ELS PRIMERS CAMPS DE FUTBOL DEL C.E. EUROPA AL BARRI DE LA SAGRADA FAMÍLIA. (1909-1922)

Agraïments a JESÚS SERDIO

Abans de recalar a l'actual camp de futbol del carrer Sardenya, el Club Esportiu Europa va tenir un llarga pelegrinació per diferents espais per establir el seu camp de joc. El barri de la Sagrada Familia, aleshores encara conegut com El Poblet, va ser l'escenari on l'històric equip escapulat va tenir els seus primers terrenys de joc.   

Hi ha notícies que en un primer moment l'Europa s'instal·là sobre uns terrenys situats al Camp d'en Grassot, entre els actuals carrers Pare Clart i Indústria a prop del passeig de Sant Joan, sense que tinguem imatges d'aquest camp de joc.

*1910's.- En aquesta imatge aèria dels voltants de la Sagrada Família s'han marcat en verd els dos primers terrenys de joc del CE Europa al costat del temple de Gaudí. 

1909 -1912  Camp del carrer Mallorca/Sicília/Provença/Sardenya.

*1910's.- Aquest fou el primer terreny de joc de l'Europa davant de la Sagrada Família.

1912 -1919  Camp del carrer Marina/Rosselló/Lepant/Còrsega.

És a l'any 1912 quan l'Europa decideix llogar uns terrenys situats a l'illa formada entre els carrers de  Marina/Rosselló/Lepant i Còrsega i allà estableix el seu terreny de joc. L'equip vesteix encara a franjes blanques i blaves i queden uns anys per adoptar l'uniforme escapulat, que a partir dels anys 1920's esdevindria l'inequívoc signe d'identitat del club gracienc.

*1917.- Partit disputat el 5 d'agost d'aquell any entre el Club Esportiu Europa encara amb samarreta a franges verticals i una selecció de Barcelona al camp del carrer Marina. (Foto: Frederic Juandó/Revista Stadium/Fons Fotogràfic de l'Arxiu de la Diputació de Barcelona)

1919 -1923  Camp del carrer Indústria/Sardenya/Claret i Sicília

El 1919 l'Europa canvia de terreny de joc propi i s'estableix en uns terrenys de lloguer situats a l'illa delimitada pels carrers de Marina/Rosselló/Lepant i Còrsega. En aquest periode l'uniforme europeísta incorpora el contorn del coll de color balu en el que sembla un presagi del posterior escapulari que s'estableix de manera habitual cap al 1926. Val a dir que en aquells llunyans anys 1920's l'Europa era el segon equip de Barcelona i Catalunya, per sota del Barça però per sobre de l'Espanyol.

Aquest camp disposava d'una tribuna capaç d'acollir fins a 3.000 persones a la banda del carrer Sardenya.

*1920's.- Diverses imatges del camp situat a Indústria/Sardenya/Claret/Sicília, on l'Europa disputà els seus partits fins el 1923. Al fons les torres de la Sagrada Família una mica més llunyanes.

*1923.- Imatge captada en direcció muntanya, el dia 15 de març d'aquell any, durant el matx disputat entre el CE Europa i el FC Barcelona al camp del carrer Indústria/Sardenya/Claret/Sicília. (Font. ARCA/Biblioteca de Catalunya).

Finalment el camp de l'Europa s'anà desplaçant progressivament cap a la zona del Baix Guinardó començant pel Camp dels Cuartels i acabant en l'actual terreny de joc del carrer Sardenya/Camèlies. 

*1923.- L'any 1923 com a campió de Catalunya el CE Europa s'establia al Camp dels Cuartels.

Enllaços d'interes: 

La Barcelona Oblidada 

L'Independent de Gràcia

L'HOME DELS COLOMS. Pedro Sampablo. (Anys 1950's-1960's)

Personatge popular als carrers de la Barcelona dels anys 1950's i 1960's, aquest home amb pinta de captaire va tenir una presència important especialment a l'entorn dels barris de la Sagrada Família i el Clot on tenia el seu habitacle. 

Es deia Pedro Sampablo. En algunes cròniques de l'epòca, segurament portades per aquell afany oficialista de santificar-ho tot, l'identificaven erròniament com a Pedro de San Pablo, una manera gratuïta d'emfasitzar més l'evocació a la santedat que duia el seu nom.

*1960's.- Dues imatges de Pedro Sampablo, amb alguns dels seus coloms, donant conversa als nens a la part alta del Passeig de Sant Joan. (Fotos: Autor desconegut. Col·lecció privada de Francisco Arauz).

