EL AGUILA. Primers establiments de la sastreria. Plaça de la Verónica 2 (1852-1855) i Plaça Real 13. (1855-1925)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER

Abans de la seva consolidació com a grans magatzems a la Plaça de la Universitat / Pelai, El Águila va viure la seva naixença a Ciutat Vella i els seu creixement a la plaça Real. Dues van ser les primeres seus d'aquest negoci que ben aviat estendria les seves sucursals per moltes capitals espanyoles. La seva primera localització va ser al voltant de 1852 al número 2 de la Plaça de la Verònica, on es creuen els carrers d'Avinyó i d'Arai, allà on anys més tard s'aixecaria l'edifici del borsí, després Escola d'Arts i Oficis. Aquella placeta va ser el lloc on Pere Bosch i Labrús (1827-1894) [1], un emprenedor comerciant besaluenc format a Girona i traslladat de jove a Barcelona, va fundar una sastreria que s'anunciava inicialment com a un basar o magatzem de prendas hechas amb el nom comercial de El Águila.

Pere Bosch i Labrús

*1852.- Un dels primers inserts publicitaris coneguts de l'Águila, quan Pere Bosch va obrir un magatzem al número 2 de la plaça de la Verònica per comercialitzar allò que en deien prendas hechas, (vestits ja confeccionats). (Font: Diario de Barcelona del 19 de novembre d'aquell any / ARCA). 

Aquest nou tipus de comerç encetava un sistema de confecció feta i acabada prèviament, que servia d'alternativa, d'una banda a la sastreria a mida pròpia de les classes benestants, i de l'altra a la sastreria casolana posterior a la compra de la roba per metres o retalls. D'altra banda, Bosch Labrús intentava arribar al màxim nombre de clients i va estendre el negoci a d'altres ciutats espanyoles. El 1855 El Águila ja disposava de sucursals a Madrid i Sevilla [2]. En aquest context de creixement i expansió del negoci, el magatzem de la plaça de la Verònica va resultar insufucient per acollir tota l'activitat comercial de l'empresa. Bosch Labrús es va plantejar aleshores el trasllat a un lloc més cèntric, com era la plaça Reial, que en aquells temps centralitzava gran part de l'activitat de la ciutat. Així doncs, el nou destí de El Àguila seria al número 13 de la plaça fent cantonada amb el carrer del Vidre a través del qual es podia sortir al carrer Escudillers 

La inauguració del nou local va tenir lloc al maig de 1857, notícia que va ser recollida abastament per la premsa de l'època.

*1857.- El diari La Corona informava de l'obertura del nou establiment de El Águila a la Plaça Real en el seu número del dia 20 de setembre (Font: ARCA).

*1857.- Un dels primers anuncis publicats en premsa del basar de El Águila a la Plaça Real 13. (Font: La Corona. 29.11.57 /ARCA)

A la mort de Llabrús, esdevinguda a l'any 1894, el seu fill Pere Bosch-Labrús i Blat [3] va agafar les regnes de l'empresa i El Aguila continuaria amb el seu creixement arreu d'Espanya i a principis del segle XX ja s'anunciava com a grans magatzems i seguia obrint sucursal fora de Catalunya.  

*1921.- Anunci de l'establiment principal de El Águila a la plaça Real, ja considerat com a grans magatzems i amb indicació de les quinze sucursals de l'empresa a tot Espanya. (Font: Barcelona Atracción/ARCA). 

Finalment, la història de l'empresa va continuar a l'edifici de la Plaça de la Universitat a partir de 1925.

_________

[1].- Pere Bosch i Labrús va ser un dels empresaris catalans més emprenedors i actius de la segona meitat del segle XIX. Aviat va destacar pel seu pensament proteccionista contrari al lliurecanvisme. Al 1869, amb Joan Güell i Ferrer, va fundar el Foment de la Producció Nacional (entitat que, amb el temps, esdevindria el Foment del Treball Nacional). Aquell mateix any protagonitzaria un enfrontament obert amb el ministre Laureano Figueroa i la seva reforma arancelària i seria un dels organitzadors de la gran manifestació interclassista celebrada a la plaça de Catalunya el 21 de març, on obrers i patrons es van oposar conjuntament als arancels lliurecanvistes de Figueroa. 

