Contemplant fotografies i gravats de mitjans del segle XIX de l'edifici de la Llotja de Mar, vist des del Pla de Palau, es pot advertir la presència d'un cos afegit que sobresurt sobre el terrat del palau. Es tractava d'un observatòri astronòmic per al alumnes de l'Escola de Nàutica, des d'on es podien avistar el cel i les aigües del port. La perspectiva, lleugerament elevada sobre les edificacions dels porxos de'n Xifré, des de l'altra banda del passeig d'Isabel II, permetia una visió privilegiada del port fins a l'horitzó.
*1845.- Gravat del Palau de la Llotja de Mar amb indicació de l'altell on estigué emplaçat l'observatori astronòmic de l'Escola de Nàutica.
*1857.- Fotografia captada des del mateix lloc que el gravat anterior, amb la font del geni català acabada d'instal·lar. mentre es completava l'enllambordament del Pla de Palau.
*1840's.- Una altre gravat del palau de la Llotja amb l'altell
L'Escola de Nàutica havia tingut dependència de la Junta de Comerç abans d'integrar-se a la Universitat. Cap als inicis del segle XIX va ser construit aquest altell es pot veure en alguns gravats i fotografies publicats entre 1840 i 1878. Va ser precisament en aquest any quan va ser enderrocat i eliminat del terrat de l'edifici.
*1878.- A finals d'aquell any l'Observatori Astronòmic del terrat de la Casa Llotja de Mar va ser enderrocat perquè amenaçava ruïna. Així ho recollia del Diario de Barcelona del 28 de novembre (Font: ARCA).
_______
Bibliografia seleccionada on es pot obtenir mes informació d'aquesta construccció:
Cortés i Torres, Xavier. Casa Llotja de Mar. Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. 2007. (pàgs. 55 i 74)
Diversos Autors. Fàbrica, taller i laboratori. La Junta de Comerç de Barcelona: Ciència i tècnica per a la indústria i el comerç (1769-1851). Edicions de la Cambra de Comerç de Barcelona. 2009. (pàg. 41).
Una de les places històriques desaparegudes del casc urbà del barri de Sants, que es va anar configurant al llarg del segle XIX. S'hi arribava des de la carretera de Sants pel carrer de Torredembarra des de la plaça (també desapareguda) de Victor Balaguer on hi havia l'antic ajuntament de la vila de Santa Maria de Sants. Per la banda de muntanya era delimitada per l'antic carrer de Sant Joan (després de Miquel Àngel a partir de l'agregació) i pel costat mar pel carrer Socors. Tornant a la banda muntanya hi embocava l'antic carrer del Brasil condemnat després pels plans urbanístics a créixer en amplària.
*1933.- La plaça de la Fortuna i el seu entorn durant els anys de la Segona República. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
La plaça presentava una urbanització mínima i en realitat era com un petit descampat on s'hi instal·laven les atraccions de festa major. Al sector nord hi havia una font pública tocant amb el carrer Miquel Àngel. En aquest mateix carrer hi havia la fabrica de malta de cervesa Moravia a la cantonada amb el carrer Brasil.
*1943.- Un envelat de festa major plantat sobre la plaça de la Fortuna amb les seves finestretes de venda d'entrades. (Foto: Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc)
*1945.- Atraccions de festa major instal·lades a la plaça de la Fortuna. (Foto: Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc)
Aquesta absència d'arbrat i altres elements s'explica perquè, en realitat, la plaça estava condemnava a desaparèixer ja des dels anys 1920’s, quan es va aprovar la reforma interior del barri que preveia una via de 30 metres d’amplària que uniria el carrer de Sants amb l'avinguda de Madrid, que aleshores era el perllongament del carrer París. El mateix succeïa amb la veïna plaça de Víctor Balaguer. El pla va trigar força anys en executar-se i la plaça de la Fortuna continuava essent un espai obert ideal perquè els nois del barri hi juguessin a futbol, per acollir-hi envelats i atraccions de cavallets i autos de xoc durant les festes del barri, mentre els edificis de l'entorn anaven desapareixent progressivament.
