RÈTOLS PUBLICITARIS A LA FAÇANA DE L’ANTIGA ESTACIÓ DE SANTS, (1950’s-1960’s)

MIQUEL BARCELONAUTA

1960's.- L'anunci de rellotges RECORD al cim de la façana de l'estació de Sants. (Foto: Jaume Peris Xancó).

Malgrat quedar allunyada del centre de la ciutat, la publicitat mitjançant lletres de neó va arribar també a l’Estació de Sants, Fou cap a finals de la dècada dels 1950’s quan sobre el rellotge que presidia la façana principal de l’estació s’hi instal·là un anunci de rellotges RECORD amb un neó perfectament visible des de la plaça de Salvador Anglada (avui plaça de Sants). L’anunci seria substituït només uns anys després per un altre de TITAN, una altra marca de rellotges, que encara hi era present durant la gran nevada de l'hivern de 1962.

*1962.- Durant la gran nevada de desembre de 1962 a la façana de l'Estació de Sants s'hi anunciaven rellotges TITAN.

*1960's.- Un dibuix de l'Estació de Sants amb l'anunci de TITAN. (Font: Autor desconegut)

EDIFICI DE L'ESTACIÓ DE PLAÇA CATALUNYA DEL CARRIL DE SARRIÀ (1863-1996)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a ENRIC COMAS i PARER i JOANA FRANCÉS

*1880's.- La façana de l'edifici de l'Estació del Carril de Sarrià en un entorn encara poc urbanitzat. L'edifici del darrera correspón a la primera construcció que es va bastir al carrer Bergara. (Foto: Autor desconegut/ Fons FGC).

Una de les primeres edificacions de l'entorn de la Plaça Catalunya. De fet, va ser construida quan la plaça era encara només un projecte. Constava de baixos i una única planta i servia de pantalla a les andanes de l'estació que hi havia darrera amb les vies que enfilaven el carrer Balmes.

L'estació es va inaugurar el 23 de juny de 1863, vigília de Sant Joan, després d'un any d'obres. Les primeres imatges fotogràfiques que ens han arribat de l'edifici en els presenten en un entorn desangelat i encara poc urbanitzat amb set finestes al pis superior i nou obertures als baixos, de les quals la central -més gran- i les dels extrema eran portes d'accés i les altres sis eren finestres. El remat de la façana  presentava un discret frontó amb un cercle al centre on s'hi va instal·lar un rellotge.

*1865.- Aquesta és probablement la imatge més antiga que es conserva de l'estació del Carril de Sarrià. Al fons a la dreta s'hi pot veure l'Estació del Tren de Martorell, l'altra instal·lació ferroviària que hi havia a l'entorn de la que ben aviat seria la plaça de Catalunya. (Foto: Autor desconegut. Font: FGC- ANC)

*1910's.- Una imatge de l'edifici de l'Estació. de l'època en que hi havien arbres al carrer Pelai.

A finals dels anys 1920's l'edifici va rebre les conseqüències del soterrament de les vies i les andanes de l'estació. Als baixos l'antiga cantina de l'estació amb entrada per la plaça Catalunya havia estat substituida per una xocolateria que seria el precedent immediat del mític Cafè Zurich, mentre que a la banda de Pelai obria la sucursal barcelonina de la Compañía Española de Turismo. 

*1920's.- Una imatge de l'edifici de l'Estació.

Als principis dels anys 1930's l'edifici va perdre la part dels seus baixos més pròxima al carrer Pelai per tal de construir-hi la nova vorera un cop soterrades les vies i les andanes de l'antiga estació de superfície. D'altra banda, un segon establiment de begudes el Bracafè va substituir l'esmentada sucursal de la Compañía Española de Turismo.

*1930's.- Durant els anys de la Segona República la part superior de l'estació es va anar poblant d'anuncis i rètols publicitaris.

A l'any 1943 la planta superior de l'edifici de l'estació va ser ampliada pel costat de la Plaça Catalunya  igualant-la amb la planta baixa. Això va permetre acollir uns quants despatxos més a les oficines del carril de Sarrià.

*1942.- La Gaseta Municipal de Barcelona de 30 de novembre d'aquell any publicava la concessió del permís per ampliar el primer pis de l'edifici de l'Estació, atorgat una setmana abans.

