El Mery però, no començaria a agafar volada fins després de la Guerra, quan es convertí en el lloc de reunió dels joves del bàndol vencedor que començaven a poblar aquell barri. A començaments de l'estiu de 1944 va incorporar el restaurant a la seva oferta de serveis. No era difícil pel local adquirir notorietat tenint de veins a la sala de festes-cabaret Lamoga, la sala de cinema Rialto, i més enllà l'aristocràtica cafeteria Sandor. Pel Mery van desfilar notables personatges de la burgesia catalana afecta al règim franquista com Calviño, Juncadella i Samarach.
A començaments de la dècada dels 60's el Mery va tancar i en el seu lloc s'hi emplaçà la distingida Perfumeria Magda.
A l'octubre de 2025, hi havia instal·lat al local el restaurant Camarasa. Álex Fernández, el seu propietari, va voler canviar-li el nom i va pensar en posar-li el nom de Sotelo, en al·lusió al nom antic de la plaça. No obstant el nom no era gaire politicament correcte i acabà optant per Mery en record de l'antic bar. Obviament, a banda del nom, no s'hi assembla en res.