*1950's.- Conjunt de carrers que envoltaven la plaça de la Fortuna i que van quedar afectats per l'obertura del carrer Brasil fins a la carretera de Sants. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
*1950-1960's.- Dues imatges del sector muntanya de la plaça amb les cases baixes del carrer Miquel Ángel en primer terme, que a la foto inferior apareixen ja en fase d'enderrocament. (Fotos: Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc)
Cap a mitjans dels anys 1960’s l'alcalde Porcioles va decidir posar fil a l'agulla al vell projecte amb l'obertura del Primer Cinturó de Ronda (avui conegut com a Ronda del Mig). Això suposaria la desaparició de la plaça ja que l'autovia urbana en que va acabar convertint-se el cinturó suposava un eixamplament dels 30 metres inicials als 50. Malgrat una forta pressió veïnal per tal que el cinturó passés soterrat, això només s'aconseguiria al carrer Badal i la possible supervivència de la plaça de la Fortuna es va esmunyir definitivament. Després quan als anys 1990 es es va cobrir la Ronda del Mig i el projecte va contemplar l'enjardinament de superfície de la nova la Rambla Brasil, ningú se'n recordava ja de la plaça, que, de la mateixa manera que l’escultura del Ninyo o altres elements del sector, havien passat a millor vida o a un altre indret. De les places de la zona, només la de Vázquez de Mella acabaria subsistint, convertida avui en un raconet d'accés al pàrquing soterrat entre blocs d'habitatges d'alçada.
*1977.- Imatge aèria de la cruïlla entre els carrer Miquel Àngel i Brasil, resolta amb un pont sobre el cinturó de ronda, que coincidiria amb el límit del costat muntanya de la desapareguda plaça de la Fortuna.
*1930's.- Imatge del carrer Descatllar (línia groga) al seu pas per la plaça del Centre durant els anys de la República quan la plaça fou dedicada al pintor i polític Ernest Ventós. Molt al fons s'endevina el perfil de les torres de la Sagrada Família. (Foto: Arxiu Municipal de Sants).
*1927.- Vista aèria de la zona limítrofe entre els barris de Sants i Les Corts amb el carrer Descatllar marcat en vermell. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
Via ja existent des de l'últim terç del segle XIX, que va obrir-se amb la urbanització del sector nord de Sants tocant a Les Corts de Sarrià, el carrer Descatllar discorria en sentit Llobregat/Besòs fent de marge superior de la plaça del Centre quan aquesta es va urbanitzat. De fet, travessava la plaça per la seva vorera muntanya des de la zona del carrer Galileu fins als descampats que hi havia en direcció Barcelona més enllà del carrer Comtes de Bell-Lloch, família noble que havia tingut importants propietats al sector.
El nom del carrer podria fer referència a aquests dos personatges:
Francesc Descatllar i de Tord un militar del Berguedà mort al 1715, que intervingué a la Guerra de Successió o bé Lluís Descatllar i Desbac (1596-1645), un noble que va ser regent de la tresoreria entre 1627 i 1629 i que era senyor de Besora i el Catllar.
La denominació del carrer no va ser alterada pel franquisme que va respectar el nom original. Des de la inauguració del camp de futbol del carrer Galileu, la via havia quedat tallada a l'alçada de l'actual carrer de Joan Güell i arribava a la plaça del Centre amb el cinema Vallespir fent cantonada amb el carrer del mateix nom. A l'altra banda de la plaça, el carrer continuava uns metres amb la mitgera del local baix que acollia el popular Bar Restaurant Centro.
L'obertura de l'eix Berlín- Avinguda de Madrid, un dels grans projectes de l'alcalde Porcioles, a banda de la desaparició del camp de futbol de la Unió Esportiva de Sants, va suposar també una reparcel·lació de la zona i el carrer Descatllar va desaparèixer amb l'edificació d'habitatges amb façanes a aquelles dues vies ràpides, que va suposar també la divisió radical de la Plaça del Centre en dues parts, una ordenació que encara es conserva avui i que va suposar una considerable pèrdua d'identitat de la plaça com espai d'esbarjo dels veïns de la zona.
*1932.- El carrer Descatllar en un plànol municipal de l'època. Com es pot veure la seva part central coincidia amb la vorera muntanya de la plaça del Centre. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).
*1950's.- L'edifici del Bar del Centro al carrer Comtes de Bell-Lloch feia cantonada amb un dels dos trams del carrer Descatllar. (Foto: Arxiu Municipal de Sants).
