Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espectacles Sexy. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Espectacles Sexy. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de desembre del 2023

MERCASHOW. Sala de Festes amb espectacles d'striptease. Zona Franca. (1980's-2000's)

 

*1990's.- Local que acollia els espectacles de Mercashow a la Zona Franca. (Font: Targeta publicitària de Mercashow)

Una de les atraccions nocturnes que va generar força expectació a partir de finals dels anys 1980's era el local anomenat Mercashow, que proposava actuacions de joves que es despullaven davant del públic. La novetat era que els artistes que lluïen els seus atributs corporals eren exclusivament masculins. El local estava ubicat al sector de Mercabarna, un espai allunyat de la ciutat en plena Zona Franca, i s'orientava específicament per al públic femení. Així ho indicava la publicitat que prohibia l'entrada a homes sols. Aquests espectacles van gaudir d'una certa popularitat durant els últims anys del segle XX i Mercashow era un dels llocs clàssics per a celebració de trobades de comiats de soltera. La novetat de la proposta va ser una de les claus de l'èxit en un món, el de l'erotisme i l'striptease, que fins aleshores no s'havia mogut del patró habitual consistent en les noies exhibint els seus cossos i els homes mirant-les. De fet el propi Mercashow, que era emplaçat al carrer Major de la Zona Franca, ja havia obert portes uns anys abans cap al 1983, oferint els clàssics espectacles d'striptease femení, que havien començat a proliferar a partir de l'inici de la transició, si bé en aquest cas, s'orientaven a una clientela de transportistes i treballadors de la zona habituals en aquell sector.

                                               
*1985/6.- Anuncis de Mercashow. El de dalt a la cartellera amb els espectacles que s'hi presentaven durant els seus primers anys i el d'abaix a la secció de classificats oferint feines de caixera i cambrera. (Font: Hemeroteca La Vanguardia) 

Amb el pas del temps però, el local va evolucionar cap a una nova fórmula, que consistia bàsicament en l'actuació de joves dotats de físics musculats i espectaculars, guarnits amb les habituals estètiques pròpies d'aquest submón (policia, bomber, motero, cow-boy, mafiós, repartidor de butà....) que, en grup o en solitari,  anaven desfilant per l'escenari i executaven coreografies de ball. Puntualment l'espectacle pujava de to quan els nois baixaven al pati de taules i cadires per a acostar-se i insinuar-se a les clientes més agosarades. També era habitual que alguna de les presents, plena de valor o animada per la parròquia que l'acompanyava, s'animés a pujar a l'escenari i contemplar d'una manera més pròxima i personal al sexy-boy de torn, però sempre davant de totes les assistents en un ambient eufòric i de cridòria desencadenada.

*1990.- Un dels cartells publicitaris anunciador de l'oferta de Mercashow.


*1990's.- Dues imatges de les actuacions que es realitzaven a Mercashow

Atesa la llunyania del local del centre de la ciutat, s'organitzaven autocars que recollien les clientes des de Plaça Catalunya o bé des de localitats allunyades de Barcelona. Durant els primers anys el local funcionava cada nit, llevat dels diumenges i dilluns, amb dues funcions nocturnes diàries que es presentaven amb dues hores d'interval.

L'edició del dia 11 de novembre de 1989 del diari conservador ABC, que dirigia Luis Maria Ansón, va publicar un article en el que denunciava la pornografia difosa per TVE en ocasió del programa Un dia por delante presentat per Pepe Navarro, on van desfilar lleugers de roba alguns dels nois que actuaven a Mercashow.

Amb el canvi de segle l'èxit de l'oferta i la popularitat de Mercashow es va anar extingint i el local va acabar convertit en un magatzem de ferreteria industrial.

diumenge, 17 d’abril del 2016

NEW YORK. Night Club. Cabaret. Escudellers 5. (1963-2011)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA, MARÍA JOSÉ GONZÁLEZ i JORGE ÁLVAREZ 



L'any 1961 tancava portes la taverna flamenca El Charco de la Pava al número 5 del carrer Escudellers (Escudillers en aquella època). Tot seguit, un bar de cambreres anomenat New York va ocupar el mateix local. L'empresari Bienvenido Ferrer va agafar posteriorment les regnes d'aquell negoci i el 14 d'abril de 1963 hi inaugurava un night club-cabaret que passaria a la història de la nit barcelonina. 

