EDITORIAL ESPASA. Gran Via 579. (1886-1935)

Agraïments a VALENTÍ PONS TOUJOUSE

*1890's.- L'edifici de l'Editorial Espasa durant els seus primers anys. 

Fundada a l'any 1860 a Barcelona pels germans Pau i Josep Espasa i Anguera, aquesta editorial a la que al 1869 s'hi va adherir com a soci Manuel Salvat i Xivivell (un altre dels noms il·lustres vinculats al món editorial), va establir-se el 1886 en aquest elegant edifici obra de l'arquitecte Emili Sala Cortés i emplaçat al carrer de les Corts (Gran Via) entre Muntaner i Aribau. 

L'editorial de Josep Espasa va continuar fins el 1908 amb el nom comercial de José Espasa i posteriorment s'anomenaria Espasa e Hijos. La seva principal fita va ser la coneguda Enciclopèdia Espasa que va publicar inicialment entre 1905 i 1930 amb 72 volums als quals posteriorment s'hi anirien afegint diversos apèndix per actualitzar-la. 

El 1926 amb la fusió amb l'Editorial Calpe va passar a anomenar-se Espasa-Calpe i va continuar amb la seu social al mateix edifici. El 21 de gener de 1935 s'hi va declarar un incendi a la part posterior que al poc temps acabaria provocant la clausura de la seu social de l'editorial. 

*1935.- L'incendi que va afectar a l'Editorial Espasa. Els bombers actuen des del lateral de la Gran Via mentre una gran gernació contempla la columna de fum. (Foto: Carlos Pérez de Rozas)  

Malgrat haver quedat malmès per l'incendi de 1935, s'havia conservat la major part de l'estructura de l'edifici i, acabada la Guerra Civil, seria ocupat per diverses entitats i comerços després de ser sotmès a diverses reformes i remuntes, que van alterar totalment el seu aspecte original. Als anys 1940's hi hagué la Perruqueria Castany i posteriorment una agència de la Caja Hispana de Previsión.

A l'any 1960 s'hi va instal·lar el Casal Guixolenc, una entitat cultural que organitzava projeccions de cinema i ballades de sardanes davant de la mateixa seu social en plena Gran Via. En aquella mateixa dècada hi trobàvem l'entitat recreativa Foment Excursionista de Barcelona (1967), l'Acadèmia Alpe i el restaurant-boîte Tokio. Als anys 1990's el vell edifici seria definitivament enderrocat per construir-hi tot seguit un nou edifici.

EDITORIAL ARALUCE. Gran Via / Llança. (1915-1967)

MIQUEL BARCELONAUTA

Article elaborat amb el suport d'ENRIC COMAS PARER

Contemplant detingudament fotos antigues de la plaça Espanya, especialment les aèries de finals dels anys 1920's, quan tot aquell entorn va rebre una important sacsejada urbanística a causa de les obres de l'Exposició de 1929, sorprèn descobrir la presència d'un edifici d'inspiració neomudejar emplaçat a la cantonda Besós/Mar de Gran Via amb Llança.

*1929.- Obres a la Gran Via cantonada Llança amb motiu de l'Exposició. A l'esquerra l'edifici de l'Editorial Araluce (Foto: Josep Brangulí / ANC)

*1929.- La fletxa groga assenyala l'emplaçament d'Ediciones Araluce

*1936.- Una altra imatge de l'Editorial Araluce (Foto: Josep Maria Sagarra)

Es tracta de l'Editorial Araluce, bastida en aquell indret cap a 1915 segons un projecte de l'arquitecte Guillem Busquets. El seu propietari Ramon de San Nicolás Araluce (1865-1941) fou un editor nat a Santander, que abans d'establir-se a Barcelona havia viatjat a Mèxic on tingué els primers contactes amb el món editorial. Un cop arribat a la nostra ciutat va fundar la seva pròpia editorial. La va instal·lar primerament al número 107 del carrer Bailèn i quan veié que el negoci prosperava va comprar la parcel·la del xamfrà al que hem fet referència per construir-hi la nova seu de l'editoral. El palauet de Gran Via/Llança era envoltat a la part del darrera, primer pel viver de plantes i arbres de Josep Vidal i a partir de 1951 per les graderies del Pabellón del Deporte convertit  després en Canòdrom Pabellón.

*1956.- L'editorial Araluce ja amb les graderies del Pabellón del Deporte darrera.