*1943.- Imatges comparatives de l'ampliació de la planta superior de l'Estació del Tren de Sarrià. La intervenció va permetre igualar tota la planta (Foto: Fons Ferrocarrils de la Generalitat FGC- ANC)

A partir d'aquesta ampliació de l'edifici i llevat dels canviants retols llimisosnque van adornarv la façana l'immoible no va tenir practicament modificacions durant tota la resta de la dictadura franquista i l'arribada de la democràcia fins a finals del segle XX. 

*1940's.- Imatge típica de l'edifici de l'Estació a la posguerra, amb el gran rètol lluminós de fulles d'afaitar Iberia.

L'edifici de l'estació va desaparèixer definitivament l'any 1996. Va ser enderrocat per construir-hi l'ampli edifici que acull el centre comercial El Triangle. El Cafè Zurich va reaparèixer dins la nova edificació al mateix lloc que havia ocupat històricament, Totalment redissenyat va perdre tota l'autenticitat de l'antic cafè.

MURAL BARCELONA de Josep Maria Subirachs. Estació Barcelona-Sants (1979-2006)

No són poques les obres de l’escultor Josep Maria Subirachs (1927-2014) que han anat desapareguent del paissatge urbà de Barcelona en els últims anys. Una d’elles és el fris-mural que va dissenyar per a un dels accesos a l’estació de Barcelona-Sants (concretament el de la plaça dels Països Catalans). Quedava enlairat sobre les portes d’accés al gran vestíbul de l’estació per l’extrem més pròxim al Parc de l’Espanya Industrial. Era format per vint peces quadrades distribuïdes en dues fileres horitzontals de deu i simbolitzaven les lletres del nom de la ciutat entre un entramat de rodes ferroviàries. L’obra data del 1979 i va ser instal·lada en una de les primeres reformes de l’estació.

Composicions de característiques similars ja havien estat assajades per Subirachs al fris de la plaça de Sant Miquel que uneix la part vella i la nova de les dependències de l’ajuntament, així com al vestíbul de l’edifici Mercurio (Jordi Mir i Valls. 1968) als números 57-59 de la Via Augusta.

De forma un xic sorprenent i inesperada, el mural va desaparèixer durant la reforma que a l’any 2006 va executar ADIF aprofitant l’adequació de l’estació a l’AVE. Posteriorment el mural va ser instal·lat al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú on es pot contemplar actualment.

ESTACIÓ DE METRO DE CORREUS. Gran Metro. (1934-1972)

*1960's.- L'accés a l'estació de Correus a la plaça d'Antonio López amb un cartell de l'antic Gran Metro. Al fons el carrer del Consolat amb l'edifici de la Llotja a la dreta (Foto: Josep Brangulí). 

 

L'estació de metro de Correus es va inaugurar durant la Segona República  com a capçalera d'un dels ramals del Gran Metro, el que discorria pel subsòl de la Via Laietana. Era emplaçada entre la plaça d'Antonio López i el carrer d'Àngel Baixeras i disposava d'un únic accés a l'exterior situat al costat de l'escalinata de l'entrada principal a l'edifici de Correus.

Formava part de les línies del Gran Metro, predecessor de les conegudes actualment com a línies 3 i 4. Les obres s'havien iniciat ja a la dècada anterior. La seva construcció però, va estar plena de problemes a causa de la proximitat al port i l'existència d'aigua a pocs metres per sota del nivell de les vies. Això va obligar a que el sistema emprat per la seva construcció fora extremadament previsor davant de possibles inundacions. El procés constructiu va patir doncs, nombrosos retards fins que finalment el dia 20 de febrer de 1934 la nova estació va poder entrar en servei. A l'acte d'inauguració  hi van assistir l'alcalde de la ciutat Carles  Pi i Sunyer i el conseller de Treball i Obres Públiques de la Generalitat Martí Barrera, juntament amb un seguit d'autoritats vinculades a les empreses de transports públics de la ciutat. El nou tram superava els 300 metres de longitud en via única des de Jaume I, era en aquells moments el més pròxim al mar i al port i va servir per fer més accessible aquella zona de la Ribera, sobretot per l'activitat que es generava a la central de Correus i a l'entorn del Pla de Palau

*1934- Retall de la noticia de la inauguracio de l'estació publicada a La Vanguardia del 21 de febrer d'aquell any.

L'estructura interior de l'estació era força senzilla i de poca profunditat. Quedava sostinguda sobre un arc de doble bòveda i disposava d'un únic nivell que abastava tant el vestíbul amb les taquilles com l'andana. Al vestíbul hi havia la cabina del cap d'estació i tres taquilles per despatxar els bitllets i atendre als usuaris. Com molt bé ens detalla Ricard Fernàndez Valentí [1], de les dues andanes de 60 metres cadascuna pràcticament només se n'utilitzava una, que disposava de quatres bancs de fusta. La decoració de les parets era molt austera i el nom de l'estació destacava en dos grans rètols de pedra amb les lletres pintades de vermell.

 

*1934.- Interior de l'andana gran de l'estació de Correus. (Foto: TMB)

 

*1934.- Vista de l'estació des de l'andana estreta. (Foto: TMB)

 

Plànol de l'estació de correus (Font: El Bandero)

 

Ja a l'època franquista, es va executar el desdoblament de la via entre Jaume I i Correus (1942) i posteriorment es realitzaren algunes obres de millora i reforma de l'estació: instal·lació de llum amb fluorescents (1946), perllongament de les andanes per encabir cotxes amb més vagons (1949) i instal·lació de rajols grisos a les parets i panots de carrer al terra, així com nous rètols indicatius el nom de l'estació (1956).    

 

*1940's.- Durant els anys de la posguerra l'accés a l'estació era un dels punt habituals d'activitat dels enllustradors de sabates, els populars limpias.

*1940's.- Les cabines de les taquilles eren situades de forma esglaonada al fons del vestíbul. (Foto: Josep Brangulí).

 

Una mostra de bitllets de metro de l'estació de Correus. (Font: Col·lecció Privada Francisco Arauz)

 

Desaparegut el Gran Metro com a conseqüència de la fusió amb l'altra companyia que explotava el metro Tranversal (actual línia 1), la nova empresa municipal que gestionaria el servei va incloure el ramal entre les estacions d'Aragó (actual Passeig de Gràcia) i Correus a la línia 3. L'altre ramal de la mateixa línia baixava per la Rambla fins a Liceu. Al 1966 el nou Pla d'ampliació del Metro va preveure el perllongament de la línia cap a Poblenou fins a Selva de Mar, que seria identificada com a línia 4. Aquesta operació suposaria la desaparició de la històrica estació de Correus i la seva substitució per la de Barceloneta, inaugurada el 15 de març de 1976.

Així doncs, el 20 de març de 1972 l'estació va ser clausurada i va quedar fora de servei a causa de l'esmentat perllongament de la línia 4 cap a la Barceloneta i el Poblenou. Una de les andanes va ser enderrocada i el vell accés a l'exterior va ser convertit en un pou de ventilació i cobert amb una reixa.

 

*1972.- Un cotxe del metro de la linia 3 aturat a l'andana en els últims dies de funcionament de l'estació. (Font: TMB).

 

*1972.- Anunci publicat a La Vanguardia del dia 15 de març sobre el tancament de l'estació de Correus.

 

 

*1990's/2000's.- Despareguda l'estació, l'antic accés va conservar la balaustrada durant alguns anys, fins que finalment les successives obres d'urbanització de l'entorn la van fer desaparèixer. (Foto: El Bandero).

 

Molts anys després de la seva clausura encara es poden veure vestigis de la seva existencia mirant per les finestres dels vagons de la linia 4 en direcció al Poblenou abans d'arribar a l' estació de Barceloneta.

 

 

 

*2000's.- Aspecte dels vestigis de l'estació de Correus, que encara es podien veure als inicis de l'actual segle. A la imatge inferior, cartells de propaganda electoral de les eleccions franquistes a regidors de l'ajuntament del candidat Eduardo Tarragona, que utilitzava el lema El candidato que llama al pa, pa i al vi, vi. (Fotos: TMB)

 

 

[1].- Fernàndez Valentí, Ricard. Blog ElTranvia 41 

PLAÇA DEL CARRIL I PONT VALLESPIR-RIEGO. Entorn de l'Estació de Sants. (1932-1967)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a XAVIER FALCÓ i GRES

*1960's.- El pont que formava l'espai de la Plaça del Carril i unia els carrers Vallespir i Riego després de les andanes cobertes de l'estació de Sants. (Font: SACE). 

El dissabte 30 de març de 1925 s'iniciaven oficialment les obres de rectificació dels rasants de la via fèrria que travessava Barcelona per l'Eixample. El projecte abastava des de la plaça Letamendi fins a la Riera Blanca, al límit municipal de Barcelona amb l'Hospitalet de Llobregat. Consistia a rebaixar uns metres el nivell de les vies i així facilitar la connectivitat mar-muntanya d'alguns carrers de la ciutat donant-los continuïtat a través de diversos ponts.

Un dels punts importants d'aquesta obra era el pas de les vies per l'entorn de l'Estació de Sants i concretament la connexió entre el nucli d'aquest barri i el del seu veí d'Hostafrancs.

Fins aleshores, com que calia anar fins al carrer del Nord (avui Galileu) o la carretera de Sants per travessar en condicions de seguretat, molts veins de la zona feien el trajecte a través d'un pas a nivell de vies situat a l'acabament de les andanes de l'estació. No fa falta dir que els accidents amb conseqüències lamentables eren a l'ordre del dia i ocupaven sovint les planes dels diaris. Un dels objectius de la nova reordenació era doncs, la construcció d'un pont que millorava i donava seguretat als vianants que circulaven entre Sants i Hostafrancs.

*1920's.- Vista de l'antiga estació de Sants amb el pas a nivell (linia groga) per on es travessaven les vies per anar del carrer de Riego a Vallespir. (Foto: Autor desconegut).

El projecte es va concretar amb l'execució d'un pont sobre les vies que enllaçava el final del carrer de Riego amb el començament de Vallespir. Prèviament havia estat instal·lat un primer pont provisional enlairat a manera de passarel·la metàl·lica, que hi romangué fins que el definitiu va poder ser inaugurat el dia 30 de juliol de 1932 amb una gran festa popular.

La superfície resultant que cobria el pont adequadament enllambordada era prou àmplia, de manera que l'espai guanyat per als vianants fou batejat d'una forma força convencional amb el nom de plaça del Carril. Abaix mentrestant les obres de les vies continuaven fins acabar d'enllestir les noves andanes cobertes de la nova estació de Sants, l'edifici principal de la qual no s'inauguraria fins després de la Guerra Civil a l'any 1948.  

*1925.- El 31 de març d¡'aquell any s'iniciaven les obres de rebaix del nivell de la via fèrria que circulava per l'actual avinguda de Roma des de la plaça Letamendi fins a la Riera Blanca. Això afectava el pas per l'estació de Sants. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

*1931.- Obres de construcció del pont sobre les vies entre Riego i Vallespir que donaria lloc a la plaça del Carril. Al fons hi veiem la passarel·la provisional que es va habilitar durant les obres. (Foto: Autor desconegut).

  

*1932.- La noticia apareguda a La Vanguardia del 31 de juliol, l'endemà de la inauguració del pont i una imatge del públic congregat a l'espai que es va guanyar per als vianants i que va ser conegut com a Plaça del Carril. (Foto: Josep Brangulí). 

*1936.- Dia de la inauguració de l'estació de Sants amb les andanes cobertes. Els assistents a l'acte varen concentrar-se sobre la Plaça del Carril (al fons de la imatge). Des d'allà es podia contemplar l'obra realitzada. (Foto: Fons Unió Excursionista de Catalunya).   

*1936.- Aquesta modesta construcció sobre la plaça del Carril acollia les finestretes per adquirir els bitllets de l'Estació de Sants. (Foto: Fons Unió Excursionista de Catalunya).

*1963.- Inici del carrer Vallespir i el pont que va donar lloc a la Plaça del Carril (Foto: Joan Jané / Arxiu Històric de Sants).

La plaça del Carril va acabar sent un punt de pas i trobada molt lligat a la vida quotidiana d'aquests dos barris durant els anys 1940's i 1950's.

Va ser a mitjans dels anys 1960's amb motiu de la construcció de la Línia 5 del metro que es va excavar una altra galeria paral·lela a la del ferrocarril. L'antic pont i la plaça van acabar essent substituïts per un pont nou i pocs anys després començarien les llargues obres de cobertura de les vies que varen donar lloc a la gran estació central de Barcelona.- Sants. Amb la reordenació de la zona una via àmplia, com és l'actual carrer de Sant Antoni, es va consolidar entre la plaça de Sants (aleshores encara de Salvador Anglada) i la nova estació de RENFE. La vella i desapareguda plaça del Carril quedaria avui emplaçada davant dels actuals Cinemes Palau Balañá.

*1967.- El pont i la plaça del Carril han estat substituïts per una passarel·la que uneix Sants amb Hostafrancs mentre es realitzen les excavacions de la línia 5 del metro. (Foto: Autor desconegut).

Enllaç d'interès:

Agus Giralt. Blog Memòria de Sants. El carrer Vallespir

BOQUES DE METRO DE L'ESTACIO D'ARC DE TRIOMF (1932-2010's).

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JAUME SUSANY, FRANCISCO ARAUZ, ENRIC H. MARCH i ALFRED PUIG

 

Emplaçament de les boques d'accés al metro i ferrocarril sobre un plànol de 1932. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

 

A les quatre de la tarda del primer dia de juliol de 1932 el Metro Tranversal (actual L1) ampliava el seu recorregut amb la inauguració de dues noves estacions: Urquinaona i Triunfo-Norte. Aquell mateix matí les autoritats encapçalades pel president Francesc Macià havien inaugurat aquesta obra [1], iniciada el 1928, que havia comportat l'obertura d'un túnel per a quatre vies entre l'Estació del Nord i la plaça Catalunya a través del subsòl de la Ronda de Sant Pere. El FC Metropolitano de Barcelona i la Compañía de Caminos de Hierro del Norte de España (CCHNE) l'havien finançat conjuntament i va permetre també disposar d'un nou intercanviador sota la part muntanya de la Plaça Catalunya. La CCHNE va ser nacionalitzada el 1941 i integrada a RENFE, que curiosament fins al 1943 va gestionar també el Metro Transversal, abans de tornar a reintegrar-se a la xarxa del FC Metropolitano de Barcelona. 

L'estació de metro d'Arc de Triomf (oficialment coneguda com Triunfo-Norte fins el 1982) enllaçava amb l'Estació del Nord, també coneguda com de Vilanova, i va disposar de diversos accesos que el temps ha anat fent desaparèixer, tot i que d'alguns d'ells encara se'n poden trobar vestigis, especialment en les plataformes de ferro que es van emprar per cobrir les boques eliminades. Posteriorment al 1982, amb la reordenació dels números de les línies i els canvis de noms d'algunes estacions, Triunfo-Norte va passar a ser oficialment Arc de Triomf, el seu nom actual, mentre la plaça Vilanova havia passat a ser dedicada al l'escriptor antifeixista francés André Malraux.
Al 2007 es van iniciar les obres de la nova estació, l'intercanviador i els nous accesos des del solar situat al començament de l'avinguda Vilanova que es van inaugurar a la tardor de 2010. La reforma definitiva de la plaça André Malraux no va quedar enllestida fins al 2014. Un any abans s'havien posat en marxa els dos nous accesos al vestíbul de l'intercanviador des d'aquesta plaça. Un a peu pla al carrer Nàpols davant de l'estació del Nord i l'altre amb escales fixes i automàtiques a la mateixa plaça davant del carrer Roger de Flor.
 

Secció del model de barana metàl·lica emprada en les boques d'accés de Ronda de Sant Pere, Trafalgar i Passeig de Sant Joan. (Font: Barcelofília) 

Els accessos desapareguts

Ronda de Sant Pere

(vorera mar davant del número 74)

Aquest accés era situat a la vorera mar de la Ronda de Sant Pere just davant de la ferreteria Ràfols i molt a prop del bar Trole. Les escales eren protegides per sis pilones de formigó i un enreixat de cinc seccions que les unia. Un cop al subsòl enllaçava amb un passadís al que també s'hi accedia des de la boca situada al carrer Trafalgar. El seu emplaçament és encara avui perceptible per la plataforma metàl·lica que el cobreix.   

*1955.- L'accés de Ronda de Sant Pere. Al fons el Passeig de Sant Joan. (Foto: Arxiu TMB)

*1980's.- La barana exterior de l'accés de Ronda Sant Pere en primer terme davant la ferreteria Ràfols al número 74. (Foto: Autor desconegut)

*1986.- La boca de Ronda de Sant Pere va arribar a acumular models de senyalitzacions de moltes èpoques diferents. (Foto: Pere París)

Carrer Trafalgar

(vorera muntanya davant del número 61)

*1950.- Boca del final del carrer Trafalgar amb barana de ferro igual que la de Ronda de Sant Pere.

Boca situada davant del número 61 del carrer Trafalgar, davant de l'estudi fotogràfic Alonso. Era de característiques similars al de la Ronda de Sant Pere, si bé una mica més estret. Una plataforma metàl·lica cobreix també el seu emplaçament.

