Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XII. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Segle XII. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 d’agost del 2021

SANT PERE DE LES PUEL·LES. Monestir Benedictí. Torre dels Ocells, Claustre i altres elements desapareguts (Segle XII - 1873/1909)

Ja al segle IX va existir en aquest indret una primera església dedicada a Sant Sadurní que va ser reemplaçada per un monestir promogut pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda de Tolosa, els quals van col·locar a la seva filla Adelaida com a primera abadessa. Del monestir se'n conserva com a document més antic l'acta de la consagració de la seva església romànica datada de l'any 945 i realitzada pel bisbe Guilarà. Posteriorment es va procedir a aixecar el claustre, de la construcció del qual se'n va trobar documentació datada del 1143. Aquest claustre tenia dos pisos, l'inferior d'estil romànic i el superior construït al segle XIV amb arcs gòtics. 

*1858.- Planta del conjunt de Sant Pere de les Puel·les, segons el plànol de Miquel Garriga i Roca, quan s'utilitzava com a presó. (Font: Arxiu Històric de Barcelona).

L'activitat generada per aquest monestir, que quedava inicialment situat fora muralles, va permetre a través dels anys el desenvolupament de la zona que l'envolta, especialment a partir que Jaume I va ampliar el perímetre de les muralles amb una nova disposició que seguia el curs de l'actual Ronda de Sant Pere tot tancant el barri de la Ribera, que molts anys després patiria les conseqüències dels atacs de les tropes borbòniques de Felip V al 1714. D'altra banda, la presència del curs d'aigua del Rec Comtal va contribuir també a afavorir el desplegament d'activitat industrial.

Al segle XIX les desamortitzacions sobre els edificis religiosos van afectar al conjunt que, després de ser utilitzat com a presó, seria enderrocat al 1873 amb l'excepció de l'església que va esdevenir parròquia. El conjunt va quedar doncs limitat a l'església amb la Torre del Ocells, un campanar quadrat aixecat al segle XIV complementat al XVIII amb una segona torre campanar més alta. La comunitat religiosa femenina va traslladar-se al carrer Anglí de l'actual barri de Sarrià on encara avui hi té la seva seu.  

*1873.- Dibuix de la destrucció del claustre del monestir.
*1905.- Postal de l'església a començaments del segle XX en la que podem distingir perfectament el finestral encegat al costat de la porta d'accés. (Foto: Ángel Toldrá Viazo).

*1909.- Vista de l'església de Sant Pere pocs dies després dels atemptats patits durant els fets de la Setmana Tràgica.  A la imatge es pot veure encara, davant del campanar, la silueta de la Torre del Ocells poc abans dels seu enderrocament. També s'hi aprecien les marques de fum a les finestres de la façana situades a un i altre costat de la portalada d'entrada com a conseqüència de l'incendi que van provocar els assaltants. (Foto: Ángel Toldrá Viazo).

Un altre moment delicat per la integritat d'aquest conjunt van ser els fets de la Setmana Tràgica a l'estiu de 1909. La ira popular es va desfermar sobre l'església que resultaria incendiada produint-se greus danys en l'estructura de la Torre dels Ocells que va haver de ser eliminada. De l'església romànica amb planta de creu grega i àbsis a la capçalera en va quedar ben poca cosa. El 1911 es va procedir a restaurar l'església, que va ser objecte de moltes variacions sobre la seva estructura original. Aquesta restauració, realitzada per l'arquitecte Eduard Mercader i Sacanella, qualificada per molts historiadors de l'art com excessiva, va alterar significativament l'aparença interior i exterior de l'església que va passar a tenir una planta basilical. L'antiga planta de creu és però, encara identificable i s'hi conserven les columnes exemptes romàniques amb capitells corintis originals, així com les voltes el canó i el cimbori del segle XII i algunes impostes d'arc amb relleus del segle X pertanyents a l'antiga església-capella de Sant Sadurní.

