Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rieres. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rieres. Mostrar tots els missatges

dissabte, 18 de juliol del 2026

RIERA D'ESCUDER. El seu naixement a Les Corts de Sarrià.

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS


Les investigacions al voltant de l'anomenada riera d'Escuder (sovint anomenada també d'Escudé) tendeixen a posar èmfasi en el seu tram santsenc, sens dubte més important i rellevant des del punt de vista urbanístic, que no pas en el seu trajecte cortsenc, on aquesta riera o torrent naixia abans d'arribar al terme de Santa Maria de Sants i  barrejar-se amb la trama de carrers i places d'aquesta barriada obrera.

Efectivament, amb el nom d'Escuder es coneixia a una riera, que alguns plànols topogràfics de començaments del segle XX situen el seu origen sobre el que avui és la part alta, més pròxima a la Diagonal, de l'avinguda de Joan XXIII, la que baixa cap al Camp Nou, al costat de l'Hotel Grand Hyatt (conegut fins a 2024 com Princesa Sofia i Sofia), just davant la reconstrucció de porta dissenyada per Antoni Gaudí i pertanyent a l'antiga Finca Güell, que avui dóna accés al recinte de la facultat de Farmàcia.

*1930's.- Punt d'arrencada (cercle vermell) de la riera d'Escuder on es distanciava del curs de la riera Blanca, just per sota de l'acabada d'urbanitzar Diagonal camí dels marges del recinte de la Maternitat. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya ).
Al plànol inferior podem veure tot el seu curs fins a arribar al terme de Santa Maria de Sants 


L'ordenació de la llera i el curs d'aquesta antiga riera pels terrenys de Les Corts estan molt vinculats a la construcció del recinte de la Casa de la Maternitat [1], un equipament sanitari i social construït en diverses fases a partir de 1890, seguint un projecte original de l'arquitecte Camil Oliveras. 
La Maternitat ocupava bàsicament els terrenys de l'antiga masia de Can Cavaller sobre els quals es van construir inicialment els pavellons de la zona sud, la més propera a la Travessera de les Corts. En el costat Llobregat d'aquest recinte es va concloure l'any 1896 la construcció del Pavelló de Desmamats (actualment Pavelló Ave Maria) que fixava el límit del recinte. 
Fou en aquest limit dels terrenys de la Maternitat que el 1925 s'hi va afegir el Pavelló Rosa per a mares solteres, obra de l'arquitecte Josep Goday i Casals. A l'altra banda de la riera s'aixecava la masia de Can Planes construïda el 1702, i que posteriorment seria adquirida al 1950 pel Futbol Club Barcelona com a part dels terrenys per a la construcció del Camp Nou. Can Planes va ser reformada, rehabilitada i convertida, ja als anys 1960, en la Masia del Futbol Club Barcelona i mai va ser traslladada de lloc com algunes fonts erròniament han apuntat. 


*1900's.- La primitiva masia de Can Cavaller ocupava els terrenys on es van edificar els pavellons de la Casa de la Maternitat. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona)

*1920's.- Vista del pavelló de Desmamats (actual pavelló Ave Maria). La riera d'Escuder discorria justament pel darrere d'aquest edifici. (Foto: Autor desconegut / Fons de la Diputació Provincial de Barcelona).


*1925.- Aspecte que oferias en aquella època la masia de Can Planes, situada al costat del curs de la riera d'Escuder.

*1925.- El cementeri de Les Corts abans de la seva ampliació i el curs de la riera d'Escuder (en blau) i de la Riera Blanca (en groc). Al recinte de la Maternitat hi destaca el Pavelló Rosa que aleshores acabava de ser inaugurat.

Així doncs, la via estreta i allargada que s'estenia entre els terrenys de les masies de Can Planes i de Can Cavaller va rebre el nom del carrer Maternitat, rebatejada amb el nom de la infermera suïssa Elizabeth Eindenbenz l'any 2017.

Un cop superada la Travessera de les Corts la riera d'Escuder s'endinsava en els terrenys de Can Bacardí, avui convertits parcialment en jardins públics, i el seu trajecte seguia pel que avui anomenem carrer del Comandante Benítez on feia un gir en direcció Besos fins a creuar el trajecte de l'actual Ronda del Mig per unir-se tot seguit als carrers de la trama urbana del barri de Sants, on avui encara existeix un petit tram de carrer amb el nom de riera d'Escuder entre el carrer dels Socors i l'antiga carretera de Sants. [2]

El tram de Les Corts de la riera d'Escuder presentava algunes zones de barraquisme i marginalitat amb alguns episodis propis de la crònica negra que va recollir la premsa de l'època. 

*1934.- Retall del periòdic La Ciutat del 19 de desembre d'aquell any. (Font: ARCA).

La construcció de Camp Nou del Futbol Club Barcelona entre 1953 i 1957 va ser l'altre gran esdeveniment en la història de la riera d'Escuder, si bé en aquells moments ja estava urbanitzada i convertida en el carrer de la Maternitat. 

*1954.- El Camp Nou en construcció amb el curs de la riera d'Escuder al centre de la imatge entre la facultat de Farmàcia (A), el cementiri de Les Corts (B), la masia de Can Planes (C), els pavellons de la Casa de la Maternitat (D) i la finca de Can Bacardí (E). A l'esquerra, veiem el curs de l'altre gran torrent de la zona, la riera Blanca (F) en direcció a Collblanc. (Foto: TAF).

