MIQUEL BARCELONAUTA
*1855.- Retall del Diario de Barcelona del dia 24 de febrer d'aquell any, on s'informa de l'obertura d'un picadero al numero 93 del carrer Sant Pau. L'existencia d'aquesta instal·lació pot explicar que el Círculo Ecuestre nasqués en aquest mateix carrer un any després. (Font: ARCA. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).
Cap a mitjans del segle XIX un grup selecte de barcelonins benestants, units per la seva comuna afició als cavalls i l'equitació, es reunien periòdicament en llocs tan diversos, però sempre vinculats al poder polític o econòmic, com eren el saló de descans del Gran Teatre del Liceu, la sala de banderes de la caserna de la Guàrdia Civil de la Rambla, alguna dependència del Teatre Principal o la casa del Marquès de Camps al número 16 del carrer de la Canuda. Tal com ho explicava Ramon García-Marques amb motiu del 125è aniversari del Círculo [1], aquests notables de l'alta societat barcelonina van decidir fundar una entitat per poder reunir-se habitualment sota un mateix sostre. Així va néixer el Círculo Ecuestre el dia 26 de novembre de 1856, que va fixar la seva primera seu al carrer de Sant Pau número 83, segon pis [2], on s'havia produit l'acte fundacional.
La primera Junta Directiva fou presidida per Jaume Pla, que també era president del Círcol del Liceu, i les primeres comeses de la nova societat van ser dotar-se d'un Reglament Intern i d'uns Estatuts, que amb data 9 de febrer de 1857 aprovaria el governador de la ciutat Merchor Ordóñez i que serien editats a la imprempta de Josep Gaspar. Durant aquesta primera etapa del Círculo Ecuestre es van subscriure contractes amb els propietaris dels Camps Elisis del Passeig de Gràcia, per tal de poder disposar de terrenys per utilitzar-los per l'equitació i d'alguns locals per la vida social dels afiliats.
Ben aviat però, els components del Círculo van veure que era millor dotar-se d'una seu més adequada a la importància i nivell social de la seva entitat i establir-la en un lloc més cèntric. Així doncs, es va promoure la construcció d'un nou edifici que s'emplaçaria a la part baixa de la Rambla, concretament rera l'Oficina de Correus al final del carrer del Ginjol i amb entrada per l'aleshores número 10 de la Rambla de Santa Mònica [3].
Va ser a finals dels 1860, només quatre anys després de la fundació del Círculo al carrer de Sant Pau, que l'entitat es va poder dotar d'una seu i unes instal·lacions pròpies.
La inauguració de la nova seu es va produir la nit del 22 de gener de 1861, iniciant-se a partir d'aquella data un llarg període de 47 anys a la Rambla de Santa Mònica, on l'entitat eqüestre es consolidaria com una de les capdavantares a la ciutat. Una figura cabdal d'aquesta etapa fou l'empresari Frederic Ricart i Gibert, Marquès de Santa Isabel (1830-1883), que va fer créixer de manera exponencial les activitats socials i artístiques de l'entitat que incloien concerts, balls, vetllades musicals, festes de Carnaval i fins i tot classes d'anglès, apart d'altres especialment vinculades a l'esport de l'equitació (curses, concursos, exhibicions, etc.).
La flamant seu del Círculo Ecuestre acollia al seu voltant dos picaderos (un de planta rodona i l'altre rectangular) amb cobertures de ferro i vidre, sala de gimnàstica, sala d'armes per assajar amb floret i sabre, sala de billar, de lectura, de conversa, cavallerisses, jardins i diversos salons aptes per l'organització de festes, concerts i balls.
A partir de 1871, després de desaparèixer l'hipòdrom conegut com a Camp de Mart, contigu a la Ciutadella, els socis del Círculo van participar activament en la promoció de la construcció del nou Hipòdrom de Can Tunis, que finalment s'inauguraria al 1883.
L'any 1897 s'havia revisat el Reglament de l'entitat per adequar-lo als nous temps i en els seus primers articles es definia l'objecte de la societat. A més de parlar del foment de l'equitació, també preveia que tindria cura de facilitar als seus socis los demás recreos propios de esta clase de sociedades i que, a banda dels picaderos, el local del Círculo incorporava també sala d'armes, taules de billar, sales per altres jocs lícits, saló de lectura, perruqueria, espais de bany i dutxa i cotxes a disposició del socis. Malgrat el seu substracte inequívocament burgés i benestant, el Reglament també contemplava que qualsevol pensament i acte polític continuava sent aliè a l'esperit i objecte del Círculo. La quota va passar a ser de deu pessetes al mes que es pagaven a l'avançada amb una deducció de 2,50 pessetes aplicada als socis fundadors i als seus hereus o successors [4].
Cap a finals de segle, l'evolució i el creixement de la ciutat constatada amb la celebració de l'Exposició Universal de 1888, varen fer créixer la idea de desplaçar la seu de l'entitat a la zona de nova centralitat que s'anava generant al voltant de la plaça de Catalunya.
Finalment al 25 de maig de 1907, sota la presidència Josep Mansana i Terrés (1857-1934), el Círculo Ecuestre va canviar de seu per instal·lar-se al numero 14 de la Plaça de Catalunya a la Casa Joan Girona on continuaria les seves activitats.
_____
[1].- Círculo Ecuestre 1856-1981. 125 Aniversario. Borràs Ediciones. Barcelona 1982
[2].- Existeixen algunes discrepàncies sobre el lloc exacte on es va produir la històrica fundació del Círculo Ecuestre. El propi García-Marquès apunta que la hipòtesi més plausible és que va ser al numero 83 del carrer Sant Pau, si bé també parla del número 82 del mateix carrer -probablement fruit d'algun error documental perquè era a la vorera oposada- o fins i tot al número 85 enfront del carrer de Sant Jeroni i passat el de Sant Oleguer.
[3].- Aquest local seria molts anys després ocupat pel CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria)
[4].- Curiosament aquesta deducció de 2,50 pessetes mensuals va figurar als rebuts fins a l'any 1979 quan la quota mensual era ja de 2.000 pessetes.
