EDUARDO MAZO. Un poeta argentí a La Rambla (1980-2005)

MIQUEL BARCELONAUTA

Eduardo Mazo (1940-2021)

Nascut a Buenos Aires el febrer de 1940, fill d'un immigrant sirià que va establir a l'Argentina de ben jove, Eduardo Mazo va arribar a Barcelona a començaments dels anys 1980's. La dècada anterior havia estat molt trasbalsada per al poble argentí que, com a d'altres països sudamericans, va ser carn de canó de les voluntats totalitàries d'uns militars que actuaven sense contemplacions per assegurar allò que ells identificàven com l'ordre i la lleialtat a la pàtria. 

Barcelona, estava aleshores tot just sortint d'una dictadura i s'havia obert una transició política, que, tot i que per a molts no va acabar com havien anhelat, va ser un oasi de llibertat que van poder viure els sudamericans que van fugir del seu sotmès país, i van poder lliurar-se de tortures i assassinats. Els que van arribar fins aquí van intentar refer-se, explicar les seves vivències i sobreviure. Així va ser l'arribada d'Eduardo Mazo a Barcelona.

Tocat amb la seva característica i inseparable gorra, una americana de pana i un somriure de nen entremaliat que convidava a compartir-hi converses, va plantar-se al bell mig de la Rambla. Habitualment ho feia entre l'entrada del mercat de la Boqueria i el dibuix de Joan Miró. Allà, talment com el músic que fixa els suports de les seves partitures, Mazo hi situava uns altres suports on exposava els textos de les seves poesies i els llibres que intentava vendre als interessats i xafarders que s'hi acostaven. 

Aquesta bohèmia de carrer i de versos, el tindria ocupat durant molts anys fins esdevenir un personatge inequívocament vinculat al paisatge rambler.

*1980's.- Eduardo Mazo a la Rambla (Foto: Kim Manresa)

Autorizado a vivir un dels llibres clàssics d'Eduardo Mazo que ens parla sobre la vulnerabiliatat de l'ésser humà, presoner de l'establishment i d'un món controlat pel capital i l'ambició. 

CHE SALVADOR

Recuerdo,

ya de niño,

me hablaban de un país

estriado hacia el pacífico,

me decían que Chile era un perfil

de cara a la esperanza,

que su gente andaba sin apuro

forcejeándole al sol

cada mañana.

Luego,

cuando los años

se nos vinieron del oeste,

supe que Chile era un hermano nuevo,

original y hermoso,

que Chile era un silencio

y un murmullo,

una costa infinita

de este lado del mundo

y un motivo de lucha

de este lado del triunfo.

Y había un hombre

(que era decir un pueblo),

con su traje de calle

y sus ojos de abuelo,

un hombre salvador,

un che

de saco y de chaleco,

un revolucionario

con bolas y pellejo

que supo ir a la muerte

como quien descubre un sueño

y se llenó de Chile,

ese país que es nuestro.

Yo se que estás peleando,

che Salvador, eterno.

Poema dedicat al president xilè Salvador Allende en el llibre de Eduardo Mazo Che Salvador.

*1980.- El poeta dempeus sobre el revestiment ondulant de la Rambla i sempre disposat a la conversa. (Foto: Autor desconegut)

Mazo va col·laborar activament en l'organització de les diverses edicions de La Festa de la Poesia a La Rambla i de les tertúlies literaries que s'hi cdflebraven. A l'edició del 2005, que coincidia amb el seu 25è. any de presència a la Rambla, se li va retre un merescut homenatge amb l'associació Amics de la Rambla.

*2005.- La Festa de la Poesia d'aquell any va tenir a Eduardo Mazo com a protagonista principal.

Eduardo Mazo va tornar al seu país i va morir a Buenos Aires el 3 de maig de 2021.