*1909.- Primeres obres de l'enderrocament de la Torre dels Ocells després de quedar malmesa pels aldarulls de la Setmana Tràgica. La foto fou publicada en portada al setmanari gràfic La Actualidad. (Font: AHB). 
*1911.- Les obres de reconstrucció i restauració de l'església després dels fets de la Setmana Tràgica (Foto: Frederic Ballell). 

Amb l'esclat de la Guerra Civil al 1936 va tornar a patir atacs i novament va cremar per l'acció dels revolucionaris anarquistes. El franquisme va tenir cura de de restaurar i reconsagrar l'església al 1945 i el pintor muralista osonenc Felip Vall i Verdaguer va pintar el sostre de la capella del Santíssim aquell mateix any. 

L'aparença externa que podem veure avui de Sant Pere de les Puel·les presenta una façana d'estil eclèctic, producte de l'obsessió del restaurador per donar-li una aparença romànica. És com un mur que oculta diferents elements amb la pretensió de donar-los uniformitat i en el que destaquen els gran finestrals neogòtics, que van ser dissenyats seguint el model d'un finestral del segle XV encegat que hi havia sobre el mur del transsepte. L'únic element original es la porta d'accés a l'església que data del segle XV i conserva en el seu timpà una escultura gòtica de Sant Pere. 

Del que va ser el claustre enderrocat al 1873, se'n conserven avui a Terrassa (carrer de Sant Ignasi 1-3) deu arcs gòtics corresponents a la planta superior, mentre que a les sales del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a Montjuïc, se n'hi poden veure tres de romànics amb els capitells esculpits.

*2007.- Façana actual de l'església de Sant Pere de les Puel·les.

dissabte, 1 de juny del 2019

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL. (S. XII - 1868)


 
*1860's.- Portalada de l'església de Sant Miquel. (Foto: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona).
 
Temple aixecat sobre construccions romanes, unes antigues termes públiques, de les quals se n'aprofità el mosaic del terra del frigidarium (banys freds), que representava peixos i animals marins [1]. Era una construcció annexa a l'edifici de l'ajuntament, situada al costat dret mirant cap a mar des de l'entrada actual de plaça Sant Jaume.  
 
Fragment del mosaic de les antigues termes romanes que hi hagué sobre el terreny de l'església de Sant Miquel.
 
Fou cap al 1157 en temps de Ramon Benenguer IV que es va reconstruir  l'església. El conjunt presentava un campanar d'estil gòtic al costat del presbiteri, que era coronat per una torre alta datada de de començaments del segle XIV. La nau de l'església, amb volta i quatre capelles als costats de dimensions desiguals, tenia afegit, a manera de vestíbul, un cos rectangular amb quatre capelles.
 
*1850.- El campanar de l'església de Sant Miquel en una làmina de l'època (Font: todocoleccion)
 
El 1516 es va inaugurar una nova façana d'estil plateresc amb la portalada gòtico-renaixentista, que s'atribueix a Gabriel Pellicer i Pau Mateu. Al 1561 el francès René Ducloux es va fer càrrec de les escultures, un Sant Miquel situat al timpà i envoltat als laterals pels també arcàngels Gabriel i Rafael.
A l'anomenada capella del Santíssim s'hi va instal·lar, cap a mitjans del segle XVI, el sepulcre en alabastre de Jeroni Descoll i d'Oliva, vicecanceller de la corona catalano-aragonesa entre 1546 i 1554, que fou l'home que va finançar la construcció del portal renaixentista. Aquest sepulcre s'ha conservat al Museu Diocesà de Barcelona.
A l'interior del temple s'hi va afegir cap a l'any 1598 una tribuna destinada en exclussiva al Consell Municipal. Els jurats hi anaven a pregar abans de celebrar les seves juntes i deliberacions.
 
