L'EDIFICI DEL MAS CASANOVAS. Hotel (1899-1904).- Caserna de la Guàrdia Civil (1904-1934).- Escola Pablo Iglesias (1934-1939).- Caserna de la Guàrdia Civil del Guinardó (1940-1950) i Escola Obispo Irurita (1950-1970's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Agraïments a JOANA FRANCÈS

Foto: Autor desconegut. Colecció privada de Jorge Álvarez. Publicat a La Barcelona desparareguda de Giacomo Alessandro. Volum II.

Els antics terrenys del Mas Casanova eren situats al Baix Guinardó en la zona contigua a l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau i abastaven aproximadament des de l'actual Ronda del Guinardó fins a la Travessera de Gràcia, que abans de la construcció de l'hospital arribava fins a la carretera d'Horta prop de Can Girapells. Eren terres de conreu de vinyes que van patir la plaga de la fil·loxera el 1881. La part més baixa era dedicada a conreus de secà amb alguns arbres fruiters. La masia de la finca era situada sobre l'actual curs del carrer Cartagena a l'alçada del carrer que precisament porta el nom de del Mas Casanova (Manso Casanovas durant el franquisme). L'espai que ocupava el Mas Casanovas s'estenia inicialment al voltant dels terrenys colindants al curs ascendent del carrer Igualtat (actual Cartagena), aproximadament entre la Travessera de Gràcia i l'actual Ronda del Guinardó.

La masia, que disposava d'una petita capella annexa, es va enderrocar per la urbanització del carrer Igualtat i les obres de construcció de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau. 

1890's.- El que quedava de la capella del Mas Casanovas a finals del segle XIX abans d'aixecar-se l'hotel. En el dibuix inferior l'emplaçament de l'antiga capella sobre els terrenys que acabarien marcant el límit muntanya del recinte de l'Hospital de Sant Pau cap a l'últim tram del carrer Cartagena. 

Des del 1876 un projecte d'urbanització dels terrenys del Mas Casanovas preveia l'obertura d'un total de nou carrers, dels quals tres eren perpendiculats a la Travessera de Gràcia (Castillejos, Igualtat (avui Cartagena) i una petita porció de Dos de Maig) i els altres sis n'eren paral·lels (Sant Climent -avui Rosalia de Castro-, Santa Carolina, Lleó XII -actualment Llorens i Barba-, Mas Casanovas. Fargas i Niça [1]. Tots els solars que quedaven a la dreta del carrer Igualtat van ser comprats el 1901 pels administradors del futur Hospital de Sant Pau que era a punt erigir-se, L'antiga masia tambe formava part dels terrenys afectats i com s'ha apuntat abans fou enderrocada,

Montserrat de Casanovas i Fernández de Landa (1861-1948), que havia heredat la propietat de la finca, va sol·licitar a l'ajuntament de Sant Martí de Provensals permís per edificar un hotel als terrenys del Mas Casanova el de 1898

*1930's.- Zona on previsiblemet es trobava l'antiga masia del Mas Casanova (cercle marró) i emplaçament de l'Hotel Mas Casanova (cercle vermell) sobre un plànol dels anys 1930's. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya / Barcelofília. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

Hotel de la Fuente de Casanovas

El pendent existent a la zona afavoria la visibilitat de l'hotel que era fàcilment identificable des de lluny. Havia estat construit en un estil eclèctic, que li donava una certa aparença de castell medieval, sobre el que destacàven les seves dues cúpues semicirculars revestides de pisarra. Al mateix temps des de les finestres i balcons de l'hotel es podia gaudir d'unes vistes privilegiades del pla de Barcelona fins al mar. L'establiment hoteler es va dotar d'una central elèctrica pròpia dissenyada per l'enginyer Josep Mestres Borrell i instal·lada al costat mateix de l'hotel, que assegurava la continuïtat de l'energia elèctrica en aquella zona encara molt descampada. 