*1960's.- Una dècada després es construïa el bloc d'habitatges de Comtes de Bell-Lloch/Berlín on hi havia el Bar del Centro. Són els últims anys del carrer Descatllar (fletxa groga) que aviat serà ocupat per un altre nou edifici. (Foto: Arxiu Municipal de Sants).
*1940's.- Emplaçament principal del Mercadillo de les Drassanes. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
Des de mitjans dels segle XIX la venda ambulant sense regulació es va anar apropiant dels carrers de la part baixa del Raval, especialment sobre els més pròxims a la Caserna de les Drassanes. Els carrers Migdia, Arc del Teatre, Cid i Berenguer el Vell concentraven aquesta activitat comercial que incloia preferentment venda de fruites, hortalisses i peix i també transaccions d'objectes robats de tot tipus. No hi mancanva tampoc la venda de cigarretes de segona mà elaborades amb el tabac sobrant de les burilles trobades pel terra durant el dia i relligades amb paper de fumar barat per a un nou consum.
Paco Villar descriu amb cruesa aquest ambient comercial existent durant el canvi de segle [1], un ambient infecte presidit per la pestilència i fortor dels carrers que tufejaven a peix, entre núvols de mosques que circulaven sobre les parades improvisades i de deixalles acumulades sobre l'empedrat que feien d'aquells carrerons un niu d'insalubritat i de misèria.
Amb el pas dels anys va ser al carrer del Portal de Santa Madrona, aprofitant el seu tram més pròxim al Paral.lel allà on la via era més ampla, on finalment es va concentrar la plana major dels establiments de llocs de venda al aire lliure, que va ser conegut com el Mercadillo de les Drassanes.
*1946.- Tres imatges d'un reportatge fotogràfic de Josep Brangulí on es pot veure l'ambient del mercadillo instal·lat rera mateix dels murs de les Drassanes, en el tram del carrer del Portal de Santa Madrona comprès entre els carrers Cid i Peracamps (Fotos: Josep Brangulí)
Acabada la Guerra Civil, la misèria i la fam dels primers anys del franquisme varen tornar a consolidar aquest lloc com a centre neuràlgic de la venda ambulant del Barri Xino. Una gernació de gent necessitada es concentrava diàriament al costat de la paret inclinada del recinte de les Drassanes per comprar o vendre, per regatejar o pactar un preu i moltes vegades també per robar el que es podia o recollir les restes del que no es venia o quedava descartat.
El 1950, les autoritats varen decidir acabar (o almenys intentar-ho) amb aquella concentració de venda ambulant a la zona i es va condicionar un vell edifici militar del final del Paral.lel com a mercat. Li van posar el nom de Mercat del Carme i va ser predecessor de l'altre Mercat del Carme, que a partir de 1972 hi hagué al carrer de l'Arc del Teatre.
*1950.- Amb el trasllat el mercadillo va abandonar el carrer del Portal de Santa Madrona per emplaçar-se a l'altre costat del Paral·lel com a Mercat del Carme.
[1].-Villar, Paco. Historia y Leyenda del Barrio Chino. Edicions La Campana. Ajuntament de Barcelona. 1996.
*1893.- Un dels primers anuncis publicats a premsa sobre l'existència d'abonaments per comprar de llet de somera a l'establiment del carrer Robador. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
Al número 49 del carrer Robador, gairebé a tocar del carrer Sant Pau, hi hagué des del segle XIX fins al primer quart del segle XX un establiment de venda de llet de burra, del que han arribat als nostres dies diferents documents que expliquen la seva existència.
Més enllà del mite derivat dels egipcis i Cleòpatra que la llet de somera proporcionava bellesa als que la consumien, el cert és que se li atribueixen propietats per a la curació dels malalts tísics. També com a remei terapèutic per als nens febles de salut quan s'enretirava la llet de les seves mares. Això explica perquè el seu preu era notablement superior al d'altres tipus de llet procedents d'altres animals com la cabra, l'ovella o la vaca.
El servei de burres de llet consistia a conduir les someres fins a la porta de casa del client o malalt, per tal que algun familiar pogués estar present en el moment del munyir l'animal i així evitar les falsificacions. Les estafes sembla que eren freqüents a la vista de determinada publicitat que advertia d'aquest perill als consumidors. El quartillo i el mig eren les mesures de capacitat per identificar el volum de llet munyida.