*1955.- Visita de les autoritats a les obres del nou estadi del FC Barcelona. Al fons, les façanes posteriors dels pavellons de la Maternitat que marcaven el curs de l'antiga riera d'Escuder (Foto: Carlos Pérez de Rozas).

*1957.- L'estadi del Futbol Club Barcelona acabat de construir, amb l'antiga llera de la riera d'Escuder marcada en blau pels carrers de la Maternitat i del Comandante Benítez. (Font: TAF).

_________

[1].- El nom original de l'actual recinte de la Maternitat era Casa Provincial de la Maternidad y Expósitos de Barcelona.´

[2].- Després de creuar la carretera de Sants, la riera d'Escuder continua actualment el seu trajecte convertit en un carrer més estret i pròxim al Mercat de Sants, que travessa els carrers Cáceres, Daoiz y Velarde i Canalejas. El seu antic curs es pot endevinar fins al carrer Pavía. Més enllà, abocava les seves aigües de pluja a la Riera de Tena.

divendres, 13 de maig del 2011

RIERA D'EN MALLA.

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS I PARER


*1885.- Un plànol d'Enric Vilaplana sobre el que s'ha marcat en blau el curs de la Riera d'En Malla. Hi podem apreciar el gir sobtat que feia el curs de la riera abans d'arribar a la plaça Catalunya on prenia la direcció del carrer de Casp i després s'orientava cap al Bogatell. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya)

*1892.- Església dels Jesuites del carrer de Casp. La Riera d'en Malla seguia el curs d'aquest carrer en direcció cap a Fort Pienc i el Bogatell. Observi's l'alçada de la vorera i el pont amb baranes instal·lat per creuar la riera. (Foto: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona)  

Entre les nombroses rieres que surcaven el pla de Barcelona des de Collserola en direcció al mar, l'anomenada Riera d'en Malla en el seu primer tram feia de separació natural entre els antics termes municipals independents de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles. El nom de Malla venia d'una gran finca situada a la part més alta de l'actual Rambla de Catalunya.
De fet, recollia les aigues de la riera de Vallcarca i iniciva el seu curs a partir de la plaça Lesseps. La seva llera coincidia amb el traçat sinuós de l'actual avinguda Príncep d'Astúries. En aquest tram se l'anomenava també Riera de Cassoles. En arribar al principi del carrer Saragossa s'unia amb la Riera de Sant Gervasi i baixava fins a l'actual Plaça Gal·la Placídia. Seguint el seu curs descendent, es tornava a bifurcar en dos: La Riera de Sant Miquel i la pròpia Riera d'en Malla que continuava fins a creuar la Diagonal i s'endinsava cap a l'Eixample fins prendre el curs de l'actual Rambla de Catalunya per arribar fins els límits de la muralla de Barcelona. De fet, l'antiga Estació del tren de Martorell, que hi havia a la Rambla de Catalunya cantonada amb Ronda Universitat, va rebre també el nom d'Estació de la Riera d'en Malla.
A mesura que l'Eixample anava urbanitzant-se es feia cada cop més urgent procedir a canalitzar i desviar aquesta riera. Els dies de pluja intensa el fang cobria els carrers de la trama Cerdà i la Riera d'en Malla esdevenia una amenaça pels ciutadans.


*1890's.- Plànol que indica els diferents desviaments i canvis de llera de la Riera d'en Malla a través dels temps.
Fins el 1444 la riera baixava directament per la Rambla en direcció al mar. (Fletxa vermella).
Entre 1444 i 1755 circulava desviada pel curs actual de la Gran Via en direcció Llobregat, cap a la Plaça Universitat i el Baluard de Tallers. (Fletxa blava)
Entre 1755 i 1778 es va desviar cap a l'altra banda en direcció Besòs. (Fletxa verda).
Finalment, a partir de 1778, es va desviar des de la Rambla Catalunya abans d'arribar a la Ronda de la Universitat i a l'actual Plaça de Catalunya, per agafar el curs del carrer Casp en direcció al Bogatell i al mar. (Fletxa negra).
Sobre el plànol es pot veure també, en primer terme i en color més enfosquit, el perfil de la muralla amb els balurards de Tallers, Portal de l'Àngel i Jonqueres i al centre les Torres de Canaletes. (Font: Autor desconegut / AHCB).    

Mentre la ciutat patia greus problemes de salut pública a conseqüència de les inundacions provocades per les baixades d'aigua cap a la ciutat, el projecte de canalització i soterrament de la Riera d'en Malla, va estar sempre impregnat de polèmica en gran part perque es varen plantejar diverses alternatives.

Finalment la riera es desviava abans d'arribar a la plaça Catalunya, a partir de l'indret on després hi hagué el Teatre Barcelona, tot encarant el carrer Casp en direcció cap a Fort Pienc i el Bogatell. Nombrosos ponts i pontets acompanyaven el seu recorregut abans que no va ser coberta del tot.

*1888.- Pont sobre la Riera d'en Malla a la cruïlla amb el Passeig de Gràcía en un dibuix de l'època. (Font: Arxiu Històric de Barcelona)



*1895.- Dos dibuixos del pas de la Riera d'en Malla pel carrer de Casp. En la de dalt davant l'església del Jesuïtes i en la d'abaix a la cruïlla amb Roger de Llúría on el curs de la riera feia un revolt i abandonava el  carrer Casp.

*1890's.- Imatge fotogràfica captada des d'un punt molt similar al del dibuix anterior a la cantonada Casp / Roger de Llúria. (Font: Casp Històric).


Article ampliat el 29 de novembre de 2024