[2].- La Corona de Aragón, núm. 326 del 22 de novembre de 1855

[3].- Pere Bosch-Labrús i Blat (1869-1936), el fill del fundador de El Àguila va ser el continuador de l'empresa a la mort del seu pare. El seu germà Lluís fou president del Foment del Treball entre 1929 i 1936. Pere va obtenir el títol nobiliari de Vescomte de Bosch-Labrús, creat el 1926 per Alfons XIII en memòria dels mèrits del seu pare. Els escamots anarquistes el van localitzar en els dies posteriors a l'Alzamiento de juliol de 1936. La seva notòria condició de noble de l'alta burgesia empresarial amb ideari de dretes li va costar inevitablement la mort a la carretera de l'Arrabassada el dia 25, tot i que altres fonts (Heráldica Catalana) afirmen que l'assassinat es va produir a l'església de Santa Maria del Collell, prop de Banyoles.

EL PROGRESO. Grans Magatzems. Rambla Catalunya / Gran Via. (1901-1907)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i JOANA FRANCÈS

Els grans magatzems El Progreso, promoguts inicialment per Custodio Herrero Escorihuela (1842-1910) i altres dos socis, a la Rambla Catalunya número 15 cantonada amb el carrer Corts (Gran Via) 250 (624 després de la posterior actualització de la numeració), ocupaven els espais dels baixos de la Casa Bernardí Montells en els locals que anteriorment, havien allotjat primer el Cafè Güell (des de 1892 a 1895) i després la Cerveseria Restaurant de Viena (de 1895 a 1899).

La societat promotora del negoci s'havia creat per Herrero juntament amb els seus socis Juan Conde i Javier Jimeno el 10 de desembre de 1900 per explotar el negoci durant un periode cinc anys.  Tot sembla indicar que Custodio Herrero va acabar adquirint les participacions dels seus socis o, si més no, va acabar erigint-se com a soci majoritari, atès que només el seu nom figura en referències posteriors als grans magatzems El Progreso. 

*1901.- Notícia de la data de constitució de la societat mercantil de Conde, Gimeno i Herrero a la revista ilustrada de Banca, Ferrocarriles, Industria y Seguros el 25/7/1901.

Els magatzems es van inaugurar el dia 21 d'abril de 1901 i es dedicaven bàsicament a la venda de productes tèxtils, incloent també seccions de barreteria, perfumeria, sabateria i objectes per a viatge, entre d'altres.

*1901.- La premsa es va fer ressó de l'obertura dels grans magatzems El Progreso, amb anuncis com aquest que esmentaven el monument a Güell, ubicat justament davant, com a referència del seu emplaçament. (Font: El Diluvio edició del dia 20 d'abril / ARCA).  

*1901.- Un anunci publicat durany els primers mesos de funcionament dels grans magatzems El Progreso, amb tot el reguitzell de seccions i productes que s'hi podien trobar. Apareixia a l'edició de La Vanguardia del 19 d'octubre d'aquell any. 

*1902.- Sol·licitd presentada el 21 d'agost d'aquell any per Custodio Herrero per tal de registrar oficialment amb el nom de El Progreso el negoci del seus grans magatzems. (Font:  Boletín Oficial de la Propiedad Intelectual e Industrial núm. 387 de data 1/10/1902)  

*1902.- Capçalera d'una factura emesa per Custodio Herrero en nom dels Grans Magatzems El Progreso. (Font: todocolección.com).

*1903.-  El magatzems El Progreso a l'Anuari Riera d'aquell any.  

Al juliol de 1907 la premsa anunciava l'inici de la liquidació d'existències a El Progreso. Només uns mesos després els locals serien ocupats per la Pelleteria La Sibèria. 

