FONT MÀGICA DE L'EXPOSICIÓ UNIVERSAL DE 1888. Parc de la Ciutadella.

 

*1888.-Dos dibuixos de la Font Màgica amb l'expectació en el públic que generava.

Un precedent poc conegut de la famosa Font Màgica de Carles Buïgas a l'Exposició de 1929, fou la que es va instal·lar al recinte de l'antiga Ciutadella amb motiu de la primera Exposició de Barcelona a l'any 1888.

Coneguda també com a Font Màgica, estava integrada per un conjunt de brolladors situats sobre una làmina d'aigua rectangular amb un cos central de forma octogonal del que emergien un total de quinze brolladors d'aigua. El seu emplaçament era entre l'actual edifici del Parlament de Catalunya i l'antiga capella de la Ciutadella, al bell mig del recinte de l'Exposició. Erròniament moltes fonts diuen que era davant del Palau de la Indústria en un altre estany de perímetre rodó.

 

 

*1888.- Ubicació exacta de la Font Màgica de l'exposició de 1888 sobre el plànol oficial del recinte. (Font: Institut Cartògràfic i Geològic de Catalunya) 

 

Havia estat projectada per l'arquitecte sallentí Josep Torres i Argullol (1850-1909), que va comptar amb el suport de la companyia elèctrica The Anglo American Brush Electric Light Corporation. A la nit, l'aigua expulsada cap a munt i els costats rebia l'impacte d'un conjunt de llums de colors i servia per amenitzar els concerts de la Banda Municipal de Música, sovint acompanyats tambe amb espectacles de focs artificials. Tot plegat provocava una gran admiració dels visitants de l'Exposició. La font va ser desmuntada en acabar el certàmen. 

 

 

 

 

 

GALERIA DE MÀQUINES. Pavelló de l'Exposició de 1888. Carrer Wellington (1888-1950)

Agraïments a ELOY FC

 

Un de les construccions secundàries de l'Exposició Universal de 1888, celebrada al voltant de la Ciutadella, va ser l'edifici de tres naus que hi havia en l'extrem mar del carrer Wellington. Projectat el 1887 por l'arquitecte Adrià Casademont (1851-1923) era conegut com la Galeria de Màquines i va servir per acollir els materials i la maquinària vinculada als ferrocarrils  

 

1887.- La Galeria de Màquines en construcció. 

  

1888.- L'edifici ja aixecat en una imatge captada durant els dies de l'Exposició Universal. (Foto: Pau Audouard Deglaire / AMB)

 

 

*1888.- Vista aèria del recinte de l'Exposició e 1888. Al fons es pot veure l'edifici original de la Sala de Màquines.

 

*1888.- Fragment del plànol de l'Exposició de 1888 on es veu el sector on hi havia l'edifici de la Galeria de Màquines a l'extrem del carrer Wellington. 

 

Aquest edifici era situat al primer tram del carrer Sicília, contigu al recinte del Parc de la Ciutadella i el zoològic, i conegut després com carrer Wellington.

Ala anys 1920's es va procedir a la reurbanització de la zona amb el perllongament del carrer Wellington fins els passeig de Circumval·lació prop del nucli de vies fèrries que sortien i arribaven a l'estació de França. Això va provocar que l'edifici de la Galeria de Màquines quedés partit en dues parts: La primera, més petita, quedà integrada dins el recinte del parc i conservava la façana original amb un petit tram de les tres naus. La segona, de més amplitud, va quedar entre el carrer Wellington i el descampat que hi havia on després es va urbanitzar l'actual carrer Marina, abans conegut com Passeig de Carles I, a l'antic límit entre Barcelona i Sant Martí de Provençals.
L'esmentada reurbanització va requerir de dotar d'una nova façana a la part de l'edifici original de la Galeria de Màquines que havia quedat segregada de la façana original.
A partir del 1931 l'edifici va acollir el primer mercat del peix per a majoristes. Conservava les tres naus originals, si bé es va reformar totalment la façana. En una altra de les naus s'instal·là el Mercat de la Volateria
Pel que fa a la part integrada dins el recinte del parc de la Ciutadella seria ocupada per les cavallerisses de la secció muntada de la Guàrdia Urbana, un ús que encara conserva a l'actualitat (2018).
A l'altra banda del carrer Wellington el vell mercat del peix, hereu de l'antic edifici de la Galeria de Màquines, va ser enderrocat i reedificat a l'inici de la dècada dels 1950's per construir-hi el nou Mercat del Peix, inaugurat el 1953.
 