La imatge de grups de someres conduïdes per un munyidor van fer-se habituals als carrers de la ciutat.
Un grup de tres someres amb el munyidor o burrero darrere. Es pot observar que l'home porta a la mà el recipient amb què es mesurava la quantitat de llet extreta a les burres. (Font: D'ací i d'allà. 1929).
Un anunci de l'establiment de Robador 49, amb el que s'advertia als clients de la possibilitat de ser estafats amb la venda de llet de somera. (Font: El Diluvio. 1892).
Les someres de Robador 49 duien un cobertor vermell amb el nom de l'establiment per poder ser identificades. A la imatge un grup de tres amb el burrero baixant per la Rambla. (Font: Blog Rails i Ferradures. Autor desconegut)
Entre les aplicacions que tenia la llet de burra hi havia aquest producte, presentat en forma de pastilles contra el mal de pit, que s'elaborava a la farmàcia del doctor Andreu.
Del negoci de les burres de llet del carrer Robador 49 se'n perd la pista als anys 1920's. Després de la publicació d'un anunci a la premsa, que posava a la venda el local de Robadors 49, el negoci reapareixia en un altre anunci de 1922 amb un curiosa i contundent frase: "Padecer por querer es un retroceso"
*1920.- El negoci de les burres de llet de Robador 49 a la venda. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
*1922.- Últim anunci trobat de les burres de llet de Robador 49. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).
Si avui busquem al nomenclàtor de carrers de la ciutat encara en trobarem un amb el nom oficial de Pas Sota Muralla. És situat al final del Passeig de Colom, circumdant el sector dels Porxos d'en Xifré per la part de mar, en direcció a la plaça de Pau Vila i a la Barceloneta.
*1860.- Plànol amb el recorregut del carrer Sota Muralla en vermell. En blau l'actual Pas Sota Muralla aleshores conegut com carrer de la Pau. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)
El carrer Sota Muralla separava el passeig elevat de la muralla del mar de la primera línia d'edificacions i coincidiria bàsicament amb actual traçat del passeig de Colom.
El seu traçat havia quedat perfectament definit i resolt amb la reforma de la muralla del mar que el 1834 va executar el capità general Ramon de Meer y Kindelán. Començava al final de la Rambla en paral·lel a la Pujada de Framenors, que s'enlairava per guanyar l'alçaria del passeig de la Muralla del Mar. Contràriament el carrer de Sota Muralla es mantenia al mateix nivell i acompanyava la paret interior de la muralla fins a la Plaça de Sant Sebastià (l'actual plaça d'Antonio López). Resseguia per tant tota la llargària de la muralla del mar per la part interior a un sis metres per sota del passeig enlairat. Passava per davant de la plaça de Medinaceli, del Palau de la Capitania General i de la casa on es diu que hi va viure Miguel de Cervantes. Tres singularitats en aquest recorregut de més de tres-cents metres. Les escales dobles d'accés a la plaça de Medinaceli, el pont d'un sol arc que permetia l'accés des del passeig a la Capitania i unes altres escales més simples que les esmentades que permetien pujar al passeig de la muralla prop de la plaça de Sant Sebastià.
*1860's.- Primer tram del carrer Sota Muralla des del final de la Rambla davant la Caserna de les Drassanes fins la Plaça de Medinaceli. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
*1860's.- Segon tram del carrer Sota Muralla passant pel Palau de Capitania General fins a la plaça de Sant Sebastià. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)
*1850's.- Pont sobre el carrer Sota Muralla per accedir a l'edifici de Capitania General des del passeig de la Muralla del Mar.
Al sector més pròxim al final la Rambla les parets de la muralla eren lleugerament inclinades en biaix mentre que a partir de les escales de la plaça de Sant Sebastià les parets esdevenien perpendiculars al terra amb les portes dels magatzems i botigues que s'estenien per sota del passeig de la muralla.
Segons explica Victor Balaguer [1], en aquest carrer era habitual trobar-hi carros de llana i carbó que anaven i venien del port
*1860's.- Vista del carrer Sota Muralla i del passeig enlairat de la Muralla del Mar des de la Plaça de Sant Sebastià. En primer terme les escales que connectaven amb el passeig i dels alguns magatzems situats sota la muralla.