*1910.- Esquela de Custodio Herrero, mort als 68 anys a l'agost d'aquell any, publicada al diari tortosí El Restaurador.

EL CORTE INGLÉS (FRANCESC MACIÀ). Centre comercial. Diagonal/Villarroel/Buenos Aires. (1993-2021)

*2010's.- Vista de la planta de vendes de El Corte Inglés- F. Macià des de la cantonada del carrer Villarroel amb la Diagonal.

Els últims dies de gener de 2021 tancava la planta de vendes dels grans magatzems El Corte Inglés de Francesc Macià. Tot i que l'establiment no era a la mateixa plaça, se'l coneixia amb aquest nom per la seva proximitat i per distingir-lo del de Diagonal-Maria Cristina.

Aquests grans magatzems havien pres el relleu als de Galerias Preciados (1984-1993), que al seu torn havien succeït als de Sears (1967-1983), que foren els primers en ocupar l'edifici.

En realitat l'immoble ja havia estat venut dos anys abans del seu tancament a l'empresari Pedro Alonso, que hi va promoure una reconversió en edifici d'oficines amb grans botigues a la plantes baixes.

El centre comercial de Francesc Macià sempre havia estat una mica en segona línia pel seu format més limitat. No obstant, entre 2003 i 2004 El Corte Inglés va procedir a una renovació a fons de l'edifici, tant de l'interior com de l'exterior, amb una façana principal de vidre que va canviar radicalment la fesomia històrica de l'edifici, que disposava de sis plantes i soterrani. Aquell projecte de reforma i ampliació va anar signat pel gabinet d'arquitectes Martorell, Bohigas, Mackay, Capdevila i Gual. 

Tot i no tenir la volada dels de Plaça Catalunya o de la part alta de la Diagonal, aquests magatzems eren molt apreciats pels veïns dels barris pròxims, Galvany, Turó i de la zona nord de l'Esquerra de l'Eixample, en especial pel seu supermercat del soterrani.

Amb el seu tancament ja eren dos els centres comercials de l'empresa El Corte Inglés que desapareixien a Barcelona. El primer havia estat el situat a l'antic edifici del Banco Central, a la cantonada de la Rambla de Canaletes amb Plaça Catalunya, que anteriorment havia estat propietat de la firma britànica Mark & Spencer's.

La cadena de grans magatzems preparava la creació d'una filial logística pròpia, seguint un model semblant al de l'emergent Amazon, pel que fa a l'emmagatzemament i repartiment de mercaderies per tal de poder competir en la venda a distància.

*2018.- Vista de l'edifici des de la cruïlla de Villarroel amb Buenos Aires (Foto: Albert Esteves).

CASA DE CORREUS. Plaça Bonsuccés (1890-1904)

*1890's.- La Casa de Correus, seu de l'Administració Principal en un dibuix de l'època.

A començaments de 1889, un particular de nom Joaquim Prats va construir un petit edifici de línies neoclàssiques en el racó de la plaça del Bonsuccés, que quedava encarat amb l'entrada a la plaça del carrer de les Sitges a la banda més pròxima a la Rambla. Prats va arrendar la finca a l'Estat per instal·lar-hi l'Administració Central de Correus a Barcelona i així pal·liar les deficients instal·lacions postals existents en aquells moments a la ciutat.    

*1889.- Primera notícia en premsa sobre la construcció de la nova Casa de Correus a la plaça del Bonsuccés (Font: La Vanguardia. Edició del 3 d'agost).

El nou edifici va ser inaugurat el primer dia de març de 1890. El canvi de l'administració de correus a una seu digna va ser recollit amb joia per la premsa barcelonina 

*1890.- Notícia de la inauguració de l'edifici (Font: La Vanguardia. Edició del dia 1 de març).

*1890.- Descripció detallada de l'exterior i l'interior de la nova Administració Principal de Correus de la Plaça del Bonsuccés. (Font: La Vanguardia. Edició del dia 1 de març).