1961.- Anunci publicat a La Vanguardia del novembre d'aquell any, en el que es demanaven noies per atendre la barra del New York abans de la seva conversió en el popular cabaret.

El nou local, que s'estenia també per la finca contigua (número 7), va posar-se ben aviat  al capdavant de l'oferta nocturna més agosarada en matèria d'espectacles eròtics juntament amb el Panam's de la Rambla que regentava el mateix empresari. Amb els anys Ferrer incorporaria també dos locals més al grup (Mister Dollar i Starlet's) amb els que ampliava el seu imperi cap a la part alta de la Diagonal.       

1963.- La inauguració del New York a les planes de La Vanguardia.  

*1963.- El primer programa de mà del New York es movia encara dins uns marges de la decència que exigia l'oficialitat de l'època.

Després d'uns primers anys de certa contenció en l'erotisme que s'hi presentava, el local va incrementar progressivament la intensitat i la temperatura dels espectacles d'striptease que hi oferien les artistes. El cantant Ramon Calduch (1928-2008) era un dels fixos autòctons que interpretava cançons clàssiques del seu repertori i un grans retrats de les artistes de plantilla s'exhibien a la porta del local per donar compte del seu potencial eròtic.


*1963.- Les primeres artistes que van actuar al New York després de la seva obertura com a cabaret.

*1963.-- Un jove Ramon Calduch figurava també entre els primers artistes que van actuar al New York

*1966.- El carrer Escudellers abans d'embocar a la Plaça del Teatre i la Rambla. A la dreta els rètols lluminosos del New York assenyalen l'entrada del local al costat del restaurant Caporal i davant del Cine Alarcón. (Foto: Sánchez Martínez. Revista Triunfo)

El 1966 el New York ja era un clàssic de la ruta nocturna de turistes, mariners i gent de comarques que s'escapava a la capital a veure dones espectaculars lleugeres de roba. Les fotografies de l'entrada les mostraven pràcticament nues i els números coreogràfics incorporaven cada cop més picantor a l'ambient. 

*1966.- Les artistes del New York cada cop amb menys roba.

*1966.- Plànol editat per atraure clients i facilitar la localització del local des del centre de la ciutat.

Va ser en aquesta època que Bienvenido Ferrer va contractar pel New York una artista internacional amb un passat i un futur, que mereixen una especial atenció a l'hora de relatar la història d'aquest local. Era coneguda com Peki d'Oslo, una rossa despampanant de corbes sinuoses, que presentaven com una de les millors artistes que havien actuat en aquell cabaret. Sobre l'escenari del New York, Peki executava la seva actuació ballant seminua sobre un rai de nàugraf tot contornejant-se al voltant d'un pal.  

*1966.- Peki d'Oslo anunciada al New York

En realitat Peki d'Oslo no era altra persona que Amanda Lear, una transsexual amb passaport vietnamita que aviat es convertiria en una mussa de Salvador Dalí amb qui era habitual de veure-la a Port Lligat i en moltes de les seves aparicions i performances. Amanda va viure un temps en un hotel del Raval fins que el pintor figuerenc la va rescatar del New York. [1]

Amanda Lear amb Gala i Dalí
  
*1967.- La parella Billy McMahon & Pamela també va actuar al New York

El New York va seguir sent un clàssic dels espectacles eròtics, i posteriorment pornogràfics, de la nit de la part baixa de la Rambla fins que amb el canvi de segle les coses van canviar. El local va fer un gir cap a una proposta més discotequera, conservant però els seus espectacles eròtics, fins que al març de 2011 va desaparèixer definitivament qualsevol relació del local amb allò que havia estat sempre des que va néixer com a Night Club New York.  El local que el va succeir conservava el nom (New York Club), però ja no hi tenia res a veure. 