L'establiment va ser inaugurat el 26 de setembre de 1899 i batejat amb el nom oficial d'Hotel de la Fuente Casanovas, en referència a una de la fonts existents als terrenys i de les quals s'havien proveit durant molts anys els veins de la zona. Disposava d'un trentena d'habitacions de notable luxe i comfort en un intent d'arrencar un negoci vinculat al Gran Hotel Inglaterra de la cantonada entre el Portal de l'Àngel i la plaça de Catalunya (just on anys després s'aixecaria l'edifici de la Telefònica). Com a responsables de l'hoteleria i restauració hi figuraven els germans Cacciami i es posava a disposició del públic un òmnibus des de la Plaça Tetuan, que en quinze minuts arribava a l'hotel. 

*1899.- Full publicat en ocasió del banquet inaugural de l'Hotel de la Fuente Casanovas. Inclou un dibuix de la vista general de la ciutat des de l'emplaçamant de l'hotel on s'hi pot veure la Sagrada Família amb només l'àbsis construit i amb el mar i la muntanya de Montjuïc al fons. (Font: Fons J. Fernández)

*1899.- A dalt: Anunci de la inauguració de l'Hotel de la Fuente Casanovas que dóna més rellevança al Gran Hotel de Inglaterra, del que deixa clar que l'establiment del Guinardó n'és una mera sucursal.

Abaix: Retall de premsa sobre l'obertura i característiques de l'hotel, que insisteix en el caràcter de pintoresco de l'establiment.  (Font: La Dinastia. Edició del 27.09.1899)

*1899.- La Vanguardia també va dedicar unes línies a la inauguració de l'hotel, amb aquesta nota que inclou informació sobre la central elèctrica i d'altres subministres propis. (Font: ARCA).

Les expectatives però, aviat es van veure frustrades, tot i que es va intentar atraure els barcelonins cap a la zona oferint a l'emergent FC Barcelona uns terrenys colindants a l'hotel per fer-los servir de camp de joc. L'acord era amb la condició que els jugadors poguessin ocupar diverses habitacions i serveis de l'hotel com a vestidors. L'estada del Barça a l'Hotel Casanovas va durar només una temporada i l'hotel va continuar la seva vida amb més pena que glòria. Carme Martín, en el seu magnific blog Memòria dels barris [1] apunta també la coexistència del funcionament hoteler amb el joc de casino abans del tancament de l'establiment. L'aleshores popular revista Los Deportes en el seu numero de 20 d'octubre de 1901 feia esment a que l'hotel ja no podia acollir els jugadors per canviar-se la roba a causa del seu tancament.

*1901.- Nota publicada a la revista Los Deportes el 20 d'octubre d'aquell any (Font: ARCA).

Sigui com sigui, la manca de viabilitat com a negoci de l'Hotel de la Fuente Casanovas es va fer palesa de tal manera que la instal·lació va quedar definitivament abandonada per a la seva finalitat hotelera cap a finals del 1904, deixant un edifici que acabaria sent cedit a la Guàrdia Civil. 

*1900`s.- Dues imatges de l'edifici en la curta etapa en què va ser Hotel de la Fuente Casanovas. (Fotos: Autor desconegut).

*1904.- Retall d'un plànol simple de Barcelona i el seu entorn en el que hi figura l'Hotel Casanovas.

Caserna de la Guàrdia Civil

El fracàs del projecte hoteler va fer que la propietària arrendés l'espai a l'exèrcit on els militars realitzaven maniobres i exercicis d'instrució. Als pocs anys però, l'edifici va passar a la Guàrdia Civil que hi va establir una Caserna i amb aquest funció el Mas Casanovas va romandre fins al periode republicà.

*1910's.- Dues imatges que mostren maniobres militars sobre els camps pertanyents al Mas Casanovas davant de l'antic Hotel. (Fotos: Autor desconegut)

Grup Escolar Pablo Iglesias

Ja arribada la Segona República, la Generalitat es va fer càrrec de l'edifici a l'any 1934 i el va convertir en el Grupo Escolar Pablo Iglesias. L'antiga caserna va ser reformada a fons a càrrec del l'arquitecte Josep Goday i Casals (1881-1936), que va adaptar l'edifici a la nova finalitat docent que s'hi duria a terme fins l'acabament de la Guerra Civil. La inauguració havia tingut lloc el dia de Sant Jordi de 1934.