Traslladada la central de Correus a Plaça Urquinaona al 1904. el mateix edifici va ser ocupat posteriorment per la secció de queviures i licors dels grans magatzems El Siglo, que van cremar el dia de Nadal de 1932, afectant també l'immoble de Bonsuccés.  

*1910's.- L'antiga Casa de Correus ocupada posteriorment per dependències del Grans Magatzems El Siglo que connectaven amb l'edifici principal de la Rambla.

*1932.- Els bombers intentant dominar el foc declarat als magatzems El Siglo des de la plaça del Bonsuccés apunten llurs mànegues d'aigua a l'antiga Casa de Correus. (Foto: Carlos Pérez de Rozas. Institut Municipal d'Història de Barcelona).

Posteriorment poc abans de la Guerra Civil s'hi va construir el frontó Txiki-Alai famós pel seus partits femenins. A la dècada dels 1970's un edifici Núñez i Navarro de nova construcció amb els seus característics balcons i tendals va irrompre violentament a la plaça Bonsuccés.

LA MODA.- Grans Magatzems. Hospital / Jerusalem. (1905-1908)

Botiga successora de l'Antiga Casa Majem, va obrir el 1905 amb el nom de Grans Magatzems La Moda. Era situada davant de la plaça de Sant Agustí a la cantonada entre el carrer Hospital i el carreró de Jerusalem que menava al Mercat de la Boqueria.

Va der un negoci de vida efímera i com el seu antecessor va continuar amb la comercialització tant a l'engròs com al detall d'articles de vestir i complements per a senyora, amb especial atenció a guants, capellines, sedes, calçat i perfumeria.

Al maig de 1908 es va anunciar la liquidació d'existències per tancament del negoci, fet que es va produir al mes següent.

Uns anys després el local va ser ocupat per Casa Vilardell.

 

 

 

 *1907.- Dos anuncis publicats a la premsa de l'època. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

 

*1908.- Anunci de liquidació d'existències per tancament forçat dels Magatzems La Moda. 

 

LAS INDIAS. Magatzems i prendes de vestir. Canuda 17-21 (1898-1928)

 

*1897.- Primers anuncis publicitaris de Las Indias.

A diferència d'altres grans magatzems de finals del segle XIX dedicats al vestit i als teixits, a Las Indias eren especialistes en vestir senyores. Així ho feien palès a la publicitat d'aquesta gran botiga del carrer Canuda 17 a 21, que correspón als edificis que avui tenen la façana orientada cap a la plaça Vila de Madrid. A l'any 1898, quan va inaugurar-se aquest negoci, la plaça encara no existia i el carrer Canuda, malgrat la seva estretor, continuava essent un dels més animats dels que embocaven a la part alta de la Rambla. 

 

 

*1913.- La figura femenina sempre molt present en els reclams publicitaris de Las Indias. (Font: todocolección.com)

 

Rosell i Barceló, els empresaris que havien fundat i tirat endavant el negoci, van desenvolupar estratègies comercials per aconseguir augmentar les vendes. Las Indias es presentava a les seves clientes com una botiga on s'oferia una gran varietat d'articles de qualitat inspirats en la moda femenina de París i Londres i a molt bon preu.  

 

 

*1913.- Vals de descompte que s'oferien als clients de Las Indias.  (Font: todocolección.com) 

 

 

 *1928.- La retolació dels últims anys dels magatzems

 

Els magatzems Las Indias varen estar actius durant més de trenta anys i van tancar portes definitivament a finals de 1928. Totes les existències van ser adquirides per uns altres magatzems, els anomenats La Concepción, que van ser posades a la venda a preus de saldo a la seva botiga del número 40 de la Rambla de Catalunya.

 

*1929.-Campanya de liquidació d'existències dels magatzems Las Indias a la botiga de La Concepción de la Rambla de Catalunya (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

 

LAS NOVEDADES. Sastreria i Grans Magatzems. Rambla / Canuda (1899-1919)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i VALENTÍ PONS TOUJOUSE

*1909.- Las Novedades en un anunci publicat a la Revista Mundial (Font: BNE).