Era oriund de les terres de Zamora, on havia nascut a l'any 1881 i després d'un pelegrinatge molt complex i accidentat que el va portar a exercir diversos oficis i ocupacions, va poder casar-se i engendrar sis fills. L'historiador Enric H. March ha recollit aquesta trajectòria vital que inclou el seu pas per diverses regions espanyoles, Madrid i un periple americà que s'estén per països diversos com  Cuba, Mèxic i Brasil. [1]. 

Finalment va tornar a la península i va recalar a Barcelona cap a finals de la dècada dels 1940's. Treballaria a la Societat Anònima Cros i d'acomodador al Cine Ramblas.

Aviat adquiria una gran popularitat i el 1952 fins i tot va participar en un col.loqui celebrat a l'Ateneu on va recitar poesies pròpies dedicades als coloms.

*1952.- Retall de premsa on queda constatada la participació de l'home dels coloms en un col·loqui celebrat a l'Ateneu i organitzat per l'Escola Oficial de Periodisme. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la). 

A començaments dels anys 1960's, gràcies a un programa de televisió emès dels dels estudis de Miramar on el Pedro havia estat convidat, la seva dona el va reconèixer, però ja era massa tard per refer el que el temps havia desfet. Pedro, va continuar vagant pels carrers, empenyent un apedaçat carro on duia les gàbies dels seus coloms als quals tenia ensinistrats i aconseguia almoines fent-los fer mil positures. En els últims anys va ser un habitual de la plaça de la Sagrada Família, amb la qual cosa demostrava tenir un cert olfacte. Probablement avui tindria més beneficis amb el ritme i expectació turística que generen les obres del temple.

*1960's.- Pedro Sanpablo carretejant la seva andròmida amb les gàbies de coloms pels voltants de la plaça Francesc Macià. (Foto: Autor desconegut).

*1968.- L'edició de La Vanguardia del 16 de març recollia la notícia de la malaltia de Pedro Sampablo, recollit per la Guàrdia Urbana i  hospitalitzat per una bronconeumonia. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la). 

*1960's.- Estampa típica de l'home dels coloms, en ple carrer envoltat de tafaners. 

El record de l'home dels coloms roman viu a la ciutat gràcies a aquest gegant que reprodueix el seu aspecte amb els coloms que l'envoltaven. 

[1].- H. March, Enric. Barcelona, ciutat de vestigis. Ajuntament de Barcelona. 2017.

També podeu trobar informació al blog Bereshit en aquest enllaç: 

https://enarchenhologos.blogspot.com/2012/03/lhome-dels-coloms.html

RED SUN. Sala de festes. Castillejos 283. (1976-1977)

Sala de festes situada al barri de la Sagrada Família de la que es tenen les primeres notícies cap a les acaballes del 1976, un any després de la mort el dictador. La seva existència amb aquest nom va ser força efímera, tot just una temporada i a finals de 1977 el local va ser remodelat i reinaugurat com a Discoteca Marco Polo.

En el cartell habitual del Red Sun hi va figurar la súpervedette transexual d'orígen italià Dolly Van Doll, després de passar per locals del Raval com el Cabaret Gambrinus i Barcelona de Noche, i anys abans de triomfar al Belle Èpoque del carrer Muntaner.

Un altre habitual del cartell d'aquest local era el cantant català Josep Guardiola, que un any abans havia gravat un primer himne del RCD Espanyol,  i començava a enfilar la recta final de la seva carrera.

Els programes del Red Sun es completaven amb alguns espectacles eròtics i de music-hall.

Dolly Van Doll i Josep Guardiola.

*1976.- Anunci del Red Sun a la cartellera de la Vanguardia.

MARCO POLO. Discoteca. Castillejos 283. (1977-1981)

Agraïments a JORDI SERRANO

*1978.- Enganxina de la discoteca Marco Polo. (Font: Col·leccio privada de Jordi Serrano)

Local situat al barri de la Sagrada Família, pròxim a l'Hospital de Sant Pau. Va succeir a la sala de festes Red Sun als baixos del número 283 del carrer Castillejos, entre Provença i Rosselló. Marco Polo s'ajustava més al patró convencional de discoteca que el seu predecessor, si bé s'anunciava com un local d'alterne amb gran presència femenina. Va entrar en funcionament cap a finals de 1977, tot i que els anuncis insertats a la cartellera de la premsa periòdica parlaven sovint d'inauguració. Obria totes les tardes a partir de les 6 i els dimecres l'animador Josep Gabarró hi presentava els anomenats Miércoles Marco-Locos.