*1934.- Aspecte que presentava las façana principal de l'edifici de l'Hotel Casanovas el dia de la seva inauguració com a Grup Escolar Pablo Iglesias després de la reforma de Josep Goday. (Foto: Badosa / El Día Gràfico)

*1934.- L'alcalde Carles Pi Sunyer i altres personalitats durant la cerimònia d'inauguració del Grup Escolar. (Foto: Badosa / El Día Gráfico).

Abans de l'inici de la Guerra Civil es varen realitzar unes excavacions a la part posterior del recinte de l'Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau per posar al descobert un poblat ibèric existent a la zona dels antics terrenys del Mas Casanova. L'esclat del conflicte bèlic però, va frustar la iniciativa i aquell solar acabaria ocupat per un important nucli de barraques a la postguerra. 

*1973.- Imatge del nucli barraquista emplaçat darrera de la tanca de separació del recinte hospitalari de Sant Pau. En primer terme es veu el carrer Cartagena amb força trànsit en direcció ascendent cap a l'avinguda Mare de Déu de Montserrat. (Foto: Autor desconegut. Fons Josep Maria Huertas Claveria).

Caserna de la Guardia Civil del Guinardó

Acabada la Guerra Civil el nou règim va decidir tornar a instal·lar a la Guardia Civil a l'edifici. La

benemèrita hi romanguè al llarg d'una dècada fins al 1950.

Escola Obispo Irurita

La manca d'equipacions docents al barri durant el franquisme va fer decidir al règim a recuperar l'edifici per a finalitats docents, tal i com s'havia esdevingut durant la República. El nou centre escolar instal·lat a l'edifici i inaugurat el 1950 va ser dedicat al Obispo Irurita un dels màrtits preferits pel règim franquista. El centre romangué actiu fins a la recuperació de la democràcia amb alguns conflictes amb els pares dels alumnes per la deficient qualitat de les instal·lacions i de l'ensenyament impartit.

*1960's.- Coberta d'un butlletí de notes de les alumnes de l'escola Obispo Irurita amb l'escut franquista sobre la silueta de l'edifici. Com es pot veure, fins i tot en les llibretes de notes existia la separació per sexes.  

Finalment el 1986 l'edifici fou remodelat íntegrament i ampliat seguint un projecte de l'arquitecte Jordi Romeu i Costa (Barcelona, 1949). Es van substituir les cobertes de les cúpules per un model diferent de les originals semiesfèriques que li donen un aire bizantí molt característic. L'escola resultant va ser el CEIP Mas Casanovas que recuperava l'històrica denominació del lloc.

_______

[1].- Corbera Palau, Joan. El Mas Casanovas; senyors, pagesos, rajolers, veins. El Pou. Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada.-  Barcelona, 2020.

[2].- Martín, Carme. https://memoriadelsbarris.blogspot.com/2010/12/mas-casanovas-i-lhotel-casanovas.html

HOTEL-RESTAURANT DEL PARQUE DE LA MONTAÑA. Carretera de Sarrià a La Bonanova (1879-1904)

Agraïments a FRANCISCO ARAUZ i JESÚS SERDIO

L'Hotel del Parque de las Montaña va ser concebut inicialment com una instal·lació d'estiueig i repòs situada a peu de l'antiga carretera de Sarrià cap a Sant Gervasi en el que avui coneixem com el passeig de la Bonanova. L'emplaçament exacte era entre els actuals carrers de Pomaret i d'Iradier dins dels límits de l'extensa finca de Can Pomaret.
L'edifici, segons constava al frontó que coronava la façana, datava de 1859 si bé no va ser fins a finals de la dècada dels 1870's que s'habilità per usos d'hoteleria i restauració. Funcionava com a lloc d'estiueig dins del Pla de Barcelona per a families benestants. L'hotel-restaurant va tenir una primera etapa entre 1879 i 1883 durant la qual va establir dues oficines al centre de la ciutat (Les Colònies al carrer Ferran i Casa Subiela a la Riera del Pi) per a poder contractar els seus serveis.