Poc abans de l'arribada del segle XX van obrir-se a la Rambla dels Estudis cantonada Canuda una grans magatzems que s'anunciaven amb el nom de Las Novedades. La inauguració d'aquest nou establiment va produir-se el dissabte 14 d'octubre de 1899. L'oferta de productes era força variada i incloia seccions de sastreria, camiseria, sombrereria, sabates, articles de fumador complements com corbates i bastons i roba per a nens. La roba per a senyores i nenes es va incorporar molt tímidament als inicis, si bé a la dècada següent va consolidar secció pròpia.

La botiga, amb grans aparadors a peu de carrer, s'estructurava entre el soterrani, la planta baixa i el pis principal de l'edifici.

*1899.- Notícia de l'obertura de Las Novedades publicada a les planes de La Vanguardia el dia 15 d'octubre.
 

 

*1902.- Anunci de la campanya de Reis d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)
 

  

*1910.- Un altre anunci dels magatzems Las Novedades

 

 

 

*1914/15.- Amb el pas dels anys els magatzems van incorporar també secció de roba femenina.

 

Habitualment aquests magatzems feien dues liquidacions durant l'any, els mesos de febrer i agost, per rematar les existències de la temporada, que oferien amb uns descomptes del 15%.

Van tancar al 1919 per donar pas a una oficina de contractació i crèdits abans que a l'any 1925 el local fos ocupat pel mític Cafè de la Rambla. 

 

*1910's.- Com apareix en aquest anunci, a Las Novedades es podien trobar també prendes esportives per a practicar futbol i tennis. (Font: Barcelona Atracción)

 

 

*1917.- Publicitat dels últims anys de Las Novedades. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

ALMACENES EL MUNDO. Torrent de l’Olla/Bonavista. Gràcia. (1949-1952)

 Agraïments a MIQUEL F. PACHA
 

 

El dilluns dia 23 de maig de 1949 s'inauguraven a l'edifici de l'antiga i desapareguda Editorial Seguí, al carrer del Torrent de l'Olla cantonada Bonavista, els magatzems El Mundo.

Aquest nou comerç, instal·lat a l'edifici modernista construit el 1912 per Andreu Audet, substituia una sucursal dels populars magatzems El Águila de la plaça Universitat que s'hi havia instal·lat durant els primers anys de la posguerra. Bàsicament El Mundo es dedicava al gènere tèxtil. Sedes, llanes i teixits de cotó conformaven la seva oferta,  que es va comercialitzar a través de campanyes publicitaries d'un contingut força sensacionalista i agressiu, amb frases perfectament estudiades per arribar a convèncer al potencial client. 

Aquest desplegament de mitjans va tenir resposta durant en els primers mesos en que es formaren cues i aglomeracions de públic a l'entrada dels magatzems.

 

 

*1949.- Dos exemples del tipus de publicitat que emprava Almacenes El Mundo. El primer anunci és  de poc després de l'obertura del negoci amb fotos d'aglomeracions al carrer a l'entrada dels magatzems. La inferior coincideix amb l'arribada de la campanya de Nadal d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre les imatges per ampliar-les).

 

Darrera del negoci dels Almacenes El Mundo hi havia la mà de la família Muñoz Ramonet, propietària també dels magatzems El Águila, i una de les més beneficiades pel règim franquista de l'època. El diari Treball, que editava el PSUC a la clandestinitat, ja denunciava al 1951 els privilegis que aquesta família, encapçalada pels germans Álvaro i Julio, havia aconseguit amb el negoci del cotó.

 

 *1951.- Retall de la publicació Treball, òrgan dels comunistes del PSUC, sobre els beneficis obtinguts pels Muñoz Ramonet, propietaris dels magatzems El Mundo.  



 

La vida d'aquests magatzems graciencs a l'antiga Editorial Seguí no va ser però, gaire llarga. Fet el negoci arribava l'hora de tancar-lo. A finals d'abril de 1952 la premsa anunciava una liquidació d'existències prèvia al seu tancament definitiu i donava les gràcies als clients.