[1].- Enllaç d'interès sobre els primers anys de la vida d'Amanda Lear:

dilluns, 17 de novembre del 2014

MR. DOLLAR. Cabaret. Nigth Club. Infanta Carlota/Josep Tarradellas 140. (1969-2012)

MIQUEL BARCELONAUTA



En els últims anys del franquisme l'anomenada Cadena Ferrer acumulava la gestió dels locals més atrevits de la nit barcelonina. Seus eren el New York del carrer Escudellers i el Panam's de la Rambla. En tots ells es forçava al màxim la restrictiva legalitat vigent en relació als espectacles eròtics, que prohibia qualsevol tipus de nuesa sobre l'escenari. No obstant això, en aquest tipus de locals, orientats en gran part al públic estranger que es trobava de pas per Barcelona, però també als visitants de comarques, es jugava al gat i al gos amb la policia i els censors que apareixien intermitentment les sales. Els responsables dels cabarets, mitjançant un joc de signes prèviament determinats, advertien de la presència de l'autoritat a la sala i les artistes cobrien la seva epidermis. Quan aquells fugien tornaven a actuar de forma més generosa a satisfacció dels bon voyeurs de la nit.
Al desembre de 1969 la cadena Ferrer va expandir-se cap a la part alta de la ciutat i va inaugurar Mr. Dollar, una nova sala situada al carrer de la Infanta Carlota, gairebé tocant  a la plaça Calvo Sotelo. La programació anunciava els espectacles més agosarats a nivell europeu (en aquells temps qualsevol al·lusió al vell continent era equivalent a permissivitat i modernor en matèria de sexe i erotisme). A la pròpia cartellera es feien veritables jocs de paraules per donar a entendre indirectament el contingut de les propostes artístiques presentades al local. 

*1969.- Primera campanya publicitària per fer conèixer al públic la nova sala de festes i cabaret Mister Dollar. El contingut de l'anunci era sumament discret, si bé la referència al New York del carrer Escudellers ja feia entendre, al públic habitual d'aquest tipus de locals, la seva orientació. (Font: El Noticiero Universal /ARCA).


*1970.- Una de les primeres aparicions de Mr. Dollar a la cartellera de La Vanguardia

La canalla del barri i altres personatges no tan joves es quedaven sovint bocabadats davant d'una mena de vitrina, situada a peu de carrer, on amb grans fotos d'estudi a tot color es podien contemplar a l'entrada del local els cossos seminus de les sinuoses ballarines i artistes que hi actuaven.
En aquest local va fer les seves primeres passes el popular humorista uruguaià Godoy, la dona del qual hi treballava de ballarina. Un dia li van permetre fer un monòleg davant del públic i a partir d'aquí va iniciar la seva carrera artística com a humorista.

*1970.- Als pocs mesos d'inaugurar-se Mr. Dollar va incorporar El Rincón Bohemio, un altre ambient al local. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

Mr. Dollar va anar perdent pistonada un cop desaparegut el dictador i abolida la censura que prohibia aquests tipus de locals. La competència es va anar estenent, però la privilegiada situació del local, en un punt clau de centralitat de la part alta de la Diagonal, li va permetre romandre actiu com un local de Show Girls  fins que el 2012 es va acometre una reforma integral de l'edifici d'oficines de Josep Tarradellas/Francesc Macià, que va acabar fent desaparèixer aquest cabaret. 

dissabte, 12 d’octubre del 2013

TABÚ. Night Club. Cabaret. Rambla 33. (1955-2010's)



Local aparegut a mitjans de la década dels 1950's quan els marins de la VI Flota nordamericana, ancorada al port, van començar a freqüentar la Rambla en les seves estones i dies de permís. El Salón Tabú ocupava el lloc que anteriorment havia acollit el cabaret Excélsior i després el Folies Chez Demon. Al seu costat, el Panam's era com un local germà amb el que compartia l'objectiu de distreure als joves de la marineria ianqui. El lloc era freqüentat per joves prostitutes  deleroses d'escurar les butxaques dels propietaris de les gorres blanques que constituien la clientela més preuada.
Cal no confondre aquest Tabú amb el bar del mateix nom que hi hagué al carrer Escudellers i que passarà a la historia com un dels pioners en la difusió a Barcelona de la salsa i la música caribenya. 
 
*1962.- L'edició de La Vanguardia del dia 3 de juliol, recollia aquesta notícia sobre un petit incendi al Tabú.
 
*1978.- Programació del Tabú corresponent al dia 21 d'abril d'aquell any tal i com apareixia a les planes de La Vanguardia.
 