*1882.- Anunci a tota pàgina publicat a La Vanguardia sobre l'obertura de la temporada d'estiu a l'hotel.

Emplaçament del l'hotel (petit rectangle groc) dins la zona del Parque de la Montaña (requadre negre) en un plànol de finals del segle XIX. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya). A la imatge inferior el mateix plànol ampliat.

A partir de febrer de 1883, després d'una intensa reforma de l'interior de l'edifici, va fer-se càrrec de l'hotel el senyor Francisco Soler. El nou arrendatari i gerent de l'establiment va traslladar el punt de contractació dels serveis a la lleteria situada al carrer Petritxol número 13. Com a l'etapa anterior, l'interior de l'edifici s'organitzava al voltant d'un gran menjador-restaurant que ocupava els baixos, mentre que les altres dues plantes de l'edifici acollien un total de 40 habitacions. L'establiment gaudia també d'un entorn natural privilegiat a tocar dels jardins del Parque de la Montaña originaris de l'antiga finca de Can Pomaret.
Tot plegat constituia un marc idoni per celebrar-hi tota mena de festes, celebracions i àpats privats i especialment convits de noces, bateigos i comunions 

*1883.- Publicitat de la reobertura de l'hotel reformat amb referència a tots els serveis que s'hi oferien sota la direcció de Francisco Soler. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

*1883.- Notícia de la inauguració de l'hotel reformat els primers dies de febrer d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

A la dècada següent hi ha notícia d'una nova etapa de l'hotel a càrrec de José Escós amb cuines emplaçades a les pròpies habitacions a la manera del que avui coneixem com apartaments.

*1895.- Descripció de l'establiment i les seves instal·lacions en un retall de la Guia Barcelona en la mano. (Font: Col·lecció privada Francisco Arauz). 

Amb el canvi de segle uns nous encarregats apareixen en la publicitat de l'hotel, els germans Planas.

*1901.- Revetlles de Sant Joan i Sant Pere al Parque de la Montaña. (Font: La Publicitat. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

El restaurant de l'hotel era també lloc habitual de celebracions dels nomenaments dels catedràtics universitaris i de banquets organitzats per formacions polítiques i culturals. A tal d'exemple i curiositat, els carlins hi celebraven les seves trobades de germanor no exemptes sovint de situacions de tensió a causa de les diferències existents entre les diverses faccions del moviment.

*1904.- Cròniques de la mateixa reunió carlina, celebrada el diumenge 6 de novembre d'aquell any al restaurant del Parque de la Montaña, segons La Vanguardia (a dalt) i El Diluvio (abaix). (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).

*1900's.- Vista lateral de l'edifici que va acollir l'hotel-restaurant  (Foto: Lucien Roisin Besnard).

A partir de del 1905 l'edifici fou destinat a finalistats docents i va acollir diverses escoles de formació en electricitat entre elles la Real Escuela de Ingenieros Electricistas perdent així definitivament els seus usos hotelers i d'esbarjo.

*1900's.- L'edifici que acollia l'hotel del Parque de la Montaña, ja a punt de ser convertit en escola d'electricistes, apareix enquadrat en groc, rera la torre de Sant Rafael, en aquesta imatge del passeig de la Bonanova.

HOTEL BARCELONA. Casp 1-13. (1961-2010's)

MIQUEL BARCELONAUTA

Tot just arrencar la dècada dels 1960's, la fesomia del primer tram del carrer Casp va canviar radicalment. Un nou edifici va irrompre en aquell espai flanquejat per les cases Rocamora i Pasqual Pons a l'inici del carrer. Aquesta última havia perdut el cupulí de la cantonada amb Passeig de Gràcia i les Rocamora el remat i la veleta del seu esvelt torreó.

*1958.- L'Hotel Barcelona en construcció des d'una imatge aèria de la Plaça Catalunya.

La nova construcció que s'afegia al paisatge del carrer era un hotel de 7 pisos d'alçada i gairebé 40 metres de llargària encarat a dos llocs tan representatius com el Teatre Tivoli i Ràdio Barcelona.