*1888.-Interior de la Galeria de Màquines. (Foto: Pau Audouard / AMB)

 

*1925.- Vista aèria del sector oriental del Parc de la Ciutadella on es poden veure les tres naus de l'antiga Galeria de Màquines dividides per l'ampliació del carrer Wellington. (Foto: Josep Gaspar Serra)

*1932.- La Galeria de Màquines convertida ja en Mercat Central del Peix i de la Volateria. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

 

*1933.- Una de les naus de l'antiga Galeria de Màquines convertida ja en mercat del peix amb nova façana al carrer Wellington. (Foto: Josep Maria Sagarra i Plana)

 

GRAN OCELLERA. Parc de la Ciutadella. (1870's-1930's)

*1880's.- Vista general de la gran gàbia. A l'esquerra de la imatge es pot veure al fons la gran cascada monumental. (Foto: AFB)

Instal·lació situada dins el recinte del parc de la Ciutadella i emplaçada entre l'edifici del Parlament i la Cascada Monumental és, contràriament al que molts pensen, un projecte anterior a l'Exposició Universal de 1888. S'havia previst ja al 1873 dintre del conjunt d'actuacions aprovades per l'ajuntament per convertir en parc els terrenys de l'antiga ciutadella. El seu elevat cost va generar encesos debats en el ple del consistori municipal. Alguns regidors consideraven un luxe innecessari la seva construcció i opinaven que la seva presència al parc no contribuiria precisament a embellir-lo, sino que seria com un nyap enmig de la verdor de la vegetació que s'hi havia plantat.

Retall de l'edició de La Vanguardia del 24 d'octubre de 1887 on es fa esment a la gran pajarera de la Ciutadella davant de la qual els nens jugaven a ser toreros. (Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la)

*1897.- Imatge del Palau del Parlament amb l'ocellera al fons (Foto: Col·lecció privada Jorge Álvarez)

La gàbia era de grans dimensions i s'estructurava en diversos nivells i seccions. Permetia la contemplació d'un gran nombre d'aus, algunes de considerables dimensions. Al llarg de la seva vida va ser objecte de diverses reparacions. La seva presència al parc va generar al seu voltant un espai habitual de venda i exhibició d'aus i ocells.

*1933.- Emplaçament de la ocellera dins el recinte del Parc de la Ciutadella. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

Entrada la dècada dels 1930's es perd definitivament la pista d'aquesta ocellera, que molt probablement no va poder sobreviure als estralls de la Guerra Civil.

L'AQUARI DE LA CASCADA DEL PARC DE LA CIUTADELLA (1888-1930's)

Agraïments a ELOY FC

La primera exposició permanent de peixos vius que hi hagué a Barcelona va ser en una dependència que ocupava la part del darrera de la Cascada Monumental del Parc de la Ciutadella. Allà a dalt, sota la daurada Quadriga de l'Aurora que presideix el conjunt, encara avui s'hi pot veure la porta coronada per una inscripció amb el mot Aquarium.

 

L'aquari de la cascada en un fullet publicitari de l'època

 

Aquesta petita instal·lació va inaugurar-se coincidint amb la celebració de l'Exposició Universal de 1888. A l'interior de l'espai que ocupava l'aquari hi havia un esgrafiat amb la figura del déu Neptú i al nivell inferior grups d'estalactites que simulaven una cova soterrània, una intervenció que duia l'empremta d'un jove Antoni Gaudí. L'arquitecte reusenc va col·laborar almenys en el disseny dels medallons amb llangardaixos que custodien la porta d'entrada.

A la Guia de les Instal·lacions i Serveis de la Junta de Ciències Naturals publicada el 1917 s'informava que a la primavera d'aquell any l'aquari de la cascada seria reformat i ampliat i incorporaria espècies de tot el litoral marí i els rius catalans. 

 

 

*1917. Portada de la Guia de les Instal·lacions i Serveis de la Junta de Ciències Naturals i plànol del recinte del Parc de la Ciutadella amb totes les instal·lacions pertanyents a la Junta.