*1854.- L'església de Sant Miquel en els quarterons de Garriga i Roca)
 
El 1711 la volta de la nau va ser guarnida amb pintures murals per l'artista bolonyés Ferdinando Galli Bibbiena (1647-1743), i recoberta a finals del XVIII amb una volta postissa. L'àbsis presentava una decoració barroca a cornises i columnes, obra del mestre osonenc Salvador Gurri i Corominas (1749-1819). La pintura barroca de la Glòria, obra d'Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) presidia la vosta de l'àbsis.DEesprés de la Guerra del Francès va ser enterrat a l'església de Sant Miquel el noble francès Louis François de Bourbon-Conti (VI príncep de Conti), que s'havia refugiat a Barcelona fugint de la França revolucionària. Posteriorment al 1844 el duc d'Orleans ordenaria la seva exhumació i trasllat a França.
1823 és una altra data significativa en la història d'aquest temple. Entre els dies 15 de gener i 12 de juny d'aquell any, les seves parets van acollir la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que hi havia estat portada per protegir-la de les trifulques violentes entre liberals i absolutistes.
El 1835 el temple va perdre la seva condició d'església parroquial i va passar a ser la capella particular de la Casa de la Ciutat. L'administració municipal no trigaria en ordenar el seu enderrocament que facilitaria l'ampliació de les seves dependències. El 1868 va ser desmuntada i se'n conservaren dos elements: la portalada gòtico-renaixentista que avui podem veure al carrer Ample, al costat de la basílica de la Mercè i el campanar, que fou curosament desmuntat i reconstruït a l'església de la Concepció del carrer Aragó. L'enderroc va permetre també descobrir una porta tapiada d'estil romànic amb dues columnes de capitells corintis, probablement d'inicis el segle XIII. Malgrat la descoberta aquesta porta no es va conservar i va desaparèixer amb l'enderroc.
 
*1900's.- La portalada principal, traslladada al carrer Ample al costat de la basílica de la Mercè, i el campanar, reconstruit amb algunes modificacions, a la parròquia de la Concepció al carrer Aragó, són les dues peces principals que es van conservar de l'antiga església de Sant Miquel.
 
[1].- Aquests mosaics van ser arrencats en l'enderroc de 1858 i es conserven al Museu d'Arqueologia de Catalunya

dissabte, 21 de maig del 2011

PLAÇA DE L'OLI (Segle XII - 1911)


*1908.- Una imatge de la plaça de l'Oli pocs anys abans de la seva desaparició (Foto: Josep Pons

Un dels molts racons que van desaparèixer amb l'obertura de l'actual Via Laietana. La plaça de l'Oli té els seus orígens cap a finals del segle XII i possiblement es va formar en un dels revolts de l'antic Torrent del Merdansar, que avançat el segle XIII va ser convertit en claveguera. En aquesta plaça hi anaven a parar els carrers Graciamat, Donzelles, Filateres, Tres Voltes i de l'Oli, dels quals avui només se'n conserva un tram d'aquest últim. En l'actual urbanització la plaça de l'Oli quedaria emplaçada al mig de la Via Laietana al costat de la plaça de Berenguer el Gran.
El nom de la plaça provenia de que era el lloc de reunió dels venedors d'oli. El 1310 es va prohibir als revenedors d'oli de comprar-lo en els pobles del territori de Barcelona. La mesura de l'oli es realitzava sota un porxo que, segons consta a la Rúbriques de Bruniquer, fou desmuntat l'any 1652 per convertir-lo en carbó per a la fàbrica de moneda. La plaça i el seu entorn van desaparèixer l'any 1911.

*1910.- Una altra imatge del racó de la plaça de l'Oli on anava a parar el carrer Donzelles, un dels més estrets de la ciutat. A la imatge ampliada de baix es pot llegir com el botiguer anunciava el seu imminent trasllat com a conseqüència de les obres d'obertura de la Via Laietana. "Por motivo de la Reforma se traslada a la calle Alta de San Pedro 55". La volta de la dreta correspon a la sortida a la plaça del carrer de les Tres Voltes.(Foto: Arxiu Fotogràfic de Barcelona).

1855.- Identificació de la plaça de l'Oli  i el seu entorn en un plànol de Barcelona de mitjans del segle XIX. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya).