*1870.- Vista del Jardí del General amb el Passeig de l'Esplanada a l'esquerra i l'actual avinguda del Marquès de l'Argentera en primer terme amb els arbres acabats de plantar. (Foto: Joan Martí).
L'anomenat
Jardí del General fou el primer jardí públic que va existir a la ciutat. Era situat just davant de l'Estació de França, a l'altra banda de l'actual avinguda Marquès de l'Argentera, i s'estenia seguint el carrer Comerç fins on ara hi ha l'antic Mercat del Born. Al costat mateix del jardí arrencava el
Passeig de l'Esplanada, projectat uns anys abans.
Rebia aquest nom perque va ser encarregat pel general Francisco Javier Castaños (1758-1852), duc de Bailén i capità general de Catalunya. Havia estat projectat el 1815, un cop acabada la Guerra del Francès (1808-1814) i les obres van ser enllestides en poc més d'un any. En tot el seu perímetre, el jardí era envoltat d'una reixa i l'interior era poblat d'una gran diversitat d'arbres i vegetació amb bancs de pedra i una trama formada per molts camins i avingudes.
*1860's.- Un plànol del Jardí del General en el que s'aprecia la complexa trama de camins del seu interior i l'inici del Passeig de l'Esplanada a l'esquerra. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya).
Va ser també un espai pioner en l'exposició d'animals al públic. Hi havia un petit estany, amb una illeta al mig on vivien dos paons. Així mateix, en un dels extrems del jardí, hi havia una gran gàbia on eren exposades diverses espècies d'ocells exòtics. Aquests animals i els seus cants foren l'atracció permanent d'aquell indret de gran popularitat entre la ciutadania
[1].
*1849.- Descripció detallada del Jardí del General que feia Manuel Saurí en l'edició d'aquell any de la Guia General de Barcelona. [2]
Pel que fa a l'estatuària, hi havia almenys nou escultures diseminades pel jardí. Ramon Muntaner les va concretar en una de les seves obres
[3] on recollia l'existència de quatre bustos representatius de la Modèstia, la Soledat, l'Aflicció i la Follia, mentre que les altres cinc eren de cos sencer i representaven a Minerva, Ceres, la Medicina, La Fidelitat i un grup doble amb Bacus i Adriana.
L'any 1840, amb motiu de la visita de la reina Isabel II, el jardí va ser ampliat, cap a la banda de la Ciutadella, en aproximadament una cinquena part de la seva extensió inicial.
Fou a començaments dels anys 1870's quan el
Jardí del General va desaparèixer a conseqüència de la urbanització de la zona, que va comportar l'edificiació de les cases porxades de l'actual passeig de Picasso i del mercat del Born. La urbanització i enjardinament de l'antiga Ciutadella començaria uns anys després i compensaria amb escreix aquesta pèrdua.
Judit Subirachs ha seguit el rastre de les escultures que hi havia al
Jardí del General en una de les seves obres
[4], on recull que Huertas Claveria i Jaume Fabré
[5] sostenen que només es van salvar la font al·legòrica a la Fidelitat, que va passar un temps al Parc de la Ciutadella, així com els bustos representatius de l'Aflicció, la Modèstia, la Senzillesa i la Solitud, que van arribar als jardins del Palau de Pedralbes després de passar per la Ciutadella.
Dibuix de Dolors Anglada Sarriera
[1].- Vallescà, Antoni. Efemérides barcelonesas del siglo XIX. Edicions Llibreria Millà. Barcelona, 1946.
[2].- Saurí, Manuel i Matas, Josep. Manual Histórico-Topogràfico, Estadístico y Administrativo. Guia General de Barcelona. Imprempta-Llibreria Manuel Sauri. Barcelona, 1849.
[3].- Muntaner, Ramón. La Barcelona vuitcentista. reculls històrics (1801-1900). Llibreria Catalònia. Barcelona, 1929.
[4].- Subirachs i Burgaya, Judit. L'escultura del segle XIX a Catalunya: del romanticisme al realisme. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. 1994.
[5].- Huertas Clavería, Josep Maria, Fabre, Jaume i Bohigas, Pere. Monuments de Barcelona. L'Avenç. 1984.
.