 

Tot plegat conformava una superfície de 120 metres quadrats que, seguint l'esmentada guia, quedava dividida en dues seccions: La fluvial per a peixos d'aigua dolça i la marina per als exemplars d'aigua salada. A la primera s'hi podia veure des del diminut cyprinodon (petit peix del Prat) fins a anguiles, carpes. barbs, tenques i mandrilles entre altres espècies, així com crustacis i insectes palustres amb petxines i caragols propis dels corrents d'aigua dolça.

Altrament, la secció marina era la novetat principal que incorporava aquesta reforma de l'aquari, tot acollint una modesta selecció de peixos del litoral català, tot i que majoritàriament s'hi exhibien  exemplars de format petit. Les dificultats per una acurada renovació de l'aigua salada feien aleshores difícil d'incorporar-hi peixos de dimensions més grans.

 

Dependència que ocupava l'aquari a la part posterior de la cascada. 

 

Entre les espècies marines exhibides hi havien celenteris (actínies i anèmones), equinoderms (estrelles i eriçons de mar), crancs, gambes, caragols, petxines, sípies i pops i només alguns peixos. Tampoc hi mancaven coralls, esponges i madrèpores.

Al centre de l'espai, entre les dues sales, hi havia un dipòsit d'aigua on es col·locaven prèviament els nous peixos que arribaven, amb l'objectiu d'aclimatar-los al nou hàbitat de l'aquari abans de passar-los a les peixeres.

L'aquari va sobreviure fins entrats els anys 1930's. En els últims anys aquesta instal·lació formà part del Museu de Zoologia del Castell dels Tres Dragons, abans de quedar definitivament abandonada i clausurada quan les espècies d'aigües marines van passar totes a ser exhibides al recinte del parc zoològic.



PAVELLÓ DE LA COMPANYIA TRANSATLÀNTICA I TORRE-FAR. Secció Marítima de l'Exposició Universal de 1888.

Agraïments a VALENTÍ PONS TOUJOUSE, CARME GRANDAS,  ELOY FC i ENRIC COMAS i PARER

 

 

*1888.- Plànol de la Secció Marítima annexa al recinte de l'Exposició Universal de la Ciutadella. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

 

La Secció Marítima de l'Exposició Universal de 1888 quedava lleugerament apartada del recinte central situat a l'interior del Parc de la Ciutadella. Un pont que salvava les vies del ferrocarril  permetia enllaçar ambdues zones.

El recinte assignat a la Secció Marítima no era molt gran i tenia dos elements singulars que destacaven sobre la resta. D'una banda, el pavelló de la Companyia Transatlàntica, que era la principal empresa de transports marítims transoceànics. Havia estat fundada a Cuba el 1850 per Antonio López (1817-1883) i havia passat a mans del seu fill Claudi López Bru (1853-1925), segon marquès de Comillas, i cunyat d'Eusebi Güell, un dels principals mecenes de Gaudí. L'altre element destacat era una torreta coronada per un far construida amb materials extrets d'una mina de carbó de la localitat asturiana d'Aller.

 

*1888.- Gravat de Serra Pausas en el que es pot veure el pavelló i el far en construcció a la Secció Marítima (Font: La Ilustración Ibérica núm. 278, de 28 d'abril)

 

*1888.- El pavelló de la Companyia Transatlàntica amb la torre-far al seu costat. (Foto: Pau Audouard / AFB)

*1888.- Gravat del pavelló amb vista de l'entrada principal.

Gaudí havia rebut l'encàrrec de projectar un pavelló per l'esmentada Companyia Transatlántica. Finalment però, es va decidir reproduir el mateix pavelló que un any abans havia estat present per l'empresa naviliera a l'Exposició Naval de Cadis de 1887. Era un edifici projectat pel mestre d'obres murcià Adolfo García Cabezas.

1887.- El pavelló de García Cabezas a l'Exposició Naval de Cadis un any abans.