*1860's.- Un altra imatge del Carrer Sota Muralla amb les escales, la casa on va viure Cervantes i al fons el pont d'accés a la Capitania General.
El carrer Sota Muralla va desaparèixer amb l'enderrocament la Muralla del Mar, que va permetre anivellar el terreny prescindint del passeig enlairat i urbanitzar en una cota més baixa el Passeig de Colom. En ell quedaren integrats els edificis del carrer Sota Muralla.
[1].- Balaguer, Víctor.Las calles de Barcelona. 1866
Article elaborat amb el suport de FRANCISCO ARAUZ,EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZi LLUÍS GELIS
*1900.- Imatge captada des del centre de la plaça Nova. A l'esquerra el carrer del Bou, al centre el carrer de la Corríbia i a la dreta la pujada cap al carrer del Bisbe. (Foto: Col·lecció privada Jorge Álvarez).
El carrer dels Arcs va néixer seguint el traçat d'un antic aqüeducte que portava aigua a Barcelona i que era conegut com el Pont de La Moranta, nom que antigament tenia el carrer. Aprofitant l'estructura del arcs d'aquest pont es van construir-se les primeres cases i popularment el carrer va canviar de nom adoptant el que te en l'actualitat[1]. Enllaçava, igual que avui, la plaça Nova amb la plaça de Santa Anna (que actualment correspon a la part baixa, o més pròxima al mar, de l'Avinguda del Portal de l'Àngel).
*1925.- Imatge de la processó de Corpus de 1925 amb la custòdia entrant a la plaça Nova per la cantonada Boters/Arcs en el seu trajecte cap a la catedral.
Cap a finals del segle XIX el carrer dels Arcs va patir diverses modificacions de la seva antiga alineació, sobretot en aixecar-se els edificis que fan cantonada amb Boters i la pròpia Plaça Nova. El carrer s'eixamplava en el seu començament en rebre l'embocament del carrer Capellans formant un triangle abans d'arribar a la Plaça Nova. De fet el primer edifici de la banda Besòs del carrer dels Arcs (número 2) va estar ocupat durant els anys 1920's i 1930's per la Camiseria de Fèlix Bellfort amb un gran anunci a tota façana que deia "La casa que vende más barato". Aquest espai coincidiria avui amb el lloc on s'aixeca la seu del Col·legi d'Arquitectes.
*1930's.- Entrada al carrer dels Arcs des de la plaça Nova.
1930's.- Imatge de la cantonada Arcs/Boters/Plaça Nova. Tots els edificis que es veuen a la foto són desapareguts.
*1933.- Alineacions dels carrers Capellans, Arcs i Boters d'abans de la Guerra Civil que coincideixen amb els solars dels edificis posteriorment enderrocats i avui desapareguts (Plànol: Institut Cartògrafic i Geològic de Catalunya)
Tot aquell indret dels voltants de la Catedral va ser especialment castigat durant la Guerra Civil quan al 1938 hi van caure diverses bombes llançades pels aliats de l'exèrcit nacional de Franco.
Un dels solars que havien quedat buits a causa dels efectes destructius de la Guerra era l'existent entre l'inici dels carrers dels Arcs i Capellans d'una banda i el carrer del Bou de l'altra. En aquell tram, al número 5 de la plaça hi hagué entre 1861 i 1938 la Llibreria Puig.
*1920's/1941.- Imatges comparatives del número 9 de la Plaça Nova, situat entre els carrers del Bou (esquerra) i de la Corribia (dreta). A dalt, quan acollida als baixos la cansaladeria Noguera. A baix, amb l'edifici ja enderrocat després de la Guerra Civil. (Foto inferior: Pérez de Rozas)
*1938/1960.- El canvis a la Plaça Nova entre 1938 i 1960. En vermell les finques bombardejades. En blau les finques enderrocades a la postguerra. En groc la part conservada. (Plànol: Institut Cartògrafic i Geològic de Catalunya).
