COBEGA S.A. Planta embotelladora de Coca-Cola. Guipúscoa 163-185. (1965-2009)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i MIQUEL F. PACHA

*1970's.- Vista exterior de Cobega S.A. al carrer Guipúscoa. (Foto: Arxiu Cobega)

 

Els nens i nenes que als anys 1960's i 70's cursaven els darrers cursos de l'ensenyament primari quedaven sorpresos el dia que uns senyors, que duien les lletres de Coca-Cola brodades a la butxaca de la camisa, apareixien per l'escola i explicaven les normes d'un concurs de redacció que podia portar a la fama al guanyador.
Només una estona després, tota la classe quedava acomodada dins un autocar que els duia al barri de La Verneda. Allà, un amplíssim carrer Guipúscoa que circulava paral·lel a l'autopista de veritat i al que encara li quedaven anys per convertir-se en rambla arbrada, els portava fins a prop de la frontera amb Sant Adrià a visitar la factoria de Cobega S.A., la planta d'embotellat de la Coca-Cola, on els vailets passarien la resta d'aquella atípica jornada escolar.

A l'entrada del complex, que ocupava una superfície de trenta mil metres quadrats, hi havia un gran vidre rere el qual es podia contemplar un seguici d'ampolles del popular refresc, que avançaven de manera lenta i disciplinada, una rere l'altra, pel circuit d'embotellat.
La primera activitat de la visita consistia a contemplar una exposició sobre la invenció de la beguda i la història de la seva expansió arreu del món. Tot seguit es visitava la planta embotelladora i, com no podia ser d'una altra manera, arribava el moment màgic i esperat quan la quitxalla, ja notablement desmadrada, podia assaborir amb deler i a dojo els refrescos de la companyia (bàsicament Coca-Cola i Fanta en les seves versions de taronja i llimona). El tast acabava amb un nou recordatori sobre el concurs de redacció i les seves normes. Aquestes visites formaven part de l'estratègia comercial de Coca-Cola i varen suposar una gran projecció social del refresc.

La planta de Cobega havia estat inaugurada el 22 de setembre de 1965, quan la família Daurella va decidir abandonar la seva seu barcelonina al carrer Almogàvers i traslladar-la a l'emergent barri de la Verneda. 

*1965.- Propaganda de la inauguració de la planta de Cobega a La Verneda. (Font: Hemeroteca La Vanguardia)

*1965.- Procés que se seguia a la planta embotelladora. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

 

*1965.- Vista de la zona de càrrega. (Foto: Arxiu Cobega)

*1965.- Foto aèria de la zona de la Verneda, amb el carrer Guipúscoa a l'esquerra de la imatge i la fàbrica de Cobega al centre. (Foto: Fons TAF)
 

Els concursos per als nens van continuar amb l'arribada de la democràcia incorporant també els premis de redacció en llengua catalana. La factoria de Cobega a la Verneda va durar fins entrat el segle XXI. A l'any 2009 van ser desmantellades les naus i després de desaparèixer, el gran solar va ser habilitat provisionalment per aparcament de camions i autocaravanes. Posteriorment els terrenys van ser requalificats i s'elaborà un projecte per construir-hi d'habitatges i equipaments.

 

CINE LEVANTE. Carrer Guipúscoa 70-72 (1958-1979).

*1960's.- El cine Levante, a la dreta de la imatge, durant el seus primers temps. 

Inaugurat a l'estiu de 1958, el Cine Levante era situat a l'aleshores emergent barri de Sant Martí/La Verneda en un carrer Guipúscoa molt diferent a la rambla que és avui. Aleshores era una via ràpida amb una distribució de l'espai que concedia més de tres quartes parts de la seva amplària al servei del trànsit rodat.   

La sala era força gran i va ser projectada per l'arquitecte Carlos Martínez amb un aforament inicial per a 2.100 espectadors que es distribuien en platea i amfiteatre.

*1959.- Vista aèria del Cine Levante davant del grup d'habitatges Juan Antonio Parera, coneguts popularment com els pisos blancs.

Inicialment pertanyia a la mateixa empresa que el cinema Verneda i ambdues sales exhibien el mateix programa. En els anys immediatament posteriors a la seva inauguració l'èxit del cinema era total durant els caps de setmana i va constituir un negoci molt rendible per als seus propietaris.

En la seva darrera etapa va funcionar de dijous a diumenge i a partir de la primera meitat de la dècada dels 1970's va començar a patir una forta davallada d'espectadors, la qual cosa va fer decidir als seus gestors a inhabilitar-ne l'amfiteatre i deixar només la platea com a part accessible als espectadors. Tot i que la platea va ser modernitzada amb la substitució de les butaques, la rendabilitat del negoci continuava a la baixa i finalment el local va tancar portes al juny de 1979.

Tres anys després va començar a còrrer el rumor sobre l'obertura d'una sala de bingo a l'antic cinema, la qual cosa provocaria una forta oposició de les associacions de veïns de barri. No obstant això, amb la posterior venda i reforma del local, s'hi acabaria instal·lant el Bingo Verneda. [1]    

*2000's.- El Bingo Verneda va substituir a l'antic cinema.

*2010's.- L'estructura de l'antic Cinema Levante encara visible en l'actualitat.
 

[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Editorial Temporae. 2015.

CAN NYAU. La Verneda (Segle XVII-1992)

*1920's.- Dues imatges de Can Nyau. En la de dalt es pot veure el pou davant de la porta d'entrada a la masia i alguns detalls de la façana barroca. (Fotos: Arxiu A.E.M.)

Una de les últimes masies desaparegudes del sector de La Verneda fou Can Nyau, una edificació que, malgrat no tenir especial interès arquitectònic, estigué molt arrelada en els seus ultims anys a la vida dels barris de Sant Martí i Sant Andreu. La construcció inicial datava del segle XVII i va ser objecte de diverses modificacios la llarg de la seva vida. Estava formada per dos seccions dividides per un cos central amb façana barroca del segle XVIII. Els propietaris de Can Nyau va llegar aquesta masia a l'Hospital de Sant Pau, que posteriorment la va cedir a l'Ajuntament.

A partir de 1965, els organitzadors de la festa de Sant Antoni i la cavalcada dels Tres Tombs a Sant Andreu de Palomar van establir la seva seu a la masia. Allà es guardava el patrimoni de la societat, els carruatges i s'organitzava la desfilada de cada any. Fins els últims anys el masover que hi vivia es dedicava a cuidar els cavalls que s'hi estaven en règim de pupil·latge.

El mes de maig de 1992, en plena eufòria olímpica, la masia de Can Nyau va ser eliminada per sorpresa. Curiosament l'enderroc tingué lloc mentre el Barça jugava a Wembley la final de la Champions League i la majoria de la ciutadania estava pendent dels televisors. Segons fonts municipals calia connectar la Rambla Prim amb el passeig de l'Onze de Setembre i Can Nyau no tenia cap valor artístic. El temps ha demostrat que aquesta connexió no era tant prioritària. En resum, tot plegat es va saldar amb un altre atemptat impune contra la història de la ciutat. 

*1970's.- Can Nyau als anys setanta del segle passat amb una palmera adossada a la porta d'entrada.