L'Editorial Araluce va cobrir durant gairebé 50 anys un espai cabdal de la literatura infantil i jovenil, adequant les grans obres de la literatura universal a un format pensat per als més menuts i els joves amb moltes il·lustracions a les seves pàgines. Llegint els llibres dels Araluce segur que es van formar molts futurs lectors. Com a dada anecdòtica cal recordar que la primera edició en castellà del llibre d'Adolf Hitler Mi lucha (Mein Kampf) va ser editat per Araluce el 1935.

Els llibres editats per Araluce segueixen essent molt apreciats entre els cercadors d'edicions antigues a les llibreries de vell.

El petit palauet va romandre a la cantonada fins i tot després del tancament de l'editorial fins que a mitjans dels anys 1960's Nuñez i Navarro va adquirir la finca i tot seguit va enderrocar la casa per construir-hi un dels seus grans edificis cantoners d'habitatges.

.

EDITORIAL REGINA. Mallorca 93-95. (1950-1979)

 

 

El sector de l'Esquerra de l'Eixample situat per sobre de l'avinguda de Roma entre els carrers Urgell i Entença, va ser durant el segle passat un barri ple d'editorials. Tot i que avui encara hi podem trobar algunes de les edificacions que acollien les seus d'aquelles empreses (Gustavo Gili al carrer Rosselló o Salvat, al carrer Mallorca), altres han desaparegut totalment (Ramon Sopena, al carrer Provença) o s'han instal·lat en nous edificis (Joventut) perdent la seva antiga seu.

Un dels casos d'arquitectura industrial desapareguda és el de l'edifici que acollia els tallers i les oficines de l'Editorial Regina S.A. a la cantonada dels carrers Mallorca i Comte Borrell. Va ser construit el 1950 i disposava de soterrani, planta baixa i un pis d'alçada generosa, que conformaven una estructura molt funcional amb un únic detall neoclàssic a la porta principal d'entrada de la cantonada, on es podien veure unes columnes sota un frontó adossat a la façana.  L'editorial va especialitzar-se en l'edició de llibres i altre material gràfic de caràcter religiós.
  

 

*1970's.- L'edifici que acollia l'Editorial Regina a la cantonada Mallorca-Borrell

 

 

*1970.- La Biblia Infantil un dels productes típics que oferia l''Editorial Regina. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la) 

 

A finals de la década dels 1970's, l'Editorial Regina es va traslladar al Polígon Industrial del Congost de Granollers, tot mantenint al barri unes oficines situades en una finca del costat, concretament al carrer Mallorca 83. L'edifici corporatiu de l'editorial va ser enderrocat i substituït per un bloc d'habitatges.

EDITORIAL RAMON SOPENA. C. Provença 93-97 (1906-1996)

L'Editorial Sopena es va establir a començaments del segle XX a la part mar de la mansana delimitada pels carrers Viladomat, Provença, Comte Borrell i Rosselló. A partir de 1906 va anar disposant en aquella zona de diversos edificis, entre ells un de marcat caràcter modernista obra de l'arquitecte Bonaventura Pollés (1857-1919). L'any 1926 el propietari de l'editorial va reformar i unificar totes les dependències i va fer edificar una façana comuna amb vistes al carrer Provença des d'on s'accedia al complex. La façana tenia un aire neorenacentiste amb relleus escultòrics i rajols acolorits de ceràmica. L'obra havia estat encarregada a Melcior Viñals (1878-1938).

L'edifici i molt especialment la façana van convertir-se aviat en un dels referents d'aquell barri que va anar creixent entre l'Hospital Clínic i la Presó Model. Quan als anys 1990's l'editorial va plegar i va vendre el terreny a una immobiliària (Metro-3) per construir-hi habitatges, l'acció de la piqueta va fer desaparèixer l'edifici a l'octubre de l'any 1996, malgrat l'oposició veinal, que reclamava la preservació de la façana. Van arribar a organitzar-se manifestacions per evitar l'enderroc. Però l'edifici no estava catalogat i l'ajuntament va considerar que, malgrat l'espectacularitat de la seva façana, no tenia cap valor artístic com tampoc els espais d'arquitectura industrial que hi havia darrera.
Una veritable llàstima perque, tot i les consideracions municipals entorn al seu valor arquitectònic, l'edifici de l'Editorial Sopena era un punt de referència de la zona i donava una certa personalitat a aquell barri. Algunes peces de la façana es van conservar i poden encara veure's en una mena de mural que es va instal.lar dins l'interior d'illa dedicat a Maria Mercè Marçal. Aquest jardinet públic interior es va construir juntament amb l'edifici d'habitatges que va substituir l'antiga editorial i avui permet l'accés a les instal.lacions esportives de l'Escola IPSI.

*1992.- Detall de la part superior de la façana de l'Editorial Ramon Sopena.