 

*1952.- Punt i final a Almacenes El Mundo. Aquest retall publicat a La Vanguardia anunciava a finals d'abril el tancament dels magatzems i la liquidació de totes les existències.

 

*1952.- La campanya de liquidació final es va perllongar fins a l'estiu. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del dia 18 de juliol).

 

TERRASSA DELS GRANS MAGATZEMS DE CAN JORBA. (1933-1964)

Agraïments a ELOY FC, JORGE ALVAREZ i FRANCISCO ARAUZ

*1933.- La font cascada de la terrassa de Can Jorba. (Foto: Joan Artigues i Carbonell)

 

Can Jorba, els populars grans magatzems fundats per l'empresari manresà Pere Jorba i Gassó (1849-1927) van inaugurar el 25 d’octubre de 1926 la primera fase de l'edifici de la seva nova seu amb façana al Portal de l'Àngel. Aquesta construcció, obtindria el premi de l’ajuntament de Barcelona al millor edifici construït aquell any, seguint el projecte de l’arquitecte Arnau Calvet i Peyronill (1874-1956).

A l'any 1932 es va completar tota l'edificació amb dues plantes més i fent-la arribar fins al carrer de Santa Anna amb una monumental cúpula a la cantonada. 

L'últim espai que va quedar pendent va ser la terrassa del cim de l'edifici que es va inaugurar el 29 d'abril de 1933. Aquesta terrassa constituïa un espai singular orientat a diverses finalitats: zona de descans, restaurant, mirador, guarderia i jocs per als infants Al llarg de la terrassa varen ser instal·lats un seguit d'elements artístics i arquitectònics que el pas del temps va acabar esborrant en la seva major part.

Un primer element destacat era la font cascada d'aigua i llum, inspirada indubtablement en les que Carles Buïgas havia projectat per l'Exposició de 1929 a Montjuïc. Era formada per quatre nivells amb tres caigudes d'aigua i una pèrgola semicircular amb un brollador ascendent al nivell més alt. 

Al costat mateix de la font hi havia un gran pedestal de base quadrada, coronat per un conjunt escultòric amb un grup de nens que envoltaven una altra imatge, asseguda i més enlairada, que representava la mare. Aquest element anomenat Monument a la Infància és encara avui visible i ocupava juntament amb la font la part posterior de la terrassa de l'edifici

*1933.- La cascada i el monument a la Infància. (Foto: Joan Artigues i Carbonell)

*1933.- Un altre detall de la font monumental: (Foto: Arxiu Lluís G. Jorba Gomis)

 

*1934.- La font il·luminada a la nit oferia jocs diversos d'aigua i llum de colors

 

*1934.- La festa dels nens era una de les celebracions habituals a la terrassa. (Foto: Postals Huecograbado)

A l'altra banda de la terrassa, sobre la façana del Portal de l'Àngel s'hi va instal·lar una estructura metàl·lica projectada per Matias Balsera, que recordava les formes de la torre Eiffel i sostenia un potent far, la potència del qual arribava fins a un radi de cinquanta quilòmetres.

*1933.- Notícia de la inauguració de la terrassa de Can Jorba publicada a La Vanguardia en la seva edició del 30 d'abril.

Un altre element singular era el mini zoològic amb algunes espècies animals engabiades.

*1934.- El petit zoològic amb les gàbies dels animals a l'esquerra de la imatge. (Foto: Postals Huecograbado)

*1934.- Un dels ximpanzès del petit zoològic saludant el seu cuidador.
 