 

Passeig de Sant Joan

(a la cantonada, davant el número 2)

 

 

 

*1955.- L'accés situat al començament del Passeig de Sant Joan i de l'Avinguda Vilanova davant de l'Arc de Triomf. (Foto: Arxiu TMB).

*1955.- Vista dels passadissos d'enllaç, amb els nous accessos de l'estació de l'Arc de Triomf, inaugurats el 24 setembre 1954. La boca que es veu a dreta correspon a la de passeig de Sant Joan 2. (Font: Arxiu Rafael Mir).

Situat a l'arrencada del Passeig de Sant Joan, davant del número 2, fent cantonada amb l'inici de l'avinguda Vilanova i al costat d'un quiosc de diaris i revistes, aquest accés era el més pròxim a l'Arc de Triomf o almenys el que permetia una visió immediata del monument que va ser porta d'entrada a l'Exposició de 1888. El disseny de la boca era el mateix que les de Ronda Sant Pere i Trafalgar.

Va ser eliminat al 2010 quan es va obrir el públic el nou accés a l'intercanviador situat en un solar de l'Avinguda Vilanova. 

 

*2010.- Imatge captada a l'abril d'aquell any, amb el panell  que informava de les obres del nou intercanviador i el tancament de l'accés per la boca de l'inici del Passeig de Sant Joan. (Foto: Jaume Susany)

Nàpols / Carretera de Ribas

(al costat de l'Estació del Nord)

*1950's.- Una imatge de la boca de la Carretera de Ribas xamfrà Nàpols amb l'alcalde Porcioles i altres autoritats.

 

Aquest accés situat a la banda muntanya de l'estació del Nord, portava exclusivament a l'andana del tren en direcció Catalunya i seguint l'andana cap al metro Transversal en direcció Santa Eulàlia. No hi havia connexió amb la boca de l'avinguda Vilanova amb Nàpols.

 

Avinguda Vilanova / Nàpols

(davant de l'Estació del Nord)



Era l'accés més pròxim a la façana principal de l'estació del Nord, si bé quedava desplaçat en direcció mar cap a l'eix de l'avinguda Vilanova davant de l'edifici de la Central Catalana d'Electricitat. El disseny original era de barana de balaustrada similar a la de les boques de metro de la plaça Catalunya. Acabada la Guerra Civil aquest accés va perdre la balaustrada i fou objecte de reforma quedant emplaçat dins d'una vorera-illa que curiosament quedava situada al bell mig de la calçada del carrer Nàpols. Va ser envoltat d'una barana metàl·lica molt simple, que va requerir de la instal·lació de diverses pilones de protecció per tal d'evitar els impactes dels automòbils. El voral apareixia també pintat de franges blanques i vermelles per advertir de la seva presència als conductors.   
La boca conduïa només a l'andana del tren en direcció de sortida de Barcelona i seguint l'andana al metro en direcció a Marina.

 

*1932.- L'accés des del carrer Nàpols davant de l'estació del Nord tal com era originàriament poc després d'inaugurar-se.

*1970's.- Amb el pas del temps l'accés va quedar dins una petita  illa enmig del trànsit, que hi podia circular per les quatre bandes. (Foto: Arxiu TMB)

*1986.- Una altra imatge de l'accés del carrer Nàpols al costat de la plaça André Malraux, el nou nom que va adoptar l'antiga plaça Vilanova. (Foto: Pere París).

Plaça André Malraux / Nàpols

(davant de l'Estació del Nord)

 

Aquest accés pot considerar-se el successor natural de l'anterior, si bé era desplaçat un cinquanta metres més en direcció al carrer de Ribas i quedava situat sobre la mateixa vorera de Nàpols i la plaça André Malraux. El calaix que envoltava les escales d'accés era de formigó clar amb una simple barana d'alumini a la part superior. Va quedar clausurat i desaparegué amb la reforma de la plaça que, en quedar lleugerament elevada sobre el carrer Nàpols, va permetre obrir un nou accés a peu pla a l'intercanviador.

- - - - -

[1].- Aquell mateix dia s'inaugurà també el perllongament del Metro Transversal cap a la banda Llobregat amb l'entrada en servei de l'estació de Bordeta i les noves cotxeres.

Enllaç d'interès:
De les últimes intervencions practicades al subsòl de la zona entre 1989 i 2012 i de les troballes històriques descobertes, l'Enric H. March en va fer un interessant treball de recerca amb un article que podeu trobar en aquest enllaç