L'Hotel Barcelona, nom amb que es batejà el nou establiment, contrastava radicalment amb els altres vells edificis de l'entorn. Havia començat a prendre posicions en el panorama de l'arquitectura urbana una nova generació d'arquitectes, que ja no seguien els cànons monumentalistes i neoclàssics dels primers anys del franquisme, abandonant aquell recurrent culte a la balaustrada als balcons dels pisos més baixos.

L'enderroc de l'antic recinte del Novedades havia començat el 1955 i dos anys després ja s'hi havia construït el primer pàrquing soterrani de pagament de la ciutat. Posteriorment, l'arquitecte Miquel Ponsetí hi va construir la nova sala de cinema i finalment es va concloure el conjunt de l'obra amb l'hotel, obra de Francesc Mitjans i Miró, l'arquitecte del Camp Nou.  

*1960.- Imatge de l'edifici de l'Hotel Barcelona captada des de la teulada de la Casa Pascual Pons. Correspón a la darrera fase de la seva construcció. A la dreta la part de la façana de la Casa Rocamora a la cantonada Passeig de Gràcia-Casp 

Tot i que el projecte inicial contemplava un edifici d'oficines, l'Hotel Barcelona va ser realitat uns anys després i inaugurat el 1961. La façana presentava un franja superior i una altra de lateral pel costat més proper al passeig de Gràcia formades per balcons-terrassa, mentre que la resta era com una mena de tauler d'escacs que alternava panells opacs de color clar amb finestres senceres del sostre al terra a cada pis. Tot i el seu aspecte exterior, en realitat l'espai de hotel era força estret. A cada planta, entre la caixa de la sala de cinema i la façana, hi havia les habitacions i el passadís. 

L'establiment hoteler es va moure sempre dintre de la qualificació de quatre estrelles, amb diferents reformes de l'interior executades amb el pas dels anys. Sense ser un hotel de gran luxe destacava per la seva comoditat i molt especialment per la seva centralitat a un pas de la Plaça Catalunya. Hi destacaven també les botigues amb grans aparadors a la planta baixa.

*1963.- Postal promocional de l'Hotel Barcelona, que mostra una imatge de la terrassa de l'últim pis. (Font: Col·lecció privada Jorge Álvarez).

*1990's.- Posta de sol a l'Hotel Barcelona.

L'edifici que va acollir l'Hotel Barcelona va ser finalment enderrocat durant el 2017. Uns anys abans l'hotel havia ja tancat les seves portes per donar pas a un altre projecte hoteler amb un espai verd a l'interior de l'illa.

*2017.- Enderroc de l'Hotel Barcelona i el cinema Novedades. (Foto: Carles Riba).

GRAN HOTEL MANILA. Rambla / Pintor Fortuny (1957 - 1990)

Inaugurat al maig de 1957 amb el nom de Gran Hotel Manila, aquest establiment hoteler situat a les cèntriques Rambles, va aixecar-se a la cantonada amb Pintor Fortuny, sobre el gran solar que havia quedat desert des del 1932 després del desgraciat incendi que va provocar la desaparició dels populars magatzems El Siglo.

L'edifici, projectat per l'arquitecte Agustí Borrell i Sensat (1910-1970), seguia unes línies neoclàssiques i disposava de 207 habitacions. Es va convertir en el més alt de la Rambla i encara avui ostenta aquesta condició. L'hotel va tenir molt renom als anys 1960's i 70's. Allà s'hostatjaven habitualment molts dels artistes que actuaven al Liceu i moltes de les estrelles de la canço, el cinema i la cultura que visitaven Barcelona.

*1957.- Entrada a l'hotel des del carrer Pintor Fortuny.

Unes galeries que originalment duien el mateix nom de l'hotel ocupaven els baixos i van servir per agilitar el comerç vinculat dins l'entorn del propi hotel. També disposava d'una sala d'exposicions amb el nom de Camarote Granados. Durant les primeres eleccions democràtiques acollia les nits electorals del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE).