Aquest detall és l'origen de la polèmica sobre la veritable paternitat gaudiniana d'aquest pavelló. Una polèmica que va fer-se palesa als anys 1960's amb les opinions oposades, que Joan Bassegoda [1] i Cèsar Martinell [2] van exposar en sengles articles a les pàgines de La Vanguardia. Mentre el primer defensa que el pavelló és obra de Gaudí, Martinell argumenta que en realitat no és un projecte del creador de la Sagrada Família, sino una adaptació del pavelló de Cadis, que era desmuntable. Segons Martinell l'encàrrec no va ser de fer nou pavelló, sino d'adaptar i reformar el de Garcia Cabezas.

 

*1888.- Vista de la Secció Marítima amb el pont que l'enllaçava amb el Parc de la Ciutadella en primer terme. Al fons, dins el quadre groc, veiem el pavelló de la Companyia Transatlántica i la torreta-far. (Foto: Pau Audouard / AFB)

 

El pavelló de Cadis tenia unes dimensions de 30 per 14 metres amb un interior estructurat en tres salons, un de central i dos laterals amb una cúpula central coberta de teules de ceràmica en forma d'escates de peix [3].

Altrament, al pavelló de l'Exposició Universal barcelonina de 1888, la intervenció de Gaudí va ser força interessant. L'edifici va ser redissenyat en estil nassarita granadí, evocant l'Alhambra, amb arcs de ferradura i parets i sostres d'estuc. Gaudí va canviar l'entrada i el pòrtic i va afegir-hi quatre torres, a manera de minarets, adornades amb arabescs i coronades amb una doble cornisa de permòdols i merlets. Exteriorment, les persianes basculants de fusta i els màstils amb gallardets completaven la façana i van acabar de donar una personalitat diferent al pavelló amb la intervenció gaudiniana [3]. 

Un detall poc explorat de la història d'aquest edifici és el de la data de la seva desaparició. L'escassedat de fotografies de la zona a partir de la clausura de l'Exposició de 1888 ens obliguen a plantejar tres hipòtesis.
La primera seria que el pavelló ja fou desmuntat, almenys en part, en acabar el certamen, tot i que el manteniment durant anys d'aquella zona amb caràcter lúdic accessible a través del pont des de la ciutadella ens inclina a construir una segona hipòtesi segons la qual el pavelló romandria al seu lloc sense les quatre torres-minaret fins al 1914. Aquell any l'ajuntament va habilitar diverses instal·lacions de la Secció Marítima de l'Exposició de 1888 per acollir els malalts de febre tifoide de l'epidèmia que va afectar Barcelona en una operació que va ser l'origen de l'hospital d'infecciosos. A partir d'aquell moment l'ús lúdic que havia tingut la zona va passar a ser reemplaçat per un ús sanitari. La darrera hipòtesi és que el pavelló va ser enderrocat quan es va executar el projecte de reforma i ampliació de l'Hospital d'Infecciosos (actual Hospital del Mar) a mitjans de la dècada dels 1920's, seguint un projecte de Josep Plantada. Pel que fa a al far la documentació gràfica consultada fa pensar que va desaparèixer d'aquell indret poc després de la clausura de l'exposició.

*1890's.- L'entrada al pavelló en els anys posteriors a l'Exposició. Com es pot apreciar les quatre torres ja havien estat suprimides i l'edifici presentava clares mostres d'abandonament. (Foto: Frederic Bordas i Altarriba. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.)

En qualsevol cas, l'emplaçament del pavelló i la torre-far coincidirien actualment amb el passeig marítim i l'entrada a l'esmentat recinte hospitalari.

[1].- Bassegoda Nonell, Joan. La Vanguardia. Edició del dia 27 de març de 1968. Pàg. 47. 
[2].- Martinell Brunet, César.- La Vanguardia. Edició del dia 15 d'agost de 1968. Pàg. 27.
[3].- Bassegoda Nonell, Joan. El gran Gaudí. Edicions Ausa. 1989.

ESGLÉSIA MODEL. Parc de la Ciutadella. Exposició de 1888

Agraïments a ELOY FC

L'Exposició Universal de 1888, celebrada al recinte del Parc de la Ciutadella, va comptar amb un singular edifici religiós anomenat Església Model que era situada just davant d'un dels accessos a l'Umbracle. Consistia en una senzilla església construida amb la intenció de servir de punt de referència per a futures construccions religioses. Al seu interior hi havien exposats tota mena d'objectes pertanyents al cult catòlic.