Cap a finals dels anys 1970's, el local, que ja programava regularment números de revista i flamec, combinades amb actuacions de vedettes i femelles espectaculars  lleugeres (o mancades) de roba, es va començar a fer popular entre la joventut progressista i s'hi feien també actuacions musicals en directe. Allà va debutar un jove i encara desconegut Loquillo el 1978 i al 1994 hi van reaparèixer Ia & Batiste, una mitica formació de música catalana. Posteriorment el Tabú evolucionaria decididament cap al porno-show en directe oferint els habituals números d'striptease, erotisme i altres variants més pujadetes de to configurant una oferta adreçada bàsicament al turisme creixent derivat dels Jocs Olimpics de 1992.
Tabú va desaparèixer ja entrat el segle XXI i es va transformar en la discoteca The Family. Finalment ja al 2013 els germans Mas hi han instal·lat el seu local La Boîte, que anteriorment havia estat als voltants de la Plaça Francesc Macià.

dijous, 8 d’agost del 2013

CALIOPE. Discoteca. Cafè-concert. Balmes 245. (1970-1982)


 
Una sala de festes molt activa durant la Barcelona dels anys 1970's fou Caliope. Situada als baixos de l'edifici Mediterráneo al número 245 del carrer Balmes, entre Madrazo i Laforja, fou inaugurada durant les vigílies de les festes de Nadal de 1970. Incorporava un snack-bar amb pastisseria i la discoteca al soterrani. 
En els seus inicis es va dedicar al cafè-concert, un gènere que va adquirir una certa rellevança a les nits barcelonines del tardofranquisme i que també triomfava en d'altres locals de la zona alta, com Gaslight al carrer Tuset. Caliope oferia dos passis diaris d'aquestes obres de petit format a les 11,30 de la nit i a la 1,30 de la matinada.

*1972.- Publicitat de l'espectacle de  café-concert presentat a Caliope durant les festes de Nadal. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1974.- Espectacle pop presentat a Caliope dirigit per Josep Torrents. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

La proposta d'oci del local combinava els espectacles de varietats de contingut picant amb la discoteca convencional, especialmente animada a les tardes per públic adolescent. El 1974 van fer reformes al local, incorporant una segona sala de ball "exclusiva per a parelles", mentre que l'altra era destinada als més joves. Amb l'arribada de la democràcia i l'eliminació de les censures en els espectacles públics, Caliope es va apuntar, com tants altres locals nocturns de l'època, a la febre de l'anomenat destape i va començar a programar espectacles eròtics que es barrejaven amb tot tipus de varietats, com ara les actuacions del ventríloc Chevalo que hi presentava el seu show al 1977. Aleshores la copa costava al voltant de 600 pessetes de l'època (3,5 euros). Aquesta va ser lúltima etapa de Caliope que a l'any 1982 va tancar per donar pas a L'Auditori, un nou local especialitzat en concerts de jazz.


Algunes obres de cafè-concert presentades a Caliope:

1971.- Desde Isabel con amor (Alfonso Paso) amb Montserrat Vivó i Fernando Bronchud.
1972.- Peloteo, Letras de cambio (Joe Nightingate)
1972.- Horóscopo (Virgo)
1973.- LSD: La Sexy Droga
1973.- La Sexy Cateta
1974.- Mandarina Mecánica (Josep Torrents) amb Carles Velat, Víctor Petit i Marta Angelat
1975.- El pequeño saltamontes (E .Barriego) amb Fernando Bronchud i Asunción Victoria

dijous, 14 de juny del 2012

BARCELONA DE NOCHE. Cabaret. Tàpies 5 (1936-1990)

Agraïments a EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ i MARIA JOSÉ GONZÁLEZ

 
*1936.- Imatge del carrer de les Tàpies davant de Barcelona de Noche

*1936.- L'animada sala de ball a l'interior del local.

José Márquez, conegut popularment com Pepe el de La Criolla va fundar el cabaret Barcelona de Noche al mes de març de 1936, després d'abandonar el local que l'havia fet famós. El nou cabaret havia estat edificat sobre els antics estables d'una vaqueria que havia acollit fins a 45 vaques. En el seu format original disposava d'una sala principal rectangular, el bar, una taula de joc, els lavabos i el guarda-roba. L'encarregat de decorar el local fou Humbert Vallmitjana. Allà van anar a parar les mítiques columnes-palmera de La Criolla. La paret principal de la sala era coberta d'un mural pintat que reproduia les imatges de diversos lloros tropicals amb dues dones nues que es gronxaven. La pista central era delimitada per uns cordons gruixuts. El projecte de Pepe amb el seu nou local era força ambiciós i se'l veia molt il·lusionat en convertir-lo en el nou referent del barri. Però dissortadament per a ell, no podria viure per veure-ho. Va ser assassinat en estranyes circumstàncies la nit del 29 d'abril del 1936, quan encara no feia ni dos mesos que havia obert Barcelona de Noche.