No va tenir gaire recorregut, al 1981 va canviar de nom per transformar-se en la Discoteca 81 i un any més tard s'anunciava com a Maxim's 82 amb format de pub-cocteleria.

*1978.- Retall publicat a la cartellera d'espectacles de La Vanguardia a finals de març d'aquell any. Malgrat que anunciva una inauguració ja feia mesos que el local funcionava amb el nom de Marco Polo.  

MEF. Materiales Modernos y Maquinaria para la Construcción. Mallorca 406. (1936-1970's)

Agraïments a JESÚS SERDIO i ELOI FERNÁNDEZ CASTILLO

 

 

La història del magatzem situat al carrer Mallorca 406, entre el passatge Font i el carrer Sardenya, arrenca cap a l'any 1920 quan va ser construit juntament amb els altres, que ocupaven tot el tram (entre el 410 i el 420) fins al carrer Marina. Eren un conjunt de locals amb una nau i façanes acabades amb frontó. El del numero 406 era més ample comparat amb els altres que pràcticament compartien iguals dimensions.

Ja al 1921 Cristóbal Roman va sol.licitar la instal·lacio d'un motor quan el local era un garatge d'automòbils, Posteriorment va ser ocupat per l'empresa NAG, en realitat la secció d'automòbils d'AEG Ibérica de Electricidad S.A.

*1921.- Plànol inclòs a l'expedient de sol·licitud d'instal·lació d'un motor al garatge de Mallorca 410. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona).

*1928.- Retall d'un anunci publicat a La Vanguardia.

*1932.- Identificació del local sobre un plànol de l'època. L'actual plaça de la Sagrada Família era encara dedicada al general Barrera. (Font. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya).

L'empresa MEF (Materiales Modernos y Maquinaria para la Construcción), promoguda per l'enginyer industrial Rafael Campalans havia tingut la seva primera seu al carrer Aribau 142, tocant a Rosselló. Comercialitzava d'una banda material de construcció i productes per impermeabilitzar parets i sostres (Bianco, Isolit, Isotol, etc.) i de l'altra lloguer de maquinària. Cap al 1936 apareixen els primers anuncis que la localitzen al magatzem de Mallorca 406.

*1931.- Publicitat dels productes de MEF quan tenia la seu al carrer Aribau. (Font: todocoleccion)

*1936.- Publicitat en català dels productes de MEF quan l'empresa ja s'havia instal·lalt al número 406 de Mallorca.

 

 

Cap als inicis dels anys 1960's, la nau del magatzem del carrer mallorca 406 ocupada per MEF va ser sotmesa a una profunda reforma. La façana va ser refeta trencant la semblança amb les de la resta de magatzems d'aquell tram de carrer. Se li va donar un aspecte més modern amb àmplies portes i finestres. El frontó va desaparèixer i la part superior va ser modificada amb un acabament horitzontal mentre les parets eren recobertes mitjançant un revestiment molt propi de l'epoca: els gresites (petites rajoletes ceràmiques) en aquest cas d'un color entre blau marí i morat.    

 

*1962.- El magatzem ocupat per MEF reformat de façana i amb una coberta nova. (Font: SACE).

 

*1962.- Furgoneta de MEF en un anunci de l'empresa

 

*1966.- En aquesta foto es pot apreciar la reforma del local que va deixar de tenir l'aparença exterior de la resta de magatzems de la zona a l'altra banda del passatge Font.

 

L'empresa MEF viu en aquells temps un periode de creixement i col·labora en la construcció d'alguns edificis emblemàtics de la ciutat i del seu entorn (Escoles Universitàries Politècniques al campus de Pedralbes, nova terminal de l'aeroport del Prat, etc.)

 

*2010.- El tren de rentat Sagrada Família, mantenia encara el revestiment de gresites i conservava a la façana el nom (MEF) i el logotip d'aquesta empresa amb el cargol sota la pluja i el sol brillant. (Foto: Autor desconegut)

 

Amb el canvi de segle, l'espai es refarà novament per acollir un tren de rentat de cotxes, conegut com a Sagrada Família, amb l'interior parcialment descobert i acessos d'entrada i sortida, que manté algunes referències de l'antiga empresa MEF. Finalment, al 2016 el local torna a ser reformat per acollir una botiga de material oficial del FC Barcelona, que elimina qualsevol record del passat.  