 

*1888.- La silueta de l'església al costat de l'Umbracle. Al fons es pot veure la silueta de la Cascada. (Foto: Fullet de propaganda de l'Exposició).

*1888.- Gravat de l'interior de l'Església Model. (Font: La Exposición. Núm. 49. 8 de maig) 

 

La iniciativa havia estat de l'empresa parisenca Charlot et Cie., que va enlairar aquest temple d'estil gòtic florit. El projecte, concebut per l'arquitecte Émile Juif, havia estat exposat a començaments de 1887 amb unes dimensions reals de 40 metres de llarg per 20 d'ample. A l'interior s'hi preveien vuit altars a banda del principal.

Durant les primeres setmanes de gener de 1888 es van començar els preparatius del terreny i el 17 de febrer s'iniciava l'obra a l'emplaçament que hi havia entre l'Umbracle i el pavelló de productes colonials. El reputat fabricant d'orgues francès Aristide Cavaillé-Coll tenia previst d'instal·lar-ne un de molt gran dintre de l'església. El seu projecte però, seria finalment desestimat. Aleshores es va optar per un orgue més petit dissenyat per Jean Puget que, a l'any següent, un cop acabada l'exposició, seria reinstal·lat a l'església de la Concepció.

L'esglèsia model de l'Exposició no va tenir continuïtat. Va ser desmuntada després de la clausura del certàmen i es va procedir a l'enjardinament de l'espai resultant.

*1888.- L'esglesia (fletxa groga) en una foto del recinte de l'Exposició Universal. (Foto: Audouard i Cia / Arxiu Municipal de Barcelona).

*1888.- L'absis de l'església a la part inferior esquerra de d'aquesta imatge captada des del passeig de la Indústria (avui passeig de Picasso). (Foto: Josep Esplugas Puig / Arxiu Municipal de Barcelona).

*1888.- Emplaçament de l'església en un plànol editat com a propaganda de l'Exposició. 

GRAN HOTEL INTERNACIONAL. Exposició de 1888. Passeig de Colom. (1888-1889)

 

Si hi ha un edifici de grans proporcions que destaca a la història de la ciutat, tant per la rapidesa en ser construït, com pel seu caràcter efímer, aquest és sens dubte el Gran Hotel Internacional aixecat per l'Exposició de 1888.

El projecte arquitectònic, obra de Lluís Domènech i Montaner, va consistir en un edifici de planta baixa i quatre pisos de 150 x 35 metres sobre una àrea de 5.000 metres quadrats. Val a dir que la Barcelona de l'època no disposava de places d'allotjament suficients com per fer front a l'acolliment dels milers de visitants que previsiblement atrauria un certamen tant important com era una exposició internacional. En total la capacitat de l'hotel permetria allotjar 2.000 persones en  600 habitacions i 30 estances per famílies nombroses. El més sorprenent és que va ser construït en el temps rècord de 53 dies, entre el desembre de 1887 i el febrer de 1888.

*1888.- L'edifici en construcció cap a finals de febrer d'aquell any (Dibuix d'E. Vilardell)
 

El Gran Hotel Internacional va ser concebut però, com a instal·lació temporal orientada a l'esmentat fi. Va ser aixecat a la banda mar del nou passeig de Colom, aproximadament entre l'actual edifici de Capitania Militar i la plaça d'Antonio López, el monument al qual en la seva versió original era aleshores situat sobre l'eix del passeig de palmeres dedicat al descobridor de les Amèriques.

La imatge del Gran Hotel Internacional era impactant tant per la llargària de l'edifici com per la seva sumptuositat exterior. Una dada important i sovint desconeguda era que l'edifici  no tenia fonaments. S'assentava sobre una estructura metàl·lica emplaçada directament sobre el terra. amb l'objectiu de donar-li la suficient estabilitat. D'altra banda, tampoc els materials emprats per la seva construcció havien estat pensats per garantir la seva pervivència en el temps. Ans al contrari, obeïa a un edifici de caràcter efímer que, acomplert el seu objectiu d'allotjar visitants i forasters no tenia sentit que es mantingués dempeus molt temps més. Finalment, l'emplaçament de l'hotel sobre uns aquells terrenys que la Junta del Port havia cedit temporalment, on no feia gaires anys s'hi aixecava l'antiga muralla del mar, tampoc ajudava a pensar que la construcció tindria viabilitat futura.

