DRUGSTORE LICEO (1972-1982)

El dia 16 de setembre de 1972 obria portes el tercer drugstore de la ciutat a la part baixa de la Rambla. Després de l'experiència amb el del Passeig de Gràcia i el David a Tuset, obrir-ne un altre al carrer més actiu de la ciutat va semblar una iniciativa comercial idònia per un negoci que no tancava durant les 24 hores del dia.

Aquest nou drugstore es va situar al costat mateix del Gran Teatre del Liceu fent cantonada amb el carrer de Sant Pau.

*1972.- Un esquema de les dependències del Drusgtore Liceo.

Aviat es va fer palès però, que aquell drugstore no tindria la pau dels altres. Hi sovintejaven els episodis de violència, robatoris, atracaments, agressions de proxenetes a les seves pupil·les. Els noctàmbuls s'hi acumulaven a partir de les tres de la matinada quan tancaven els espectacles i els locals fent cua a la barra per assolir l'anhelada cervesa i les bronques i incidents eren a l'ordre del dia. Mai va ser un local que ofería un mínim de seguretat al client, molt especialment a les matinades quan s'omplia de tota la fauna més outlaw del Barri xino: captaires, delinqüents habituals, prostitutes i especialment persones víctimes de la droga que a finals dels anys 1970's ja representaven un seriós problema a l'entorn de la Rambla.

Amb l'arribada de la democràcia i la recuperació de la llibertat sindical, els propis treballadors del local varen començar a reivindicar un seguit de condicions de treball que fins aleshores els hi havien estat negades, malgrat que la pròpia legalitat les reconeixia. Molts "clients" fugien del local sense pagar i això va fer que la direccio obligués als treballdors a cobrar-les consumicions en el moment mateix de ser servides. La mesura feia encara més dificil la feina als treballadors que sovint es veien implicats en bronques i discusions permanents. 

*1979.- Una octaveta elaborada pels sindicats UGT i CNT, en nom dels treballadors del Drugstore Liceo, en la que informaven a la ciutadania dels seus problemes laborals i demanaven el boicot a la botiga. (Font: la web sense nom)

El Drugstore Liceo va acabar tancant portes a finals de 1982 i tot seguit es va procedir a la liquidació de l'empresa. Darrera quedava tota una dècada durant la qual el local havia format part inseparable de la sovint agitada vida nocturna de la Rambla

DRUG BLAU (1973-1978)

El quart drugstore de Barcelona (després dels de Passeig de Gràcia, David i Liceu), va ser el Drug Blau a la plaça Lesseps número 33, just al capdamunt de l'avinguda Prínceps d'Astúries, a la frontera entre els barris de Sant Gervasi i Gràcia. El nom sintonitzava perfectament amb el color de l'edifici (tot blau), als baixos del qual era situat.

Va obrir al novembre de 1973 com un establiment que oferia restaurant self-service dia i nit, boutiques de roba, perfumeria, floristeria i complements, llibreria, discos i una perruqueria unisex que portava Lluís Llongueras. El negoci no va acabar de quallar del tot i cap al final de la dècada va tancar portes.

*1974.- L'edifici que acollia el Drug Blau als seus baixos tenia tota la façana pintada d'aquest mateix color.

EL DRUGSTORE DEL PASSEIG DE GRÀCIA (1967-1992)

Local indissociable de la nit barcelonina des de la segona meitat dels seixanta fins a ben entrats els vuitanta, refugi de noctàmbuls i, durant el seus primers anys, l'únic lloc per a prendre l'última copa quan tots els locals ja eren tancants. Avançada ja la matinada, allà hi podies esperar l'arribada de la premsa de l'endemà o simplement viure el trànsit de la nit al dia, entrar-hi quan encara era fosc i sortir-hi quan ja s'havia fet clar.

Sempre obert -només en els seus primers anys tancava de 6 a 7 de la matinada-, el Drugstore del passeig de Gràcia (situat al número 71, entre Mallorca i València) va ser el primer establiment d'aquestes característiques que es va obrir a Espanya. Va ser inaugurat el juny de 1967, en un acte ple de solemnitat on no hi van faltar ni Salvador Dalí ni l'actor George Hamilton i que va aplegar a la plana major de la  Intel·lectualitat barcelonina del moment.

El local, seguint l'itinerari d'entrada des del passeig de Gràcia, presentava en primer lloc la barra de la cafeteria a mà dreta amb una olor molt característica i rància de concentrat de cafè amb llet, que et podia permetre   identificar que eres al drugstore encara que portessis els ulls embenats. Després seguien una serie de botigues -les de moda hi van tenir molta tirada en els primers anys-, una llibreria amb les parets de vidre de format no gaire gran pero molt atapeïda de llibres, un bar restaurant amb un altell, i al fons una mena de botiga de queviures, conserves, licors i vins on hi havia l'altra porta, la del passatge Domingo. Als últims anys la seva cerveseria El Bon Raig era força destacable.

 

*1967 - Publicitat de quan es va obrir el Drugstore

 

*1980.- Don Quijote i Sancho Panza, parapetats davant del Drugstore, col·laboren desinteressadament en la recollida de les cartes dels nens al Reis de l'Orient. (Foto: La Vanguardia).