diumenge, 26 de febrer del 2023

TORRE PÉREZ SAMANILLO (TORRE ROSALES). Passeig de la Bonanova 78. Edifici original (1904-1941)

Possiblement la construcció més impactant de les que s'aixecaven al barri de la Bonanova era aquesta mansió senyorívola que la família de Rafael Pérez Samanillo va fer construir entre 1903 i 1904. L'arquitecte Joan Josep Hervàs Arizmendi (1851-1912) seria l'encarregat de projectar l'edifici. Hervàs, al que la família ja coneixia de la seva etapa a les Filipines, construiria també uns anys després a la cantonada de la Diagonal amb el carrer Balmes el Palau del seu germà Luis, que amb el temps acolliria la seu del Círculo Ecuestre. 

*1910's.- Façana de ponent de la Torre Pérez Samanillo al Passeig del Bisbe Morgades (avui de la Bonanova) en una imatge de principis del segle XX. A la dreta la tanca que separava el recinte de l'edifici de la vorera del passeig. (Foto: Ángel Toldrà Viazo).

Joan Josep Hervàs Arizmendi

L'edifici s'aixecava a l'antiga carretera d'Esplugues de Llobregat a Sant Andreu de Palomar, un cop passat el Torrent del Pomaret en direcció a Sant Gervasi de Cassoles. Aquesta via va ser batejada com Passeig del Bisbe Morgades i posteriorment Passeig de la Bonanova com se'l coneix avui.

A la façana principal s'hi podia veure una imatge del Sagrat Cor sobre el cos central de l'edifici, una torre coronada per quatre merlets cupulats als vèrtexs que li conferien un aspecte de castell medieval. La façana de ponent amb vistes sobre el Torrent del Pomaret presentava un seguit de tribunes i miradors. 


1910's.- Vista de la part superior de la torre que coronava l'edifici amb els quatre merlets (Foto: Fons Ignacio de Quadras).

La Guerra Civil va deteriorar notòriament l'edifici i al 1941 la familia Pérez Samanillo va optar per fer una reforma en profunditat de l'immoble. El resultat va ser una nova construcció que poc o gens s'assemblava a l'original modernista.

L'especialista en modernisme Valentí Pons Toujouse ha estudiat a fons la història de l'edifici i la de la família dels seus promotors en un interessant article que podeu trobar en aquest enllaç... https://vptmod.blogspot.com/2018/06/barcelona-bonanova-casa-perez-samanillo.html.

diumenge, 19 de febrer del 2023

WAWANCO / WAWANKO. Pub . Disco Bar. Oliva 41 (1978 - 2000's)

L'expressió Wawanco, Wawanco o Uauancó fa referència a un dels ritmes llatins del continent sudamericà, nascut a Cuba al final del segle XIX coincidint amb l'abolició de l'esclavatge i exportat a d'altres països de l'entorn inclosos els Estats Units. D'aquest ritme, emparentat amb la rumba, en parla Xavier Patricio Pérez, el mític Gato Pérez, en el seu inoblidable tema La Rumba de Barcelona, la lletra del qual repassa i barreja els ritmes llatins i els barris de la ciutat  

La rumba que coneixem no és de la Xina ni del Japó

La rumba neix al carrer, filla de Cuba i d'un gitanet

La nostra rumba de Barcelona està marejada de voltar el món

Gato ens parla del wawankó (uauancó) com un ritme de New York i un altre concepte lligat a aquest nom és un grup musical (Los Wawanko) format cap a finals de la dècada dels 1950's, que integrava músics de diferents nacionalitats de l'Amèrica llatina i fusionava diversos ritmes llatins. 

El Candombe a l'Uruguai

la Milonga es argentina

el Bolero mexicà

i la Plena que és boricua

Fabricant el uauancó

que és un ritme de New York

neix un boogaloo simpàtic

que és el ritme més mafiós

El Wawanco barceloní va ser un local de música en directe nascut a finals dels anys 1970's al barri de la Sagrera, en un carrer estret anomenat Oliva que discorria paral·lel al de Garcilaso. En realitat la sala va tenir dues etapes. El primer Wawanco, on s'interpretaven ritmes diversos, ja existia almenys des de l'any 1978 i la cartellera d'alguns periòdics barcelonins de l'època fins i tot anunciaven els grups que hi actuaven. Bambú era un d'ells. Als inicis dels anys 1980's se'l coneixia amb el nom de T&S i a la publicitat s'acompanyava del reclam Especialidades musicales

 

*1978-1980.- Dos retalls de la cartellera d'aquells anys on apareixia el pub Wawanco amb grups que hi actuaven habitualment (Font: Hemeroteca La Vanguardia)


1980's.- Logo dels primers anys del pub Wawancó en una capsa de mistos de l'època.

El 26 de gener de 1985 el local va ser reinaugurat sota la direcció de Jordi Rodero, que el va dedicar a música de rock dur i heavy metal, una de les seves passions. La nova fòrmula va atraure ràpidament força clientela amant d'aquest gènere. S'hi punxaven temes com Apettite for destruction de Guns n' Roses i el local es va convertir en uns dels referents del rock dur a Barcelona. Posteriorment Rodero va optar per obrir una altra sala. Es deia Mephisto i era localitzada a la zona del Poblenou que s'havia revaloritzat molt amb l'arribada de les Olimpiades del 1992.

*1990's.- Flyer del Wawanco durant la seva etapa dedicada al rock dur

La pìsta del local es perd al 2004 quan la part baixa del carrer Garcilaso va ser eixamplada i reurbanitzada, de manera que va absorbir el carrer Oliva entre la Meridiana i el carrer Gran de la Sagrera. Aquesta obra va afectar les finques de la zona i entre elles el solar que havia ocupat el Wawanco.