Agraïments a JOANA FRANCÈS i ROBERTO LAHUERTA MELERO
Un dels locals d'espectacles de més llarga vida de la part alta de la ciutat va ser Ciro's. Quedava emplaçat al número 244 del carrer Muntaner, passada la Diagonal davant de l'Hotel Presidente, just a la finca del costat (núm. 246) hi havia aleshores el Cinema Moratín, un local que amb el pas dels anys ocuparia la sala Luz de Gas, de la que l'espai que ocupava Ciro's passaria a formar un annex conegut com Sala B.
Ciro's va ser inaugurat el dia 12 de desembre de 1967, pocs dies abans de la temporada de Nadal, amb una festa que congregà a molts mitjans de comunicació de la ciutat.
*1967.- Anunci publicat a la premsa el mateix dia de la inauguració de la sala. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
*1967.- Fragment de la ressenya publicada a El Noticiero Universal amb motiu de la inauguració de Ciro's, en el que ens descriu suscintament el local.
Els primers anys de Ciro's (1967-1971), responen al clàssic local nocturn de format boite-discoteca amb música enllaunada a les tardes adreçada als més joves, però amb actuacions nocturnes en directe organitzades sota la direcció de Juan Massino, que va instituir els guardons coneguts com Ciro's de Oro. Aquests premis s'atorgaven a figures del món de l'espectacle i la cultura. Els primers guanyadors d'aquest galardó foren l'aleshores popularíssim cantant Raphael, l'escriptor Jose Maria Gironella (1917-2003), la cantant Salomé, que acabava de representar a Espanya al festival de l'Eurovisió amb el tema Vivo cantando; i la bailaora Maruja Garrido. Aquests galardons van representar un bon reclam publicitari per a la sala que va contribuir a enfortir la difusió del local. D'altra banda, les vetllades dels dimarts estaven reservades a l'emergent música catalana en sessions presentades per Salvador Escamilla (1931-2008).
*1969/70.- El premi Ciro's de Oro en la seva primera edició va ser pel popular cantant Raphael, mentre que la quarta es va atorgar a la bailaora flamenca Maruja Garrido, habitual aleshores de la sala Los Tarantos de la Plaça Reial. (Font: El Noticiero Universal / ARCA)
Amb l'arribada del període de la transició, el local comença a combinar els espectacles de flamenco amb els eròtics aprofitant la nova permisivitat. El 1981 la sala, ja sota la direcció de l'empresari Mel Castán, exactor i ballarí, passa a anomenar-se oficialment durant una temporada Ciro's Dos 44, recollint el número de la finca del carrer Muntaner on estava emplaçada. S'hi representen comèdies vodevilesques i un xic sortides de to amb títols picants com El catre de Filemón o El gusanito de Agapito, que guarden consonància amb l'allau destapista del moment en un format que fluctua entre el cabaret i la revista. És també en aquesta època que hi actuen diverses vedettes del Paral·lel com Gardenia Pulido o Violeta La Burra. Castán va mantenir els Ciro's de Oro que, entre d'altres premiats, van tenir a l'humorista peruà Chicho Gordillo (1923-2019) i a l'expresentadora de televisió reconvertida en estrella de cabaret Marisa Medina (1942-2012). El local continuà la seva trajectòria per les nits barcelonines amb la incorporació de cambreres servint consumicions en topless i finalment amb la presentació d'espectacles porno.
*1981.- Retall de la cartellera d'El Noticiero Universal. (Edició del dia 5.6.81)
A la història de Ciro's també hi ha un lloc pel popular i genial transformista Madame Arthur (nascut Modesto Mangas 1923-1999) que hi va actuar al 1982 contractat pel Mel Castán.
*1984.- Un curiós anunci inserit a la cartellera que fa esment a les propines dels taxistes que portaven
els clients al local. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
A l'any 1988 encara hi va actuar la llegendària i veterana vedette Carmen de Lirio (María del Carmen Forns Aznar. (1923-2014), que amb 65 anys presentava l'espectacle Cita con Carmen y el amor.
Finalment a primers del març de 1988 Ciro's va tancar portes per donar pas a una nova etapa i a finals d'aquell mateix any naixia Bandolero, una proposta més vinculada al tablao flamenco amb orientació turística fins que posteriorment al 1993 s'hi instal·la la sala de ball Antilla Cosmopolita especialitzada en ritmes caribenys i salsa, que fou el precedent de la posterior Antilla Barcelona del carrer Aragó.