 

*2018.- L'antic magatzem convertit en botiga oficial del FCB en una zona extraordinàriament turística.

PISTA DE PATINATGE. Plaça de la Sagrada Família (1958-2001)

Agraïments a JESUS SERDIO i ELOI FERNÁNDEZ CASTILLO

Cap a finals de la dècada dels 1950's, l'ajuntament de la ciutat va començar a prendre's seriosament l'objectiu de dotar els espais públics, places i jardins de zones de jocs infantils. Una de les instal·lacions estrella varen ser les pistes de patinatge.

Juntament amb la de Plaça Tetuàn, una de les primeres en aparèixer va ser la de la Plaça de la Sagrada Familia, que va ser aprovada pel consistori al maig de 1957. A la Gaceta Municipal de setembre d'aquell mateix any es publicava l'adjudicació de les obres al senyor Jaime Pañella Pagés i cap als inicis de l'any següent la pista va ser inaugurada en una zona lateral de la plaça tocant a la vorera del carrer Mallorca.

L'espai tenia forma ovoide i consistia en una modesta superficie ben encimentada i llisa per permetre el lliscament dels patins, envoltada per una barana metàl·lica contínua amb una interrupció per permetre el pas d'entrada i la sortida.  La seva construcció va requerir d'anivellar la superfície per salvar la inclinació de la plaça.

*1960.- Vista aèria de la pista de patinatge amb el temple de Gaudí en construcció al fons. La façana de la Passió a penes s'aixecava uns metres sobre el nivell del carrer. (Foto: todocolección).

 

 

*1957.- Retall de La Vanguardia del dia 1 de juny on s'informava de la propera construcció de la pista de patinatge.

 

*1957.- La Gaceta Municipal de Barcelona, en el seu número de 9 de setembre d'aquell any, informava de l'adjudicació de les obres a la plaça de la Sagrada Família que incloien la construcció de la pista de patinatge. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona)

 

Aquesta pista de patinatge va romandre a la plaça durant més de quaranta anys, fins que amb el canvi de segle va ser suprimida a l'any 2001 en una de les reformes executades a la plaça. 

 

 *1974.- Vista a vol d'ocell de la plaça amb la pista de patinatge encerclada en groc. (Font: SACE/AMB).

 

*1976.- Una imatge pròxima de la pista amb alguns joves patinant i la façana de la Passió recent coronada. (Foto: Ian Berry/Magnum Photos).

 

*1988.- Una altra imatge de la pista on es pot apreciar que per nivellar el pis de la pista i salvar la inclinació del terra de la plaça cap al mar es va haver de fer obra. (Font: Arxiu Municipal de Barcelona).  

*2001.- Obres de reforma de la plaça. La plantació de noves fileres d'arbres al tram que creua la plaça des de Mallorca a Sardenya va comportar la desaparició de la pista de patinatge. (Foto: Autor desconegut). 

ROMANO DI CAPRI. Còrsega 503. Marisqueria (1966) Club-Discoteca. (1967-1970)

 

 

Discoteca situada entre el barris de la Sagrada Família i el Camp d'en Grassot al numero 503 del carrer Còrsega entre Nàpols i Sicília. Va tenir força acollida cap a finals dels anys 1960's. Conformava una mena de triangle en aquell sector de la ciutat que tenia al Trocadero de Travessera i al Club Doble Zero de Pare Claret com els altres dos vèrtexs.

El local, que s'identificava amb una mena de llenguado al seu logotip, havia nascut al 1966 com un snack-bar i marisqueria agermanada amb el restaurant dels banys Capri de Gavamar al quilómetre 14 de l'autovia de Castelldefels, que dirigien els germans Planellas. 

Durant vàries temporades l'animador i locutor radiofònic Josep Maria Pallardó emetia des de la pista del Romano di Capri un programa musical de gran acollida entre la joventut.

El 1968 la discoteca funcionava els dies feines de 6 a 10 de la tarda i de les 11 fins a altes hores de la matinada. Els diumenges al matí es muntaven happenings. No hi faltaven actuacions en directe de conjunts que intentaven fer-se un nom en l'emergent món de la música pop-rock autòctona.   

 

*1967.- Anunci d'una sessió de música en viu al Romano di Capri. a l'estiu d'aquell any. (Font: Hemeroteca La Vanguardia).

CINE VENUS. Avenida General Primo de Rivera 68 (Avda. Gaudí). (1932-1965)

Sense haver-ne pogut localitzar amb exactitud la data d'obertura, és de preveure que la sala de projecció coneguda com Cine Venus va obrir portes al públic a començaments de la dècada dels anys 1930's.