*1936.- Vista del portal de l'immoble on vivia Pepe Márquez al carrer de Santa Madrona 6-8. A la foto inferior poden apreciar-se les perforacions al vidre produïdes pels quatre trets que van acabar amb la vida del propietari de Barcelona de Noche.

*1936.- Anunci de la programació de Barcelona de Noche aparegut a la revista satírica Papitu la mateixa semana en que morí assassinat el seu fundador Pepe Márquez.


Acabada la Guerra Civil, el local va intentar recuperar la popularitat d'abans i va canviar el nom passant a ser La Nueva Criolla, però els temps havien canviat, la misèria envaia els carrers del barri i la permisivitat del nou règim era mínima o nul·la. El local va subsistir a empentes i rodolons durant els primers anys de la dictadura i a finals dels anys 1950's tornava a recuperar presència a les nits barcelonines i també com a reclam turístic.

*1950's.- Postal de propaganda de Barcelona de Noche orientada als turistes.

Va ser però, des de començaments dels anys 1970's, quan Barcelona de Noche tornaria a adquirir un cert protagonisme entre els locals del Barri Xino com a lloc de concentració de transformistes i transexuals. Allà començaren les seves carreres alguns artistes que amb el pas del temps assolirien un important grau de reconeixement (Àngel Pavloski, Bibi Andersen -després coneguda com a Bibiana Fernández-, Mimí Pompón o Dolly Van Doll en són alguns exemples).
Barcelona de Noche tancaria portes gairebé en silenci l'any 1990, quan la reforma de l'entorn i l'obertura de la Rambla del Raval van donar un canvi radical a la imatge del barri. De l'antic carrer de les Tàpies en va quedar ben poca cosa i una comissaria va ocupar el solar d'aquell antic i legendari cabaret.

*1983.- Porta d'accés a Barcelona de Noche

*1983.- El mural que hi havia al costat de l'entrada al local. Davant hi podem veure a Josep Maria Huertas Clavería, Pere Monés, Josep Martí Gómez i Paco Candel. (Foto: Pepe Encinas)



Transformistes i altres artistes que varen actuar a Barcelona de Noche  (1970's-1980's)

Madame Arthur
Christa Leem
Christine
Pierrot
Bibi Andersen
Àngel Pavlovski
Dolly Van Doll
Mimí Pompón

dimarts, 6 de març del 2012

BLUE MOON. Discoteca. Viladomat 211. (1974-1980)

MIQUEL BARCELONAUTA


La desaparició física del general Franco al novembre de 1975, va donar pas a un període de trànsit cap a la democràcia, que va portar a l'inici d'un procés l'alliberament progressiu de la severa repressió sexual que la llarga dictadura havia exercit sobre la ciutadania. Les nits barcelonines varen començar a poblar-se de locals que oferien espectacles eròtics i d'strip-tease, un fenòmen que popularment es va anomenar destape
Qualsevol discoteca o sala de festes amb actuacions en directe insertava algun número sexy amb nus femenins i molt rarament masculins. El Blue Moon, ja havia obert portes cap a finals de 1974 al carrer Viladomat, entre Mallorca i Provença, i ben aviat es va convertir en un d'aquests locals per prendre una copa, ballar, presenciar danses sensuals i veure com les ballarines s'anaven desprenent de la roba. El local disposava d'un pàrquing gratuït de 200 places.

1974.- Un dels primers anuncis de la sala Blue Moon pel Cap d'Any de 1975. (Font: ARCA/El Noticiero Universal

El 1979, gestionat per l'empresa Serra, anunciava sexy-humor i porno-baile i hi actuava l'humorista uruguaià Godoy. Però com tants altres, el Blue Moon va acabar sent un local sexy merament conjuntural. El 1980 va canviar el nom per New Star Barcelona (l'entrada amb consumició valia 1.200 pessetes de l'època) i passat el boom destapista va orientar-se cap a una distoteca salsera i de ritmes llatins. El 1982 ja apareixia a la cartellera com a Money Money en aquell mateix local que després va acollir el Borinke, el Festa Major amb Rudy Ventura i Agua de Luna.