 

*1888.- Vista general del Gran Hotel Internacional amb el monument a Antonio López a la dreta de la imatge

 

*1888.- Vista de l'edifici des del passeig de Colom davant de Capitania General.

 

L'obra va ser objecte d'un concurs públic guanyat inicialment per Ricard Valentí, si bé aquest el va traspassar a Francesc Manuel Pau, que finalment es va encarregar de l'obra amb finançament a  càrrec de l'entitat El Crédito Español. La premura de temps va obligar als constructors a decidir treballar de nit a partir de mitjans de gener i accelerar les obres. A tal fi es van instal·lar 18 focus elèctrics i es van reestructurar  els torns de treball, que en la fase final de les obres ocupaven a un total de 650 manobres i peons, 100 fusters i 40 guixaires. Així es va aconseguir completar l'obra exterior i cobrir aigües el 14 de febrer de 1888. Només hi mancaven els detalls de la decoració interior que es van completar a finals del mes següent.  

 

*1888.- Treball nocturn per accelerar les obres

*1888.- Detall de la façana de l'edifici (Foto: Col·lecció Jorge Álvarez).

El 5 d'abril de 1888 es va fer la inauguració oficial i a partir de la setmana següent l'hotel quedava obert al public i començava la seva ocupació pels primers clients. L'Exposició Internacional, amb el seu centre neuràlgic localitzat al Parc de la Ciutadella i el seus voltants, va obrir-se el 8 d'abril i va durar fins el 9 de desembre d'aquell mateix any.

 

*1888.- L'escala principal a l'interior de l'edifici

 

Acabada l'Exposició, l'hotel va tornar a ser de rigorosa actualitat. La ciutadania en general i especialment la més instruïda no s'explicaven com una obra tan bella podria ser enderrocada i desaparèixer totalment tal i com era previst. Les autoritats van recordar que no havia estat concebut com a construcció permanent, que el terreny guanyat al mar sobre el que s'assentava no era l'idoni i que l'edifici no tenia fonaments. Una associació nascuda amb l'objectiu de conservar l'edifici feia pressió per evitar el seu enderrocament. La discussió arribaria fins al govern espanyol i les Corts de l'Estat on va ser objecte d'una sessió parlamentària durant la qual es van manifestar les opinions diverses en un clima de màxima tensió.

Finalment arribà l'ordre de procedir a les obres d'enderrocament, que començaren a executar-se el primer dia de maig de 1889. L'espai resultant va quedar per dependències portuàries en un dels extrems del que després es va anomenar el Moll de la Fusta. 

 

*1888.- El Gran Hotel Internacional era molt pròxim a les aigües del port en un dels extrems de l'actual passeig del Moll de la Fusta.

*1888.- Un dels pocs plànols de la ciutat on es pot veure el Gran Hotel Internacional.

 

Enllaços d'interès:

 

http://www.ub.edu/geocrit/b3w-966.htm#_ednref1

EXHIBICIONS ZOOLÒGIQUES DEL DOMADOR BIDEL. Gran Via / Passeig de Gràcia (1877) i Rambla Catalunya / Gran Via (1888)

MIQUEL BARCELONAUTA

Article elaborat amb la col·laboració de MIQUEL F. PACHA

 

Agraïments a ENRIC H. MARCH i MARIA JOSÉ GONZÁLEZ

El primer domador de renom internacional que va visitar Barcelona fou el francès Jean Baptiste François Bidel (Rouen 1839 - Asnières. 1909), que havia iniciat els seus espectacles a Lió al 1866, després d'adquirir una assortida col·lecció d'animals que ensinistrava per ensenyar-los a conviure junts dins una mateixa gàbia. Posteriorment va recórrer diversos països europeus amb les seves feres.

Cap a mitjans d'agost de 1877, Bidel va arribar a Barcelona amb els seus animals transportats en vaixell des de Marsella [1]. El dia 25 va plantar la seva casa de feres al Carrer Corts (Gran Via), entre Passeig de Gràcia i Rambla de Catalunya, sobre els terrenys que uns anys abans havia ocupat el Palau d'Exposicions de Belles Arts, enderrocat el 1874. Per promocionar el seu espectacle el domador es va passejar per la Rambla davant l'estupefacció dels vianants acompanyat d'una lleona sense lligar que tampoc duia morrió. 