A finals de 1959 es començà a construir l'edifici del Col·legi d'Arquitectes un cop completades les obres d'eixamplament i obertura de l'avinguda de la Catedral que van fer desaparèixer el carrer de la Corribia i el carrer del Bou de la Plaça Nova. La construcció d'aquest nou edifici, amb un impactant mural de Picasso a la façana i una estètica trencadora, que s'aixecava al bell mig de Ciutat Vella amb una alçada superior a la majoria de les edificacions de l'entorn, no va quedar exempta de polèmica.
*1946.- Inici de l'obertura de l'avinguda de la Catedral fins a la Plaça Nova al fons. A la dreta es veu l'últim tram que quedava del carrer de la Corribia. A l'esquerra el solar on s'edificaria el Col.legi d'Arquitectes. Al fons l'embocadura del carrer dels Boters.
*1958.- El solar situat entre els carrers Arcs (esquerra) i Capellans (dreta) abans d'enlairar-se l'edifici del Col.legi d'Arquitectes.
*1964.- El nou edifici del Col·legi d'Arquitectes i al costat (fletxa vermella) l'immoble que feia cantonada amb el carrer Boters poc abans de desaparèixer.
*1965.- El carrer dels Arcs a punt d'inaugurar la nova ordenació de les voreres. A la dreta el Palau Pignatelli encara en construcció, seu del Reial Cercle Artístic, amb la seva façana de pedra imitant un palau gòtic. Al fons el solar amb el carrer Boters ja sense l'edifici de la cantonada.
L'edifici de l'altra banda del carrer dels Arcs, la més pròxima a la Rambla, va desaparèixer el 1964. Això va pemetre juntament amb la construcció del Palau Pignatelli una nova ampliació del carrer. El solar resultant a la cantonada amb Boters es mantingué desocupat i protegit per una tanca publicitària fins al 1989. El mateix podem dir de l'altre solar existent a la Plaça Nova entre els carrers de la Palla i Boters.
Finalment a començaments de la dècada dels 1990's es va poder completar definitivament després de molts anys la façana de la Plaça Nova que tanca l'avinguda de la Catedral, amb la construcció de sengles edificis sobre els dos solars esmentats.
[1].- El punt d'arrencada d'aquest aqüeducte va ser reconstruït amb dubtosa fidelitat l'any 1958. Es reproduïren els dos primers arcs que arrenquen de la base de d'una de les torres de l'antiga muralla per entre les quals s'accedeix al carrer del Bisbe. Vegeu en aquest sentit el què en pensen Dani Cortijo al seu bloc Altres Barcelones i Enric H. March aBereshit.
Comerços i botigues dels edificis desapareguts: Arcs 1 / Boters 23. Amat (Persianes i catifes. 1880's - 1938) Serra y Torrella (Teixits. 1944) Central de la Estilogràfica (1944 - 1960's)
Arcs 2.
Bellfort (Camiseria. 1917 - 1930) /
Palermo (Camiseria. 1930's)
Arcs 3.
Papereria Parisien (1880's)
Brichs (Sombrereria. 1884 - 1917)
Mobles (1904-1925)
Francisco Carré. (Òptica. 1914-1926)
La Casa Blanca (Llenceria i Teixits. 1918)
El Globo (Sabateria)
Galeries Costa (1940 - 1960's)
Central de la Estilográfica (1944 - 1960's)
Arcs 3.- Pis 2.
Serra y Ribera(Fotografia)
Arcs 4.
Tintoreria Exprés (1930's)
Arcs 5.
Marsal (Ferreteria.1930's)
Pl. Nova 1.
Sastreria Eclesiàstica (1920's)
Pl. Nova 2.
El Punt Anglés (Gèneres de punt i Mitges) Pl. Nova 3. Farmàcia de la Plaça Nova- La Cruz Roja - Ponsatí. Pl. Nova 3.- Pis 1. F. Bach (Sastreria. 1920's)
Pl. Nova 4.
Sagarra (Llaminadures i Queviures. 1920's)
Padrós (Queviures)
Pl. Nova 4.- Pis 1.
Perruqueria.
Pl. Nova 5 / Capellans 2.
Puig (Llibreria)
Closa (Antiguitats)
Pl. Nova 6. Maria Galilea (Loteria. Administració núm. 2)
Pl. Nova 9. Joan Noguera (Cansaladeria i embotits)