Era situada al número 68 de l'Avinguda Gaudí (rebatejada General Primo de Rivera durant el franquisme), al tram que trenca en diagonal la quadrícula formada pels carrers Indústria, Castillejos, Pare Claret i Cartagena amb un aforament inicial de 626 localitats en butaques de fusta i sense amfiteatre.

*1931.- Sol·licitud de permís per edificar el local que serviria per acollir el Cinema Venus (Cortesia de Roberto Lahuerta Melero).

Com recorda Roberto Lahuerta Melero [1], la sala havia estat objectiu d'un grup d'atracadors actius al barri del Clot, entre els que hi figurava el que després seria el conegut guerriller anarquista César Saborit. Allò va ser al 1935, finalment el grup va desistir de l'atracament i durant la postguerra el propi Saborit va caure sota el foc de les bales de la policia franquista al 1951. 

Durant la Segona República el Cine Venus va ser un dels locals més actius del barri quant  a celebració d'actes polítics, mítings electorals i concentracions obreres.

 

*1940.- Programes de mà del Cine Venus (Font: todocolección)

 

Al 1946 va ser objecte d'una profunda reforma i reobertura promoguda per l'empresari Antonio Bertrán. El 7 d'octubre d'aquell mateix any reapareixia a la cartellera amb la projecció d'un programa doble integrat per El capitán Kidd amb Charles Laughton  y Un hombre importante.

Va tancar portes al març de 1965 després de cobrir una llarga etapa al barri com a cinema de reestrena amb programa doble. Un immoble d'habitatges amb una estructura pròpia de l'època porciolista (planta baixa, entresòl, sis plantes, àtic i sobreàtic) va ocupar el solar de l'antic cinema.

 

[1].- Lahuerta Melero, Roberto. Barcelona tuvo cines de barrio. Editorial Temporae. Madrid. 2015

NIZA. Cinema i Saló de Ball. Plaça Sagrada Família (1946-2018)

*1955.- Vista exterior de l'edifici que acollia la sala de cinema i el ball.

 

Situat al número 12 de la Plaça de la Sagrada Família, el cinema Niza va estar sempre vinculat, si més no sentimentalment, a la imatge del temple de Gaudí i al seu barri.

Es va construir el 1946 seguint un projecte signat per l'arquitecte Antoni Moragas i Gallisà, un autèntic especialista en disseny de sales cinematogràfiques com l'Atenas, el Liceu de Sants, el Fèmina o el Dante. La façana, de línies neoclàssiques, va ser dissenyada per Josep Maria Aixelà i Miquel Ángel Tàrrega mentre que el seu promotor fou l'empresari Luís Cabezas

En els seus inicis l'aforament del Niza arribava als 1.300 espectadors  i era sala de reestrena. La inauguració va tenir lloc el 18 d'octubre de 1946 amb un programa doble format pels films  It Ain't Hay d'Abbot i Costello i Sangre sobre el sol (Blood on the sun) amb James Cagney i Sylvia Sidney.

Dos anys després de la seva obertura s'hi va inaugurar un espai com a sala de ball.

El novembre de 1950 el Niza va esdevenir sala d'estrena per tornar a la categoria de reestrena el 1967. Durant la transició a la democràcia (1977-1979) va ser sovint escenari de mítings i actes politics

*2016.- Concentracions de protesta contra la possible instal·lació d'un supermercat al cinema Niza

El 1980 l'empresari Pere Balañà va començar a gestionar el cinema després d'haver-hi dedicat una considerable inversió amb l'objectiu de retornar-lo a la categoria de sala d'estrena. Aquella última reforma interior va ser encarregada a Antoni Bonamussa i va dur aparellada la reducció de l'aforament a 1250 butaques. La manca d'acord entre Balañà i els propietaris de l'immoble va propiciar el tancament del cinema el 21 de febrer de 2005 amb la projecció de Milion Dollar Baby de Clint Eastwood.  L'activitat a la sala de ball va continuar uns anys més.

En els seus ultims anys  el local va ser reivindicar pels veins, especialment quan es parlava de edificar-hi un gran supermercat comercial

Malgrat el seu abandonament i tancament definitiu l'edifici del local va romandre dempeus fins a febrer de 2018 quan va començar a ser enderrocat.

 

*2018.- Últimes imatges del cinema durant l'enderrocament amb  les bigues i l'estructura de la coberta com a únics elements visibles. (Foto: Magda Mateu)