Posteriorment va traslladar el seu espectacle als terrenys del Prado Catalán del Passeig de Gràcia. El domador es tancava dins una gàbia amb mitja dotzena d'animals ferotges de diverses espècies (bàsicament lleons, óssos i hienes) i oferia diàriament emocionants exhibicions, que comportaven amb una gran dosi de risc per a la seva integritat física. L'èxit fou sonat i Bidel va romandre a la ciutat fins a les Festes de la Mercè d'aquell any.

Onze anys després, coincidint amb l'Exposició Internacional de 1888, Bidel va tornar a Barcelona, aquest cop associat amb un altre domador, Alexiano [2]. Van plantar la seva ménagerie a la cantonada de la Gran Via amb Rambla de Catalunya, davant del monument a Eusebi Güell i al costat mateix del Panorama de Plewna. Cal destacar que uns dies abans un altre domador francès, Constant Redenbach, s'havia instal·lat a pocs metres d'allà, amb la qual cosa varen coexistir durant setmanes dues atraccions de les mateixes característiques.

*1888.- A començaments de l'any de l'Exposició ja es va difondre la notícia que l'empresari Adolf Brugada contractaria a Bidel i Alexiano per exhibir les seves feres a Barcelona. (Font: El Eco de Valls. 5 gener 1888)

*1888.- Retall de L'Esquella de la Torratxa (28 d'abril)

*1888.- Retall de L'Esquella de la Torratxa (9 de juny)

*1888.- Portada del llibre de memòries del domador François Bidel publicat a Paris el mateix any de la seva segona visita a Barcelona.

*1888.- Bidel i Alexiano a la cartellera de La Vanguardia en l'edició del dia 6 de juny.

*1888.- Cantonada del carrer Corts amb Rambla Catalunya. Rera el monument a Güell podem veure l'accés a l'exhibició de feres de Bidel i Alexiano. (Font: La Il.lustració Artística. 18 de juny de 1888).

*1988.- Una altra imatge de l'entrada a la ménagerie Bidel-Alexiano. (Foto: J.E. Puig)

La ménagerie de Bidel i Alexiano va romandre a Barcelona fins gairebé finals de l'any de l'Exposició. L'adaptació de les feres al medi barceloní però, no va estar exempta de problemes i més d'una dotzena dels animals varen morir durant l'estada a ciutat. Tampoc hi van faltar les notícies sobre accidents provocats pels ferotges animals.

*1888.- Retall de La Crónica (28 de setembre)

*1888.- Retall de La Crónica (3 de setembre) 

*1880's.- Il·lustració inclosa en els cartells que anunciaven els espectacles de Bidel. (Font: Biblioteca Nacional de España)

Aquesta segona vinguda de Bidel a Barcelona va anar acompanyada d'una gran difusió de notícies sobre els greus accidents que el domador francès havia patit en els últims anys. L'home presentava una lleugera coixesa producte de les envestides i atacs d'algunes de les seves feres. La carrera artística de François Bidel és plena d'episodis no confirmats sobre horrorosos accidents. Molts d'ells probablement obeeixen a la voluntat d'engrandir més la seva llegenda. Antoni R. Dalmau recull en un dels seus llibres [3] que els amics que Bidel va deixar a Barcelona després de les seves actuacions, van conèixer la notícia que el domador havia acabat perdent les dues cames, amputades a causa dels accidents amb els lleons. Tot i això, va conservar les feres fins a la seva mort esdevinguda el 1909 i posteriorment els 25 animals que encara li quedaven van ser venuts en subhasta pública celebrada a Asnières.

*1909.- Subhasta de la col·lecció d'animals de Bidel després de la seva mort. (Font: La Ilustración Católica)

[1].- Bech, Ramon. La història del circ a Barcelona. Del segle XVIII al 1979. Edicions Viena. 2015.

[2].- Alexiano, també domador, era el nom artístic de Jean-Baptiste Gremouillat (1846-1918). Era cunyat de Bidel casat amb Marie, la seva germana.

[3].- Dalmau, Antonio R. El circo en la vida barcelonesa. Monografies històriques de Barcelona. Edicions Llibreria Millà. Barcelona. 1947.