L'hotel, amb categoria de quatre estrelles, va acabar sent gestionat pel grup Husa, però cap a finals dels anys 1980's va ser adquirit pel grup nordamericà Ramada. Fou aleshores quan el vell Manila va signar la seva sentència de mort. L'edifici va ser reformat integralment, l'hotel va aconseguir la cinquena estrella i va donar pas al Ramada Renaissance, que posteriorment es convertiria en Le Méridien tal i com el coneixem avui.

*1960/2010.- El vell i desaparegut Gran Hotel Manila (a dalt) i l'actual Hotel Le Méridien (abaix).

CASA LORENZO FRADERA. Construcció original sense remuntes. Gran Via / Bruc (1872-1991)

Agraïments a MIQUEL F. PACHA i EMILIO GÓMEZ FERNÁNDEZ

La Casa Lorenzo Fradera va ser construida a l'actual número 647 de la Gran Via, cantonada amb Bruc, segons un projecte de l'arquitecte Josep Domínguez i Valls. L'edifici original constava de baixos, entresol, principal i dues alçades més. La façana d'estil eclèctic és coronada per un vistós rellotge situat al centre de la cantonada. Durant els primers anys del segle XX l'edifici va acollir el Consulat General de França.

*1920.- La Companyia d'Assegurances Northern ocupava el primer pis a començaments dels anys 1920's.

*1920's.- L'Hotel de France va ser el primer establiment hoteler que es va instal·lar a l'edifici. Després es va convertir en la Pensió Frascati. A l'entresòl hi havia l'empresa de maquinària elèctrica Brown-Boveri. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

Durant els anys de la Segona República l'edifici va acollir el Casal Francesc Macià d'Esquerra Republicana, que va ser lloc habitual de mítings i activitats polítiques del partit.

*1936.- Desfilada d'una columna femenina de la centúria d'Esquerra Republicana davant del Casal Francesc Macià. (Foto: Lluís Torrents)

*1937.- Concentració davant del Casal d'Esquerra Francesc Macià. (Foto: ANC)

Al llarg de la seva història l'edifici ha estat gairebé sempre vinculat a l'hoteleria. Successivament va acollir l'Hotel de France, la pensió Frascati (anys 1920's), la pensió Torres (anys 1930's) i l' Hotel Estoril (anys 1940's), si bé aquests establiments no ocupaven la totalitat de la finca.

*1932.- A partir d'aquell any la Pensión Torres va substituir a la Frascati als pisos superiors de l'immoble.

L'any 1950 l'edifici va encetar una nova etapa amb la instal·lació als pisos superiors de l'Hotel Residència Habana que va quedar integrat dins la categoria 1ª A amb 90 places hoteleres. La resta de l'edifici  era ocupat per la seu de les  empreses Hijo de Ramon Almirall SA i Hijos de Higinio Majem, SL (que ocupaven dos locals de la planta baixa) i de l’acadèmia de primària i secundària Liceo Manjón (situada a la porta segona del pis principal). El propietari de l’hotel també hi tenia la seva residència privada a la segona porta de l’entresol. Va ser a partir del 1972 que l'Hotel Habana va ocupar ja la totalitat de l'edifici amb un total de 101 places.

El 1991 es va modificar l'aspecte original de la façana de l'edifici i es va procedir a una reforma integral de la seva estructura segons un projecte signat per l'arquitecte Joan Juanpere i Miret que el convertiria en el Gran Hotel Havana. La reforma va incorporar una remunta d'un pis per sobre del rellotge i la incorporació de la finca colindant del carrer Bruc. Tot i això, el conjunt va quedar resolt amb dignitat mitjançant una intervenció molt allunyada d'algunes remuntes recents, que han posat més l'èmfasi en la diferenciació radical de l'afegitó respecte de l'edifici original, que en mantenir una certa uniformitat del conjunt.

*1988.- Projecte de remodelació de l'edifici per acollir-hi  el Gran Hotel Havana de la cadena Silken. (Font: Arxiu Nacional de Catalunya)

*2012.- El Gran Hotel Havana després de la reforma i la remunta aplicada a l'edifici.