*1933.- Un dels patis de la terrassa. (Foto:Joan Artigues i Carbonell)

*1933.- L'entrada al restaurant amb la cúpula al fons. (Foto: Joan Artigues i Carbonell)

 

*1934.- La terrassa era també un magnífic mirador sobre la ciutat. (Foto: Postals Huecograbado)

 

*1934.- La terrassa del restaurant. (Foto: Postals Huecograbado)

 

*1934.- Les pèrgoles adjacents a la façana del Portal de l'Àngel vistes des de la cúpula. Al fons la catedral. (Foto: Postals Huecograbado)

 

 

*1934.- L'estructura metàl·lica amb el far anunciador (Foto: Postals Huecograbado)



*1934.- Detall d'un dels quatre anclatges de la torre metàl·lica (Foto: Postals Huecograbado)

 

Els estralls econòmics i socials de la Guerra Civil i la misèria que va caracteritzar els primers anys del franquisme van mantenir tancada la terrassa. Tot i això l'empresa dels grans magatzems va esforçar-se en recuperar l'esperit d'aquella singular zona de l'edifici per a festes infantils i putxinel·lis, mantenint-hi també la col·lecció d'animals amb un petit aquari.
Finalment el dissabte dia 11 de juny de 1949 la terrassa es va reobrir reorientant els seus usos, amb la reposició i restauració de la major part dels seus elements originals que més l'havien caracteritzat. S'hi va conservar la presència d'un simi engabiat com a record del mini zoo que hi havia hagut anys enrere. S'hi va habilitar una mena de sala d'actes i l'espai exterior era emprat bàsicament per actes promocionals de nous articles orientats a la quitxalla i a les sofertes amas de casa de l'època. A l'interior de la cúpula s'hi va instal·lar una sala d'exposicions d'art.
La venda de Can Jorba a Galerias Preciados el 1964 va suposar la fi d'aquell espai, buc insígnia de l'edifici durant molt anys, a causa de les noves remuntes que es van aplicar per guanyar superfície comercial i de serveis de l'edifici.

 

*1949.- El dia 11 de juny d'aquell any es reobria, després de més d'una dècada, la terrassa de Can Jorba. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

 

 

 

*1950.- Publicitat del primer aniversari de la reobertura de la terrassa i d'una de les festes amb putxinel·lis.  (Font: Barcelona Coleccionismo) 

 

*1951.- Publicitat d'un dels habituals actes promocionals celebrats a la terrassa de Can Jorba durant el franquisme. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)



*1956.- Vista aèria de l'entorn de la Plaça Catalunya i del Portal de l'Àngel. En primer terme, dins el quadre groc, es poden distingir molts dels elements originals de la terrassa de Can Jorba: Monument a la Infància, font monumental i torre metàl·lica. (Font: TAF/ANC)

*1961.- Publicitat de les instal·lacions de la zona de la terrassa en els últims anys de Can Jorba abans de convertir-se en Jorba Preciados (Font: Col·lecció privada Francisco Arauz)

Una anècdota molt comentada en el seu dia i vinculada a l'afició dels directius de Can Jorba pels animals s'esdevingué el 15 d'octubre de 1961. El Parc Zoològic de la Ciutadella havia cedit un dels seus monos per desfilar a la cavalcada del 50è. aniversari d'aquests grans magatzems. El simi es va escapar i es va estar alguns dies sobre les branques dels plàtans de la Plaça Catalunya sense que els bombers el poguessin atrapar. El periodista i cronista de la ciutat Sempronio va recollir aquest fet en un article publicat a la premsa [1].

*1961.- Un grup d'assistents a la cavalcada dels 50 anys de Can Jorba contemplen al mono fugit davant de l'entrada del Banc d'Espanya a la Plaça Catalunya. (Fotos: Carlos Pérez de Rozas)
 

L'únic element que sobreviu d'aquella esplèndida terrassa inaugurada el 1933 és el grup escultòric que coronava el monument a la Infància, que avui encara sobresurt al carrer Santa Anna entre les instal·lacions, conduccions i remuntes emplaçades al terrat de l'edifici.

*2017.- El monument a la Infància encara roman al terrat posterior de l'antic edifici de Can Jorba, avui ocupat pels magatzems El Corte Inglés. (Foto: Carles Ribas / El País).

 

[1].- Artís i Tomàs, Andreu-Avel·lí,  Sempronio. El mono del dia. Diario de Barcelona, edició del 17 d'octubre de 1961.