment El Corte Inglés- va minvar considerablement l'interès del ciutadà per les botigues de les galeries, que eren ofertes en traspàs i arrendament de forma continuada. 

A mitjans dels anys 1970's es varen clausurar definitivament les galeries i Finques Forcadell va adquirir l'immoble per aixecar-hi tot seguit la seva seu central, un edifici de vidre de vuit plantes i àtic que desentona profundament amb el conjunt de la plaça.     

Alguns dels comerços que es van instal·lar a Galerías Universidad:

* Calçats Dover

* La Casa de las Gabardinas

* Electrodomèstics Electro Radio Sentís

* Royal Plastic

* Medias Delta

* Creaciones Juany

* Novedades Asunción Ballarda

* Lámparas Universidad

* Fotocòpies i ciclostil Pierra 

*1967.- El negoci del duplicat de claus i la serralleria també va tenir el seu lloc a les Galerías Universidad, tal i com ho demostra aquest anunci publicat a La Vanguardia.